dimarts, 4 de gener de 2022

COMA DEL FORN i cap d'any 2021

Amb l'anticicló que tenim a sobre dormir a la furgo per cap d'any no és cap disbarat. Ja fa un parell d'anys també vam tenir un cap d'any força temperat, al sud de França. Així que cap al Pirineu falta gent. Farem una mica de tot i a tot arreu. Comencem el dijous fent pistes a la Molina amb les nenes. Pugen també en Xevi i en Jow i la Júlia, i fem un matí de cintes amanit amb dues baixades amb el telecadira de 4. Per la Nora és el primer dia, la Sira fa 15 dies vam fer una pujada per provar. S'ho passen pipa pujant i la baixada progressen adequadament que se diu! La part plana de pista llarga ja la baixen soles! 

En vé dinat ens despedim dels amics i nosaltres continuem cap a la Seu d'Urgell i el Port del Cantó. Ens quedem a dormir a l'aparcament de Rubió, ja que divendres tenim ganes de caminar una mica. No he estat mai al refugi de les Comes de Rubió i mira que he vist cops els rètols, però sempre que passem per aquí ja és de tornada i és tard per una parada. Divendres ens llevem amb un cel radiant i sortim caminant de l'aparcament de baix. Són uns 11 km anar i tornar i uns +300. El camí d'hivern és força solei fins que arribem al bosc. Allà està tot ben nevat, però com que la neu és dura podem anar pujant sense enfonsar-nos gaire. Arribem a mig matí al refugi, molt bonic, al mig d'un prat. Queda a la cara sud de Portainé com si diguéssim i connecta amb Sant Joan de l'Erm. Esmorzem una mica i cap avall que fa baixada, tot xerrant amb la Sira i la Nora dels animals del bosc i de com els cuidaran el camí se'ls fa ben curt. De fet tal com volen viure avui haurem de veure els "gnomos"!.

A la tarda comprem una mica a Sort i seguim cap a Portainé on farem el cap d'any i ens quedarem a dormir. Passem la nit de cap d'any envoltats d'autocaravanes i furgo's. La nit ha estat plàcida, gens de xivarri, molt agraït perquè quan vas amb nenes petites que es despertin a mitja nit no fa gaire gràcia. L'endemà ens llevem d'hora i anem a fer pistes a Portainé. Avui es noten els progressos de fa dos dies, poden fer la pista de debutants soles i ens van seguint. Aprofitem per pujar 2 cops als telecadires i fem la pista que fa la volta de més de 2 km, tots quatre en fila!!! Molt bon progrés. La Nora que és més petita li falta força, però la Sira ja s'espavila molt! Jo mentre baixo i pujo em vaig mirant les muntanyes, i un cim punxegut sobre uns plans em crida l'atenció...dedueixo que deu ser cap a Tavascan. Al migdia anem cap a dinar i la Gemma es queda a aprofitar una mica el forfait de debutant. Dinem i a la tarda marxem cap a Tavascan, on tinc la intenció de fer una matinal ràpida diumenge.

Em llevo a dos de vuit, preparo la motxilla i a les 8 ja surto cap amunt amb les pells. Tinc ganes de fer el Pic de la Coma del Forn que fa anys vaig fer caminant. He vist que hi ha de 4 a 4 hores i mitja, així que si vull ser a dos d'onze a la furgo haig d'anar per feina. Em poso el mono de treball i cap amunt. La neu està durota, no arriba a ser de la que patines arreu però sí que em fa serrar les dents. La pujada fins al llac és el tram més dret, sense ser-ho massa, però amb neu dura toca clavar cantells. No poso ganivetes perquè després amb tant fregament quedaré mort! Vaig pujant i el sol fa ullades, però el dia està entaranyinat. Arribo dalt del cim a tres de deu. Menjo mentre contemplo aquestes muntanyes. Ara estic segur que el cim punxegut que veia des de Portainé era el Pic del Ventolau, pendent de fer.

Pells fora i baixada ràpida. La neu no ha transformat del tot, però em deixa baixar dignament. Fa uns quants anys quan en Popi estava al refugi tot això era més solitari. Llavors era el bressol dels freerider's i l'ambient molt familiar. Ara ha canviat una mica per dir-ho suaument...ara està tot trillat i no precisament de traces d'esquí...Mentre vaig rumiant sense donar-me'n compte ja sóc a la furgo, dos d'onze puntual!. Les nenes ja s'han llevat i esmorzat. Recollim trastos i cap al Port de la Bonaigua a dinar. Allà la Gemma posa pells i s'enfila direcció sud cap al pic de sobre les pistes. Jo em quedo amb les nense a fer l'indio amb el trineu. Trobo unes pendents perfectes perquè puguin tirar-se soles i finalment també em fan tirar a mi.

