2026 - Sicília
Dia 1 - 8 d'Agost - Casa - Montauroux
Dia 2 - 9 d'Agost - Montauroux - Massa
Dia 3 - 10 d'Agost - Massa - Chioma
Dia 4 - 11 d'Agost - Chioma - Campo Imperatore
Dia 5 - 12 d'Agost - Campo Imperatore - Pomepya
Dia 6 - 13 d'Agost - Pompeya - Pompeya
Dia 7 - 14 d'Agost - Pompeya - Messina
Dia 8 - 15 d'Agost - Messina - Etna Sud
Dia 9 - 16 d'Agost - Etna Sud - Etna Nord
Dia 10 - 17 d'Agost - Etna Nord - Cavagrande
Dia 11 - 18 d'Agost - Cavagrande - San Lorenzo
Dia 12 - 19 d'Agost - Sant Lorenzo - Scala de Turchi
Dia 13 - 20 d'Agost - Scala de Turchi - Cortigioli
Dia 14 - 21 d'Agost - Cortigioli - Isolle delle Femmini
Dia 15 - 22 d'Agost - Isolle delle Femmini - Palermo
Dia 16 - 23 d'Agost - Palermo - Silius
Dia 17 - 24 d'Agost - Silius - Porto Torres
Dia 18 - 25 d'Agost - Porto Torres - Casa
Aquest any ens deixem enredar per la calor i marxem de vacances a Sicília, fent una passada per tota la bota d'Itàlia. La tornada l'hem previst amb ferry, via Sardenya, així ens estalviem de conduir un cop ja estiguem consats. Malgrat la furgoneta es diu "beahc, sempre fem la conya que la nostra s'haurai de dir "mountain", que és on normalment anem. Però a més a més, per més "beach" que es digui, si vas a la plataja tens calor per domir dins. Així que aquest any vaig començar a dedicar els vesrpes a fer un aire acondicionat acoplat a la finestra de la furgoneta. Tot i els esforços i els contratemps (vaig foradar un tub refrigerant per error i se'm va escapar tot el gas just un parell de setmanes abans), no ens l'hem pogut endur, ja que la part de la reixa exterior havia confiat amb l'airvent que ja tenira i no m'ha quedat bé per dissipar la calor...renvent massa el vidre. Bé tindré un any més per perfeccionar-lo!
Dia 1 - 8 d'Agost - Casa - Montauroux
Sortim gairebe´al migdia, una mica tard, però és que abans encara m'ha tocat una última visita d'obra de gairebé una hora!. Entre això i que a la zona entre Perpinyà i Montepllier sempre hi ha trànsita, la tirada d'avui no és tan llarga com ens hauríem imaginat. Dormim al final d'una urbanització de Montauroux, a 15 km de l'autopista. Hi estem frescos i tranquils, sense desviar-nos massa de la ruta.
Dia 2 - 9 d'Agost - Montauroux - Massa
Després de llevar-nos i conduir una mica més, entrem a Itàlia (pont-túnel-pont-túnel) i aprofitem el matí per visitar Pisa, especialment la zona de la torre inclinada. Jo ja hi havia estat fa gairebé 30 anys. Llavors estava plena de contrapesos i no s'hi podia pujar. Ara s'hi pot pujar i ja no hi ha els contrapesos, llueix més. Fa calor, molta calor. Només podem caminar perl'ombra i sort que portem barrets!
No hi estem gaire estona, vista aquesta zona, vist tot, marxem cap a Florència, on hi ha més coses a veure. D'entrada no pugem ni entrem a gaires llocs, tot són 20 € i la majoria ja els vaig visitar fa anys i les nenes en tenen prou amb una passejada. Passem pel Duomo,la Torre Veneciana, les Galeries, Piazza de la Signoria, donem la volta pel riu i travessem el ponte Vecchio i ja de tornada cap al cotxe amb la panxa plena a buscar lloc per dormir. Ens acabem enfilant sobre el poble de Massa en una zona fresca d'on surten excursions, tot i que demà tenim la intenció de dedicar el dia a Cinque Terre, que no hi hem estat mai cap dels 4.
