8-11 de desembre de 2016
Després de la nevada de sud de fa un parell de setmanes, sembla que on ha deixat més neu és a la zona de la Vall Fosca i Vall de Boí. No tenim el pont complet però amb quatre dies es pot fer força feina si ens llevem d'hora, molt d'hora, molt d'hora...així també podem combinar esquí, família i turisme. Destí final, Taüll!!!
Dijous el destinem a arribar a Taüll tot xino-xano, parem a dinar, parem perquè dormi la Sira, parem...parem i finalment arribem a dos de quatre de la tarda. Temps per fer una volta fins l'estació, endreçar i al vespre passejar per les dues esglésies del romànic de Taüll, molt ben il.luminades de nit. Fa fred però no fa vent, temps ideal.
Divendres quedem amb en Jow a les 9 al pàrquing de l'estació per fer una matinal d'esquí de muntanya. Al final s'ha escapat de pistes, doncs no es vol pedre el tour de l'estació que farem. Sortim finalment a dos de deu i enfilem cap Collbirrós. La idea és fer una mica de circular, que anirem traçant sobre la marxa. Trobem la neu endurida al matí a les zones on ahir va tocar el sol i pols a les obagues. Pugem a bon ritme i ens plantem al coll amb poc més d'una hora. Continuem per la carena fins dalt el cim de Cap de les Raspes Roies, on fem un mos tot mirant la vall de Llevata que se'ns obre a l'est. Després de parlar amb els "hogareños" ens decantem per anar a buscar el coll de l'estació sota el Tuc de Muntanyó i d'allà per pales de neu pols ens plantem a baix al rec.
Tornem a posar pells i enfilem per traça feta direcció als estanys de Llevata. Just quan hi arribem deixem la traça i n'obrim de nova per pales redreçades que van directe a la Serra de la Tea i d'allà al Tuc de Moror. No fa calor però si clatellada de sol, tinc el cul encès. Arribem finalment al Tuc de Moror i ens mirem el panorama. Encara ens queden ganes de baixar i llençar-nos per anar a parar a un clot sota el coll de Collibrrós. Aquí toca posar pells i enfilar els últims 150 metres fins al coll. Tenim grans i fortes temptacions de treure pells i tornar-nos a tirar per aquesta pala de neu pols...però són les dues del migdia i jo sóc com la Ventafocs... els esquís se'm tornaran llonganisses, els pals escombres, i les botes "catiusques"... és hora de tornar a casa...vejam si també perdré una sabateta o la gorra.. tot sigui per conservar el "val" de demà!!!
Bona baixada per neu primavera fins l'aparcament, uns +1400 i jornada de 5 hores... no ens podem queixar de la neu que hem trobat... tot i que hem descobert un tresor per l'endemà. La tarda la passo amb la família, pugem a la presa de Cavallers, la Sira veu la neu i tots tres fem un passeig pels jardins de Caldes de Boí, una mica apagats, tan per llum com per tristor, doncs està tot una mica abandonat.
Dissabte s'apunta en Xevi i ja en som tres. Sortim mitja hora abans que ahir, però a un ritme força constant. La idea és anar a cercar el "tresor", una pala contínua de 500 metres de desnivell de neu pols!!! És el cim del Corral de Taüll o de les Raspes del Corral de Taüll segons mapa, sobre el port de Filià. Anem directes al coll del pas de Llevata, més baix que el coll d'ahir. En Xevi ha posat la directe i la resta vinga a manxar. Arribem al coll, pells fora i primera baixada amb neu pols, primer bona, després força bona i finalment molt bona, per acabar com sempre amb crosta-gelada al costat el riu, a 2000 metres. A partir d'aquí pells i amunt, per molt bona traça feta fins dalt el coll que hi ha abans del cim. Deixem esquís i acabem de pujar grimpant fins dalt el cim on fem un mos.
En Jow amb la panxa plena ho veu tot sempre millor i queda meravellat de la pala que neix del cim veí, directa cap avall, immaculada de neu pols. En Xevi no li acaba de barrufar, la veu molt dreta però no ho és pas més que el coll que haurà de fer. Esquís a l'esquena passem el primer tros, els tornem a calçar i anem fins a l'altra cim. Aquí comença el "minuto de oro" del dia... bé de fet ens donem compte que és la baixada de 500 m de desnivell "de oro" del dia amb neu pols de la bona. Hom utilitza el terme "polsarraca" per referir-se al que hem trobat, segurament perquè és un bé preuat que per molt cercat no sempre és trobat. Altri en diria "farinosa"... jo em sembla que a partir d'ara li diré "neu pols seca de collita hivernal".
Descens impressionant, d'aquells que et taparies els ulls i agafaries un "telecadira" per tornar-lo a repetir fins la sacietat...però que queda lleig dir perquè ara tots som molt ecologistes i passem de les estacions...(malgrat sigui el primer lloc on tots hem esquiat). Després del "DESCENS", arribem al fons del riu, posem pells i tornem cap al coll del dia anterior, a bon ritme per mirar de ser a dos de tres al cotxe com ahir. Gran sortida, bon ambient, bons amics, altra cop +1400 i unes 5 hores i mitja de joranda de treball.
A la tarda toca donar el vol, primer pugem fins a Durro mentre la Sira dorm i fem la visita al romànic de Durro (no està oberta l'església). Després anem a fira a Vilaller i cap a descansar que demà toca romànic.
Diumenge aprofitem per pujar al campanar d'Eril la Vall, molt bonic. Ahir les noies ja van pujar el de Taüll, diu la Gemma que és un pèl més alt aquest últim i l'església amb les projeccions, molt més impressionat. Tornada cap a casa molt contents, fins la pròxima!
Xevi, Joel i Samuel
Tina, Núria, Gemma i Sira