Ara que ja estem tots cansats, baixem cap a Arties a posar gasolina i a recollir el pot que ens vam deixar fa un mes al càmping. Pugem a dormir a Beret on demà tenim intenció de fer una bona sortida. Sopem de gust i a dormir, prèvia sessió de cine "disney" com cada dia...sort que les repetirem uns quants cops perquè se m'escapa algun cop de cap...La nit és tranquil.la i al matí el cel es blau. Carreguem tots els trastos doncs avui la logística és important. Carreguem les nenes al trineu, jo la motxilla i els seus esquís a l'esquena. Nosaltres dos amb pells, jo amb corda de 5t de resistència groga per estirar el trineu i la Gemma corda per retenir-lo a les baixades. La idea és fer així els trams plans i quan comenci la baixada, els posarem esquís. Fem el primer tram pla i a la que comença baixada els posem els esquís de pista. Genial i així fins a Montgarri! La Sira hi baixa sola incloent alguns trams de pista estrets. La Nora la retinc amb el pal en algun lloc, però arribem a Montgarri a l'hora d'esmorzar. La tornada ja veurem com serà...

Visitem l'església i quan sortim ja tinc tot els estris apunt. Les nenes dins el trineu i jo a fer de "husky". Són uns 5 km i uns 300 de desnivell...farem una bona suada. M'ho agafo amb calma però constant, sense parades. Els trams que fa pendent semblo els cavalls dels tres toms de Moià quan agafaven la baixada del Mestre i tombàven cap a l'església...bufa que bufaràs i no paris que no arrencaràs! La Gemma va a darrera i també suant. Pugem a bon ritme, al final poc més d'una hora estirant el trineu. Bon entrenament "follet tortuga". Ara quan vagi sol aniré lleuger com una ploma!!!

Dinem i a la tarda baixem a Vielha a posar gasolina i a comprar i seguim ja de tornada per parar prop d'Areny de Noguera, on volem fer la ruta fins el jaciment dels dinosaures d'en Blasi. És una caminada llarga per un camí poc fresat. No està gaire cuidat i el conjunt ha envellit malament...El jaciment és poc clar, tot i això hem pogut veure les reproduccions dels ossos que es van extreure i un parell d'ossos petits reals que no van extreure, que de fet és el que més m'agrada, haver vist autèntic òs de dinosaure!

La ruta se'ns fa una mica llarga i després anem a sota el poble a veure les petjades, que es veuen força bé. Amb tot no arribarem pas a dinar a casa, serà més aviat a berener, però a les nenes els hi ha agradat molt la reproducció del dinosaure!!! 

Bon any 2022!

Sira, Nora, Gemma i Samuel

dimecres, 29 de desembre de 2021

PIC DE NÚRIA, PIC COLL D'EINA I PIC DE FINESTRELLES

Amb la feina re-feta a última hora, canvi de plans i dimecres pugem a Núria amb en Jow aprofitant el forfait d'esquí de muntanya, a veure com està el pati. Tenim algunes propostes al cap, però a mesura que el cremallera va engranant les dents a la via, nosaltres anem destriant les opcions com qui arrenca pètals...aquí no hi ha neu, allà està ventat...i amb això ens plantem al Santuari de Núria a les 8 hi poc del matí. Mirem endavant i aixecant el cap el primer que veiem és la vall de la coma d'Eina que cap els dos hem fet amb esquís. Ja tenim destí.


Entrem a la vall amb flanqueig sobre el riu, intentant evitar fer la bitlla, no ens barrufa una banyada de bon matí. Quan hem superat el primer tram la vall s'obre i s'extén un bon pla aquí sobre. Altra cosa és com es surt d'aquest pla i es guanya la carena. Avui estem molt optimistes, o potser aquest cel entaranyinat també ens ha ennuvolat la ment. Tot ho veiem baixable...ens fiquem per l'esquerra a la primera canal, sense que la neu sigui dura-dura anem guanyant metres però cada cop es va redreçant, ganivetes i tot i això continua redreçant. Al final calen grampons per sortir d'aquí.

