TOSSA D'ALP

Cada any intento fer la primera esquiada a muntanya pels volts del meu aniversari. Hi hagut anys de tot, de sortides molt bones baixant pales de neu pols a toca de casa, com el Puig Dòrria del 1 de novembre del 2018 i d'altres de molt dolentes, com el 18 de novembre del 2006, fent la Tossa plana de Lles amb bambes fins ben amunt, buscant les primeres neus. Aquest any no ens podem queixar, he pogut pujar la Tossa d'Alp des de pla de la Masella, aprofitant la neu trepitjada de les pistes, en un dia força fred.

Surto sol de l'aparcament inferior pensant si se'm farà feixuga la pujada, doncs és directe i per pistes sempre vas més ràpid. Força neu, més de la que em pensava però també molt més dura. Entre pujada i baixada del mercuri i algunes gotes de pluja la pista ha quedat perillosa. Sempre diem que una imatge val més que mil paraules, però en aquesta edat de cartró-pedra, no l'edat del bronze, ni del ferro, sinó del postureig que tan mal fa a la societat, diria que valen més mil paraules que una imatge. Quantes vegades una foto amb cel blau i una neu ben blanca amaguen neu crosta, vidre o un vent de mil dimonis?

Avui a la Masella hi havia força neu a pistes, es pujava bé, però la baixada era ben traidora, amb zones de neu molt dura i zones amb 2 cm de pols sobre glaç. Pujant m'he escapat sense ganivetes però a dalt veient el panorama hi he fet parada i fonda, esperant que el sol minso del novembre escalfés l'ambient, perquè de transformar la neu ja m'imaginava que poc. Coincideixo a dalt amb un grup simpàtic del Barcelonès, on hi ha en Josep Maria que malgrat no conèixe´l l'he llegit unes quantes vegades (http://josepmariamoya.blogspot.com/). Un reguitzell d'aventures porta a les cames i que per moltes més en vagis penjant al seu blog Josep Maria!

La baixada com em pensava trams de molt bona neu on les cames recorden el ritme que portes dins i que el fred fa aflorar, combinats amb trams de supervivència pura, amb glaç molt traidor. De fet a la part de dalt veig una bona patacada per relliscada d'esquí i més avall abans d'arribar al Jumbo Tosa un altra patacada que acaba amb rescat d'helicòpter. Em venen al cap les imatges el cap de la Gemma quan a principis de temporada es va trencar el canell esquiant...cada dia és un agraïment per disfrutar el següent.

L'endemà amb la família descartem neu encara i pugem a la zona de Sant Llorenç de Morunys per fer una excursió al Pla de la Busa i a la presó de capolatell, travessant la precària passera metàl.lica que porta a la zona on van empresonar molts soldats. Cal prestar atenció als molts forats i esborancs que hi ha a l'altre costat, ja que la vegetació els tapa! 

De fet el que he trobat més bonic són els prats alpins amb pinedes esclarissades, un petit racó de tranquil.litat.

Sira, Nora, Gemma i Samuel

ESTANY DE TICOU I SALT DEL MOLÍ

Sortida familiar amb els avis i els cosins, primer amb una volta a l'Estany de Ticou a Font Romeu, planera que la meva mare la pugui fer, i després al Salt del Molí a la Cerdanya per fer una refrescada. En Joan al final ha pujat des de casa amb bici...150 km ha fet, més 50 km més el diumenge...la bici de carretera posa en forma, o és al revés, els que estan en forma fan bici de carretera?

Dissabte aprofitem per trobar-nos amb la Fina, la Roser i la seva mare prenent la fresca a Llívia, de tant en tant va bé descansar també i gaudir així.

Sira, Nora, Gemma i Samuel

LLACS DE MALNIU

Aquest cap de setmana tot i que farem una petita excursió amb les nenes, no va de caminar. Es tracta d'anar a pescar i estrenar així la llicència de pesca que tenen totes dues, el seu primer carnet!!!

Fem un parada a l'estany de Puigcerdà, on provem d'agafar algun peix, però es veu que van molt tips, els hi deuen donar menjar perquè no n'agafem cap, de fet ni piquen! Fins i tot al final es posa a ploure i toca recollir veles i anar a un altre lloc.

Anem a dormir a la pista dels estanys de Malniu, ja que demà hi volem anar caminant i aprofitarem per també provar de pescar. 

