dissabte, 27 d’agost de 2022

2022 - CÒRCEGA

Del 11 al 27 d'Agost

11 d'Agost - Casa - Barcelona Ferry
12 d'Agost - Porto Torres - Cala Longa
13 d'Agost - Cala Longa - Piscia de Gallu
14 d'Agost - Piscia de Gallu - Coll de Bavella
15 d'Agost - Coll de Bavella - Penta di Casinca
16 d'Agost - Penta di Casinca - Tollare
17 d'Agost - Tollare - Palasca
18 d'Agost - Palasca - Le Prince Pierre
19 d'Agost - Le Prince Pierre - Capo Rosso
20 d'Agost - Capo Rosso - Col de Vergio
21 d'Agost - Col de Vergio - Lozzi
22 d'Agost - Lozzi - Asco Ski
23 d'Agost - Asco Ski - Val d'Ese Ski
24 d'Agost - Val d'Ese ski - Barbicaghja
25 d'Agost - Barbicaghja - Barcaju
26 d'Agost - Barcaju - Porto Torres
27 d'Agost - Porto Torres - Casa

Aquest any ens animem a repetir vacances agafant el ferry i decidim anar a Còrcega on ja vaig ser una primavera de fa 12 anys, intentant una travessa amb esquís amb en Jow que no vam acabar, però que ens va permetre conèixer alguns racons muntanyosos de l'illa. Ja em va agradar molt llavors, així que restava pendent una visita més completa amb la família quan fos possible. Aques cop però sortim de Barcelona fent escala a Sardenya, per dos motius, primer per evitar conduir 5 hores fins al port de Marsella més el marge de temps per si trobes cua a l'anada...i segon per evitar tornar per la congestionada autopista A9 a finals d'agost. A nivell de cost és més o menys el mateix, ja que l'increment del ferry Barcelona-Porto torres més l'afegit del ferry Sardenya-Còrcega el compensens amb gasolina, peatges, menys quilòmetres i més tranquil.litat. I al final el resultat ha estat satisfactori...no hi ha res com sortir de Barcelona directe. El viatge que es va improvisan a partir d'uns punts que volem visitar és de sud a nord i d'est a oest, amb una primera setmana més de platja i una segona setmana més de caminades. La ruta total han estat gairebé 2000 km, comptant els 200 de casa a Barcelona i tornar, i els 250 de Porto Torres a Santa Teresa de Gallura anar i tornar. A l'illa hem repetit poca carretera, fent una circular per la costa amb incursions a l'interior.

11 d'Agost - Casa - Barcelona Ferry

Arribem a Barcelona a les 7 del vespre, amb marge per sopar mentre esperem el Ferry. Com sempre el vaixell és el mitjà de transport més arcaic que queda...salvant les distàncies és com embarcar al Titanic. Desordre, poc control, lent, brut, assequible a totes les classes socials. Només els ulls que t'ho fan veure en color respecte les fotografies antigues dels transatlàntics de prinicpis del s.XX amb blant i negre t'en separen del temps, però a principis del s.XX els viatgers també ho veien en color, així que poques diferències. Per dormir tranquils agafem una junior-suite i la veritat hi estem prou bé!


12 d'Agost - Porto Torres - Cala Longa

Arribem a Porto Torres al matí, baixem el cotxe del ferry i ja conduim direcció Santa Teresa de Gallura on a la tarda hem d'agafar el ferry que ens durà a Còrcega. Parem a dinar i després a la platja de Rena di Ponente, d'aigues cristal.lines, sorra blanca i poca profunditat .S'hi està molt bé perquè l'aigua és ben calenta! Visitem també Santa Teresa que té una bona platja i un bon casc antic. A les 18:40 agafem el ferry que ens porta a Bonifacio, una hora i poc més tard. Conduim directe a la platja de Cala Longa on ens quedem a dormir, després d'un bany nocturn amb la llum de la lluna. Som ja a Còrcega!!! A la nit quatre gotes i llamps i trons...ai ai ai. 
13 d'Agost - Cala Longa - Piscia de Gallu

