PIC D'ARAGÜELLS

S'acaba la temporada i toca mirar l'horitzó i veure a quin port atracar. En aquesta època de l'any pots esquiar segons les ganes que tinguis de caminar, perquè de neu encara en queda, però amunt. Marxem divendres vespre sense destí clar, tenim vàries zones al cap per evitar caure en la monotonia i congestió de les Maladetes-Aneto, però les alternatives a vegades es tornen esbojarrades, especialment si sóc jo que les vaig dient. Una opció era anar a fer el Marboré, pujant per la pradera d'Ordesa, 10km i 900 m d'esquís a l'esquena. Per més convincent que m'intento posar, els companys arrufen el nas. Per fer-la més atractiva hi afegeixo una tornada per la Brecha de Roland i Bujaruelo. Ara sí que amb +2400 i 30 km comencen a salivar, però continua pesant molt l'accés. 

Pocs quilòmetres abans d'arribar a Lleida però, trobem un bon accident, tres cotxes i dos camions. A2 tallada més d'una hora. Tenim temps de sopar al mig de la carretera, xerrar amb els camioners i fer temps. Arribarem tard i encara no hem decidit lloc, però el que està clar és que arribarem cansats, per tant val més anar a la Besurta i buscar alguna alternativa inèdita en aquesta zona. Ordesa quedarà per l'any vinent. Però no som a lloc que encara no hem acabat el periple. Sortint de Campo just abans d'entrar al congost de Ventamillo tancat per obres! El guàrdia ens diu que obren el dia 17...del més vinent!!! Toca ruta alternativa per carretera revirada que fa que ens posem a dormir a la Besurta a dos d'una de la nit, ara sí però amb objectiu al cap. No ha estat fins aquí, quan he vist clar que en Xevi no faria cop de volant cap Ordesa, que m'ha passat pel cap ruta alternativa. Anirem a fer el pic d'Aragüells, un pic que està a "can collons de la roca", que tots hi hem passat aprop però que no hem fet mai cap dels quatre. Mentalment ja m'agrada, saltarem valls i farem desnivell i quilòmetres, fugint de la multitud de la glacera de l'Aneto. Ja em veig a venir que passarem de +2000, però em poso a dormir ben motivat, cinc hores ben dormides.

L'endemà al matí a les 5:30 toca el despertador. A l'aparcament l'ambient és el de cada any, multitud de cotxes i gent que ja desfilen muntanya amunt. Si gires el cap ja hi ha els frontals a la zona del portillón i nosaltres encara ens hem de posar els calçotets! Ens equipem i sortim a dos de set. Pugem amb els esquís a l'esquena fins sota la Besurta, on en Dani para per omplir l'aigua. A partir d'aquí es posa a davant i d'una tirada sense descansar ens plantem al Portillón. Descalçem i baixem sense grampons, que la neu ja comença a estar pasta. A l'altre costat la gent ja enfila la glacera. Nosaltres fem un mos i seguim el ritme trepidant d'en Dani que ens deixa al coll de Coronas, a 3200 amb un obrir i tancar d'ulls. Aquí en Jow diu que para, que l'Aragüells efectivament és a can collons de la roca...i que les costelles apreten, que millor que descansi que aquest any no està al 100%. També em sembla que ha tret el cap al coll de coronas i la desgrimpada l'ha emmandrit. En Xevi i jo tenim ganes d'anar a l'Aragüells, en Dani encara que diu que va just de forces no li fem cas, perquè ha pujat com una màquina. Finalment sembla que en Jow s'anima quan en Xevi li diu que li baixa els esquís a l'esquena el tros del coll de Coronas i que jo els hi pujaré a la tornada. Cop de puny sobre la neu i ja hi som emmerdats els quatre!

Desgrimpem fins a la neu i jo ja em calço els esquís nous. Bé de fet ja els havia dut calçats a la pujada, però tinc ganes de veure com van a la baixada. He canviat esquís i fixacions, ja tocava, més encara després de la talonera que vaig partir l'últim dia. També l'he arreglada, però els esquís ja estaven a punt de passar a millor vida. Estan literalment destrossats, quedaran per alguna esquiada de poca neu per l'any vinent. Els nous són uns Movement Racepro 77, amb fixacions ATK kuluar 9 amb frens. Pes total sense pells 1123 gr...mentre que els altres eren 1406 gr. Reduir 566 grams als peus es nota, però pujant bufava de valent per seguir en Dani. Les sensacions pujant d'aquest esquí no han estat dolentes, però la lleugeresa passa factura i és un esquí que el cantell es clava tallant el pas, no picant que el faries vibrar. Baixant em toca un primer tram de neu durota. Encadeno els primers girs i me'n surto. L'esquí també vibra, una mica més que el Broadpeak, que era gran baixador amb neus dures. Aquest és més freeride, m'anirà millor amb neus pols i primavera, però no té la rigidesa ni la duresa del dynafit, que era com portar ganivets als peus. M'hi haig d'acostumar. Tampoc la fixació és la dynafit. La lleugeresa també passa factura. Amb un sol dia ja he gastat una mica els components d'alumini. De fet només sortir de l'aparcament en Dani ha dit la frase: "vols dir que aquest equip és per tu?" I ho deia coneixent que sóc bastant animal... no sé pas si aquest equip passarà aquest test...vaja que m'ho carregaré tot.

