Avui intentaré per segona vegada fer el cim del Puig Dòrria des de la collada de Toses. És un itinerari llarg però molt segur, absent de risc d'allaus, però que per aquesta mateixa raó, pel vent, per ser carena i per ser molt exposat el sol és difícil trobar-hi neu. Sortim amb en Jordi, que pràcticament estrena esquís i que m'ha portat amb el seu cotxe de la collada amb un dia molt serè. Anem remuntan els lloms, que trobem prou nevats. En Jordi es queixa una mica de mal als peus. Les botes que són noves li passen factura. Arribem al primer turó, treiem pells i fem la primera baixada fins la creu de Maians. Tornem a calçar esquís i seguim la carena-camí amunt. En Jordi no ho veu clar, és molt llarg i les botes cada cop li fan més mal. Diu que ja m'espera per aquí i que hi acabi d'arribar sol. Jo no m'ho penso deus vegades i enfilo amunt. Quan gairebé sóc dalt se'm gira boira i no veig el cim-cim. Faig una trucada a en Marc que em passa les coordenades exactes, les entro el GPS i em deixo guiar fins el vèrtex geodèsic. Bingo!!! Caram la tecnologia que bé que va. No és que fos necessari, però no trobava el vèrtex enmig de la boira.
Trec pells i avall. La neu no és res de l'altre món i no millora fins que entro entre els pocs arbres que hi ha. Torno a trobar en Jordi i acabem de baixar junts fins el cotxe.
Bonica sortida per debutants, sense pràcticament perill i amb molt bones vistes.
Jordi i Samuel