Dia 3 - 10 d'Agost - Massa - Chioma
Avui ens llevem amb un dia atapeït, que pot sortir rodó o pot sortir llufa. Per visitar els cinc pobles de "Cinque Terre", és millor fer-ho en transport públic, primer perquè hi ha poc aparcament, les carreteres són de moltes corbes i a més no es pot arribar en cotxe a la majoria de pobles. La millor opció és agafar el tren des del sud o des del nord i anar parant a cada poble, que ja hi ha un bitllet turístic de tot el dia. Nosaltres comencem del sud, de la Spezia. Ja havíem llegit que l'aparcament de l'estació és petit i concorregut, així que quan hi arribem, ho trobem tot ple menys 1 plaça. Però quina plaça, per això ningú hi ha aparcat. Resulta que un parell d'italians han aparcat com el cul i no queda gairebé lloc per aparcar. A més nosaltres anem amb una furgoneta...però marrà de mi, provo de ficar-li. Aconsegueixo entrar-hi, però ai miau...2 cm literals amb el cotxe de l'esquerra i 2 cm literals amb el cotxe de la dreta. Resultat, no podem sortir ni per la pota corredera!. El desaparco i fem una altra volta a l'aparcametn, però no, no hi a res més. O això, o no agafarem el tren...Torno a entar la furgo però aquest cop baixen les nenes abans. Aparco i aprofito que la furgoneta quan la tanqeus si aguantes el botó una estona s'apugen i s'abaixen els vidres. Total, abaixo els vidres, surto per la finestra i baixo en tobogan pel capó i un cop a fora, amb el mando tanco la furgo i apujo els vidres. Uf, veurem quan tornem. Els altres dos cotxes s'han deixat tant lloc per l'altre costat que poden entrar de sobres...i un és un Mercedes, no crec que el vulgui rallar...
Sortim a temps per agar el primer tren i anem fins el poble de més al nord, Monteroso al mare, on aprofitem per banyar-nos, diuen que és dels millors per això. Fem un tomb pel poble i agafem el tren cap al sud per anar a Vernazza, després a Corniglia, Manarola i finalment Riomaggiore. Tots estant bé i tenen lo seu, alguns amb carrerons més estrets, amb més vida i més gent, amb platges més o menys accessibles, però tots estan bé. Ens hem fet un fart de comprar gelats, granissats i de menjar focaccia ja que avui com que no tenim la furgoneta a mà, hem de tirar de targeta de crèdit, més encara que ens hem deixat uns petits entrepans a la nevera del a furgo, amb les presses de sortir.
Tornada amb tren cap a la Spezia i d'aquí ja al vespre conduïm cap a un racó de la costa oest, Chioma, on dormim prou tranquils.
Dia 4 - 11 d'Agost - Chioma - Campo Imperatore
Avui hem dormit a la costa oest d'Itàlia, en un petit aparcament on hem coincidit amb un parell més de nòmades. La calor ha estat suportable, però ja apunta maneres. Tot i això ens sorprèn de lo verd que està tot, Catalunya enguany està més sec, força més sec. El destí és Sicília, però vam pensar que aprofitant que baixàvem tot Itàlia amb la furgo, havíem de parar als llocs més emblemàtics i Roma, tot i que ja hi havia estat un parell de cops abans, no se'n escapa. La Gemma i les nenes no ho han vist mai i penso que val la pena. Sempre hi ha el debat entre que és més bonic, Florència o Roma. Per mi no hi ha color, Roma indiscutiblement i això no vol dir que Florència no sigui bonic, però és més petit i menys ric en patrimoni romà, molt menys. Fins i tot com a ciutat per passejar, Florència té un casc antic bonic i actiu, però altre cop no es pot comparar amb el de Roma, ple de carrerons, extens i amb molta vida.
Arribem al matí sabent que avui ens tocarà caminar fort, ja que aparquem a 10 minuts del Vaticà i la resta ho farem tot a peu. Comencem precisament per l'esplanda del Vaticà i l'església de Sant Pere, la part que es pot visitar gratuïtament. Dinem amb un take away i d'aquí marxem caminant cap a plaça Nova, el Panteó (primera vegada que haig de pagar per entrar) i seguim cap al Coliseum, tot caminant pel costat de les ruines romanes, gelat amb mà. De fet comencem a consumir gelats, molts gelats per calmar la set i la calor. Del Coliseum tornem cap al centre, parant a Fontana di Trevi i el que si ens saltem, ja després d'haver caminat molt, és la plaça del Poppulo, que ens hauria destrossat a tots.
Un dia ben aprofitat i Roma vist. Marxem cap a l'interior, cap als Apenins, passant per l'Aquila, per dormir a Campo Imperatore, on fa uns anys vaig anar-hi a esquiar i en guardo molt bon record. Nit totalment plàcida i amb temperatura agradable.
