1-4 MAIG DE 2008
Sortim direcció Zinal, Suïssa amb la il.lusió d'uns nens! És el primer intent de fer esquí de muntanya als alps i tot i que ja he fet algun altre cim a l'estiu, amb esquís "nanidelparaguai". Arribem a la població de Zinal a la tarda. Tot és desèrtic, no corre ni una ànima. L'estació d'esquí és tancada, a les pistes no queda massa neu. L'altitud és uns 1600. Mirem on dormirem i veiem un roc ben gros. La tenda anirà al darrera. Mentre sopem arriben una colla de catalans. Aquests s'ho munten millor, dormiran d'hotel!!! L'endemà al matí ens llevem dora, posem pells i amunt. El primer tram és un camí d'estiu per damunt del torrent, a l'estil pista de fons. Arribem al fons de la vall, i girem de cop a l'esquerra. Aquí guanyem vistes i ja veiem les restes d'algun glaciar. Enfilem amunt direcció al Roc de la Vache. Aquí la neu està més glaçada i calcem ganivetes.
Un cop passat el Roc de la Vache traiem pells i fem una baixada fins a la cabanya de pastors. Allà trobem una família d'alemanys una mica reforçats. En Joel que domina el francès i amb una mica d'anglès fem la xerrada. Veiem que ens porten una mica d'experiència d'avantatge...Tornem a posar esquís i amunt direcció el coll. La pendent es va redreçant però aquí la neu ja no és glaçada. Arribem just al coll, on un petit pas de roca tibant de braços dóna accés al glaciar superior. Ja veiem el refugi, anem dora, així que tirem quatre fotos. El dia és esplèndit. No em puc queixar, totes les sortides fins ara als alps he enganxat bon temps!
Passem la tarda contemplant muntanyes, els núvols, de vegades, formen dibuixos capritxosos damunt seu. El refugi és un bullici de gent. El cim és fàcil, el desnivell esquiable molt alt i el temps perfecte. Aquesta combinació és igual a gent. Sopem herbetes amb aigua i anem a dormir. A dormir? O ens han vist molt baixos o és que érem els més baixos del refugi, però ens donen els pitjors llocs: sota l'escala de fusta. Dormir com dos quatres, mentre la resta tenen una pista de vall, si pogués em venjaria roncant tot la nit, però ves per on no ho faig!
Ens llevem amb un dia més enboirat, però perfecte per tirar amunt. Portem un bon ritme i avancem com podem unes quantes cordades. Nosaltres som dos i prou àgils. Ens plantem a dalt dels primers. Traiem esquís al coll i remuntem els 15 metres que porten al cim. Fem fotos i al cap de res arriben els alemanys. Ens tiren una foto i intercanviem quatre paraules. Baixem, doncs el tram és gelat i molt concurregut. No volem sorpreses. Calcem esquís i avall. Al principi la neu és una mica crosta, pesada. Aquí el cansament també s'accentua i fem 4 "giros" i parem a descansar. Baixem desencordats, tots, tot i que el guarda recomanava anar encordats fins i tot a la baixada. Es veu que aquest any porten el rècord de pescar ànecs...
Baixem fins el refugi, on en principi ens havíem de quedar a dormir. Mengem una mica de fruita i decidim acabar la baixada al cotxe el mateix dia. La neu està bé i no té sentit esperar. Arreglem comptes amb el refugi que ens fan pagar un sopar per avançat perquè diuen que ja el tenien fet (a la una del migdia). Sort que aquest no ens el menjarem, doncs ens el menjaríem fet de 6 o 7 hores abans... Calcem esquís i davallem fins la cabanya de pastors. Neu molt bona. Coincidim amb un grup de catalans molt trempats. Remuntem altre cop fins el Roc de la Vache i aquí comença la baixada final. Dues pales disfrutones ens porten a un tram sense neu, traiem esquís caminem 10 minuts i tornem a posar esquís. Baixem l'última part, com una pista de fons que ens condueix fins el cotxe com una carretera nevada!!! Desnivell de pujada uns 1000, desnivell de baixada uns 2500. Agafem el cotxe i ens dirigim cap a Chamonix. Darrera una cursa de bicicletes arribem a les 5 a Chamonix. Calcem les bambes i com que no estem pas cansats, remuntem caminant fins a la llengua del glaciar. Quatre fotos i ara si, una mica desgastats, plantem tenda enmig d'una festa "rave" als jardins de Chamonix i a dormir...Dormir? que va, un crec-crec no ens deixa dormir. Ens tiren pedres? Sabotatge? Piolet en mà esperem als "desapravats".
No, el pal de la tenda va cruixint fins a trencar-se...No arriba a caure
Joel i Samuel
