La vall d'Orlú, que me la va descobrir el meu estimat mestre i amic Russi, un racó molt especial, un petit paradís a la terra tant a l'estiu com a l'hivern. Avui no hi hem pas anat a caminar, avui hi em anat a visitar la Maison du Loup que tot i haver-la vist anunciada moltes vegades no hi havíem anat mai, potser innocentment esperant anar-hi amb aquestes dues nenes tant trempades, la Sira i la Nora, que ho han disfrutat com mai i que també alhora ens ho han fet disfrutar a nosaltres. Un petit parc amb cinc espais per diferents tipus de llops, de l'àrtic a l'europeu, on també hi ha una petita granja, un estany petit i algunes activitats a fer com buscar or, arqueologia desenterrant ossos, córrer més que el llop o passejar amb els peus descalços. Tot i ser petit ens hi hem estat més de tres hores ja que també hem donat menjar als llops al túnel de vidre. No sóc molt fan ni partidari dels parcs d'animals perquè se'm trenca l'ànima veure un llop, que té gravat a l'ADN córrer quilòmetres cada dia, estar-se tancat en un espai de 2000 o 3000 m2. Si mai em reencarno amb un animal maleïria els ossos dels humans per tenir-me captiu. Tot i això reconec que també fan la seva tasca divulgativa, de conservació i de recepció d'animals ferits, així que toca empassar saliva i mirar-s'ho amb bons ulls, els mateixos dels nens encara no corromputs per les opinions creuades dels adults. I us puc ven dir que la Sira i la Nora s'ho han mirat amb uns ulls d'entusiasme que segur que ha alegrat els llops quan les han vist!
A mi a part dels llops m'ha encantat personalment l'activitat de buscar or, car fa falta paciència i jo bé que haig de dipositar la sobrant en algun lloc. Acabem una mica molls però amb una petita col.lecció de granets brillants que vés a saber si són or o pirita, però que també il.lusionen! També ha estat l'excusa per recordar que fa tres setmanes van ser dalt la Portella d'Orlú caminant per l'altre costat i vam comentar que allà baix hi vivien els llops. Demà però no caminarem per aquesta zona, tenim pensat anar més lluny, cap al Massís de Talc per fer algun coll o algun cim de la carena des de la cara nord que fa anys que no hi em anat, així que anem a dormir a l'aparcament de l'estació d'esquí dels Monts d'Olmes, on sembla que ja hagi arribat la tardor, amb boira pixanera i plugim que deixa una temperatura fresca com m'agrada.
Després de quatre trons a la nit, ens llevem amb el dia ben enboirat, però sembla que a dalt les muntanyes ha de fer sol. Els "hogareños" ja es preparen per sortir a caminar, saben el que es fan. Nosaltres esmorzem, preparem la motxilla i sortim a dos de deu, no gaire d'hora, per pujar cap al coll de Girabal. La idea és almenys veure les vistes de l'altre costat, ja que els cims de seguida ens anem a +1000 positius que ja farien les nenes però que potser hem de sortir més d'hora i amb bon terreny. Aquí el primer tram segueix les pistes i després marxa per corriols de mal caminar per la canalla, amb molt granit i neret que fa que no treguin el nas de les trinxeres! La boira ja comença a escampar a mesura que ens enfilem i les vistes són precisoses. Hem passat per un primer llac i ara ens dirigim al coll de Girabal, on arribem amb prou bon temps després d'avançar quatre joves. Tot i això d'aquí fins al Saint Bathelemy encara hi ha +350 m de pujada, que és una hora d'anar i una de tornar...masas tard per dinar després i tornar a casa. El camí no és especialment ràpid i l'última pujada al coll de Girabal és de bufar fort entre blocs de granit molls i Neret. Sort que ens passem el camí parlant amb les nenes, a la pujada jo amb la Nora i la Gemma amb la Sira i a la baixada al revés. Em demana quines películes, m'agraden, quines cançons, ho volen saber tot. Diu que de gran vol ser escriptora i la Sira paleta. Jo li dic quines històries escriurà i ella em diu coses meves que seran mitja veritat però que tot sencer serà inventat...jo li dic doncs així també seràs una mica inventora com al papa que li agrada fer invents!
Un cop al coll esmorzem, tirem quatre fotos i descartem fer cims. També m'havia mirat el Pic de Girabal des d'aquí tornant en circular, però la pujada es molt escarpada, segurament amb canalla és millor des del coll d'Appy. Ja hi tornarem, perquè un dels motius de venir també era veure l'estany d'Appy que avui hauria estat cobert de boira! A la baixada canvi de nenes i la Sira també m'explica mil coses i em "salva" de quatre relliscades. Malgrat li fan por els gossos vol un husky de gran...i amb això tot caminant ens plantem al llac de baixada on mirem els peixos, els capgrossos i jo la boira com s'aixeca de forma màgica sobre el llac, deixant un quadre que Friedrich hauria pogut pintar. Seguim baixant fins que després de 4 hores, més de 9 km i +670 m de desnivell positiu arribem a la furgo. Avui per dinar ens hem guanyat uns bons espirals a la carbonara amb salsitxes. A les nenes encara els queden forces per jugar a l'amagada amb la Gemma per l'aparcament mentre jo acabo de preparar el menjar.
Queda només tornar, que es força lluny fins a casa, tot parant a Porta a berenar. Tornarem a l'Ariège, al salvatge i solitari Ariège.
