PIC DEL CARLIT PER PORTA

Em ballaven molts cims al cap per fer...i especialment els Cullfreda, però inmers en unes setmanes dures a la feina, no tinc prou energia al cap des setmana com per fer 350 km dissabte i 350 km diumenge...més sensat és anar més aprop, tot comptant que puc aprofitar per treballar un pèl diumenge i ser al casament “yupi-ya” de la meva cosina, dalt del pla d’ayats!!!

Així doncs, sense tenir una idea massa clara, tirem direcció al Carlit per Porté-Puymorens, per Llanós. Fa un parell de setmanes que hi van anar en Xevi, la Tina i l’Albert, sortida que ens vam perdre altre cop per tenir les piles foses... Ara ho provarem nosaltres, tot i que el dia està una mica tapat. Sortim una mica tard, però confiem amb les cames per “maquillar” una mica el dia. Al cap d’una estona atrapem un trio de Sabadell, que volen fer la mateixa ruta que nosaltres. Hem pujat pel vessant nord-oest, seguint el camí dels enginyers. Passem per un parell de refugis lliures en bon estat, el primer amb llar de foc però sense matalassos i el segon amb matalassos sense llar de foc...grrrr ja em veig a l’hivern pujant a buscar un matalàs per baixar-lo al refugi de baix...jeje.

Al cap de poc de sortir del segon refugi es posa a ploure...per menys la setmana passada vam girar, però avui no hi ha pas risc d’”orages”... Seguim amunt, per bé que hi ha gent que gira, gent que tira amunt. La Gemma no ho veu clar i decidim parar a picar una mica. Mentre, veiem com els tres de Sabadell giren just a la tartera. Quan arriben on són nosaltres, ens diuen que a part de la boira i la pluja, el fred també era important, tenint en compte que van calça curta.

Nosaltres decidim tirar també una mica avall, a l'espera que millori el dia si és que ho ha de fer. Per fer temps, ens preparem el dinar amb el fogonet. Finalment, el de Sabadell tiren avall. Nosaltres amb la panxa plena ho veiem un pèl millor. La Gemma diu que si fa una ullada de sol és senyal que tirem amunt i providencialment, enmig d'un cel tapat que amenaçava altra cop pluja...ullada de sol!!!

Posa la directe i em matxaca els 500 metres de la tartera com feia temps que no feia. A pinyó fix. L'ullada de sol és el senyal per tirar amunt, però això no vol pas dir que ens hi haguem d'encantar. Amb menys de tres quarts ja som a dalt. L'altra vessant el dia és més bo. Tirem quatre fotos i dubtem si fer travessa. Hem trobat una altra colla nombrosa de Sabadell que fan travessa i el bus els espera a les Bulloses. Estem temptats d'afegir-nos-hi, doncs diuen que tenen dues places...però el cotxe ens quedaria massa lluny per tornar-lo a recuperar des de Puigcerdà i ja portem el "cupo" de taxis amb la transbrava...

Tirem avall i a mitja tartera-canal ens trobem el noi de Sabadell del grup de tres que havia girat. Al veure la millora del temps s'ha afanyat per fer cim. Li donem ànims i nosaltres seguim avall. Un cop a la presa de Llanós tornem per la vessant sud-est. El camí va més pla que el que hem fet d'anada, tot i que el desnivell tel menges de cop al final!!!

Les xiruques acabaran al contenidor, la sola gastada m'està carregant els genolls!!! Bravo!!!

Gemma i Samuel

INTENT AL MEDACORBA...

Gràcies a la bona idea d’en Jow, que mai no bada, passem un bon vespre veient el gran espectacle del Circ de Solei d’Andorra...simplement genial! L’endemà la intenció és arrodonir-ho fent el cim del Medacorba, però el dia es lleva molt tapat. He vist al “meteofrance” que hi ha risc d’”orages” i amb el meu just francès això és igual a “cagarrines”. Sortim a l’hora del senyors, passades les 9 del matí, de l’aparcament d’Arinsal. No hem fet ni una hora que ja cauen les primeres gotes. Tot i això la ruta passa per una vall molt bonica, que a l’hivern no fa pinta de massa practicable, sobretot la part de dalt.

