Avui és un dia especial. Per convocatòria del "xino" ens reunim una bona trepa. En Toni, que ha complert la promesa i aquest any ha vingut a esquiar, en Russi, que continua incombustible, en Maso i en Jordi, futurs pares, en Dani, que aquest any està com un toro, en Met, que el veurem sovint, en Joan, que semi-debuta un dia d'aquells que fa aficció i jo mateix, qui escriu aquest relat!
Sortim del pàrquing superior de vallter, que ja es comença a omplir. Som 8, però hem de decidir que farem. Que si pujarem per aquí, que si baixarem per allà, que no em veureu ni a passar...va doncs cap al clot de xemeneies amunt. Ja hi ha gent davant nostre, però en Toni i en Russi apreten fort i arribem dalt amb el cor a la boca. La pala estava prou bé, una mica dura, però es deixava pujar. A dalt un parell de fotos, esperem que arribem tots i rumiem que fer. Podríem anar al Gallinera que mai no hi va ningú...i després baixar cap a Mentent, pujar el pic de la Dona per darrera, tornar-lo a baixar, pujar el coll de Mentet, tornar a pujar...bé bé anem per parts, que segur que ens cansarem abans!
Assolim la cota superior a l'encreuament de Serra Bacivers i Serra Gallinera. El pic de Serra Gallinera, un pèl més baix, es troba més al nord, però no hi anem pas. Sortim de dalt, pel millor pas, que el troba en Russi. Tots darrera. Baixem fins al fons de la vall, quina baixada, que bé. Un cop baix, seguim el torrent de bacivers fins que s'empalma amb la vall de Mentet. L´últim tros sembla una negra bonyeguda, sort que la nevada aquí ha estat forta, perquè passem saltat per damunt els rocs. La neu no és que escassegi, però ens acostem al límit. Som a 2100 metres d'altura. Toca posar pells i amunt. Em deixen triar per on anar...penso que anant direcció a la portella de Mentet, si veiem que la petita vall del pic de la Dona està bé ens hi ficarem. Tal dit tal fet, està de conya la cara nord-est. La pugem per la carena, tot i que se'm fan pans en aquestes pells sintètiques... Al final, a 20 metres del cim me'n atipo, poso grampons i amunt. En Met que porta les mateixes pells li passa el mateix, doncs grampons i amunt. Arribem tots dalt del pic de la Dona, força gent. La pala que hem pujat ens fa set de baixar-la, però se'ns farà molt tard...i a casa potser cops d'escombra...millor tirem avall per la sud. Anem altre cop al clot de les xemeneies i baixem avall, per una neu primavera força bona. Genial, molt bona sortida, molt sol i gens de vent i molt bona companyia!!!
Entre tots hem sumat 287 anys (podem afinar el número en pròximes sortides), tots per damunt dels trenta...
Russi, Maso, Jordi, Dani, Toni, Met, Joan i Samuel