El camí des d'on sortim és planer, ja hi vam anar amb la Sira molt petita. Avui no ho tenim gaire lluny, així que en un tres i no res som allà. Provem de pescar i aquí és una altra cosa, està ple de truites. Els alevins ansiosos de menjar s'agafen a l'ham de pescar sense que hi hagi esquer!!! Si ahir era missió impossible a l'estany de Puigcerdà avui no té mèrit. N'agafem un perquè les nenes el vegin, i el tornem a l'aigua...però a mi, que de petit havia anat força a pescar, això d'avui no m'engresca. La gràcia de la pesca és la lluita entre tu i el peix, quan volta l'ham, quan pessiga l'esquer, el deixes mastegar una mica, fins que fa l'estibada forta i llavors estibes i l'agafes. És un joc entre l'home i el peix, d'astucia per part del peix d'endur-se el menjar sense ser pescat i del pescador d'enredar el peix. Qui ha pescat sabrà de que parlo. Avui només tirar la canya tres mil alevins es disputaven l'ham...vaja com entrar a la discoteca i que tothom se't tiri a sobre, deu ser molt avorrit pel qui li passava.

Sira, Nora, Gemma i Samuel

ESTANYS DE LA PERA

Sortim amb la intenció de dormir a Cap de Rec, tot parant abans una estona a Lles a veure el poble. L'endemà volem anar als estanys de la Pera fent una bona caminada per les nenes, ja que el dia pinta bo. A la tarda aprofitem per collir quatre bolets que fem per sopar, encara que la collita ha sigut molt escarransida. L'endemà pugem per la pista amb cotxe fins l'aparcament inferior i sortim caminant amb un cel entaranyinat.

Arribem als estanys pel camí que puja seguint el riu. A l'estany gros hi ha gent que es banya, nosaltres només hi posem als peus, volem seguir caminant fent la volta fins a sobre el refugi, per baixar per la pista. El dia s'ha anat tapant i el meu nas olora pluja. Ens afanyem i baixem a tota màquina, just per arribar a la furgo i fer el dinar quan obre l'aixeta i es posa a fer un bon ruixat.

No dura massa, i en ve dinat encara podem gaudir de la zona i per casualitat l'autocaravana que tenim al costat són els nostres veïns, on a més la Nora veu l'Elna que al setembre aniran juntes a cole!

Sira, Nora, Gemma i Samuel

CIRCULAR AL PUIGPEDRÓS PER GUILS

Aquests dies ha fet de tot, ha plogut fins a cota alta, ha nevat, ha ventat, el temps doncs ha estat com una rentadora i ho ha deixat tot remenat. La primera intenció era una matinal al Puigmal pujant des de Fontalba per la carena i baixant per la coma de Fontalba, però quan som al cotxe i tot parlant, no ens acaben de convèncer les condicions de neu i allaus com per anar-hi. Canviem i ens anem a la Cerdanya a fer plans, plans infinits. Aquesta ruta ja l'havia fet fa una colla d'anys amb en Russi, amb menys neu, però no em fa res repetir-la si ens acabem ficant al forat del darrera la carena, un forat amb un mal, un "malforat".

Estem de sort i la neu hi és prou abundant ja només arribar a l'aparcament de Guils-Fontanera. Primera sorpresa, la carretera obra a les 9 del matí i tanca a les 5 de la tarda!!! Nosaltres que anàvem d'hora ens trobem a un quart de nou davant de la barrera, menjant entrepà. Ens conscienciem que estarem fins les nou veient passar les mosques, però el bon home que obre la tanca va d'hora i a dos de nou ja obra! Quina sort! Enfilem la carretera nevada amb dos dits de neu fins a l'aparcament, calcem pells i comencem a foquejar pel bosc, per enllaçar amb la pista. Sortim d'ella a una marcada corba a l'esquerra i continuem pujant fins pràcticament al pla superior on es parteixen les aigues. D'aquí ara volem tirar a l'esquerra fins a trobar la carena, però hem de travessar una tartera, o tarterot, de grans blocs de granit, la tartera roja. Sembla un glaciar perquè avui està ple de neu i anem fent revolts, equilibris i caigudes per sortir d'aquí. Abans no perdem la "compostura" aconseguim sortir, i ja enfilem prats amunt, no sense abans arreglar les pells de l'Eloi, que es desenganxen, com també ho ha fet la bota només sortir del cotxe.