Passem pel refugi lliure i fem parada i fonda. Després seguim muntanya amunt, direcció nord i travessem el torrent que davalla directe per un flanqueig que a l’hivern és dels “cágate-pedrín” o més aviat “que collons fotem aquí” un cop t’hi has emmerdat...A l’estiu però, vigilant, no té més problema. El dia segueix tapat, potser més i tot i bufa el vent. A 2600 hi ha els llacs i també un refugi, segons en Jow (que certament hi és). Apretem una mica amb la Gemma i arribem al pluviòmetre on ens trobem el “tros” de refugi, un caseta metàl.lica d’obra abandonada i esquarterada. Jo cada cop m’estic fent més “pipí” pel temps...Al fons es veuen cortines d’aigua i em falta temps per dir “al primer tro, tiro cap avall”.

No he fet ni una queixalada a l’entrepà, que toquen a retirada, “patummm”, un tro. En Samuel es retira, la Gemma dubta. Si, sovint peco de prudent, però després de la nit que vaig passar dins d’una tenda sota les crestes del Bachimala m’han passat les ganes de veure piromusicals... en tot cas si és obligada la funció, que sigui des de dins d’un refugi o d’un cotxe i amb un ull mig tancat!!!

En Jow i la Núria, que s’estan entrenant una mica pel Kilimanjaro no dubten a tirar amunt. Quedem a les tres al refugi lliure de baix. El dia és d’aquells incerts, poc després de girar cua, comencen les ullades de sol...de totes maneres tirem avall, ja hi tornarem un altre dia!

Ells fan cim, amb prou bones vistes i amb un dia que s’aguanta. Nosaltres dinem i fem una mica mandres als prats del refugi. Quan tornen ens reagrupem i cap baix. El dia s’ha tornat a tapar i tenim el temps just per arribar al cotxe abans no obri l’aixeta. Són les 4 de la tarda...avui m’he equivocat de 4 hores!!!! Jeje

Núria, Joel, Gemma i Samuel

PEDRAFORCA

Feia temps que no ens reuniem per fer una excursió al Pirineu junts. Molt temps. També feia temps que no anava d'excursió tant despreocupat com avui. En Jordi havia dit d'anar al Pedraforca per Gòsol i tot i que ja he estat vàries vegades als dos llocs, mai havia pujat caminant per aquesta ruta. Seguint però amb la meva despreocupació, no m'he mirat res. Res vol dir res, ni per on anirem a Gòsol, si per Manresa o per Prats, ni d'on surt el camí. 

Avui l'excursió l'ha organitzat en Jordi amb l'ajuda d'en Cesc.

Sortim de la rotonda de Gòsol i anem enfilant primer per un camí i després per un corriol dins del bosc, fins a arribar sota l'enforcadura però per l'altra vessant. Fem un parada i un mos, i tota la calor que hem patit fins ara pujant, passa a fred amb l'aire que corre. Apretem una mica el tros final amb la Gemma...que m'aguanta el ritme i al final acabo tirant la tovallola!!! Sinó afluixo no arribo!!! Ens arrecerem darrere unes pedres mentre esperem la resta i ens posem el paravent que fa força fred. Avui el fred el tinc especialment jo, que tant despreocupat com he estat amb la ruta, també ho he estat amb la roba...i he sortit amb el mateix equipament que per fer la cursa del Pedraforca!!! Tocarà patir fred.

Finalment arribem tots junts al cim després d'haver fet reagrupament a l'enforcadura. Ara sembla que millora el temps, fem fotos però no esperem gaire a baixar, el dinar ens espera al cotxe!!!

Bona sortida, per una ruta que a part de no haver-hi pujat mai, tampoc m'havia plantejat.

Cesc, Mariona, Laura, Jordi, Josep M, Gemma i Samuel