Esmorzem amb un temps incert, però no fa pinta de ploure, així que ens movem fins una mica més al sud per aparcar aprop de la platja de Pintarella. D'aquí surt un camí vorejant el mar que porta fins les platges de Petit Sperone i Gran Sperone. Nosaltres ens quedem i banyem a la petita, molt bonica. De camí passem per uns ruines romanes però no estan gaire bén conservades. Com que el dia alterna ullades de sol i núvols seguirem visitant platges. Anem a dinar a la platja de Rondinara, una badía molt bonica, on també ens banyem. Seguim a la tarda ruta al nord i parem per tercer cop a la platja, a Palombaggia, que té bon aparcament i aigues cristal.lines, com totes les que estan a la zon ade Santa Giulia! Totes perfectes per les nenes puguin apendre a nedar sense flotadors, perquè són molt planes!!! Al vespre pugem cap al llac d'Ospedale que no està gaire ple després de passar per Portivecchio i anem a dormir a l'aparcametn de la Cascada de Piscia de Gallu, on acabem dormint un parell de furgonetes.
14 d'Agost - Piscia de Gallu - Coll de Bavella

Ens llevem al matí i fem la caminada que porta fins a la cascada de Piscia de Gallu, per un bosc frondós i amb rierols al costat. Bones vistes del mar i muntanyes al voltant. No acabem de baixar el sender que està tancat per desprendiments, però la vista de la cascada des del mirador és semblant a la de baix. Un parell d'horetes anar i tornar ja han servit per començar a estirar les cames. Seguim la nostra ruta per l'est pujant cap al nord i parem a les cascades de Policechello i Purcaraccia. Les segones han tancar el sender per desprendiments. Anem a les primeres. Dinem a l'aparcament i a la tarda combinem caminada amb banys. Precioses aigues turqueses. Molta activitat de descens de barrancs...no sé si per sequera però en un gorg gran retenen l'aigua amb una lona per després deixar-la de cop i així fer baixar els barranquistes! Ens hi quedem una estona fent el badoc després d'unes bones remullades. Al vespre anem a sopar i a dormir al Coll de Bavella, on coincidim amb dues furgos catalanes. De fet una de les dues ja l'havíem vist a Piscia di Gallu. Aquesta zona muntanyosa és ben feréstega, començant per les pròpies agulles de Bavella. Abans no es pongui el sol aprofitem per fer una caminada de dues hores i poc fins al Trou de la Bombe, enmig d'un bonic bosc.
15 d'Agost - Coll de Bavella - Penta di Casinca

Avui baixem altra cop cap a la costa est, per seguir cap al nord. Al matí ens banyem a la platja de Canella, d'aigues transparents i en bé dinat visitem les ruïnes de Aleria, un dels dos jaciments romans més importants de l'illa. Visita també interessant al museu. Pugem a dormir un pèl més amunt, a la platja mateix, a Penta di Casinca.
16 d'Agost - Penta di Casinca - Tollare

Aprofitem el matí, que és quan millor es visiten les ciutats per mi, per ana a Bastia, amb una bonica Ciutadella, però també el port i el casc antic. Quan el sol ja apreta, cap a la platja de Pietracorbara, on ens distraiem també amb una plataforma flotant. Bany i relax. La veritat és que les platges són genials a Còrcega. En general no està ni massificat ni urbanitzat com la nostra Costa Brava, però també cal dir que com a illa tenen un perímetre litoral llarguíssim!!! En bé dinat seguim fins al cap nord de Còrcega i parem a banyar-nos a la platja de Barcaggio...on les vaques pasturen fins arran d'aigua. De fet moltes vaques estan abandonades a la seva sort, així com molts porcs que s'han barrejat amb senglars...En aquesta zona es pot fer el sender dels duaners, que va de Barcaggio a Macinaggio. Nosaltres amb la caminada per arribar a la platja de Barcaggio ja en tenim prou, doncs deu ni do la calor que fa per caminar. Avui ens quedem a dormir al costat, a l'àrea d'autocaravanes de Tollare, on aprofitem per fer una dutxa a la furgo.
17 d'Agost - Tollare - Palasca