Ens enfilem per una pala redreçada a l'esquerra amb bona neu i d'aquí guanyem la carena amunt, ara ja som els plans. No hem anat pas lents i ara aprofitant que és pla estirem fort les cames. Just però quan torna a començar la pujada final a mi se'm acaba el combustible, entro en reserva i vaig fent el cargol. Arribem al cim pràcticament junts, amb fort vent fred. Ens posem a la cara sud i mengem una mica mentre la fem petar, que aquí no bufa el vent. Al final agafem fred de mans, traiem pells i avall pel torrent planer. Quan arribem a l'entrada del bac de Malforat ens ho mirem. No anem d'hora, però em fa gràcia ficar-nos dins aquesta petita vall. Crec que no m'hi vaig ficar l'últim cop. Hi ha neu i ens sembla que al fons ens podem enfilar per alguna pala o canal i recuperar la carena. Total sinó ho fem ens tocarà posar pells per carenajar aquests plans.

Així que se'ns falta ja hi som dins. Neu ventada, algun tram bona, algun tram no tant, en aquest bonic racó. Un dia de neu pols ha de ser prou bonica aquesta vall, que segueix avall, avall. Nosaltres abans de baixar del replà parem i ens mirem per on tornar. Les canals que veiem des de dalt s'agafen molt avall i tenen feina, en canvi on som ara, entre pells i grampons tornarem a recuperar la carena. Neu dura però que es clava bé, quatre bufades, bé quatre no, cinquanta bufadaes i ja som dalt. Calcem esquís, i baixem direcció la carena de més a l'est, per enganxar una última pala de neu primavera pasta fins a la pista d'esquí de fons, per on retornem al cotxe.

Bona jornada, de 21 km i +1300, planera per dies de risc d'allaus.

Eloi, Joel, Xevi i Samuel

PIC DE SETUT I TOSSA PLANA DE LLES

Comencem el matí més tard que no voldríem, després d'un seguit de petites anècdotes que normalment no passen al mateix dia...A les 7 del matí trucada d'en Josep que li acaben de caure les claus del cotxe al forat de l'ascensor! Sort que el dia abans no havia carregat l'equip dins al cotxe perquè no el podria treure! Canvi de plans, no pot agafar el cotxe i el passem a buscar. Quan truquem a l'altre Pep, ens diu que recula que s'ha deixat la cartera a casa, però ja que fem canvis de cotxe, aprofitarem per anar amb el seu "bus" sis places. Això sí que és aprofitar l'espai, sobretot passant pel túnel del Cadí, 6 esquiadors al mateix cotxe! Quan arribem a Lles fa sol i s'està bé, però no fa tanta calor com semblava, jo tinc fresqueta.

Ens equipem i sortim amb els esquís a l'esquena pel GR, no més de 15 minuts ja que a la pista ja podem calçar. Gairebé s'hagués pogut calçar abans, però aquí la neu deu al seu nom al trinxat de la Cerdanya...de tan trepitjar ha quedat tot glaçat. Lliquem fins al refugi de Pradell i d'aquí travessem el bosc. Quan sortim trobem la part més justa de neu, que vindria a ser la part baixa de 2.100 a 2.300, tot i que la fem tota amb pells pujant i esquiant baixant.

Com que és un cim alt, de neu a dalt n'hi ha. Les últimes pales estan ben llises, fa fred i bufem fort. A mi em sembla que encara ens deu faltar molt per arribar a dalt, doncs mirant al voltant sembla que altres muntanyes conegudes però més baixes com la Tossa d'Alp siguin més altes que nosaltres... mentre vaig rumiant això ensopego amb el cim, força pla. Bones vistes i ens abriguem fort. Com que en Miquel i en Josep m'apretaven fort, ens hem distanciat dels companys, ja amb la idea d'anar a fer el Pic de Setut. Sense treure pells avancem per la carena amb suau descens i després amb pells ens plantem sota la piràmide de pedra. Deixem esquís i pugem a peu, ara si bufant de valent.

Quin canvi de paisatge, dels lloms plans de la Tossa plana de Lles als escarpats del Pic de Setut. Bona vista del llac i de futures excursions, doncs des d'aquí veig aquí el costat la cubeta que queda a l'est del Tossal Bovinar que fa temps que vull pujar i baixar, fent un parell de cims. Hi ha neu, però més se n'hi ha de posar!

Baixem, tornem a calçar esquís i tornem altre cop a la Tossa Plana, on just ara arriben els nostres companys. Fotos, una mica de menjar i baixem cap avall. El primer tram molt bona neu, després al mig també però amb menys quantitat i al final fem unes diagonals per esquivar el tros amb menys neu i ens fiquem al bosc, on ens traiem els esquís 5 minuts fins arribar a la pista, on tornem a calçar fins l'entrada glaçada del GR, a 10 minuts del cotxe.

Bona sortida, bona companyia, gairebé 18 km i +1200. 

Òscar, Pep, Miquel, Josep, Joan i Samuel