PUIG DE LA SOCARRADA

Encara queda molta neu al Pirineu, sobretot a cares nord, però toca treure la pols a les xiruques, així que després d'un cap de setmana de bicicleta, ara toca caminar. Busquem un cim no gaire alt, a la Cerdanya francesa, doncs aquest maig ha refrescat fort i encara fa fresca. Fa un parell d'anys vam fer el cim de Bastard, des del llac de Caudiès, però no vam pujar al Socarrada, així que aprofitem aquesta excusa per fer una petita circula de poc més de 10 km i +500 de desnivell per voltar per aquesta zona de prats verds on es fàcil veure cabirols i cèrvols. Ja quan anem per sopar, en veiem dos des de la furgoneta.

L'endemà baixem a aparcar al poble mateix d'on sortim, direcció nord, per fer una petita circular. El camí al principi està marcat, però després es confús per arribar el Socarrada. Hi ha molts arbres morts, caiguts pel vent i per llamps que ja ens va sobtar l'última vegada. El camí doncs és poc marcat, tampoc hi puja gaire gent per aquí. Després d'algunes anades i vingudes, arribem al cim on fa un vent fred, cel cerè (res a veure amb la pluja del dia abans). Mengem una mica i mirem com seguir la circular, cap el refugi del Torn. El camí altra cop és poc fresat, més enllà del que els tres cèrvols que veiem deuen trepitar. Finalment enganxem la pista que porta al refugi on trobem un parella de francesos jubiliats que estan fent la "intendència", cuinant pels seus amics que fan la ruta circular caminat. Nosaltres seguim cap a Caudiès, doncs ja tenim gana. Vistes molt maques cap al Canigó i nord del Pirineu Oriental, també cap al Madres que encara té neu a la vessant sud. Potser encara farem una esquiada per tancar la temporada...

Sira, Nora, Gemma i Samuel

CIM DEL RACÓ (Inferior de la Vaca i Tirapits)

La temporada es va acabant, però cada dia quan torno de treballar cap a casa, veig tanta neu al Pirineu que penso que tenim corda per estona. Avui tinc a més l'alicient de provar unes ulleres AI que tiren fotos i graven, entre altres coses. Una versió Xina més barata que unes ulleres normals de sol i tinc els meus dubtes de com respondran. Li dic amb en Joan si vol pujar a Vallter a fer una matinal, ja que més d'un cop hem comentat de fer una esquiada junts però no hi havia hagut, així que no dubta i cap a Vallter falta gent!

Haig de reconèixer que cada dia em fa més mandra anar a Vallter i en general a molts altres llocs que han mort de regulacions. Tinc al.lergia a les regulacions, a les prohibicions, a l'acumulació de gent i unes quantes coses més...m'ho van trobar fent-me una prova al braç, van sortit totes les taques vermelles, la resta ja no les explico. Així que aquest hivern tot i les nevades no hi havia pujat cap dia. Ara amb l'estació tancada, per provar les ulleres, em ve de gust fer-hi una volta. Sortim poc després de les 8 del matí, amb una idea general però improvisant segons la neu. Pugem el coll de la marrana, neu compactada i dura al matí. D'aquí traiem pells i baixem cap Aigols Podrits, on els rètols que fan 2 metres d'alçada encara estan colgats de neu. En comptes d'anar pel coll de Tirapits, on la neu escasseja més, flanquejem cap a les Trumferes, que és més solitari i s'hi està molt bé. D'aquí remuntem la carena i em miro el Cim del Racó, que no l'he fet mai, potser li van posar aquest nom perquè tots el deixem en un Racó, sense anar-hi. Així que li dic amb en Joan d'anar-hi, tot i que fa mandra perquè després haurem de tornara remuntar per anar al cim de Tirapits, però no dubta i cap allà anem, arribant pràcticament dalt amb els esquís als peus. Cim ben bonic, bon mirador de la zona i solitari. Girem cua i anem pujant direcció al cim de Tirapits, que el passem flanquejant per l'est i d'aquí fins el Pic Inferior de la Vaca, que amb el seus 2824 metres ens regalarà una baixada de 700 metres fins a la vall del Freser, pel Torrent de la Coma de les Eugues, una petita vall secundària que vaig descobrir esquiant fa uns anys i que en guardo bon record.

Neu més bona a dalt, primavera, al mig més boturuda i avall tot i que més fina, ja més transformada que s'enganxa una mica, però en un plis plas, posa-li 10 minuts, 700 metres de baixada i ja omplim aigua al torrent del Freser, que aquest any semblen les grades de Soaso! Posem pells i ara toca feixuga i llarga remuntada, que sempre se'm fa llarga. Primer havíem dit d'anar al coll de Coma de l'Orri i baixar la sud, que té força neu, per després fer dit cap a Vallter, però entre que ja és més tard i la neu comença a estar pasta i que la baixada de coma de l'Orri li toca el sol tot el dia, canviem d'opinió i directes a la Marrana.