Mentre acabo de passar revista a l'equip, arriben en Jow, en Xevi i en Dani que han baixat a peu el primer tram dur, així que tampoc he pogut comparar la baixada. A partir d'aquí per les solanes, bona baixada fins al llac. Allà posem pells i pugem fins al coll de Cregüenya, on deixem els esquís. Només amb els pals fem tota la carena de pujada, per pedres i per neu i finalment arribem dalt del cim. Crec que és dels primers cops que faig un cim més baix que el coll que ens hi ha donat accés! Fotos i comencem a desgrimpar fins al coll on ens espera el menjar i la poca aigua que ens queda. Aquí en Dani i en Jow diuen que faran un flanqueig directe al coll de Coronas, mentre que en Xevi i jo traiem pells i baixem fins al llac per apurar metres...encara que després se'ns farà llarga la pujada.

Arriben primer al coll ells, però en Jow m'espera perquè li pugi els esquís. Un cop arribem els quatre, carreguem esquís i grimpada fins al coll. El dia s'ha anat tapant, no ens pescarà la pluja però poc li faltarà. Pells fora i baixada pel glaciar fins Aigualluts, on s'acaba la neu 5 minuts abans d'arribar-hi. La neu ja la trobem molt transformada per un dia de calor intensa. La baixada ha estat dura. Carreguem esquís i girem el cap, per veure aquesta estamapa primaveral que mai em canso de veure a final de temporada, amb els rius carregats d'aigues cristalines i turqueses, les marmotes cridant i al fons la glacera de l'Aneto ben carregada encara de neu.

En total 9 hores, +2100 i 22 km, abaixem la paradeta fins les pròximes nevades!

 Dani, Xevi, Joel i Samuel

PICO CORDIER I ANETO, volta Maladetes

Quan semblava que ja anàvem per abaixar la persiana, s'obre la possibilitat de tancar el cercle, amb set mesos d'esquí, fent la ruta que teniem pendent amb en Xevi. Lliguem la sortida el mateix dissabte al matí i a les cinc de la tarda ja estem a casa muntant el llit improvisat dins el cotxe. Esquís i pals damunt i cap a Benasque falta gent.

Sorpresa quan a l'alçada de Manresa ens adelanten en Dani, en Fer i en Met, amb quatre signes ja ens hem entès, anem a fer el mateix!!! Parem a Benabarre a fer la xerrada, ells s'entaulen per sopar nosaltres agafem un banc de la plaça. Mengem ràpid i a les 10 ja estem aparcats a la Besurta a punt de dormir. La idea és sortir a les cinc del matí, cosa que com molt bé diu el nom és una idea. La realitat és que si és més tard no passa res. Quan sona el despertador, la nit és negre, negre-negre i al llit s'hi està bé. Tot i això ja corren frontals. Ens equipem, esmorzem una mica i a les 5:20 ja ens posem en marxa. Volem fer la ruta circular voltant les Maladetes pel llac de Cregüeña, pujant el Pico Cordier que en Xevi no el té i malgrat fas 200 m més de desnivell la baixada sembla més atractiva.

Sense córrer anem per feina. En Xevi va davant i quan passem la Renclusa ja clareja. Ens calcem esquís 5 minuts després i comencem a enfilar amunt, per una neu que tot i la calor que ha fet des de divendres encara aguanta el tipus. Parlem poc, bebem el suficient, no tirem fotos. Arribem sota la canal del Cordier. Posem grampons i amunt. La primera bufada del dia a l'estil llimac. Aquesta temporada vaig alternant l'estil llimac i l'estil cargol. A les 8:20 ja som dalt del Pico Cordier. Avui no és com fa tres setmanes, que feia un vent de mil dimonis en aquesta zona. Avui s'hi està bé, el sol encara no escalfa i les vistes són precioses. Traiem pells i comencem la baixada primer per l'ombra amb neu dura però que mossega bé i després algun tram de bona neu fins que l'ombra ens torna a atrapar. Diagonal per sota la morrena i de pet cap a Cregüeña. Aquí baix la neu encara no ha transformat, però no és dura-ciment. Posem altre cop grampons i fem el flanqueig en diagonal que porta al coll de Cregüeña. Encara no són tres quarts de deu. Sense córrer però a bon ritme anem guanyat metres. Traiem pells i fem una bona baixada per neu cremeta. Aquí ja fa estona que hi toca el sol. No sé perquè m'imaginava aquí fer la gran baixada, llarga, amb bones vistes. M'imaginava. Perquè és curta-curta.

