Continuem la ruta i parem a Lumbier, on volem caminar la via verda que passa per la gorja que ha obert el riu Irati. De fet aquesta hauria estat l'excusa de les bicicletes, però era tant poc tros que ens va semblar que seria de bon caminar. Hi arribem a la tarda que ja no pica tant el sol i fem l'anada i tornada fins el pont del diable (caigut), per la gorja travessant un parell de túnels. Passejada turística però agradable, abans no acabem de fer els últims quilòmetres fins passar el port de la Pierre San Martin i anar a dormir a l'aparcament de l'estació d'esquí. Tot pujant gaudim de les llums de tarda, l'hora daurada, que amb la neu i els prats verds deixa uns reflexos de somni. Per la poca altitud de la zona, que està entre 1400 i 1800 hi ha molta neu i costa mantenir-se al volant veient aquest espectacle de llums enmig de turons nevats els quals els veig tots esquiables, especialment ara a la tarda. Però avui toca arribar a l'aparcament, sopar i estar a punt per demà fer l'última esquiada a pistes de la temporada.
Ens llevem a les 8 després d'haver fet una bona dormida, esmorzem i ens equipem. Les pistes fan molt bona pinta, hi ha molta neu, i recordo haver fet alguna pista blava llarga amb molt bones vistes. La Gemma hi va esquiar més i també en té bon record. Comencem per pistes verdes amb el telecadira de quatre, per després baixar fins a baix de tot de l'estació i pujar també fins a dalt de tot, fent les dues pistes blaves que hi ha més llargues i que més es gaudeixen. Bona neu, poca gent i sol esplèndid! Les nenes fan un bon paper, inclús en algun tram més dret que els toca apretar "cantos". Quan portem tres horetes la Sira es fum una nata amb els esquís que marca l'hora de plegar. No s'ha fet res, però la baixo fins a la base, on un molt amable pister-socorrista que havia estat a Taüll li fa una re-mirada i la Sira queda ben contenta. La Gemma aprofita per cremar el forfait fins les dues del migdia mentre les nenes i jo anem a la furgo a canviar-nos i fer el dinar, un bon plat d'espaguettis amb bacon, formatge i salsa tomàquet! Veient la neu que hi ha, ja preparo els trastos per sortir a fer una mica d'esquí de muntanya quan torni la Gemma per dinar.
A les dues canvi de torn i surto com un llampec direcció unes carenes nevades, que em porten fins el Pic d'Arlas, un 2000 amb bones vistes de la zona. Mentre miro el següent que vull fer i el que penso per demà, conec en David, que resulta que no és pas de gaire lluny de casa i també té pensat fer l'Anie l'endemà! Quedem entesos i jo segueixo, baixant pel sud, remuntant un collet i tornant a pistes, on remunto fins dalt per seguir fins el pic del Soum Couy, un altre bon mirador de la zona. És ja la tarda i a l'hora de berenar vull ser al cotxe, pells fora i avall, on arribo després de 3 hores, 12 km i +1000 positius! A la tarda baixem a comprar i pasejar pel poble d'Arette, però tornem a dalt a l'estació a dormir, on sopem uns bons crèpes!
Dissabte matí a les 7 del punt marxem amb en David que vaig conèixer ahir a fer el pic d'Anie, sortint de l'estació de fons de Larra-Belagua. Pugem xino xano fins el coll sota el Pic d'Arlas i d'allà anem seguint traça que ja porta a la base del Pic d'Anie. És d'hora i no corre encara ningú per aquí, la neu no és excessivament dura, però quan arribem a la base del pic ens surt més a compte calçar grampons doncs està força redreçat per seguir amb esquís i encara no ha transformat. Arribem al cim amb gran bo i bones vistes, mengem una mica i anem veient com ara sí que ja s'acosta gent per tots costats. Com que és d'hora i la cara sud-oest no haurà transformat canviem de plans i baixem per la nord-est, que ja fa estona que rep el sol. Bona jugada i bona baixada amb neu cremeta ràpida i disfrutona encadenant pales i tubs, fins que tornem a posar pells per donar la volta al pic i tornar per on hem vingut, no sense fer abans una altra pujada amb pells. La baixada fins l'estació de fons és més ràpida que no ens pensàvem i encara encadenem bons girs! Després de 5 horetes, gairebé 15 km i poc menys de +1100 arribem a la furgo d'en David amb un somriure d'orella a orella! Hem fet una bona xerrada i com sempre escoltant aprens coses, com la història de la pedra del coll de San Martín que no la coneixia! Merci David per la companyia i per la sortida! A la tarda després d'omplir la panxa tornem al coll per veure la fita "262" i llegir el pacte de les tres vacas, amb el qual es va posar fi a les disputes per l'aigua i el pasturatge entre les valls navarreses i franceses, un pacte ancestral que es renova encara avui en dia any rere any.
Diumenge ens llevem i sortim a caminar per fer una volta de 3 horetes, uns 7 km i +500 per tenir bones vistes de la zona pujant el Pic des Escaliers i el Arhanolatze Gaïna, on encara trepitgem neu. Prats verds de la "Heidi" de bon caminar i amb bon dia. Davant nostre tenim un grup de tres francesos jubilats, que atrapem al segon cim, i on la senyora molt amable els hi dona quatre "ouets" de pasqua de xocolata a les nenes, que estan molt contentes! Seguim la nostra ruta i baixem caminant fins un petit refugi i després fins a la pista, no sense que abans la pobra Nora s'emporti un cop de pal del papa que s'ha girat sense mirar.mentre li netejava les ulleres al riu..quin greu, sort que no ha estat res. Tornem fins al cotxe i cap a dinar falta gent, al poble de Saint Jean Pied de Port, on aprofitem per banyar-nos al riu que fa força calor i està ben neta! Amb la panxa plena seguim ruta, parant de tornada a Roncesvalles per fer una mica la visita, que tampoc hi havíem estat mai. Contiuem i anem cap a la zona d'Irati per la part espanyola, visitant l'antiga fàbrica d'armes i pujant a l'embassament d'Irati a fer una passejada. Inmenses fagedes però que encara no han rebrotat. L'embassament és ben ple, però en canvi el bosc es veu sec, tampoc deuen anar sobrats d'aigua! Finalment acabem el dia dormint a Agoitz, doncs dilluns tenim 5 hores de tornada i volem menjar la mona a casa!