Dia 5 - 12 d'Agost - Campo Imperatore - Pomepya
Canvi total de registre, avui res de ciutats. Després de Pisa, Florència, tot un dia per Cinque Terre i un altre per Roma, volem un canvi, passant de la civilització a la natura. Hem dormit de conya i avui tenim ganes de caminar. Qualsevol cim ens va bé. Ahir vaig estar mirant que potser podríem fer una circular al cim de Monte Brancastello, d'uns 2400 m. No em quedava clar si la ruta era fàcil o no, però sempre som a temps de girar. Sortim per un camí fressat, darrera de forces grups, i amb poca estona ens plantem a la carena, on han dormit molts excursionistes amb tenda. Al fons el Gran Sasso, bons records d'hivern. Avui però seguim al sud, per una carena herbosa força escarpada, que es deixa fer, però que cal vigilar. Al mig té un tram més penjat, però de seguida arribem a les amples carenes i d'aquí directe al cim, on fem un mos i xerrem com podem amb els locals. Aprofito per demanar-los que tal la baixada per l'altre costat, i de moment 50-50, uns diuen blanc altres negre. Després però em diuen que sí que hi ha un bon camí de baixada, així que cap allà anem.
Petit trosset més penjat però fàcil i de seguida arribem a les marques que baixen per mil revolts per aquest massís calcari, abans de trobar els prats d'herba. Un cop a baix ja només ens queda la tornada fins al cotxe, una bona caminada. Al final han sortit gairebé 16 km i uns +800, una bona estirada de cames per aquest bonic paisatge.
A la tarda toca conduir cap al sud, amb la mirada posada a Pompeya, on demà volem fer un parell de visites, primer a la ciutat que va quedar enterrada pel volcà i després al Vesubi, el culpable. No trobem cap lloc interessant per dormir, així que al final anem a un càmping que ens permet deixar el cotxe i fer-ho tot a peu o en bus, que també s'agraeix.
Dia 6 - 13 d'Agost - Pompeya - Pompeya
Comencem el dia amb la visita a Pompeya, on arribem caminant en 20 minuts des del càmping. La visita a Pompeya cadascú la pot allargar tot el temps que li faci falta. És immens i a part dels espais comuns o emblemàtics de tota ciutat romana, pots visitar moltes cases d'antics vilatans. Per tant has de seleccionar una mica quines voldràs veure. Nosaltres amb l'aplicació de la guia vam triar les més importants o monumentals i tot i això ens hi vam tirar tot el matí.
La gràcia de Pompeya es que en restar colgada per la cendra durant més de mil anys, és com si el temps s'hagués parat i per tant pots veure tot l'urbanisme i l'arquitectura romana en el seu estat més pur. Els carrers enllosats, amb "pas zebra" de grans pedres, evidencien que tenien molt clar separar el trànsit de carros i el peatonal. Els carrers perquè fossin nets sovint devien anar d'aigua així que les voreres estan força aixecades de la calçada i el pas zebra a nivell es fa indispensable. Els espais comuns són impressionants, també el teatre i l'amfiteatre, però el més impressionant són les termes i les cases. Quines cases. Això sí que era luxe, bé no per tothom. Cada "barri" té alguna casa luxosa i moltes de normals, més petites i austeres. Però les importants tenen grans patis, amb estanys d'aigua i moltes habitacions amb decoracions de tot tipus, segons qui hi vivia.
Potser el que més recoda la gent de Pompeya són les estàtues de guix, la reproducció del motlle de la gent que va morir pel volcà, estirats a terra intentant inspirar l'últim alè, abans no morissin ofegats. És al jardí dels fugitius on n'hi ha més, però també n'hi ha en algunes cases. Fins que al s.XIX-XX no van descobrir que descomponent la matèria orgànica podien omplir el buit deixat per l'home dins la cendra amb guix, no van poder treure a la llum l'agonia que devien patir els seus habitants.
Tornem a dinar al càming, que ja havíem deixat el dinar fet, bastant impressionats de Pompeya. Ara sí que m'ha quedat clar que era viure amb luxe, fa 2000 anys. A la tarda anem a visitar el Vesubi, el culpable de la fi de Pompeya. Hi anem amb bus des de l'estació de tren i un cop allà 20 minuts caminant i ja ets dalt. Tot pujant amb el bus m'he fixat amb una carena muntanyosa semicircular i un camp de lava...evidentment la resta d'un antic volcà i dalt el volcà tal com el coneixem ara. Crec endevinar que el volcà que va colgar Pompeya (també Hercolano) devia ser el semi-circular de cotes baixes i el que veiem avui és un con recent. Mentre vaig ruminat les meves teories, ens trobem un dels molts guies que fan explicacions, i ens quedem a escoltar-lo. Molt interessant, corrobora les teories de pa amb tomàquet que m'estava fent i ens dona molta més informació. De fet ens diu que si ens hem fixat en els quadres de Pompeya que feien el seus habitants de la muntanya, només dibuixaven un cràter-muntanya, no dos, com hi ha ara. També ens diu que fins 1944 el cràter superior s'hi podia caminar de pla en pla, amb una fumarola central, abans no esclatés aquell any i deixés el cràter profund que veiem ara. Tot molt interessant, però és hora de tornar avall cap al càmping. Quan baixem estem de sort en agafar el bus a temps, i sort perquè quan passem pels afores de Nàpols, cau el cel i més, sort que és aigua i no cendra. Nit tranquil.la al càmping on coincidim amb una parella d'Olot.