Ens llevem al matí i la primera parada és a la platja de Nonza, de pedra negre (o més aviat verda quan està molla). Seguim després fins a Saint Florent, una bonica ciutat, amb el seu casc antic, la veritat és que és un molt bon lloc! Un cop dinats la intenció és anar a la plaja de Saleccio, on només s'hi accedeix amb 4x4 o amb vaixell. Nosaltres optem per posar a prova la furgo i ens hi fiquem no sense dubtar, ja que a l'entrada de la pista només fan que sortir toyota's de taxi i patrols GR. L'entrada i el primer quilòmetre és força dolent, ja ho deuen fer expressament perquè no s'hi figui la gent. Després és tolerable, però tot i això toquem a terra lleugerament de darrera un cop...per la resta passem de conya. La platja de Saleccia és molt bonica però de verge poc li queda, amb els pilots de gent que hi arriba amb baixell. Per un costat després de 10 km de pista sense asfaltar pel mig del desert semblaria que t'has de trobar gairebé sol, però no és així. Tot i això la platja s'ho val. Al vespre no ens quedem a dormir aquí, doncs si cau una bona ploguda feinades hi hauria a sortir d'aquesta pista, així que ens dirigim cap a l'oest i més al sud, cap a Palasca, on dormim dalt d'un mirador penyasegat. Per arribar-hi també hem hagut de fer un parell de quilòmetres de pista complicada. En general per dormir no m'agraden llocs tant complicats per si has de marxar...Al vespre bufa una mica el vent però és normal pel lloc on dormim. El "windy" diu que el vent ha d'anar a menys, igual que tots els models...de totes maneres no les tinc totes.
18 d'Agost - Palasca - Le Prince Pierre

Em desperto a les 7 del matí per casualitat i el primer que faig és mirar el radar del windy a veure si venen pluges o vent. Al radar veig un a línia de precipitació que agafa de nord a sud i s'acosta a la costa. Desperto la Gemma i li dic que marxem d'aquí a tota màquina. El llit de baix on dormen les nenes ni el desmuntem ni les despertem. La Gemma s'hi posa amb elles i jo gas per tornar al coll i baixa cap al poble. Arribem fins a Speloncato on ja comença a ploure de valen i aparquem tant resguardats com podem. El temporal arriba i quin temporal. Vents huracants i aigua que fan moure la furgo de valent. El toldo d'alumini que estava ben tancat s'obre amb una ràfega, surt la tapa volant i es desplega donant cops a la furgo. Ni de miracle surto a lligar-lo amb aquest vent...quan amaïni ja sortiré. Al cap d'una hora el temporal passa i vaig a recollir la peça d'alumini de 3 metres de llarg carrers avall. Amb mitja hora i les eiens que porto arreglem el toldo amb la Gemma. Ens hem escapat d'una i bona. A dalt de Palasca ho hauríem passat francament malament...però no és fins al cap d'unes hores i l'endemà que ens donem compte de la sort que hem tingut. A l'illa hi ha hagut 6 morts, han caigut arbres arreu, a les platges hi ha barques i catamarans encallats...es veu que ha passat un "derecho"...amb vents huracanats de fins a 224 km/h....uns 185 a la zona on érem...ara entenc com un cop de vent ha pogut obrir un toldo f35 pro de fiamma que estava tancat i que no tenia cap forat per entrar-hi el vent. A mig matí ja fa sol i visitem els pobles de Muro, Sant Antonino (preciós) i acabem a Ille Rouse, on anem fins al far caminant. Per totes les carreteres d'aquests pobles ens trobem aigues caiguts i cables d'electricitat penjant...es veu que ha set grossa. Seguim i abans de parar a Calvi anem a la platja de Sainte Restitude, un altre platja ben bonica. A la tarda visita a Calvi, bonica ciutat amb la seva ciutadella, els seus carrers estrets i bones vistes al mar. Encara millors però són les visetes des del Mirador de Madonne de la Serre. Acabem el dia dormint a la pizzeria Prince Pierre, on el propietari et deixa dormir a canvi de sopar. Malahuradament no hi podem sopar perquè el temporal li ha xafat tot, està desolat, però diu que ens quedem a dormir encara que hi ha previsió de tempestes avui també...
19 d'Agost - Le Prince Pierre - Capo Rosso

