dissabte, 26 de novembre de 2022

TOSSA D'ALP



Cada any intento fer la primera esquiada a muntanya pels volts del meu aniversari. Hi hagut anys de tot, de sortides molt bones baixant pales de neu pols a toca de casa, com el Puig Dòrria del 1 de novembre del 2018 i d'altres de molt dolentes, com el 18 de novembre del 2006, fent la Tossa plana de Lles amb bambes fins ben amunt, buscant les primeres neus. Aquest any no ens podem queixar, he pogut pujar la Tossa d'Alp des de pla de la Masella, aprofitant la neu trepitjada de les pistes, en un dia força fred.

Surto sol de l'aparcament inferior pensant si se'm farà feixuga la pujada, doncs és directe i per pistes sempre vas més ràpid. Força neu, més de la que em pensava però també molt més dura. Entre pujada i baixada del mercuri i algunes gotes de pluja la pista ha quedat perillosa. Sempre diem que una imatge val més que mil paraules, però en aquesta edat de cartró-pedra, no l'edat del bronze, ni del ferro, sinó del postureig que tan mal fa a la societat, diria que valen més mil paraules que una imatge. Quantes vegades una foto amb cel blau i una neu ben blanca amaguen neu crosta, vidre o un vent de mil dimonis?

Avui a la Masella hi havia força neu a pistes, es pujava bé, però la baixada era ben traidora, amb zones de neu molt dura i zones amb 2 cm de pols sobre glaç. Pujant m'he escapat sense ganivetes però a dalt veient el panorama hi he fet parada i fonda, esperant que el sol minso del novembre escalfés l'ambient, perquè de transformar la neu ja m'imaginava que poc. Coincideixo a dalt amb un grup simpàtic del Barcelonès, on hi ha en Josep Maria que malgrat no conèixe´l l'he llegit unes quantes vegades (http://josepmariamoya.blogspot.com/). Un reguitzell d'aventures porta a les cames i que per moltes més en vagis penjant al seu blog Josep Maria!

La baixada com em pensava trams de molt bona neu on les cames recorden el ritme que portes dins i que el fred fa aflorar, combinats amb trams de supervivència pura, amb glaç molt traidor. De fet a la part de dalt veig una bona patacada per relliscada d'esquí i més avall abans d'arribar al Jumbo Tosa un altra patacada que acaba amb rescat d'helicòpter. Em venen al cap les imatges el cap de la Gemma quan a principis de temporada es va trencar el canell esquiant...cada dia és un agraïment per disfrutar el següent.

L'endemà amb la família descartem neu encara i pugem a la zona de Sant Llorenç de Morunys per fer una excursió al Pla de la Busa i a la presó de capolatell, travessant la precària passera metàl.lica que porta a la zona on van empresonar molts soldats. Cal prestar atenció als molts forats i esborancs que hi ha a l'altre costat, ja que la vegetació els tapa! 

De fet el que he trobat més bonic són els prats alpins amb pinedes esclarissades, un petit racó de tranquil.litat.

Sira, Nora, Gemma i Samuel

dimarts, 1 de novembre de 2022

ESTANY DEL CLOT I GORG ESTELAT

Com deia primer la iaia i després la mare, "l'home proposa i Déu disposa", així que els primers plans que eren investigar les cares nord franceses de la zona de Banyeres de Luchón el vam canviar per una escapada propera més curta a la zona de Vilafranca del Conflent, on hi ha moltes coses a fer, després de l'ensurt familiar del divendres. Veient que la cosa va millor, marxem diumenge tarda a fer una caminada de tardor per la zona sud-est del Madres. Fa temps que tenia ganes de veure aquests llacs d'aprop, però l'accés amb desnivells factibles per les nenes és complicat. L'accés per Èvol ja el vam descartar fa uns mesos quan vam veure que la pista que porta al Coll de Portús està prohibit l'accés excepte per pescadors. Vaig valorar treure'm la llicència de pesca de França perquè també m'agrada pescar, però no he tingut ni temps ni empenta per buscar com es fa. Així que em vaig mirar la pista que surt de Julols, que també porta al mateix Coll. 


