Temps: 20:22
Distància: 4.82 km
Ritme: 4:13 min/km
Edu i Samuel
divendres, 31 de desembre del 2010
[+/-] |
CURSA SANT SILVESTRE 2010 |
diumenge, 26 de desembre del 2010
[+/-] |
COLL DE LA MARRANA |
El Pirineu es veu ben nevat des de la Plana. Des de divendres hi ha previsió de vents forts, de totes maneres no sembla que la neu s'aixequi, almenys des de casa. Dissabte ja hi voliem anar, però agafem la bici i fem una mini-volta pel Cabrerès. No fa vent. Tampoc sembla que en faci al Pirineu i sembla igual de blanc que el divendres. El vespre però parlo amb en Fradera i ja m'avança que no ha parat de bufar en tot el dia. Mals auguris...
Sortim el diumenge ben dora al matí. Si les condicions són bones volem baixar fins a Carançà...ai pobres de nosaltres. Arribem a Camprodon i el rètol ja diu "últims tres quilòmetres amb cadenes"...malament perquè fa tres dies que no neva i si hi ha neu a la carretera senyal que li ha portat al vent. A mesura que enfilem cota veiem la magnitud del desastre...Pugem fins el pàrquing de dalt i el vent s'ho ha emportat tot...baixem al pàrquing inferior i esperem almenys que el sol escalfi l'ambient.
Fem el que podem, pugem fins al coll de la Marrana i tot i que les fotos d'ambient poden fer creure el que no és, si les fem de detall veiem el desastre...
Eloi, Joel, Albert, Arnau i Samuel
diumenge, 12 de desembre del 2010
[+/-] |
TAGA PER RIBES |
Mentre esperem les primeres nevades serioses aprofitem per caminar una mica i conèixer nous itineraris. Aquest feia temps que em ballava el cap. De fet espero que algun dia el pugui fer amb esquís, però per això i mentrestant, el fem a peu així veig per on agafar-lo...
Sortim de Ribes de Freser, tot i que quan hem quedat al matí la idea potser era anar al Pic de la Dona. No fa gaire ja hi vam anar. I perquè no el Taga des de Ribes? Bon desnivell i ruta poc frequentada, sinònim de tranquilitat. Deixem el cotxe a l'aparcament del pavelló. Encara hi ha restes apilades de neu al poble. Mirem una mica a la dreta i una mica a l'esquerra per trobar per on és millor començar. La referència són unes bales embolicades amb plàstic blanc que vaig veure des de Ventolà, marcant clarament la carena per on pujar. Enfilem a munt entre filats i feixes fins a trobar un cami que marxa cap a l'esquerra direcció nord nord-est. Aquí ja trobem el prat de les bales de palla. Seguim amunt fins a tropar amb una pista, que ja indica per pujar amunt cap al Taga. Aquesta pista deu enllaçar cap a la que puja des de Bruguera. Seguim amunt i trobem refugis de la guerra i la post-guerra. Ens hi fiquem dins i fem una mica el pallasso. Continuem fins a trobar un pla on fem un mos. D'aquí a dalt no té pèrdua, carena i amunt. Aquest és el tram segurament més espectacular d'esquiar a l'hivern, bona pendent, prat i amb vistes a Ribes. Crec que l'itinerari s'assembla molt al Puig de les Agudes des de Setcases, sent aquest últim un pèl més planer.
Després d'algun repetxó i fals cim, arribem a la carena final del Taga. Ja veiem la creu i tot i la munió de gent amb prou feines ens hem creuat amb dos excursionistes i dos caçadors. A dalt fa fred però també fa sol. Contemplem vistes i ja somio el dia que podré pujar per aquí amb els esquís als peus. També recordo la primera baixada del Taga amb esquís de muntanya entremig dels arbres, amb en Marc i música de fons de Greenday?¿ i d'aquí a totes les esquiades que fins avui he anat fent, passant per la Vallter-Núria-Puigmal sense condicions ni experiència, igual que la nord del Gra de Fajol...canal dels isards al circ de Pessons... canal de la rimaya i d'altres més assenyades així com moltes de solitàries...
La baixada no té cap secret i sense córrer se'n passa via. Potser una hora, potser més o potser menys. El terreny però és el que és, avall que fa baixada!!!
Leti, Jordi, Albert, Gemma i Samuel
dissabte, 11 de desembre del 2010
[+/-] |
CABRERA PER BORA MASALLERA |
Deixem al cotxe a la pista de Cabrera, just abans del trencant a la Tuta. Només sortir es veu la senyera dalt l'agullola de la Tuta, que vam pujar amb en Roger i la Jes l'any passat. Avui volem arribar fins a Cabrera, tot passant per les "coves" de la masallera. Més que coves són avencs de desprendiment, però no deixen de ser curiosos. Ens enfilem amunt fins sota l'agullola i d'allà marxem direcció Cabera per la carena. No tardem a trobar desprendiments i blocs caòtics. Sembla mentida que tot això encara s'aguanti. Les forces empenyen aquest vessant de muntanya fins que un dia caurà tot sencer. Fem una mica el xafarder a la bora gran però no ens hi fiquem pas massa endins. Aquest avenc està entre dues carenes de pedra, una d'elles sembla que faci tan sols un metre de gruix i amb la força d'un gegant es podria empènyer muntanya avall!!!. Passem alguns trams aeris fins arribar al coll de Cabrera. Tenim una mica de set, així que pugem a dalt a buscar una mica d'aigua del pou i del càntir.