Avui a la nit hi ha hagut la rèplica, no ha fet vent però els llamps i trons han estat de campionat...hem abaixat el sostre de la furgo i no calia ni comptar el segons entre el llamp (llum) i el tro (so). Per anar ràpid cada quatre segons és un quilòmetre...doncs avui no podies comptar ni un segon...ja em veia provant la gàbia de Faraday. El dia però es lleva assolellat i nosaltres seguim al ruta ap al sud, cap a la Vall de Fango on ens parem a banyar en un dels mil llocs possibles. Aquí si que mengem unes pizzes i seguim cap a Otta, on fem la caminada de les Gorges de Speluncata, fins al pont antic on ens banyem. A dormir parem a Cap Rosso, on l'endemà volem anar fins al cap i la torre.

20 d'Agost - Capo Rosso - Col de Vergio

De bon matí caminada d'unes 3 hores i +400 des desnivell, uns 6 km anar i tornar fins al Capo Rosso, bones vistes i bon lloc. De tant caminar toca refrescada i baixem a la platja de Arone, on trobem uns quants vaixells que van quedar amarrats a la sorra del temporal del segle. A la tarda seguim ruta i anem fins a Soccia per fer la caminada fins al llac de Crenu. Anem una mica justos de temps com sempre, de fet comencem a caminar a dos de cinc de la tarda, però val la pena provar-ho. Caminada d'uns 6 km més i uns +300, que amb 2 hoers i poc anar i tornar tenim feta. Zona molt bonica, amb un llac ple de nanúfars, algun porc pasturant i una vall glaciar impressionant. Al vespre toca conduir doncs volem dormir a Col de Verggio, on arribem a quarts de nou del vespre.
21 d'Agost - Col de Vergio - Lozzi

Després d'una primera part de viatge de moltes platges ara hem entrat als dies de caminades per muntanya. Avui anem al llac Ninu des de l'oficina del parc, una caminada d'uns +800 m però que val la pena. No cal dir que les nenes responen de conya....amb cinc i sis anys són bones caminadores, ja que la ruta té uns 11 quilòmetre anar i tornar. Però el preciós llac Ninu s'ho val. Sense fer el GR-20 hem anat fent molts trams separats, també és bonic anar-te topant amb els caminadors que sí que el fan tot...vés a saber potser un dia seran la Sira i la Nora que hi aniran soles a fer-lo. A la tarda després de dinar anem a veure les cascades d'Aitone i el bosc d'Aitone, on no ens banyem tot i que moltíssima gent ho fa. El dia s'ha anat tapant i acaba amb llamps i trons...nosaltres ja som a la furgo però una família de Grenoble tenen el pare que ha anat a Evisa a busca el cotxe i el nen té por dels trons. Cap problema, els diem que entrin tots a la furgo mentre esperen que tornin. Nosaltres no tenim pressa. Amb el tema resolt seguim cap al coll de Verggio però és tard i el temps no està per anar a les cascades de Radule...així que cap al càming de Lozzi del Monte Cinto a veure si és possible fer-lo l'endemà des d'aquí!
22 d'Agost - Lozzi - Asco Ski