Dia 7 - 14 d'Agost - Pompeya - Messina
Hem anat baixant tant xino-xano, que ara sí que toca una mica de gas per arribar definitivament a Sicília. La part de baix d'Itàlia és força gran, molt més gran del que pensava, una bona tirada de quilòmetres passant per zones prou muntanyoses, de fins 2400 metres que pel que es veu a l'hivern també s'hi esquia!. Finalment a la tarda arribem a Villa San Giovanni, per agafar el ferry cap a Messina, que amb mitja hora ens deixa a Sicília!
És la tarda i no queda gaire temps, així que pugem a dormir a dalt d'un Santuari, Dinnammare, amb molt bones vistes i bona temperatura. De fet just després de sopar i abans de ficar-nos al llit podem veure des de molt lluny la lava del con superior de l'Etna, que aquests dies té molta activitat!
Dia 8 - 15 d'Agost - Messina - Etna Sud
Entusiassmats per l'espectacle d'ahir, ja pensem com ho farem per veure-ho bé, però de moment comcem amb una mica de turisme. Primer al petit poble de Savoca, famós pel bar Vitelli que surt a la pel.lícula del Padrino. El poble no està mal, però no trobo que sigui un dels pobles més bonics d'Itàlia, crec de fet que és més popular per la pel.lícula que pel poble en sí. D'aquí marxem cap a Taormina, ciutat grega i romana, amb un teatre que visitem, que està molt ben situat amb vistes al mar. La ciutat té carrers estrets i moltes botigues, colors, places i esglésies, també hi trobem catalans!
D'aqui ja volem marxar cap a l'estació d'esquí de la cara nord de l'Etna, Pianno provenzanno, però resulta que fa mitja hora hi ha hagut un petit terratrèmol i ha esquerdar i enfonsat una part de la carretera, així que no hi podem pujar. Ens quedem a dinar al bosc de pins de sota, pins alts i gruixuts, com un bosc de llapissos. Ben dinnat ens fa una ploguda amb llamps i trons, i veient que per aquesta vessant avui no veurem lava, marxem cap al costat sud. S'ha de dir que hi ha tant enrenou a l'illa amb tothom que vol veure la lava, que molts camins i carreteres estan tancades.
Pel costat sud, pugem fins abans del refugi Sapienzza, amb la intenció de fer una excursió de tarda-nit, per observar els camps de lava actius i vermells del Valle di Bove. Sortim amb les últimes llums de tarda per camins volcànics i prats herbosos, sembla Islàndia i totalment diferent del vessant nord, ple de boscos espessos. Fem un bona caminada, amb u ns 8 km i 500 positius, esperant que es faci fosc, ja que la lava durant el dia poc vermella es veu, és a la nit quan en marxar la llum, la seva vermellor llueix més, per damunt del negre. Som una bona colla, observant per damunt dels 2000 metres l'espectacle de lava llunyà. Avui el volcà no està actiu, però segueix fluint lava per la vall de Bove. Arribem a la furgo negre nit, ens queda sopar i dormir, però satsifets de l'excursió, de l'experiència i de la guineu que hem vist! Nit fresca.
Dia 9 - 16 d'Agost - Etna Sud - Etna NordJa que som al vessant sud, avui farem una excursió per aquesta vessant, pujant al cim de Montagnola de 2648 metres, amb una excursió d'uns +800 positius i 8 km. Fem circular pujant per l'est, lluny dels remuntadors i les cistells, per baixar directe per l'oest, entre pistes 4x4, remuntadors i demés fauna turística. La pujada molt solitària, transcórrer per camps de lava, cendra i cràters per tot arreu. Es fa feixuc de caminar, ja que recorda caminar sobre la neu, però mica en mica guanyem metres i arribem fins aquest mirador, lluny de la zona on no pots anar sense guia. Bones vistes a l'Etna de 3400 metres i molts turistes pujant amb els "huevos" i després amb els camions i busos 4x4, malgrat aquests dies no es pot pujar gaire amunt.
