Aquest any podríem canviar la frase "no friends on powder days" per "friends, but no powder days"... A mesura que avança la setmana anem parlant de canviar la Vall d'Aran per alguna altra zona, fet i fet la neu pols ni en somnis...i quan veig una piulada a twitter del cim del Flamisella i Certascan m'animo especialment, doncs al propi llac de Certascan hi vaig pujar amb el meu pare quan era petit i encara tinc el record present i ben guardat de mirar-lo des de la riba esquerra, dalt d'una zona rocosa, amb un color blau fosc molt profund...d'això deu fer gairebé 30 anys. El record de veure el llac però també el record de pujar-hi caminant, seguint com podia el meu pare, que era més aviat de fer camí i no mirar enrera, i amb una bona manxa que no se li acabava mai la corda.
Després de posar la mel als llavis, una conjuntivits doble de la Sira i la Nora em deixa en standby fins a última hora, així que en Dani, en Jow i l'Albert que poden marxar divendres preparen el terreny, i en Xevi i jo acabem marxant dissabte matí a dos de sis. Amb tres hores ja aparquem el cotxe. Els companys fa menys de mitja hora que han sortit, doncs han dormit a Tavascan. Ens preparem i sortim disparats amb el sentit més metafòric, no pas literal, de la paraula, amb els esquís a l'esquena. Ens havien dit que ens calçaríem a Quanca...devien voler dir a "cuenca"...una hora amb els esquís a l'esquena just quan atrapem a la tropa, que ja porta esquís. A partir d'aquí seguim tots junts fins a la pleta. Alla mengem una mica i d'aquí per la vall canals seguim amunt amb bon dia però amb neu prou regelada encara. Avui entre el ventet que fa i els núvols que s'acosten, no sembla que hagi de transformar massa la neu.
Arribem al coll de Guerossos i ens fa una mica mandra fer el Piquet mai millor dit que hi ha a l'oest, són 5 minuts a peu però no li acabem de veure el què. Sense treure pells, flanquegem pel nord amb neu una mica dura i pols a sobre i anem cap al coll de Certascan. Aquí el dia ja ha tombat, no "miau" del tot, però ja ho tombat. Esquís als peus i seguim remuntant les pales sud i sud-est del pic de Certascan, fins que arribem pràcticament a la carena, on pels rocs i amb esquís a l'esquena ens plantem al cim, després d'uns quants esbufecs.
Abrigada a dalt i ens posem a menjar una mica, contemplar les bones vistes i fer temps per veure si s'estova la pala...però per l'oest van venint "vaixells de boira" i la cosa no acaba d'escampar. Aquest "sol" mai havia fet tanta justícia al seu nom...està ben "sol" intentant escalfar la pala i ja se sap, que "sol" poques coses es fan. Passa el rato i ja apareixen cinc feres pel coll entre els dos pics de Certascan. Nosaltres continuem fent temps doncs per arribar al refugi tampoc ens queda tant i tampoc cal dedicar tantes hores al parxís. Arriben els cinc feres, de Vic també, xerrem una mica i anem esperant que el sol faci la seva feina.
Vist les poques ganes que hi posa i veient que van pujant boires, pells fora i avall. Neu no tant dura com semblava però res de "moqueta". Baixem sud total fins marxar est per un pas. Allà el tros de millor neu, baixem fins el coll de Certascan i aquí sí que encara enganxem una mini-pala amb neu bona, estovada del sol. Un cop a baix en Jow diu d'anar a fer el pic de Canalets. El dia ja és rúfol, però tampoc cal ensumar tots els racons del refugi. Pells altra cop i ens plantem dalt del cim amb un dia ben tapat i rúfol. Hem pujat amb els esquís fins dalt per si sonava la flauta i per la cara est podiem baixar bé el refugi. Ens ho mirem per aquí i per allà i al final em sembla que per la dreta baixarem. Ho salvem força i ens plantem dins del tub que porta pràcticament fins al refugi. Ho salvem força bé i sense posar pells arribem a la porta del refugi. Al final avui han estat una mica més de +1800...tot i que encara ens queda tarda per jugar a cartes mentre esperem el sopar.
Amb la panxa plena del sopar, bon menú, anem a dormir. Alguns es lleven amb els braços ben cansats de tanta llenya que han serrat...tota la nit "ris-ras"...bon esmorzar i bon dia, cel serè. Anem a buscar aigua al rierol i marxem per sobre el llac direcció altre cop al coll de Certascan. Avui la jornada és curta, i com el relat, en passem via. Pujada constant fins aquí, pells fora, baixada fins al llac. Tornem a posar pells, voregem el llac, mengem una mica i ens dirigim cap al coll entre el Pic de Flamisella i el Pic de Lleia. Ahir es veia molt dret. Aquesta nit es veu que s'ha ajagut una mica, o bé quan hi passem encara no s'ha llevat. Tot i això aquesta nit es veu que no s'ha abrigat i ha patit fred...resultat la neu una mica dura. El tram final calcem grampons i pugem ràpid fins al coll.
Grans vistes de l'altre costat. Deixem els esquís i per la carena a peu anem fins al Pic de Flamisella. Altre cop bones vistes i ara si el dia està ben serè i assolellat. Tornem al coll, carreguem altre cop esquís i enfilem les quatre passes que queden fins el Pic de Lleia. D'allà baixem el coll i tornem a parar a menjar.
Aquests dies ens ho hem anat agafant en calma. Finalment, pells fora i baixada ràpida per bones pales est. Som uns quants ja que pràcticament ens hem ajuntat 4 grups en aquesta baixada final i això sembla una bacanal de l'esquí. Els cinc feres de Vic ho esparrequen tot, has de vigilar que de tan plegar no ho deixin sense neu. Nosaltres anem baixant xino xano, però ja diuen que si "s'ajunta amb un coix al cap de l'any són dos" i ens anem accelerant (diuen que jo), i en un obrir i tancar d'ulls ja som al cotxe. Diuen que anava foll, pas veritat. Sí que és cert que normalment sóc de passar-ne via a les baixades, però que coi, som a Certascan!!! Haguéssiu vingut fa 30 anys sabríeu que era passar-ne via...pobre de mi que era un marrec i no podia pas seguir el meu pare!!!
I aquella època els pares no es passaven pas el dia pentinant els fills com si fossin gatets...hàbits molt estesos avui en dia.
Bon cap de setmana i ben aprofitat.
2-3 de Març de 2019
2-3 de Març de 2019
Albert, Xevi, Dani, Joel i Samuel
