dissabte, 26 de novembre de 2022

TOSSA D'ALP



Cada any intento fer la primera esquiada a muntanya pels volts del meu aniversari. Hi hagut anys de tot, de sortides molt bones baixant pales de neu pols a toca de casa, com el Puig Dòrria del 1 de novembre del 2018 i d'altres de molt dolentes, com el 18 de novembre del 2006, fent la Tossa plana de Lles amb bambes fins ben amunt, buscant les primeres neus. Aquest any no ens podem queixar, he pogut pujar la Tossa d'Alp des de pla de la Masella, aprofitant la neu trepitjada de les pistes, en un dia força fred.

Surto sol de l'aparcament inferior pensant si se'm farà feixuga la pujada, doncs és directe i per pistes sempre vas més ràpid. Força neu, més de la que em pensava però també molt més dura. Entre pujada i baixada del mercuri i algunes gotes de pluja la pista ha quedat perillosa. Sempre diem que una imatge val més que mil paraules, però en aquesta edat de cartró-pedra, no l'edat del bronze, ni del ferro, sinó del postureig que tan mal fa a la societat, diria que valen més mil paraules que una imatge. Quantes vegades una foto amb cel blau i una neu ben blanca amaguen neu crosta, vidre o un vent de mil dimonis?

Avui a la Masella hi havia força neu a pistes, es pujava bé, però la baixada era ben traidora, amb zones de neu molt dura i zones amb 2 cm de pols sobre glaç. Pujant m'he escapat sense ganivetes però a dalt veient el panorama hi he fet parada i fonda, esperant que el sol minso del novembre escalfés l'ambient, perquè de transformar la neu ja m'imaginava que poc. Coincideixo a dalt amb un grup simpàtic del Barcelonès, on hi ha en Josep Maria que malgrat no conèixe´l l'he llegit unes quantes vegades (http://josepmariamoya.blogspot.com/). Un reguitzell d'aventures porta a les cames i que per moltes més en vagis penjant al seu blog Josep Maria!

La baixada com em pensava trams de molt bona neu on les cames recorden el ritme que portes dins i que el fred fa aflorar, combinats amb trams de supervivència pura, amb glaç molt traidor. De fet a la part de dalt veig una bona patacada per relliscada d'esquí i més avall abans d'arribar al Jumbo Tosa un altra patacada que acaba amb rescat d'helicòpter. Em venen al cap les imatges el cap de la Gemma quan a principis de temporada es va trencar el canell esquiant...cada dia és un agraïment per disfrutar el següent.

L'endemà amb la família descartem neu encara i pugem a la zona de Sant Llorenç de Morunys per fer una excursió al Pla de la Busa i a la presó de capolatell, travessant la precària passera metàl.lica que porta a la zona on van empresonar molts soldats. Cal prestar atenció als molts forats i esborancs que hi ha a l'altre costat, ja que la vegetació els tapa! 

De fet el que he trobat més bonic són els prats alpins amb pinedes esclarissades, un petit racó de tranquil.litat.

Sira, Nora, Gemma i Samuel