Mengem una mica abans no entri la boira i anem baixant per arribar a la furgo ben satisfets. Avui anem a dinar al mateix bosc de la cara nord que ahir, on les nenes acaben de fer la seva cabanya per animals. Ara sí que podem pujar a l'estació d'esquí de Piano Provenzanno, on no hi ha ningú, doncs amb el tancament de carretera d'ahir dissabte avui no ha pujat ningú. Repetim ploguda i tronada del dia abans i anem a aparcar la furgo al costat d'una petit església, prop de Fornazzo, on al vespre-nit volem tornar a provar de veure els camps de lava del valle de Bove des d'aquest costat.
Sortim a quarts de sis, i ens tocarà una bona caminada per arribar al Monte Rinatu de 1569, amb més de 16 km i 700 de desnivell. Primer pugem sols per la pista, però a mesura que avancem atrapem una família i més endavant a tres mes. La tarda que ha sigut plujosa ara està força radiant, però de tan en tant passen núvols. Vaig consultant el radar, però la pluja està molt lluny. A mesura que ens acostem al Monte Rinatu, entre boscos frondosos, comencem a sentir a tronar. Sembla lluny, però inquieta a la Sira, a mi també. Anem caminant i cada cop trona més constant, però en canvi el soroll no es fa més intens. Consulto el radar i la pluja és encara més lluny que abans...no em quadra gaire però segui caminant. Més amunt s'encén la bombeta, no són trons, és el volcà! Si paro l'orella bé, no és el típic soroll de tro, és el mateix soroll que fa el gas del globus aerostàtic quan fa flamarades dins el globus des de la cistella...però amb un so més contundent.
Quan enfilem l'última carena entre falgueres a les faldes del volcà de Monte Rinatu, on ja han desaparegut els arbres, podem veure l'Etna escupint foc i flames pel con principal! Avui a més de lava tenim un espectacle marevallós, que a mesura que es fa fosc es fa més impressionant. Escopinades de foc i lava que es deuen elevar 50 o 80 metres sobre el con del volcà surten rítmicament de la muntanya. De tan en tant colades de lava rodolen pel con i amb la foscor de la nit es veuen clarament. Avui el riu de lava encès per la foscor de la Vall di Bove queda en un segon pla, així com els milers de turistes amb fontal que són allà baix. Fins i tot un helicòpter els està vigilant perquè no s'acostin a la lava. Però nosaltres aquí dalt, en aquest mirador privilegiat, seguim l'espectacle del con principal.
Es com si et traslladéssis milions d'anys enrera quan la terra estava plena de volcans i erupcions, un espectacle que els ulls no es cansen de veure. Sopem amb el que hem pujat i més tard que d'hora ens toca abandonar el nostra mirador i baixar a dormir a la furgoneta. Baixada amb fontal com el dia anterior i arribem poc abans de les 11 de la nit a la furgoneta, amb la sorpresa que des d'on dormim també veiem lluny el volcà escopint lava!
Dia 10 - 17 d'Agost - Etna Nord - Cavagrande
L'endemà al matí ens llevem amb més fum que lava, molt fum. Sembla que ahir l'engeguessin per nosaltres i avui ja l'estan apagant. Esmorzem, recollim trastos i ens despedim d'aquesta experiència que difícilment repetirem. Furgo i cap a Catània falta gent, a veure el seu barroc i els seus carrers majestuosos i també a passar calor. Tanta, que quan anem cap al sud a veure Siracusa ja pensem en banyar-nos. Vistiem la petita illa separada de la ciutat per ponts, Ortigia i ens acabem banyant a les aigues crital.lines, en una de les zones de bany habilitades a fora muralles. Gelat, record de samarreta i abans no plogui cap a la furgo.
Al capvespre aprofitem per anar a una àrea d'autocaravanes a budiar aigua al centre de l'illa i ens quedem a dormir per la zona de Cavagrande, on demà volem fer una excursió aquàtica al riu.