Evidentment amb la pista tancada a uns 1000 m d'altitud no em veig fent el Monte Cinto en solitàri...més que res perquè caminar per una pista de cotxes tancada als " sauf riverans" no em vé de gust. Canvi de plans i aprofitant el sol anem a fer la caminada de les cascades de Radule...3 hores de volta circular, bany refrescant i "bergeries" ben boniques, topant-nos altre cop amb els caminadors del GR-20! Ruta molt recomanable com les del Capo Rosso, llac Crenu i llac Ninu. A la tarda seguim la ruta i visitem Corti després d'una bona calamarsada. Bonica ciutat, sobretot la part medieveal i antiga. A la tarda pugem la vall de Restonica amb l'esperança que s'obri el dia i poguem pujar al llac Melo, però no hi ha sort. La carretera és estreta i suem amb la nostra furgo, de fet està prohibida per més de 1,9 metres d'ample...Com que no hi ha hagut sort anem a dormir a Asco Ski, on ja vaig estar fa 12 anys. Demà vull pujar el Monte Cinto ben d'hora al matí i dormim a la Gite d'Etap, així em puc despertar d'hora i les nenes fan tranquil.les...

23 d'Agost - Asco Ski - Val d'Ese Ski

A les 6 i 10 minuts em poso a caminar-córrer amb la intenció de fer el Monte Cinto i ser a l'aparcament abans de les 11 del matí. Fa 12 anys ens va quedar pendent i és hora de provar-ho. Surto amb frontal i avanço als que ja caminen per fer l'etapa d'avui del GR-20. El primer tros puc trotar i córrer, però un cop travessat el riu pel pont canvia la inclinació. Trams amb cadenes i amb forta pujada, flanquejos i molta pedra, toca alentir el pas. Porto 1 hora i em sembla que ja sóc al coll. Primer cop que subestimo el Monte Cinto. Al cap d'un moment em dono compte que no sóc ni el replà de 2200 m!!! Vaig sense altímetre, a sentiment, així que sempre hi ha sorpreses. Segueixo caminant tant com puc i avançant grups. Arribo sol al coll de les Eboulis amb 1 hora i 50 minuts...quin bany d'humilitat...segon cop que he subestimat aquest cim, em pensava que seria com la cursa del Pedraforca que amb 2 hores i 34 minuts vaig completar... Allà amb trobo una noia que fa el GR-20 que em demana que li cordi el paravent perquè amb les mans gelades no se'l pot cordar. Són les 8 del matí a 2600 i fa fresca. Després segueixo per la cresta cap al Monte Cinto, són 100 i pico metres més de desnivell. Poc després ja m'adono que cal desgrimpar cap al sud i flanquejar...tercer cop que subestimo aquest cim. La desgrimpanda i el flanqueig al cim no és curt...40 minuts hi trigo! Arribo al Monte Cinto amb 2 hores i mitja!!! Sostre de Còrcega, molt bon dia i grans vistes! Menjo una mica i assaboreixo el cim. M'hi estic 20 minuts, no vull anar tard però cal gaudir el cim. Començo la baixada i fins al coll de les Eboulis és lent. A partir d'allà troto de baixada tot el que puc, excepte els trams de desgrimpar i cadenes que em trobo molta gent que puja i haig de vigilar per no tirar-los pedres. Arribo altre cop al riu i em faig una banyada per treure'm la suor...Poc més d'un quilòmetre més pla trotant i arribo a la furgo a les 11.10 minuts. 5 hores pujar i baixar inclòs parades, cim i banyada. Que lluny queda la cursa del Pedraforca del 2011, amb les seves 2 hores i 34 minuts i un quilometratge i desnivells semblants... El Monte Cinto és terreny d'alta muntanya, més pròxim als 3000 del pirineu occidental que als cims de l'Oriental, malgrat el Pedraforca tampoc és el Balandrau, però hi he estat el doble!!! Llavors tenia 29 anys...ara gairebé 41. Les nenes i la Gemma s'han llevat a les 8, dutxats, esmorzat i fer postals...quan arribo fem un gelat junts i baixem cap a Restonica per intentar per segon cop pujar al llac Melo. Avui fa sol, tot i que corren alguens nuvolades. Arribem a la una hi poc, dinem i en vé dinat em toca el segon plat, +500 metres adicionals per anar al llac Melo. Les nenes estan fresques, jo no tant. Aparquem a baix i ens toquen caminar un quilòmetre i mig addicional...Bonica passejada de tarda per arrbar al llac Melo, que fem pel costat esquerra evitant les escales metàl.liques. Aquí ja hi havia pujat amb esquís. Lloc molt bonic, vall que mereix la pena ser visitada...Finalment acabem el dia dormint a l'estació d'esquí de Vall d'Ese, per demà fer una bona ruta.


