PUIG D'EN BULLICI, PÈL DE CA, MONTROIG I PUIGESTELA

 

Una tarda d'octubre, de l'any passat, vam aprofitar per fer una volta amb les nenes caminant que ens va agradar molt, pujant des de la Collada Verda un parell de cims intrascendents, com el Puig d'en Bullici i el Pèl de Ca, i malgrat amenaçava pluja, com que la tarda va aguantar vam arribar fins al Montroig, baixant ja al capvespre amb unes llums que cremaven l'herba seca. De record, també s'ha de dir, ens vam emportar un parell de garrapates, passant per dins el bosc. Espero que aquest any de neu i de fred les mati totes, perquè el Ripollès n'està infestat! Així que el dissabte al vespre, tal com ja em ballava pel cap la setamana passada, li dic en Dani d'anar a treure el cap per aquesta zona, a veure si les soques de la pala d'en Bullici estan tapades de neu i permet una bona esquiada.

Sortim a l'hora dels senyors, tres de vuit i a les nou ja estem amb els esquís als peus, després de pujar per la pista de la Roca, que està una mica xip-xap, entre neu i fang, no massa practicable. Aparquem el cotxe just al costat del primer torrent, ja amb neu des d'aquí mateix, gairebé a 1600. Pugem per un antic camí, amb els esquís als peus i de seguida, després de quatre bones bufades per la pendent, ens plantem als plans superiors, on ja veiem el Puig d'en Bullici al fons. La pala està perfecte, neu compactada i cara sud, disfrutarem. Anem pujant i amb poc més d'una hora ja tenim el primer cim, el Puig d'en Bullici. Sense treure pells baixem flanquejant i encarem la segona pujada, cap al Pèl de Ca. Bones vistes i bon mirador de tota la zona. Tampoc traiem pells, doncs els desnivells són suaus i marxem cap al Montroig, la nostra fita al nord. Feia 19 anys que no pujava amb esquís el Montroig, massa temps, ja tocava.

A dalt mengem una mica mentre veiem dos esquiadors soliaris que pugen per la pista de Tregurà. Més al nord el dia encara està una mica rúfol, mentre que aquí guadim d'ullades de sol entre núvols. Traiem pells i baixem direcció est cap al torrent, amb bona neu, fins que la pendent ja s'ajeu i no val la pena seguir. Posem pells i remuntem pel bosc esclarissat de plantació fins arribar al coll, i repetim cim del Pèl de Ca per segon cop, per tenir una baixada de gairebé 400 metres fins la Collada Verda. Molt bona baixada i amb bona neu, ja quan vaig pujar-hi caminant m'ho vaig imaginar nevat, tenia doncs ganes de baixar-hi!

Des d'aquí, de la Collada Verda, el Puigstela sembla lluny, però no ho és tant. Així que comencem a flanquejar els plans direcció el coll, tirant quatre fotos. Recullo una manopla negre skitrab que algú devia perdre amb la ventada (si algú n'és l'aludit, que m'ho digui i li dono), mentre anem guanyant mentres. Quan som a 1860, poso la mà a la butxaca per treure el mòbil i miau!!! No hi és! Casum dena, m'ha caigut el mòvil, ves a saber on!. Li dic amb en Dani que segueixi direcció el Puigestela, jo baixo amb pells a veure si el trobo, doncs recordo on he tirat més o menys l'última foto. Mentre baixo però començo a pensar que serà difícil de trobar...si m'ha relliscat pendent avall no el trobaré pas!

Baixo fins per sota 1700 i quan arribo als plans, veig un cosa negre, allà terra, bingo! El mòbil. Quina sort que he tingut. De fet, quan he collit la manoplà, he pensat que posava el mòbil dins la butxaca però segur que ja ha anat directament a terra. Miro amunt on és en Dani. Gas!!!!!

Remunto bufant de valent aquests prop de 200 m, sort que en Dani m'ha esperat una mica. L'atrapo i ja més xino xano arribem junts al cim. Mengem una mica, no són la una, són quarts de dues. Molt bones vistes, llàstima d'aquest núvol que ens tapa el sol. La baixada com que és llisa i amb bona neu no hi ha problema, però l'hauríem disfrutat molt més amb sol. No tardem gaire que ja tornem a ser a la Collada Verda, on podem baixar per la pista nevada fins gairebé al refugi, on trobem una família amb trineus i un iglú gegant!

Traiem esquís i ara si, caminant, amb un quartet som al cotxe. Bona sortida, una bona ruta, amb uns +1200 i 19 km, que sinó perds el mòbil es queda amb 1000 i 17 km, amb 5 hores i mitja ben aprofitades! Tenia moltes ganes d'esquiar el Puig d'en Bullici, crec però que el tornaré a esquiar quan pugui, amb la Gemma, que li agradarà!

Dani i Samuel

MADRES I ROC NEGRE

Aquest any el panorama és ben diferent al desembre del 2024, quan vam provar de pujar el Roc de Madres des d'aquest mateix punt amb les nenes, caminant amb xiruques. Aquell dia ens vam quedar a 200 metres del cim, tot i que els rastres de neu eren més aviat escassos, al girar la cara nord n'hi havia poca i endurida. De fet, semblava la tardor, més que l'hivern. 

