La Múnia és un d'aquells cims que n'havia parlat força però mai hi anava...De fet, ara fa 9 anys hi havia hagut la intenció real de pujar-lo, però no ho vam acabar fent. Havíem pujat el Mont Perdut per Ordesa i baixat cap a Tucarroya. Havent fet vivac als llacs, l'endemà vam pujar l'Aztazú occidental i vam baixar cap a Pineta, on s'havia d'afegir en Jordi, per l'endemà enfilar cap als llacs i fer un altra vivac abans de fer la Múnia. Però després de quatre dies voltant voltant per "dalt", tothom tenia ganes de civilització i vam canviar d'objectiu, marxant direcció al Taillón, cosa que ens va permetre conèixer tots els ports de muntanya francesos d'aquella zona, amb el mític Tourmalet. Amb aquest canvi de rumb, la Múnia va quedar al calaix de sastre de les coses planejades i mai fetes. Aquest calaix té però un avantatge, quan el tornes a obrir és ple de projectes "fallits" que si un dia van il.lusionar, segur que tard o d'hora ho tornaran a fer.
Marxem dissabte a la tarda amb un Jow que no està a les millors hores...diu que potser l'hauré d'arrossegar fins al cim...Però això és mentida, físicament no té pas cap problema! Arribem a Chizagues i pugem per la pista del riu real, fins a 1920 on aparquem la furgonets, muntem el llit i anem a sopar. La nit és moguda, amb galledes d'aigua a tord i a dret, inclòs un bon vendaval...L'endemà retressem l'hora de les 6 a les 7, quarts de 8. S'hi està prou bé al matalàs i el dia està rúfol. Comença a arribar cotxes i més gent, ara potser si que haurem de sortir. A última hora vaig agafar uns grampons de corretges, doncs vaig pensar, "vés que encara no hi quedi neu". Però nosaltres ben feliços, pensant que era cara sud, sortim amb poca roba, sense pals, sense piolet i amb un sol parell de grampons. El camí enfila fort i ja quan adelentem un grup nombrós de Terrassa veiem que potser ens falten coses...tots porten piolet. Miau, com si aquesta fos la primera sortida al Pirineu!!!
Quan arribem als llacs, a uns 2500, la cosa queda clara. D'aquí fins al coll, neu contínua. Jow, on son els esquís? Fem una paradeta i ens ho mirem. El dia encara és força lleig, mentre veiem una colla de sis que s'estan posant els grampons. Anem a comentar la jugada i ens enduem de regal un sarcàstic "si es vol anar a la muntanya lleuger s'ha d'anar a altres llocs". Nosaltres prou que ho sabem que pequem de poc material, però en canvi hem dormit molt bé!!!
Ens posem un grampó cadascú i agafem un piolet Neandertal, en Jow clàssic i jo un de tècnic. A mi em sembla que si flanquegem el llac sense acabar a "aquadiver", després podem fer una diagonal per l'herba i un cop al replà superior, per arribar al coll, m'imagino que alguna mena de pas hi haurà. En Jow aquest pas no se l'imagina, però bé, segur que hi serà. Amb això que ens plantem sota el coll, comprem un parell de piolets nous (els d'abans ja els hem llençat) i tracem una pujada ràpida fins al coll, on atrapem el grup anterior.
El dia sembla que es vulgui arreglar, per bé que la boira va i bé, com si danses agafada amb les muntanyes. Deixem passar l'altra grup davant i nosaltres ens quedem al darrera. A mitja pujada ens avancem seguint fites i ens plantem sota el pas del gat sense masses problemes. Pugem pel centre, tivant una mica, però sense problemes fins a la reunió del cordino. A partir d'aquí ja tot és molt encaixat i en un tres i no res és dalt la carena-cresta. Anem pujant i arribem al cim en 3:45 des del pàrquing, molt satisfets. Bones vistes del circ de Tromouse i el Robiñera, però llàstima que el Mont Perdut només s'intueix, però no es deixa veure. Esmorzem i el cap de poca arriba l'altra grup. Ens fem quatre fotos i tirem avall, doncs també cau una mica de neu rodona i això ens fa desistir de fer la petita Múnia o Sierra Morena. Potser no acabarà fent res...però amb la nit que hi ha hagut d'aigua i vent, tampoc volem que ens arreplegui aquí dalt.
La baixada és prou ràpida. El "paso del gato" el desgrimpem amb compte però sense problemes i ens plantem al coll on llueix el sol. Nous piolets, tot i que ara la neu ja és molt tova i recte avall. Arribem al cotxe al voltant de les dues, dinem i cap a casa.
Joel i Samuel
