Com que a casa no som gaire fans dels petards ni del soroll, normalment intenem desaparèixer del poble la nit de Sant Joan, però aquest any per feina no ha estat possible...així que ens mengem la traca del veí de baix, els petards del de més enllà...sort que la crisi ha fet "mella" que diuen i a les dues de la nit s'ha acabat el cremar diners. Així, haven descansat mig bé, marxem dijous a la tarda cap a Plan, a passar quatre dies frescos a la muntanya.
Divendres ens llevem d'hora i després de pagar el tiquet de la pista pugem fins el refugi de Lavasar. Des d'aquí una caminada de mitja horeta ens porta fins un dels llacs més bonics dels Pirineus, i dels més accessibles, ja que penjats per aquests móns de déu també n'hi ha algun prou bonic. Hi harribem dels primers, així que estem sols i és quan més es difruten aquests llocs. Fem mitja volta al llac i parem a esmorzar. Després fem mitja volta més i veiem saltar un grapat de granotes a l'aigua, peixos pocs. Quan ja arribem al principi ja està ple de gent, així que nosaltres marxem cap a dinar a la furgo. En ve dinat caminem fins a un mirador i visitem el poble de Sin. Com que sóc xerrameca de mena, un veí del poble que va emigrar de jove a Barcelona i ara ha tornat des de fa set anys, m'explica que puc travessar tranquil.lament amb cotxe cap a Chistén, que ell hi passa amb el seu. Doncs dit i fet, per més que el camí sembla que ha de desaparèixer al mig de la vegetació, passar es passa. Amb molt bones vistes al Cotiella, cim pendent de fer algun dia.
L'endemà que encara fa bo, traiem les bicis i anem des de Plan a San Juan de Plan i després fem tota la baixada fins gairebé l'embassament. De tornada parem en un racó a banyar-nos al riu, que ja ens convé. Tot i que l'aigua és fresca, com que fa calor s'hi està bé. Altra cop cap a dinar a Plan. A la tarda marxem per la pista del coll de Sahun, des d'on fa uns anys vam sortir amb en Roger per fer els Eriste. Grans vistes de tota aquesta zona, la part de la pista nord-oest té uns avets impressionants, florits i esplendorosos. La part sud-est és totalment diferent, més àrida. Baixem fins a Castejón de Sos a comprar i després anem a Eriste, on fem la volta al llac, un passeig tranquil per estirar les cames després de la bici del matí. L'endemà sortim a passejar al voltant de Castejón de Sos i veiem com s'enlairen les avionetes, també com aterren els parapents, quina enveja, volar així és un somni pendent.
Com que la carretera del congost de Ventamillo està tallada tornem pel pont de Suert, parant a Sopeira, on passegem arran d'aigua, un poble ben bonic que tot i passar-hi mil vegades no havia parat mai.
Amb tanta calor, la tornada parem abans d'Alfarràs a banyar-nos sota la presa...dies de calor i dies de banys! El Sant Joan ja és passat, tot i que el dia ja comença a escurçar-se la calor apretarà encara més.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