Dia 11 - 18 d'Agost - Cavagrande - San Lorenzo
Dormim solt dalt d'un turó, com de cosum, val més sols que mal acompanyats. I a més, aquí dalt, frescos. Al matí anem a les gorges de Cavagrande, una baixada de 250 metres de desnivell et deixa en mitja hora a la llera d'un riu d'aigua blava i fresca, on ens ho passem pipa banyant-nos als diferents gorgs, tot i que el primer acaba sent el més interessant. Marxem abans no ens hi toqui l'hora de dinar i també la pluja, apart que ara ja hi comença a haver molta gent. Pujada ràpida, en 37 minuts, com apreten les nenes, la Gemma i jo darrera com podem. Dinem al mateix apacament i d'aquí marxem altre cop cap a la costa, cap a Fontane Bianche, on ens banyem a la platja amb fangs d'aquests que representen que et fan jove...allà xerrem amb alguns Italians i Sicilians. Un coneix força Catalunya, Vic i Manresa per la música i l'altre ens recomana platges de Sicília. La veritat són maques, però des de que hem entrat a Sicília (ja Nàpols també), la merda flota arreu, escombraries per les carreteres, a les portes de les cases i com no, a la platja. Brut no, lo següent.
D'aquí marxem més al sud, a dormir fora de la reserva de Vendicari, on demà volem caminar i veure flamencs, a part de banyar-nos.
Dia 12 - 19 d'Agost - Sant Lorenzo - Scala de Turchi
Ens llevem d'hora i fem un primer bany matinal, abans d'entrar a la reserva per caminar un parell d'hores sota un sol de justícia i veure flamencs. La ruta maca, passant per platges verges i d'altres no tant, amb molts flamencs. Els mirem i entre ells també es barallen...vaja com els humans.
D'aquí marxem cap a Ragusa, a veure el poble d'Ibla, turístic com pocs, molt bonic, on aprofitem per dinar Foccacia, ja que els retalls de pizza ja els vam provar a Romà. Bonic poble, com molts de Sicília, i d'aquí continuem cap a Enna i sobretot Calascibetta, antic poble amb passat àrab, amb carrers estrets, cases apilotades però un conjunt que dins el caos, fa un poble molt bonic, especialment també vist des dels miradors del castell i de la roca d'Enna, sobretot al capvespre. Per variar encara ens queda tirada fins Scala Turchi, on demà tenim un dia apretat!
Dia 13 - 20 d'Agost - Scala de Turchi - Cortigioli
Com en Guardiola ha fet famós, "si et lleves d'hora, molt d'hora", bé el meu avi ja ho feia i no sortia per la tele. Doncs això, ens llevem d'hora i comencem per Scala de Turchi, formació rocosa blanca en forma d'escala arran de mar, amb banyada matinal inclosa (les set del matí). D'aquí anem a suar la cansalada a la Vall dels Temples d'Agrigento. Cal dir que Sicília, abans que romana, va ser grega, i aquí n'hi ha un bon exemple amb un reguitzell de temples molt ben conservats.
Quan ja tenim el cap ben escalfat, literalment del sol i metafòricament de cultura grega, agafem el cotxe i marxem més a l'est per anar a veure el teatre d'Eraclea Minoa. Cal dir que ni hi entrem. Només veure que està recobert d'estructures modernes que no deixen veure ni com era, ens en passen les ganes i en canvi canviem per la platja que hi ha sota, que és molt bonica, especialment perquè un bosc de pins i eucaliptus separa les cases de la platja, amb una franja prou important per semblar una platja verge, verge i força neta, un miratge a Sicília. Dinem més endavant i encarem ruta cap al nord-oest de l'illa.
Parem a Nuova Gibellina i a l'antiga Gibellina un cas paradigmàtic i interessant on es barreja cultura, arquitectura i landscape. Resumint un terratrèmol va enderrocar el petit poble de Bigellina. Alberto Burri, arquitecte, escultor i polifacètic, va cobrir les ruines del poble amb formigó, solidifcant la trama de carrers per l'eternitat, en un lanscape del millor que he vist. Després van traslladar el poble i va aparèixer Nuova Gibellina, un experiment a mig camí de Chandigarh i un museu, on molts arquitectes van deixar-hi la seva emprenta. Més enllà d'alguns edificis concrets, personalment no deixar de ser l'enèssim intent fallit de fer una cosa bé des del principi, fugint de la idea que el caos permanent és el que acaba creant l'harmonia més pura, com realment és. El poble no té cap mena de gràcia, dubto que hi pogués viure! Però interessant de veure.
Seguim ruta i arribem tardot al temple de Segesta, tant que l'aparcament ens diuen que està tancat, però a la taquilla encara ens venen una entrada reduïda, suficient per visitar el temple precisament l'hora de menys calor. De fet a la vall dels temples a l'estiu fan visita nocturna fins les 10 de la nit, segurament molt més interessant que la diurna que vam fer nosaltres, especialment per la calor, però també per la il.luminació dels temples, encara que doni una falsa idea del lloc.
