PIC DE COMALOFORNO, PUNTA PASSET I PUNTA LEQUEUTRE

18-19 de Juliol de 2009

Per aquestes dates intentem cada any buscar alguna cresteta fàcil per fer que ens permeti recórrer algun nou paratge. Aquest anys, quedem amb en Visca, en Maso i en Joel per fer una petita ascensió. Vam estar pensant primer en la cresta dels tres conselleirs al Neouvielle, despés en la cresta que hi ha sobre creguenya, però tot ens queda molt lluny i els itineraris són llargs. Llargs sobretot per nosaltres (en Joel i jo) que ens movem xino-xano per les crestes... Així que el final triem anar a la Vall de Boí, sortir de la presa de Cavallers i enfilar-nos pel barranc del comaloforno a través del pas de l'ós i d'allà enllaçar per la portella del Comaloforno amb la cresta que porta a cim (exceptuant un pas entre la portella i la cresta, F+). Un cop al Comaloforno anem cap a la Punta Passet, amb alguns trams una mica més embolicats (PD) que potser davallant fort per la cara nord-oest es podrien esquivar, arribem a la Punta Passet. D'allà ens dirigim a la Punta Lequeutre a través d'una carena-cresta.

Davallada cap al cotxe per la Serra plana fins l'estany de la llosa. D'allà a través d'un coll poc marcat per la vessant oest d'accés però força més clar pel l'altre vessant travessem altre cop cap al barranc del Comaloforno, per arribar al cotxe per una tartera força inclinada amb especial atenció dels rocs que nosaltres mateixos fem baixar.

Avui, haig de reconèixer que he disfrutat molt!!!

Visca, Maso, Joel i Samuel

MADRES, ROC NEGRE I BERNAD SAUVAGE

11 i 12 de Juliol de 2009

Aquest estiu tinc pensades algunes caminades d'exploració. M'agrada molt caminar i descobrir valls del pirineu. Alhora m'agrada també conèixer-les sense neu, perquè així quan hi vagi a l'hivern ja tinc una lleugera idea del que m'hi trobaré. Així doncs pensant que el pròxim hivern vull anar amb esquís al Roc de Madres, ha sortit la idea de marxar dissabte, caminar de tarda i dormir dalt el cim on figura un petit refugi-cabana al mapa.

Aprofitem doncs les llums de la tarda i anem guanyant alçada havent sortit de la pista que surt del Poble d'Odeillo, prop de Réal. El primer tram transcorre per dins el bosc així guanyes alçada amb un ambient força fresc. Al cap d'una estona arribem al refugi de pastors, des d'on tenim una vista privilegiada sobre l'embassament de Matamala. Seguim pujant per la carena i just quan som pràcticament dalt parem a sopar. Ens encantem una mica i se'ns hi fa fosc. Posem frontals i seguim amunt. Arribem al cim sense masses problemes, però una cosa és arribar al cim i l'altre trobar el refugi-cabana que marca el mapa. Estem ben bé mitja hora abans no localitzem una cabana de pastors de pedra: era ben bé just al cim!!! L'entrada és pel nord. Hi cabem els quatre amb els sacs no massa amples però diuen que els justos van al cel. Hem enganxat una nit de lluna gairebé plena i veure la llum traspassar la volta de pedra i iluminar-me el front ha estat una de les sensacions més maques d'aquests últims temps. Sembla talment com si la teulada flotés damunt els nostres sacs i les pedres fossin tan lleugeres com les plomes.

L'endemà al matí ens llevem, esmorzem una mica i ens disposem anar fins al Roc Negre, cim sud i el Bernad Sauvage, cim nord (o potser eren al revés?) Per enllaçar el cim sud toca passar una carena-aresta, que sense ser complicada distreu força. Intento imaginar-me tots aquests paratges amb neu...Això a l'hivern serà la bomba!!!. Després tornem cap al cim i anem al cim nord. Allà trobem restes de neu i un ramat de cavalls que pasturen. Fa molt bon dia, però tampoc ens hi podem quedar, així que prenem la tornada pel mateix camí.

Roger, Jèssica, Gemma i Samuel