diumenge, 31 de juliol de 2022

PIC LONG, cresta d'est a oest


Pic Maou 3074  - Pic Badet 3160 - Agulla Badet 3135 - Pic Long 3192 - Dent d'Estibere Male 3017 - Pic de Bugarret 3031 - Pic Anònim 3015 - Pale Crabounouse 3021


Com cada estiu toca començar a pensar amb alguna ruta interessant que serveixi per descobrir noves zones i de passada seguir visitant alguns dels cims de més de 3000 metres que ens queden per fer als Pirineus. Tenim algunes idees, com per exemple Paul i Bardamina, però l'any passat ja hi vaig ser a sota. Més a l'oest hi ha pendent el Marboré i els seus veïns, però també és una ruta que podríem fer amb esquís. Si mirem encara més a l'oest arribem al Neouvielle, on ens en falten uns quants, entre ells el Pic Long, el punt culminant del massís, l'últim 3000 principal que em falta. En Xevi el tenim molt animat amb les crestes que hi arriben. Jo en canvi estic en baixa forma i una mica encostipat, de fet fa 15 dies fent el Matagalls trotant per Bodriol vaig acabar amb un bon mal de cames...així que també proposo el Campbiel i per animar més en Xevi, fent-lo per l'aresta Lentilla...tot i això no l'enllamino prou, aquest alpinista li va la marxa! En Francesc diu que s'apunta, però que no el martiritzem gaire...però ja sabem que porta de naixement l'etiqueta de valent! Per mi ja serà un repte. De fet a la vida són els reptes que il.lusionen i reconforten, perquè no sabent segur que els aconseguiràs fa que els treballis constantment. Si només comences les empreses de les quals saps segur el resultat ets més covard, cal la incertesa que estimula els sentits i millora la teva resposta. Així persegueixes somnis i alguns es fan realitat.


Sortim doncs dissabte a les 4 de la tarda i d'una tirada directe ens plantem a quarts de nou del vespre, no sense haver visitat abans algun racó inhòspit de l'Aragó, a la presa de Cap Long. Molta gent, furgonetes, tendes, cotxes, molt ambient. Nosaltres dormirem amb la tenda davant del cotxe, allunyats dels desprendiments que hi ha a la zona de l'aparcament. Sopar i tertúlia a la pedra i anem d'hora a dormir. Jo m'endormisco ràpid, però no tant com en Xevi que té un sensor fotovoltàic, que quan no hi ha llum entra automàticament en mode "son". Em desperta el desprendiment de quatre "llobarros" de la paret, sort que som lluny! Com que em sembla que en Gordillo compta xais li dic si dorm i em diu que no, mentre sentim com va baixant sorra...

L'endemà ens llevem a les 5:30 i preparem els trastos per sortir a les 6 tocades. Ja clareja, així que marxem pel camí que flanqueja el llac, que de flanquejar poc i d'enfilar-se molt, direcció a l'Horqueta de Cap de Long. Anem a bon ritme, ja veig que serà dia de bufar. Quan finalment ens vam decidir per la cresta vaig dir de fer-la de est a oest per vàries raons. Primer perquè les dificultats principals potser són al principi i en canvi al final és més caminar, on si em calgués podria fer el llimac com he fet. Segon perquè portaríem el sol a l'esquena, que sempre torra menys. I tercer i més important perquè em podria fer un bany al llac Tourrat! Així que directes amb dos hores i poc al coll de 2900 i d'aquí comencem la cresta tot i que molta gent la comença després del Pic Maou, reculant un tros per fer el cim. Nosaltres comencem al coll, enfilem uns trams caminant fins que trobem la primera paret que l'"ardillenc" supera fent justa la fama del seu nom. Aquest tram de paret crec que la majoria de la gent l'esquiva perquè comença la cresta més tard o l'acaba abans, però podríem dir que és la primera dificultat. En Xevi avui farà tota la sortida sense engegar la turbina, sort que li hem carregat la corda a veure si el podem lastrar una mica. Fem el primer cim, el Maou i seguim per la cresta cap al següent, el Pic Badet.