Finalment passem per Trapani i per Erce. Erce si que és un poble "Rupit-Rupit", molt bonic, carrers estrets, però extramadament turístic, tant que s'hi pot arribar amb "huevos" des de Trapania. De fet no podem ni aparcar i ens conformem amb el tour circular amb cotxe, per finalment arribar a dormir arran de mar, a Cortigolio, enmig d'un scalextric de carreteres entre muntanyes abocades a la costa. El nord, mossega ferotge sobre el mar.
Dia 14 - 21 d'Agost - Cortigioli - Isolle delle Femmini
Avui toca caminar que ja en teniem ganes. Després de posar gasolina anem directes a la Reserva natural dello Zingaro, una àrea que recorda al cap de Creus, però amb platges on et pots banyar. Fem una caminada mortal pel sol de 7 km i ens acabem banyant a la segonta pel nord, cala Dell Uzzo, amb una aigua tan transparent que veus a 10 metres de profunditat...llàstima que m'he deixat les ulleres d'snorkel al cotxe!!! Però bé, com que sóc un xerrameca, al final demano a una parella italiana-austríaca que són a la tovallala si ens les deixen per les "nenes" i per torns aprofitem per veure encara més peixos dels que ja es veien a simple vista.
Tornada amb calor, bevent aigua a dojo. Anant hem parat als museus, tornant de dret al cotxe i cap a dinar amb la furgo a Sant Vito lo Capo, un altre bon lloc però massa turístic.
En ve dinat visitem Scopello, poble excessivament valorat, per lo petit que és, però almenys raja aigua fresca de la font. Passem per Castellammare del Golfo i d'allà cap a Isola delle Femmine on ens quedem a dormir.
Dia 15 - 22 d'Agost - Isolle delle Femmini - Palermo
Arran de costa comença apretar la calor i la humitat nocturna, avui a dalt encara, però a baix les nenes han tingut calor. Llàstima que el projecte d'aire acondicionat de la furgo no va arribar a temps, un altre any serà, però aquest hauria triomfat. Visitem Mondello al matí, on tot és de pagament, platja inclosa. Inclús la vorera posa "propietat privada"...
D'aquí anem a Scopello, poble encantador de costa, amb bones platges, bon casc antic i bons granissats. També aprofitem per provar l'Arancine, una pilota d'arròs arrebossat barreja de formatge i pernil dolç, com un "sant jacobo" però d'arròs, força bo. Després volíem anar a la platja de Torre Conca, però l'aparcament de no residents és tant petit que és impossible aparcar, així que anem a la platja d'abans, la de Santa Maria, i acaba sent un encert. Cala petita, molt neta, de còdols i aigua cristal.lina, tant que la Gemma veu un peix espassa i després jo en veig un petit banc de 8 o 10...després la Sira també en veu i finalment la Nora! Tots hem vist un pilot de peixos i ara, un peix espassa!
S'acaben les vacances i queda Palermo, on ens quedem sense veure la basílica. Era això o el Lidl. I feia falta més el Lidl, que demà agafem el ferry Palermo-Cagliari!!! Dormim a Palermo mateix, en un parc amb oliveres força tranquil, però amb calor enganxosa i insuportable al pis de baix de la furgo, així que pugen les nenes a dormir a dalt també!
