Aquest cap de setmana, per casualitat, feia exactament 6 anys que vam anar amb les nenes a fer el Tarbesou, dormint amb tenda als llacs, un cap de setmana de 3 dies, amb divendres onze de setembre. I enguany, també queia en divendres el dia 11 quan vam pensar de fer una excursió dormint amb tenda al llac de Gías. Des de llavors no havíem fet nit a alta muntanya amb tenda. El 2020 la Nora encara no tenia 3 anys i mig i la Sira li faltaven 3 mesos pels 5. Eren molt petites, però molt caminadores, ja que el primer dia van fer ben bé +600 i 8 km i el segon dia uns +400 i 4 km. Vam dormir tots 4 amb una tenda petita, dins de dos sacs i l'endemà ens vam enfilar al Tarbesou. La Nora guarda records i imatges del coll i els llacs on vam dormir, i la Sira recorda perfectament els dos rovellons que va trobar.
Han passat 6 anys i han anat creixent. Per aquí i per allà, hem anat caminant diferents cims del Pirineu i aquest any abans no arribi el fred, hi havia la possiblitat de fer algun 3000 fàcil. A mi me'n queden uns quants de pendents, entre ells aquests tres d'avui. La meteo és bona, tot i que ha refrescat, no hi ha perill de pluja ni de tempesta. Al refugi d'Estós ja no hi cabíem de feia dies, doncs estava ple de catalans, entre ells 22 del Centre Excursionista l'Esquirol!!! Per tant només ens quedava carregar la tenda i tot el piano a sobre i pujar a domir en algun prat, si podia ser, dalt dels llacs. Així que divendres al matí, després de fer la feina, marxem direcció Benasque, on arribem a l'hora de dinar. Amb la panxa plena acabem de fer les motxilles, la meva ha quedat una mica grossa...i ens posem a caminar poc abans de les tres de la tarda.
El camí surt d'avall, de 1300, poc més amunt de la carretera asfaltada, però va pujant pel bosc seguint una pista forestal i no ens toca gaire el sol. Comencem amb boscos de faig i més endavant, abans d'arribar a les pastures, passem pels boscos de pins. No baixa gaire aigua, però també som a finals d'estiu. Després de passar el barranc arribem a la cabanya del pastor, on té el ramat de vaques i vedells. Aquí ens trobem amb el grup de l'Esquirol i en Joan ens dóna 4 anissos, que són gasolina per la moto. Seguim amunt fins arribar al refugi on parem a veure aigua. Portem dues hores i mitja, anem a bon ritme, però gairebé ens queden 700 metres més de pujada pel barranc de Gías. Per dormir ens agradaria als llacs, però sinó pot ser ens quedarem abans.
Seguim pujant fort muntanya amunt, ara passen ràpid els metres verticals i lents els horitzontals. Poc abans de dos quarts de vuit arribem finalment al llac, després de 4 hores i 40 minuts inclòs parades. Com que som més aviat els últims (o els penúltims), els millors llocs per plantar la tenda ja estan agafats, però fem una ullada aquí i allà i finalment, com que la cota d'aigua del llac ha baixat molt, plantem la tenda a la sorra, en un tros ben pla. Abans però he trobat un rierol amagat amb aigua.
La tenda és gran, molt gran encara que digui de 3. Hi sopem dins i ens abriguem dins dels sacs per passar la nit, abans de veure l'estrellada via làctea. Passem encara bona nit, tot i que pels volts de la una ha fresquejat. La Nora dins el sac de plumes no s'ha enterat de res, però la Sira i jo hem ficat dos sacs junts i així ens hem adormit fins gairebé les 7 del matí. Esmorzem i quan ja hem plegat la tenda i estem a punt de marxa, deuen ser les 8, ja hi ha una família catalana-australiana que ja tornen dels Clarabide amb els dos fills. Nosaltres anem més tard.
Pugem per la tartera fins al port i d'allà mirem les opcions. En principi el millor sembla baixar pel nord, per l'ombra i anar a buscar la cubeta amagada per fer primer el Saint Saud. Baixada xino-xano, flanquegem i tornem a pujar fins al sol on bebem aigua. Anava a pujar sol el Saint Saud, però al final hi pugem tots 4. Bones vistes i molts llacs al voltant de diferents colors. Baixem i tornem a pujar cap al Camboué, on arribem poc abans que 4 joves de l'Esquirol, que volen fer tota la volta sencera. Xerrem una mica, ens tiren una foto i seguim cap al Lourde Rocheblave, un cim secundari però en realitat el més alt dels 3 que farem. Aquí dalt coincidim amb una parella de les terres gironines que han fet la cresta dels Gourgs Blancs i encara seguiran per fer-ne una col.lecció més. Nosaltres d'aquí ja baixem cap al coll i a recuperar el "piano" que hem deixat al llac.
Hi arribem al cap de més de 4 hores, dinem una mica i ja toca baixar cap al refugi. La baixada és llarga, doncs avui farem uns 17 km, +650 i -2000. Anem a bon ritme, parem al refugi a fer unes patates i un beure i seguim avall que fa baixada, parlant del projecte d'observació de la vida de les marmotes que volen fer la Sira i la Nora. Una s'hi voldria estar un any observant-les, mentre que l'altra, més pràctica, diu que amb una setmana en cada moment vital ja quedaria un bon documental!
Arribem a les sis de la tarda al cotxe, satisfets però cansats, especialment la Gemma i jo, ja que les nenes, segons elles, no pas! Recollim trastos i per destensar la musculatura pugem als baños de Benasque a fer xip-xap una estoneta, però després volem anar a l'aparcament de les pistes de Cerler a dormir. Crèpes com de costum i a planxar fort l'orella, que demà no tenim gaire a fer.
Ens llevem a l'hora dels senyors, esmorzem i pugem a fer la passejada de la ruta de les 3 cascades de Cerler, uns 4 km i +150 m molt bonics per estirar les cames. Deprés pugem amb furgo fins l'Ampriu, per veure el mapa de l'estació, fa molts anys que no hem esquiat per aquí, potser un dia hi haurem de tornar.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