Mengem una mica sobre el llac, calcem pells i comencem a pujar direcció el coll de Coronas. En Xevi marca bon ritme i bona traça. Sort, perquè quan no estàs gaire entrenat és el millor que hi ha. Crec que durant setmanes podria dibuixar les cues dels seus esquís amb tot luxe de detall...171, negres, cantells vius, dent per fixar les pells...

Quan som sota la canal veiem un parell de figures que caminen amb els esquís a l'esquena direcció l'Estasen. Li dic en Xevi que són en Fer, en Dani i en Met tot i que no el veiem. Els fem un crit, doncs són lluny i al cap d'una estona ens criden ells. Quina casualitat. La segona del cap de setmana. Arribem a peu de canal, calcem grampons i mica en mica anem pujant. Es fa bé, amb bona traça, neu dura de la que a mi m'agrada...que no és la dura que els hi agrada als bons. A mi quan no m'enfonso però és compacte la trobo ideal. Anem guanyant metres i ens costa atrapar en Dani. En Fer que ha sortit per la Petit Black ja és dalt. A la carena ens retrobem i fem l'últim tram orientat a est amb neu pasta fins al cim. Molt contents de la ruta, dels companys i del dia que fa, cel blau radiant. Feia anys que no hi pujava a l'Aneto, ja que els últims temps a final de temporada em dedicava a fer altres cims de la zona Maladeta-Aneto. Quatre fotos i també retrobament amb en Met a distància, que ja ha passat el pas de Mahoma d'anada i tornada i espera en Dani i en Fer, doncs ell ha pujat per la normal.

Nosaltres tenim ganes de baixar per barrancs, així que ens despedim i qui sap si tindrem una tercera casualitat. Amb els grampons posats baixem direcció l'espatlla de l'Aneto, petita cresta que en Xevi fa saltant i jo anar rascant els esquís pel cul a tot arreu. La motxilla nova va bé però haig de fer un invent perquè quan els penjo em quedin més alçats. Entre els invents també hi hauria créixer 10 cm més, però l'edat del petite suisse ja em va passar i m'he quedat on m'he quedat. 

Un cop feta la curta però exposada cresta, pugem fins a un pilot de rocs amb fita per si de cas. Traiem pells i comencem a baixar cap a Barrancs. De les dues feixes penjades, la segona hi ha traça de pujada avui. Uns valents l'han ben marcat, amb unes "z" penjades com poques n'he vist. Tot i això nosaltres baixarem per la primera feixa, més segura i crec que la normal de baixada. Neu una mica pasta que ens fa passar el flanqueig a gas. Tot i això tiro un petita purga... passa en Xevi i ja som dins el glaciar de Barrancs. Encara esparrequem una mica la baixada tot i la neu que ja comença a pastejar. Restes d'allaus de fusió fa poca estona ens fan sortir ràpid d'aquí.

Baixada fins a connectar amb la de l'Aneto per neu de peixateria. Llobarros i gambes a doquier, fins que arribem on marroneja la neu i es baixa un pèl millor. Quatre girs i ja som baix. S'ha acabat la neu. Ara comença el verd, l'aigua, la roca. Baixem amb un somriure d'orella a orella, arreu els colors del riu són d'autèntica joia, turqueses, blaus, verds...el paradís sempre he pensat que deuen ser pales de neu pols que acaben a les explanades verdes de l'oasi.

I finalment tercera casualitat del dia, al trencant que baixa de la Renclusa tornem a topar amb en Fer, en Dani i en Met. També han passat per la peixateria. Bona temporada i esperem retrobar-nos la vinent.

Al final han estat +2200, 23 km i 8 hores tocades. Fi de festa major, gràcies Xevi!!!

Xevi i Samuel

RUSSELL I RUSSELL ORIENTAL

Segurament aquesta sortida hagi estat el tancament d'aquesta temporada d'esquí. Tot i que no ha estat un any de molta neu, arribats al maig, en sobra per seguir esquiant!!! A mitja setmana ja tenim l'Edu escalfant i proposa una ruta que ja tenia a la llista de l'any passat, així que no costa gaire apuntar-s'hi., el Pic Russell i el Russell sud oriental per la canal nord. En Xevi i en Jow fan el mateix, només falta en Guillem que ja estarà pel Pirineu i aprofitarà el diumenge per estirar les cames. Marxem gairebé a les set sense córrer i parem a sopar al mateix lloc de cada any. Que ningú es faci il.lusions, no és cap restaurant.