La baixada la fem des del coll de cabrera pel camí que marxa directa a la casa de la tuta per sota els cingles de la bora masallera. En total menys de tres horetes de caminar amb un sol radiant!!!
Gemma i Samuel
dimarts, 7 de desembre del 2010
[+/-] |
2010 - ST BERNARD I LEYSIN |
2 al 7 de Desembre de 2010
Veure piulada i video per Jaume Jubert a:
Dijous 2 de desembre:
19:38 pm Estació de França de Barcelona. Nit a tren "Pau Casals" en lliteres (cabines de 4 llits).
Divendres 3 de desembre:
Arribada amb retard per la neu a Lausanne. Tren a Martigny. Minibús a Bourg-St-Bernard 1927m. Pujada a l'Hospice (2473m) i ascensió a la Grande Chenalette (p.2792m).
Dissabte 4 de desembre:
Mont Fourchon 2902m i Tête de Fonteinte 2775m.
Diumenge 5 de desembre:
Descens a Bourg St-Bernard, tren a Aigle, cremallera a Leysin 1350m i pujada fins al pla de l'estació.
Dilluns 6 de desembre:
Pluja. Tren a Lausanne on passem el dia fins les 22:34 pm tren a BCN.
Dimarts 7 de desembre:
BCN Estació de França.
Els companys de viatge:
Per nosaltres el viatge comença a Vic, a dos quarts de cinc de la tarda agafant el bus direcció Barcelona. Anem força carregats, bé això pensem. Arribem d'hora a Barcelona sabent que ens haurem d'esperar ben bé una hora així doncs, en comptes d'agafar el metro, baixem Via Laietana tot caminant carregats amb les botes i els esquís. Fem una parada a drassanes per seure una estona...que bé que anem si ja estem cansats!!! Arribem a l'estació una bona estona abans. Sms cap en Jaume, que almenys hem arribat bé a l'estació!!! Ens esperem als bancs, no coneixem ningú, però bé que serà fàcil reconèixer tothom, carregats com burros. El primer d'arribar és en Greg, Gregory. El veiem passar i decideix-ho anar-lo a buscar. Em presento i li dic que ens esperem als bancs. Al cap de poc arriba la resta en manada. Molta gent de cop, intercanvi de noms i cap agafar el tren!!!
Anem al vagó 46, tres camarots de quatre. A la Gemma i a mi ens toca amb en Greg i en Yann, molt trempats. Xerrem una mica i sopem. No tardem a estirar-nos per dormir, doncs sabem que cal descansar. El tren es retrassa una mica i arribem un parell d'hores tard a Lausanne. No hi ha cap problema per agafar l'altre tren direcció Martingy, però hem de canviar el bus final per un taxi. Ens encabim tots onze i el conductor i enfilem cap a Bourg St Bernard. El bus ens deixa al pàrquing. Al costat hi ha una antiga estació d'esquí i un restaurant, tot molt desolat...Posem pells i amunt, doncs hem d'intentar aprofitar el dia, arribant a l'Hospici i fent una mica d'activitat. La pujada és constant però de pendent molt suau, seguint la carretera fins que finalment en una corba molt tancada l'abandonem per pujar directament pel torrent. Arribem a l'Hospici i aquí ens fem una idea del tamany que té...enorme. Això si, sort que encara fa una mica de sol perquè l'ambient és fred, de temperatura i de sensació...sensació del lloc. No hi corre ni una ànima. Tot i ajuda que som divendres. Entrem dins, deixem trastos i sortim per fer una primera pujada i tastar la neu pols. Amb molt fred, sobretot a les puntes dels dits, pugem fins la Grand Chenalette. El sol va perdent força i es fa tard. Comença a bufar el vent i el fred és acusat. Baixem avall i la Gemma tasta literalment la neu pols...N'hi ha un paquet d'uns 40 cm en algunes zones i cau un i altre cop. Queda amb les malles ben arrebossades de neu, que al cap de 5 minuts es transforma en glaç. Arribem a baix als últims i força glaçats. Sort de la dutxa d'aigua calenta, perquè la Gemma no para de tremolar. Ens havíem d'haver posat els impermeables damunt per baixar...
