L'estiu s'acaba, o això diu el calendari, perquè aquest primer cap de setmana de setembre tenim la calor desvocada. Al poble, diumenge, passem de 40, amb un registre de 40,5º, una burrada per ser setembre, sort que el dia ja s'escurça i les nits són fresques, de fet tenim una amplitud tèrmica de gairebé 30 graus, ja que a la nit baixem a 13 graus. Així que quan divendres a la tarda marxem cap a Aragó amb en Xevi, no és d'extranyar que a les set del vespre a la zona de Lleida el termòmetre encara marqui 37 graus. Com que diumenge pintava més possibilitat de tempestes i vent, ho avancem a dissabte.
Parem a sopar al cosat del Cinca i acabem de fer els últims quilòmetres fins més a munt de Plan, on ens quedem a dormir. L'endemà ens llevem d'hora i fem la mitja hora de pista fins al Càmping de Viadós i a les 6 i 10 ja ens posem a caminar. Amb el frontal al cap i a bon ritme, se'ns hi fa de dia i amb tres horetes ja sóm al port de Chistau. Hi ha quatre núvols al cel i calitja a l'horitzó, sort perquè caurà un sol de justícia.
Després de posar-nos al dia al cotxe i ahir abans de dormir, sembla que ara no quedin paraules per dir, però és l'esbufec de pujar a ritme que no em deixa dir gaire res. En Xevi va passejant, sense pals i quan arribem a la carena-cresta, encara puja més relaxat. Bones vists del Posets i del glaciar, també enrera cap al Bachimaña i lluny al Mont Perdut, entarinyat per la calitja. Abans d'arribar al cim dels Veteranos, que per això l'hem triat, dilluns en Xevi en fa 44 i jo aviat 45, ens atrapa una sagalet de la zona de Benasque que farà tota la cresta fins al Posets, encadenarà amb la dels Paül-Bardamina i després tornarà a Estós. Amb en Xevi li sembla que és de la nostra edat...a mi em passa que ara ja veig a tothom més jove que jo...no és la crisi dels 40, és la dels 50 que s'acosten.
Fem el primer cim per una carena que en alguns punts em fa posar les mans a terra, però que es fa bé i mirem ja la baixada i flanqueig cap als Gemelos, on el sagalet ja ha arribat.
Una apretada més a la pujada i arribem al Pico de los Gemelos, feina feta. Davant nostre ens queda la Brecha Carrivé, que no teniem previst fer, tot i que en Xevi se'n va a mirar si es baixa sense ràpel. Pel que diu segurament vigilant es fa, més encara que hi ha dues cordes penjades per on segurament s'ha despenjat el sagalet, que ja el tenim remuntant a l'altre costat. Nosaltres tot i que passessim, se'ns complicaria el dia, ja que si féssim el Posets, per baixar a Viadós gairebé hauríem de fer tota la cresta d'Espadas o bé baixar per canal fonda i cap a la zona d'Eriste...una menjada. I els dos ja la tenim feta la cresta d'Espadas...val més que mirem les vistes.
Desfem la carena-cresta i arribem de nou a los Veteranos, on ara si trobem un parell de Veteranos de veritat, no com nosaltres que som massa queixiques. D'aquí baixem fins a Collado negre i seguim en carena una estona més, fins que després d'haver dubtat una estona, decidim baixar directes cap a Viadós pel barranco de la Pala. A hors d'ara no sabem que es diu així, però ja ho sabrem a mitja baixada perquè es diu el "barranco".
Primer tram de tarteres de pissarra, d'aquí el nom de collado negro, que es baixa molt bé. A mesura que baixem apareix un torrent carregat de ferro, d'un taronja peculiar. Més avall quatre ovelles perdudes ens fan abaixar la guàrdia, pensant que el pastor hi puja els ramats...miau, són les ovelles que s'enfilen per tot arreu! Seguim per la dreta, sentit de l'aigua, i a mesura que baixem tot i aparèixer l'herba la cosa es va posant dreta i el torrent s'embarranca de veritat, amb uns bons forats. Per aquí no hi baixa ni cristo, només algun bon esquiador. Entre l'herba ens apareix un escurçó pirinenc, ara sí que en Xevi que no s'arruga ni amb les seves bambes saltant per les crestes, aquí no ho veu clar, no vol sortir mossegat.
Seguim baixant per la dreta tot i que en algun moment hauríem pogut creuar a l'esquerra i buscar uns prats verds, seguint la lògica de la baixada que després he corroborat en mapa que en Jorge feia esquiant, com el trobem a faltar encara que el tinguéssim lluny, només consultar la meteo el divendres ja era un ritual!. Seguim baixant i finalment la cosa s'ajeu i aconseguim creuar el torrent, passant per unes olles i salts d'aigua molt bonics, refrescada inclosa, per seguir baixant pel marge esquerra del riu principal, ara ja al fons de la vall.
Creuem al pont sota les bordes de Viadós, i ens rendim al bon caminar de la pista fins l'aparcament. Al final una bona circular, en una jordanda de 19 km, +1900 i 8 hores inclòs parades, a ritme constant. No estem tant malament, encara ens aguantem els pets. Dinar a Plan i banyada de nou al Cinca amb una aigua cristal.lina i fresca, sense ser freda. Com de costum, malgrat només 24 hores, han estat unes bones 24 hores, amb l'estrellada via làctea inclosa! 2 més, 2 menys.
Xevi i Samuel