Última baixada amb bona neu per les pistes fins al cotxe, menys pasta del que hauria imaginat i així acabem una bona ruta de poc més de 18 km i +1400 m, en 6 hores rodones!

 Joan i Samuel

2026 - ARIÈGE I ÉTANG RÉBENTY

Aquest any que tenim neu km.0 aprofitem els dies festius de Setmana Santa per rematar la temporada d'esquí alpí, que serveix de base per ensenyar a esquiar a les noves generacions. Divendres, després de l'enèssima nevada d'aquesta temporada, anem a esquiar a Les Angles, ja que la nit abans hem dormit a Pla de Mir. Després d'una petita nevada de tres o quatre dits més a la nit, ens llevem amb un cel blau i sense vent, amb les pistes perfectes. De fet aquí vam estrenar la temporada i pràcticament es pot dir que la tancarem aquí. Curiós, però no hi ha gairebé gent, cosa que ens permet esquiar per tota l'estació, que té tot el desnivell obert i pràcticament totes les pistes amb una tranquil.litat inaudita. Tanta pressa que té la gent de començar temporada al pont de la puríssima quan no hi ha neu i ara que està blanc immaculat, ja pensen en la platja. Bona jornada on batem el récord de les nenes, i amb 6 hores seguides fem -6200 de desnivell i gairebé 35 km!

Aprofitem la tarda per descansar, comprar quatre coses que ens han faltat a última hora i anem cap a la zona de Porté Puymorent a dormir, on si fa bo, tancarem la temporada definitivament. Dormim com troncs i al matí ens llevem amb ganes d'esquiar. Molta neu també en aquesta zona, però avui ja han pujat una mica les temperatures i a mig matí la neu a la part baixa ja és molt pasta. Esquiem a la zona del Pic de la Mina. També ho hem fet als arrastres de Fontfreda, colgats de neu com mai. De fet avui no "volen" les nenes, perquè el cable va a pocs metres de terra de tanta neu com hi ha. Els més atrevits ho baixen tot i es veuen traces arreu així com atrevits que baixen línies i canals dignes de peli. Nosaltres avui pleguem més d'hora, i amb -5000 metres endrecem les eines. Dinem per carregar forces i a la tarda ens n'anem a estovar als banys de Ax, que després de dos dies d'esquí sempre va bé.

Anem a dormir a dalt l'aparcament de les pistes d'Ax 3 domaines, i aprofito tres hores al matí per fer una bona volta a l'estació pujant el Pic d'Étang Rébenty, que vam pujar amb la Gemma i en Russi deu fer més de 15 anys, un dia extremadament fred. Avui no és el cas, ja fa caloreta de bon inici. Vaig a bon ritme, doncs no porto el piano a sobre com a les últimes sortides d'esquí de muntanya, avui he agafat "la flauta". Tot i això em costa atrapar a 3 francesos veterans, que vés a saber, potser són tant veterans com jo, que ja no sóc de la primera volada. Arribo dalt de l'estació i com que vaig bé de temps, segueixo carenejant fins dalt del pic. Bona vista, tot molt carregat de neu, amb el Pic de Rhule omnipresent, fins i tot intueixo gent pujant per la canal. També bones vistes al Tarbesou i a tots els massissos del voltant, carregadíssims de neu. Pells fora, un tram de baixada fins el coll, remonto altre cop 100 metres i baixo per bones pales est primavera, que em deixen disfrutar de valent i d'aquí, tornada directe a l'aparcament sense posar pells, tot i un bon tram de pas de patinador. Al final, gairebé 17 km, +1100 i 3 hores i poc ben aprofitades.

Un cop al cotxe faig el dinar per les nenes, mentre juguen a la neu i a la tarda anem de visita turística a les coves subterrànies navegables de Labouiche. Feia anys que vèiem el rètol i ens quedaven pendents, així com les de Mas d'Azil, que seran per un altre dia. Les coves en sí estan bé, tot i que el passeig en barca és força rudimentari, toca vegilar el cap a tort i a dret i les barques d'acer inoxidable no paren de xocar amb les parets, ja que les tiben a mans...La Nora no ho veu clar al principi, tot i que al final s'hi acostuma. En canvi la Sira s'ho passa pipa. Nosaltres no ens han semblat especialment interessants...són molt millors les de Niaux, Lombrives, Bedeilhac i segurament també les de Mas d'Azil, amb més fons històric.

Les mini-vacances s'acaben, avui anem a coll de Chioula a dormir, i a veure la neu que hi ha pensant en aprofitar el matí per fer una caminada de 5 km sobre camins nevats (l'estació de fons ja és tancada), fins al refugi de Chioula i el cim panoràmic del Sarrat dels Tres Bents. Nit tranquil.la i l'endemà, per neu tova, fem una bona caminada de dos hores i poc, per agafar gana per la mona!

 Sira, Nora, Gemma i Samuel