Ens llevem l'endemà amb un dia radiant. Finalment no anirem a l'Agulla de Sasses ja que ens han comentat que és terreny exposat als allaus...i aquests dies ha nevat fort tot i que no s'aprecia perill. Sortim direcció el Mont Fourchon. Quin dia. Pugem a ritme constant, sense córrer i tirant moltes fotos. Crec que sortim retratats des de tots els angles...també gravats. Arribem al cim, vistes esplèndides i menys fred que el dia anterior, sobretot pel sol. Aquesta baixada és millor que la d'ahir. La Gemma se'n surt millor tot i que continua caient. Almenys però amb els pantalons impermeables no es mulla ni agafa fred. Els altres baixen com els àngles. En Jaume porta un snow a cada cama...vaia amplada d'esquís. En Peter deu ni do com li fot...i la resta no es queden curts...en Ricard, en Josep Lluís i en Manel sembla que tenen els ous pelats d'esquiar, en Guillem i en Greg també van cara "barraca". En Lluís i en Yann no es queden curts. Jo i la Gemma anem fent amb el nostre particular estil...jeje. Arribem esquiant fins a la cota 2300 aproximadament. Fem una parada, posem pells i tornem a pujar direcció la Fenètre d'en Haut. Arribem al coll i d'aquí passem al darrera per fer la Tète de Fonteinte. Bones vistes altre cop. Crec reconèixer els Drus pel costat, o potser no i també el Mont Maudit a la zona del Mont Blanc. No sembla que aquest últim el poguem veure...D'aquí traiem pells i tornem a fer una baixada. Trobem bona neu en general, excepte alguns trams. Per nosaltres la millor és la de la part superior, amb una base dura més consistent i una capa pols més prima...acostumats poc a la neu pols, però per la resta sembla que 30-40 cm de neu pols és de somni!!!
Sabent ja que la previsió per diumenge i dilluns no és la millor, després de parlar-ho tots i de comentar-ho amb la gent del l'Hospici i davant la possibilitat que les nevades del dilluns ens bloquegin dalt, decidim baixar i canviar de vall. En Jaume que es coneix tot això com si fos el pati de casa proposa anar a Leysin, bonica població on accedim amb cremallera i que gràcies a la seva pista d'esquí ens dóna possibilitats de seguir fent activitat tot i el mal temps anunciat. Baixem doncs de l'Hospici airosos per agafar el bus, però sembla que no era a un quart de deu sinó a les nou. Toca esperar i trucar el mateix taxi que a l'anada. Ens distraiem com podem per fer passar el fred. Trobo que la retrac està oberta i té una petita calefacció encesa, així que ens hi passem una estona. També aprofitem per ballar i celebrar l'aniversari d'en Manel!!! Finalment taxi i cap a Martigny. Allà tren, parada a Aigle i esperar el cremallera de Leysin. Un entrepà per omplir l'estòmac, bé hi ha qui es fa una sopa (Lluís). El dia s'ha anat espatllant i la boira es transforma en núvols alts i els núvols alts en més baixos i al final començen a nevar dèbilment. Arribem al B&B, deixem trastos, posem pells i amunt. Seguim un itinerari de raquetes que ens enllaça amb les pistes. Seguim amunt i arribem fins al pla. Allà en Jaume, en Grec, en Josep Lluís i en Ricard arriben fins dalt el cim. Nosaltres baixem per pistes fins al final. Parada i fonda. Esperem que baixin la resta i cap al B&B altre cop. De mentre en Yann i en Greg han reservat taula a la formatgerie, per sopar tots plegats. Després d'una dutxa calenta, baixem al poble...gran desnivell per arribar al restaurant que suposo que ajudarà a païr la "raclette" que ens han promès.
Sopar amb menjar a "discreció"...que ens deixa una panxa com un bou, feines a tornar a l'alberg per dormir... L'endemà ens llevem sense cap secret, pluja. S'esperava tot i que no es volia, però hi és i què hi farem. Així que cap a Lausanne a esperar el tren de tornada. Passem tot el dia divagant per la ciutat, visitem la catedral, el castell, el pont, una església, un bar, un altre, un kebab...i així ens anem cansant, fins entrar al tren de tornada on, almenys jo, dormo com un "nen".
És el moment de passar la películ.la dels records d'aquests dies, molt entranyables i amb companys nous que hem conegut a qui els agraïm molt que ens hagin acollit!
Fins la pròxima.
Sopar amb menjar a "discreció"...que ens deixa una panxa com un bou, feines a tornar a l'alberg per dormir... L'endemà ens llevem sense cap secret, pluja. S'esperava tot i que no es volia, però hi és i què hi farem. Així que cap a Lausanne a esperar el tren de tornada. Passem tot el dia divagant per la ciutat, visitem la catedral, el castell, el pont, una església, un bar, un altre, un kebab...i així ens anem cansant, fins entrar al tren de tornada on, almenys jo, dormo com un "nen".
És el moment de passar la películ.la dels records d'aquests dies, molt entranyables i amb companys nous que hem conegut a qui els agraïm molt que ens hagin acollit!
Fins la pròxima.
Jaume, Ricard, Pep, Manel, Lluís, Peter, Guillem, Greg, Yann, Gemma i Samuel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)