Aquest any aprofintat el ferry, la Sira s'ha animat a escriure la seva visió d'un dia de vacances:
"A la nit no vam dormir gaire bé a baix perquè feia molta calor, o sigui que a mitja nit jo i la Nora vam pujar a dalt. Quan ens vam llevar vam esmorzar baget, era tant dura que semblava que mosseguessis una pedra amb tomàquet i oli, pernil salat, pernil dolç i formatge. Després d'esmorzar vam conduir uns 15 minuts fins a Mondello on vam passejar per una platja que el tros gratuït era minúscul, espero que mai passi a Catalunya. A la vora de la platja hi havia una Nòria (amb vistes suposem a la ciutat) i unes quantes atraccions més. Llavors vam anar fins a Cefalú, estava molt net i hi havien petites botigues de records. La mama ja feia dies que tenia ganes de provar "arancine" un menjar típic d'allà o sigui que vam provar l'"arancine" que consistia en una bola d'arròs amb beacon a dintres i farcit d'arrebossat, a tots ens va agradar molt, cosa que ara el meu menjar preferit és l'"arnacine. Ens vam mirar uns vestits d'una botiga però al final no en vam comprar, els carrers eren estrets amb botigues de records a una banda i a l'altre i que a través d'algunes podies veure el mar. A mi em va agradar un aparador que hi havien gossos dibuixats en unes plaques magnètiques i vaig descobrir el tipus de gos "bassotto". Després de visitar aquest poble vam conduir uns 25 minuts fins a una platja, vam dinar a la platja entrepans fets amb la baget (perquè no se'ns endurís com va passar l'altre cop que en comptes de baget era roca) i ens vam banyar, era una aigua molt neta, per mirar peixos ho vam fer per torns i quan li va tocar anar-hi a la Mama va veure un peix espasa, quan va tornar ens ho va dir, llavors va sortir el papa a veure si en veia i va veure un banc de peixos espassa (uns 8-10). Llavors hi van anar el papa i la Nora que no en van veure cap, per últim jo vaig anar-hi amb la mama i en vam veure un, quan vam tornar i els hi vam explicar, com que la Nora no n'havia vist cap, el papa i la Nora van fer un altre intent i aquesta vegada van veure dos peixos espasa. Ens hi vam estar unes 3 hores i després vam marxar amb la idea de visitar la catedral de Palermo, anar al super a comprar les coses que ens feien falta i per últim buscar un lloc per passar-hi la nit. Evidentment per l'hora que era no podíem fer tantes coses, o sigui que vam haver de treure visitar la catedral de Palermo i vam passar a la següent cosa: anar al super mentre jo i la Nora acompanyàvem la mama al super el papa buscava lloc per dormir i l'endrada en que l'endemà hauríem d'agafar el ferry. Quan vam haver acabat del super vam anar en un lloc per dormir que havia trobat el papa que era un lloc ple d'arbres i molt tranquil. Quan vam haver acabat de sopar vam anar a dormir i de seguida ens vam endormiscar. Sira".
Dia 16 - 23 d'Agost - Palermo - Silius
A les 9 del matí agafem el ferry direcció Sardenya. Tot el dia, vé 12 hores de ferry que se'ns fan curtes. Comencem amb una banyada a la pisicna del ferry, després sessió de dutxes i desfer nusos del cap que ja tocava, dormida, dinar, pel.lícula i quan encara volíem fer mes coses, sopar i arribem!
Conduïm una hora per Sardenya i anem a dormir a Silius, a la fresca, muntanya amunt, al costat d'una de les antenes de radiotelescopi més grans d'Europa.
Dia 17 - 24 d'Agost - Silius - Porto Torres
Amb aquesta serà la quarta vegada que hem estat a Sardenya. La primera en avió a l'hivern, per visitar l'Alguer i pobles...la segona passant d´oest a est per agafar el ferry cap a Còrsega, la tercera per visitar Sardenya com cal i la quarta passant de sud a nord per agafar el ferry cap a Barcelona. Vaja, que amb un bolígraf marquem les rutes i tenim un cercle amb una creu dins!
Passem el dia a la platja de Is arutas, on aconsegueixo 4 orelles de mar després de baixer ben bé 6 o 7 metres. Platja bonica que ja havíem visitat fa 3 anys. D'aquí conduir cap al nord, tarda vespre a les salines prop de La Pelosa i dormir a la cua del ferry com és de costum, inexplicablement amb una bona dormida fins els 3:30 que ja comença el control d'accés.
Dia 18 - 25 d'Agost - Porto Torres - Casa
Dia de ferry, 13 hores fins a Barcelona, ja no queda res per fer. Només dormir, menjar i mirar una peli, això sí, com es de costum, et fan fora de l'habitació dues hores i mitja abans d'arribar a Barcelona! Maladitos Grimaldis Porto Torres-Barcelona (el de Palermo-Cagliari no!, fins l'últim minut a l'habitació).
Han estat unes vances divertides, amb un tour circular que no hem tancat fins que hem arribat a casa. Vam marxar direcció Girona i hem tornat per Barcelona. Anada per carretera, tornada per mar saltant d'illa en illa, des d'Itàlia peninsular a Sicília, Sicília a Sardenya i de Sardenya a Catalunya. Han estat 4600 km i 18 dies d'experències! Per primer cop tot i viatjar amb furgoneta, dormir molt poc a càmping o mai, cuinant sempre nosaltres, hem trobat un viatge car. Itàlia és car, car per circular, per aparcar i per veure monuments. També la inflació fa la seva contribució. Mai ningú en parla, però que valen 18 dies de vances? En aquest cas, gasolina, ferry, menjar, peatges, entrades, gelats, samarretes, tots 4 inclòs, uns 2.700 € arrodonint. Crec que mai havíem gastat tant en unes vacances d'estiu, però les hem gaudit. No crec que hagués pogut sortir més econòmic, perquè veritablement ens ho fem tot.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