Avui en canvi hi hem tornat, trobant un hivern com els d'abans. Sortim de peu de carretera, a 1400, cap a l'estació d'esquí de Mosset, amb ja més de mig metre a peu de carretera. No anem gaire d'hora, doncs ens queda a 3 hores de casa, així que ens hi hem posat a les 10 tocades. Passem pel refugi de Callau, amb més d'un metre de neu sobre el pont i seguim per pista amunt, fins que ja comencem a seguir marques travessant un parell de cops la pista. Hi ha un bon tram de bosc, però es força esclarissat i es fa bé. Així que anem remuntant, amb un ambient bastant solitari, tret d'una parella de francessos re-jubilats amb raquestes que no hi ha qui els atrapi. Arribem als plans i el dia va millorant, ara ja amb un cel ben blau. Al fons tenim el pic de Bourro, que ja em vaig pensar l'altre vegada que es referia a una "orella" de burro. Un cop a sota, remuntem la curta pala, que l'altre vegada se'm va fer costeruda i arribem al replà de sobre. Aquí en Russi diu que fa parada i fonda, que va molt cansat i prefereix esperar-nos aquí. Farà un iglú, menjarà i es distraurà, però no li queden forces pels +200 de pujada que queden i en vol guardar per la baixada. Seguim doncs els tres amunt, remuntant amb llaçades còmodes fins sota la carena, on hi ha la gran cornisa-congesta, que aquest any, amb el tamany que té, arribarà a enllaçar amb les pròximes nevades. Té una alçada que sobrepassa tranquil.lament els 10 metres.

Un cop dalt, ens queden els últims metres fins al cim, on coincidim amb un parell de francesos i tres o quatre catalans. Traiem pells, ens fem una foto i mirem el panorama. A mi em feia gracia baixar per la sud fins Clot Rodon, que és per on vam puja al Madres amb les nenes fa un parell d'anys al maig. Després un cop a baix, remuntar els prats de pins pelats fins al Roc Negre i travessar per la cresteta de retorn al Madres, per fer la baixada seguint l'itinerari de pujada. En Dani no ho veu massa clar, però un cop es davant la pala, ja no pot dir res, avall que fa baixada!

Bona i curta baixada, tornem a pujar pells i remuntem la carena pelada, amb els pins colgats de neu fins al cim del Roc Negre. Aquí tenim la incertesa de si passarem bé, doncs cap dels tres porta piolet i en Dani ni grampons. A l'estiu es passa bé, vigilant perquè hi ha trams aeris, però a l'hivern no ho havia fet mai, i de lluny veiem un petit bony de mal passar. Tot i això, un cop al Roc Negre, traiem pells i ens acostem a la cresta, que podem resseguir amb els esquís als peus fins sota mateix del bony, ja que després d'un tram estret hi ha un bon replà. Traiem esquís, posem grampons i pel dret superem el petit resalt d'una quinzena de metres, amb bona neu, de fet amb molta neu i fonda. Un cop dalt, seguim amb els esquís a l'esquena 5 minuts més i ja ens calcem per fer un flanqueig en diagonal que ens porta a l'entrada de la vall d'on hem vingut.

Bona baixada amb neu compactada, dos centímetres de pols damunt i en un tres i no res ja som amb en Russi, que ens espera amb les seves dues catedrals construïdes. Recull trastos i ara si baixem tots 4 aquests plans inmensos, que avui tenen un aspecte de glaciar alpí, ja que són llisos, extensos, oberts i ben nevats. Són senzillament de bon esquiar i d'aquesta manera ens plantem al bosc, on la cosa ja és més treballada. La neu en alguns trams no és fàcil, però estic content dels esquís que he estrenat aquests dies, uns Atomic Backland 80 UL en substitució dels Movement race pro 77. Diria que són molt més dòcils i amb males neus, inclus encrostades, es comporten força bé.

Això em permet baixar el bosc descentment, tot i que en Russi recorda que aquesta neu, si fos primavera, seria de més bon baixar, cert. En un tres i no res ja som a la pista, que aprofitant la traça del matí i dels que hi han vingut, fan que baixem a bona velocitat i arribem ràpid al refugi. D'aquí ja només queda baixar la pista verda de l'antiga estació d'esquí, que avui entre faigs joves aplastats de la neu i les trinxeres de les raquetes sembla més aviat una vermella. Quan arribem a la base de l'estació, hi trobem un bon ambient de festa! Tota la canalla de Mosset, amb els pares i mares hippy's han pujat a fer un carnaval a la neu i entre birres, porrets i barrets, deuen haver passat una bona tarda. Nosaltres arribem amb esquís fins a peu de carretera.

Bona jornada de poc més de 20 km i +1300 de desnivell, en 6 hores i mitja. Llàstima que sigui lluny i que no ens podem quedar per l'endemà, perquè tenia ganes de pujar el cim del Dormidor, un 1850 a l'altra banda de la carretera que té unes pales suaus i nevades que satisfarien els meus desitjos! A més, amb vistes al Mediterrani!

Russi, Dani, Guillem i Samuel