Tot i la previsió de tempesta a la tarda de dissabte, marxem a dormir a l'aparcament inferior de Vallter, almenys estarem frescos, ja que aquest estiu la calor ha estat continuada, sense ser extrema a la plana de Vic, però persistent. Ens han salvat les refrescades de nit, la majoria de dies amb mínima de 15 graus, però la calor de dies és dura. Hem marxat justos de gasoil, tant justos que com fa 12 o 15 anys ens toca aparcar a l'aparcament inferior perquè tenim por de no tenir-ne per arribar a Camprodon de baixada.
Típic sopar de crèpes i anem a dormir d'hora, doncs demà volem posar-nos a caminar a quarts de vuit. La intenció és fer el Prat de Bacivers, però per anar-hi directe i fer circular, gairebé estàs obligat a pujar el Bastiments, així que farem primer el Bastiments pel Coll de la Marrana, i per carena després d'aquest, anirem al Bacivers. A la nit han dormit a costat nostra una parella amb un gos molt maco, que de seguida els hi ha agradat a la Sira i a la Nora.
Sortim caminant a bon ritme, anem bebent aigua i anem parlant de diferents històries, ara mateix estem en una època bastant centrats amb les mascotes, des d'un gos, una fura, un conill o un gat Maine Coon, que haig de reconèixer que a mi també m'agrada molt. Tot i això no disposem de temps ni d'espai per tenir mascostes, així que més enllà dels peixos que vam tenir, toca anar negociant, raonant i finalment veurem amb els any que ha acabat passant.
Arribem dalt del Bastiments amb una mica de vent, fred curiosament que ens fa posar el paravent i menjar arraulits, com quan pujàvem fa 25 anys el Puigmal a l'agost i estàvem a 5 graus a matí. Amb la panxa plena, seguim carena i pugem fins el Prat de Bacivers, amb bones vistes, però no profundes perquè portem molts dies de calor, amb una atmosfera amb calitja.
Baixada ràpida fins al llac, amb petit remullada inclosa, quina satisfacció i seguim caminant direcció al Puig d'Ombriaga, però sense fer-lo ja ens decantem per la font de la perdiu avall que fa baixada. Parem a fer un traginyoli, d'aigua pura i fresca i seguim baixant, fins que atrapem la parella del matí amb el gos, resulta que tot parlant, ves per on, són del nostre poble! Ostres, ja ens ubiquem amb 5 minuts, així que ja veurem el gos algun altre dia caminant pel poble.
Seguim baixant fins l'aparcament i d'allà pel GR a l'aparcament inferior. Bona ruta, ràpida, de poc més de 12 km i +1000 positius. Cap a dinar falta gent!
Sira, Nora, Gemma i Samuel