24 d'Agost - Val d'Ese ski - Barbicaghja

Ahir vespre vam estar xerrant amb un francès de la Bretanya, i avui el matí ens hem llevat parlant amb una família alemanya molt trempada, records al George, Rosalie i als nens. Fem la mateixa ruta, al que porta als Pozzi, una zona d'aiguamolls i petits estanys especialment bonica. És ple de truites, cavalls i xais.  Farem la ruta circular, que puja per la carena i torna per les valls. Ruta llarga, d'uns 12 quilòmetres i +500 de positius, que recorre per paratges molt bonics. L'arribada als Pozzi és meravellosa. Cal dir que totes les caminades les fem parlant amb les nenes, així es distreuen i ens expliquen coses, que faran de grans, que els hi agrada...avui després des comprar un formatge de cabra a Restonica ja tenen clar que faran formatges, cuidaran cabres i quan arriben als llacs pozzi diuen "i ho farem en un lloc semblant aquest de la Plana de Vic". Llàstima que no tenim paratges així, sinó ja tenim muntada l'empresa de formatges. Aquí tornem a coincidir amb la família d'alemanys de Stutgartt, de molt bon parlar. La tornada a la furgo és llarga i arribem a l'hora de dinar en aquesta antiga estació d'esquí (crec que encara obren quan tenen neu). A la tarda amb la panxa plena toca platja, per refrescar anem a Capo di Feno, aprop de Ajaccio, on dormirem al càmping.

25 d'Agost - Barbicaghja - Barcaju

Caminada matinal al cap de la Parata per veure les illes sanguinaries, avui ja amb molta calor. Després cap a fer visita a Ajaccio, passant per la casa de Napoleó, Catedral i finalment dinar de restaurant a les terrasses del casc antic que ja ens ho mereixem després de 15 dies de cuina a la furgo. Aquest any he millorat els plats, incloent maionesa, creps, ensaladilla, llenties, cigrons, a part de bons plats de pasta, arròs, peix, carn, etc... A la tara anem a dormir a la zona de Barcaju, a costat del mar, no sens passar abans pels dòlmens i monuments arqueològics de Cauria i les seves alineacion de menhirs. Tot passejant penso que vés a saber si aquests menirs eren homenatges als seus deus després de catàstrofes (com el "derecho" d'aquest estiu)...i per recordar a les generacions futures que la natura a vegades es mostrava ferotge...


26 d'Agost - Barcaju - Porto Torres

Ens quedava pendent la visita a Bonifaccio, que fem al matí abans no agafem el ferry de les 12.30. Bonica població amb un port natural impressionant, no tant com el de Maó però deu ni do lo profund que és . El casc antic és una delicia i aprofitem per baixar les escales del rei Aragó fins arran d'aigua, 190 graons ben alts que baixen de la part alta del penyasegat fins arran de mar, on hi havia una font d'aigua dolça on els monjos anaven a buscar l'aigua, més enllà que la llegenda digui que les van excavar les tropes amb una nit per conquistar la ciutat. Ferry cap a Santa Teresa de Gallura, ja a Sardenya i parem a dinar a la platja de Rena Majori. S'acaben les vacances, ja només queda conduir fins a Porto Torres on dormim al mateix aparcament d'on demà a les 7:45 agafarem el ferry!

27 d'Agost - Porto Torres - Casa

Pujada al ferry amb 1 hora de retard, avui tocarà el dia dins, unes 12 hores de trajecte que passem mirant quatre películes literalment de Walt Disney, dinant, dormint, dutxant, passejant, en fi, acabant les vacances tranquil.lament i quan arribem a Barcelon a les 9 del vespre ja només ens queda conduir una horeta fins a casa.


Bon estiu 2022

Gemma, Sira, Nora i Samuel