Superat aquest tram, un altre replà ben nevat que ja intuïm que acabarà igual que l'anterior, amb grampons, per més que ens hi volem oposar. Guanyem metres amb pells fins que la pendent aconsella grampons i finalment sortim a la carena. D'aquí una foquejada tranquil.la i ja som al Pic de Núria, que només l'havia fet corrent l'Olla però mai amb esquís. Mirem el panorama i marxem direcció el Pic de Coll d'Eina, per baixar per darrera cap al pla de la Beguda, a fer exactament això, un traguinyoli per en Jow, ja que la baixada estava guarrota. Neu dura, crosta i sense visibililtat. Plat fort de l'oriental.

Calcem pells i comencem a pujar direcció al Finestrelles sabent que ja hem perdut un parell de cremalleres...i sinó ens afanyem potser els perdrem tots. Em poso en mode "russi-diesel" i anem guanyant metres fins dalt. Tot i lo ventat que està ho hem pogut fer tot amb esquís avui. D'aquí dalt ja veiem la cara sud, sembla que aquí salvarem el dia.

Primer tram de baixada mixta, fins que enganxem el torrent amb bona neu. D'aquí decantem cap a l'est per baixar la segona pala també amb bona neu i ens plantem a Núria a les dues en punt. Temps mort, mitja hora i cremallera cap a casa.

Bona sortida d'uns +1300, per una matinal que s'ha allargat una mica.

 Joel i Samuel

diumenge, 19 de desembre de 2021

CAP DEL GINEBRAR

Dissabte tot baixant de la Molina de fer pistes amb les nenes em fixo que arribant a Toses encara queda un bon tou de neu. Just on el torrent travessa la carretera és un bon congelador on no toca el sol pràcticament en tot l'hivern. Es pot sortir amb esquís d'aquí, el tema és si més amunt el sol s'ha menjat la neu. El vent l'hauria d'haver respectat perquè això són cares sud i sud-est...així que vaig rumiant si serà possible. Faig una crida al grup, avisant que les possibilitats d'èxit són molt baixes, podem acabar fent el senglar tot el matí...en Xevi però s'apunta així que cap a Toses dissabte.

Quan arribem fa un fred de mil dimonis. No fa vent però em queden els dits glaçats, no serà que en Xevi m'hagi fet passat fred al León experience...Posem pells i enfilem uns metres per la pista però al cap de poc ja ens decantem cap als prats de la dreta i anem remuntant seguint una mica de camí de bestiar, força ample entre terrasses i camps. M'ho havia mirat bé i ja sabia que al mig hi hauria una barrera de boixos i brucs, però seguint un camí nevat ens en sortim prou bé, gràcies també als isards que saben prou bé el camí.

Uns quants metres més amunt travessem la pista que conecta la collada de Toses amb la zona del Tossal del Rus, i seguim amunt amb força sort perquè trepitgem poca herba. Poc abans d'arribar el cim flanquegem una mica per l'esquerra per evitar un bony pelat i des d'allà ja veiem una fila de militars que estan fent esquí de muntanya, suposo que de pràctiques tot i que no hi posen gaires ganes, potser són una cinquantena, però gairebé els atrapem partint de força lluny. Arribem al cim del Cap del Ginerbrar, un cim que fins dissabte no sabia ni que existia. Tot passant per la carretera de la Molina, a l'esquerra hi ha un bon bosc que acaba amb un cim, però no hi havia pujat mai!!! Traiem pells i bona baixada assolellada, amb la neu poc transformada que ens porta fins al torrent del Rus. Allà posem pells i reuntem direcció el coll de pal amb la intenció d'esmorzar en algun dels cims assolellats que tenim davant. Ens decantem per un 2000 sense nom i allà parada i fonda, fent-la petar.

Pells fora i baixada ràpida i directe, per anar a buscar de nou el torrent. Posem pells i ens dirigim per segona vegada al Cap del Ginebrar, ja que per baixar cap a Toses millor des d'allà. Arribem a dalt a bon ritme i ara ja només ens queda una llarga baixada amb una mica de tot. Ho salvem tot amb neu, alguns trams amb salts, torrents, frenades in-extremis i alguns camps i prats de bon esquiar, que ens permeten arribar amb els esquís al cotxe! En total hem tret una mica de petroli d'aquests vorals, uns 17 km i poc més de 1100 de desnivell. No sempre es pot sortir des de Toses amb els esquís als peus!

 Xevi i Samuel