L'Edu que porta tota la tarda per Benasque ja ens espera a dos d'onze mig adormit a la furgo i pràcticament arribem junts amb en Guillem que vé de Bujaruelo una mica fos. No n'hi ha per menys, ha dormit una hora i s'ha tirat 18 hores escalant glaç i mixte...i encara ha de sopar. A les 11 tocades i retocades aparequem les dues furgos i mentre sopa fem petar la xerrada i cap a dormir, doncs a les 6 ja volem sortir.

Ens llevem amb un cel radiant, un bon regel i amb esquís a l'esquena fem el primer tram de la Besurta fins al pla d'aigualluts, doncs encara que podem calçar un parell de cops fins aquí no és contínua. Enfilem per la vall de Barrancs passant per l'esquerra, el desaigua del llac. Travessem el llac practicant els dos estils que tenim... que venen a ser "a fondo que la cosa es posa fea" quan es pla i "estil llimac" quan comença la pujada cap al coll. Poc abans d'arribar-hi afegim un tercer estil que és que tanqui la porta l'últim, doncs comença a fer un vent de mil dimonis aquí al coll.

Un cop dalt traiem pells i baixem per neu durota tot flanquejant cap a l'esquerra per pujar cap a sota la canal. Aquí el vent torna a bufar de valent i fins que no ens protegeix la cresta de Salenques rebem de valent, tant que ja ens venien ganes de fer mitja volta. Un cop al pla ens dirigim cap a la canal a resguard del vent. Estem de sort i sembla que hi ha traça d'ahir, així que no caldrà picar amb les botes tan fort com ho fan les forces de l'ordre per dissoldre les muralles humanes. En Jow es posa primer i avui en Xevi, que no ha passat de primera en tot el camí, acompanya en Guillem que està entre al "limbo" entre despert i adormit. Canal molt estètica i divertida, sobretot pels que amb 45º ja fem el fet, sortim a dalt i jo que ja em veia anant directe al Russell sud oriental em diuen que no, que primer anem a fer el gros. Catxim, a mi que em faltava el petit em volia estalviar el gros.

Segona tongada de llimacs, ara sí més abundants, doncs ens arrosseguem una mica tots. Aquest vent és empipador i la ruta fins aquí ha estat llarga. Tampoc estem en una forma esplèndida i el rastre que anem deixant ho certifica. Trons a dojo. Un cop a la carena ja veiem el cim, hi arribem, quatre fotos i ja menjarem més avall que aquí surt tot volant avui. El balanç ja és una bossa de pells al Mulleres i una bossa de ganivetes als Besiberris. No volem seguir escampant material per la muntanya. Baixem i anem a fer el Russell sud oriental, ara sí em sembla que ja els tinc tots!!! Catxim altre cop, l'agulla sud no la tenia!!! La sud-oest sí però la sud no! Sort que me'n he donat compte a casa, perquè allà m'hagués fet bastanta mandra anar-hi.

Desgrimpem la canal com els gripaus d'esquena i aquí sí en Guillem ens arrenca els adhesius, doncs encara estem a mitja canal que ell ja fa becaina a baix. Un cop tots a baix, pells fora i baixada fins a sota el sot fent mini-circular. A partir d'aquí, altre cop amb un vent de mil dimonis, calcem pells i en Jow dóna pas als vehicles lents i pesats, que obrin traça fins al coll. Malgrat no ser el més pesat físicament, sí que ho dec ser en sentit metafòric, així que agafo tiquet i començo a encadenar voltes maria fins al coll, on m'espero que arribin els companys. El vent xiula fort i no vull que em passi com jugant a l'oca a Amitges fa un mes, que cada dos per tres em tocava tornar a començar.

Un cop tots dalt, practiquem una mica els "geo catalans", ajupits i de quatre grapes amb les armes a la mà (esquís) per si de cas i un cop al coll ens llancem com kamikazes esquivant al vent, per retrobar-nos un pèl més avall. Avui la neu no ha transformat massa, però almenys aquí es deixa esquiar bé i guadim d'una bona baixada de amples i ràpids girs.

Falta un número final de circ de soleil, una volada d'aquelles que feia temps que no feia, intentant fer un bot amb els esquís en un lloc pla. Després de tres "espagats" m'ha saltat l'esquí, sort. Bones rialles, merci per recollir-me els esquís, els pals, ajudar-me a aixecar-me, fer-me un bon massatge a les cames, etc... "ejem", "ejem".

Al final una ruta d'uns 20 km i prop de 2000 positius i amb una canal divertida. Parem a menjar un entrepà a Benasque i d'aquí a copilots de la fórmula 1...

Xevi, Guillem, Edu, Joel i Samuel