Tot travessant la Cerdanya francesa ens trobem un quants cèrvols al costat de la carretera, moltes femelles i algun mascle. És l'època d'aparellament i no és extrany veure'n algun o escoltar la brama, però veure'ls al costat de la carretera no ens havia passat mai! Parem a berenar i a fer un tomb per Montlluís, per seguir després ja des fosc cap a Jujols. No tinc gaires esperançes que la pista sigui oberta, però al geoportail no marca que estigui tancada. Després de 5 km de carretera estreta asfalada arribem al poble de Jujols i com no, a la pista, prohibit el pas...miau. Tocarà baixar a dormir al Castell de la Bastida i l'endemà probar-ho per Nohèdes, on Jesucrist va llençar l'espardenya (ho va fer des de Prades per no pujar la carretera de 14 km que porta al poble).
L'endemà al matí pugem fins a Nohèdes i seguim per la pista (tancada de 15 de juny a 15 de setembre per risc d'incendi) fins que ens topem amb altres senyals (1,5 T) que ens fan dubtar. Allà aparcat hi ha un solitari muntanyec català que també ha tingut la idea de venir en aquest racó de món. Nosaltres seguim per la pista, transitable, fins arribar a l'aparcament a 1239 metres, punt de sortida.

El camí de pujada segueix unes fagedes molt boniques. Fa una mica d'aire, no arriba a vent i el dia és assolellat al matí, però pinta que es torçarà. Anem caminant fins que el cap d'una estona ens atrapa el solitari muntanyenc i fem una bona xerrada tot caminant. Ell va al Madres, nosaltres fins l'Estany del Clot i si ho veiem bé seguirem fins el Gorg Estelat. Com que hem sortit tard i de molt avall, fer la circular per veure el tercer llarg afegeix uns gairebé 150 metres de desnivell més algun quilòmetre, que seria massa per les nenes i no portem dinar. Arribem al primer llac on hi ha un petit refugi tancat i on ens trobem una parella amb un nadó, que no sabem ben bé d'on han sortit, potser de la pista del Coll de Portús...val a dir que això és un racó de món amb personatges...

Com que és d'hora seguim caminant cap al Gorg Estelat, tot pujant per pista i després per sender, sorprenent algun isard pel camí. Arribem al llac i ja hem fet una bona caminada. Aquí l'aire ja és vent, així que mengem una mica, tirem fotos i avall. És un bon racó per fer-hi nit i l'endemà fer el Madres, m'ho apunto. De baixada ens passa ràpid i a dos de tres ja som al cotxe dinant. Quan marxem amb la furgo pista avall arriba el muntanyenc solitari, que ha trobat fort vent a la carena del Madres, no m'extranya per que al segon llac també bufava.
Tirem avall i anem cap a Vernet les bains a dormir, on farem una passejada pel poble ja fosc. Vespre mirant pel.lícula i a dormir que demà ja toca tornar.

Ens llevem la matí per anar a la cascada dels Anglesos, però resulta que el sender és tancat a partir del 1 d'octubre per mal temps (gelades, moll, etc...). Amb la calor que fa aquest any haurien hagut de canvier l'"arret municipale". Canvi de plans, pugem els +300 fins a Sant Martí del Canigó on fem la visita guiada, després de l'última visita deu fer més de 10 anys. Racó bonic amb molta història. Moltes coses a fer a la zona, ja hi tornarem. Parem a dinar als estanys del Pla de Sant Joan i d'aquí cap a casa falta gent.

Sira, Nora, Gemma i Samuel

 

diumenge, 16 d’octubre de 2022

VOLTA ESTANYS PESSONS

Abans no arribi el fred i les muntanyes facin el canvi d'armari i es vesteixin de blanc encara podem aprofitar per fer alguna ruta pel Pirineu, com aquesta senzilla volta des de l'estació d'esquí de Grau Roig, pujant a l'estany de Pessons i seguint direcció a la collada visitant la resta d'estanys.

Tot i que el sol és calent, l'ombra et recorda que ja no som estiu, com també t'ho recorden les nits fredes, però aquesta època de l'any el Pirineu està bonic, és quan et dones compte que els boscos no són només de pins, de fet en algunes vessants de la zona de Porté Puymorens probablement ni un de cada deu arbres ho és, ja que la majoria trenquen els colors, molts grocs i alguns vermells. Dissabte pugem xino xano i en cara parem a Toses on collim un rovelló que ens menjarem per sopar. Fem un tros més i parem a Enveig a passejar pel poble, ja que la llum de tarda a la Cerdanya avui està especialment maca, rasant, l'hora "dorada" que diu sempre en Joan, hora fotogènica per les ombres i les llums. Però l'avantatge de l'octubre és que el sol continua baix encara unes quantes hores a la tarda i fa que aquest moment màgic es prolongui i no s'acabi mai.

En canvi l'endemà ja hi ha canvi de temps i la tarda quan tornem per la Seu d'Urgell el dia està més entaranyinat, l'hora "dorada" ha desaparegut, avui la Cerdanya ja sembla més hivern. Més o menys d'aquí un mes acostumo a fer la primera esquiada, a vegades genial a vegades raquítica, veurem com serà enguany.

 Sira, Nora, Gemma i Samuel