La baixada del Pic Badet i el flanqueig per sobre l'antic glaciar seria la segona dificultat. Pujar a l'Agulla Badet no té problema, però en arribar al coll abans de l'última pujada al Pic Long s'acaba aquest segon tram exposat. A partir d'aquí pots anar per repises de la cara sud i agafar directe la canal que puja al cim o seguir per la cresta. Com que vaig amb dos animals, seguim la cresta i sense donar-nos compte ja som dalt del Pic Long. Quatre fotos i bones vistes, mirant enrera la cresta fins a l'Hourquette de Cap Long es veu llarga, ja en tenim un bon tram de feta. Ara toca baixar per la canal sud fins a un sortint i d'aquí agafar la cresta que segueix a l'oest, que sense ser difícil hi ha roca descomposta que sempre fa de més mal caminar. Aquí ens creuem amb els primers que fan la cresta en sentit contrari, tots catalans! Nosaltres seguim fins la Dent d'Estibère Male amb algun altre tram de desgrimpada. D'aquí podríem anar al Pic Bugarret directe pujant les llastres llises i el resalt que han repalat els que hem vist, o bé vorejar pel nord perdent cota i per terreny fàcil fer el cim després. Ja portem hores i al final triem aquesta segona opció, que a més es beneïda amb la troballa d'un pal de caminar! Que no sabeu lo bé que m'anirà, doncs les últimes dues hores fins arribar al cotxe semblo l'avi de Juràssic Park...i a ratos un llimac, perquè tinc els quadríceps com pedres... Després mirant la ressenya veig que també es pot fer vorejant-ho tot pel sud, però el més pràctic és esquivar el tram a tota cresta. 


Fem finalment el cim de Bugarret, aquí sí que tens la percepció de la llargada de la cresta. Seguim ara caminant fins a la Pala de Craboumnouse, passant abans pel pic anònim. Aquí si vols ja pots baixar per una canal pedregosa directe al llac, però nosaltres seguim fins al últim cim de 2900 que hi ha quan s'acaba la cresta, i d'aquí directes cap al llac, on ja visualitzo el bany refrescant i revitalitzant. De fet ja els vaig dir que feia la cresta només per arribar al llac! Ens banyem tots tres com vam ser portats en aquest món i prenem una mica el sol. Encara ens queda un tram de baixada, una remuntada fins al Coll Tourrat, una altra baixada fins als aiguamolls de l'inici del llac, amb una altra remontada fins dalt al camí. Quin via-crucis que em queda! Passarem tots els misteris. En Xevi i en Francesc van frescos com una rosa, jo vaig passant les pedres del rosari, les cames ja no són cames.

Tot xino xano i amb paciència arribem finalment al cotxe, després d'11 hores, uns quants quilòmetres (gairebé 18) i una mica de desnivell (+1600). Hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé. Al final no hem hagut de treure la corda, però sempre està bé portar-la a passeig. 

Gran ruta i gran companyia, en quedarà un bon record d'aquest 110è tres mil, que va ser pujat per primer cop el 1846 pel Duc de Nemours i per Marc Sesqué, que el va repetir gairebé 20 anys després amb 68 anys acompanyant el comte Henry Russell, sortint des de Gedre amb 7 hores, incloent un descens directe pel barranc d'Estiberè Male. 

Passat i present, demà també hi haurà futur.


I per recordar-ho, aquarel.la gentilesa de Francesc!


Francesc, Xevi i Samuel

diumenge, 17 de juliol de 2022

CIRCULAR FINS AL LLAC DE LES BULLOSES

La setmana passada ja em mirava com fer una caminada pels estanys que hi ha al sud de les Bulloses des de FontRomeu, i em va semblar que podíem fer una circular maca, així que amb l'excusa d'estrenar el matalàs homemade per la furgo, adapat a totes les formes del sostre, anem a dormir a l'aparcament de Font Romeu, on hi arriben al tard, mentre els cavalls pasturen i els més joves corren fort. Una família holandesa clava una foto impressionant amb les quatre potres d'un poltre a l'aire tot corrent, genial!

L'endemà al matí ens posem a caminar a les 9, seguint les pistes d'esquí i després sender. La Sira troba una granota i sort que m'avisa, que sinó d'una petjada l'envio a l'altre barri. Arribem primer a l'Estany de Pradella, molt bonic, que convida al bany, però nosaltres encara ens queda camí. Seguim cap a les Bulloses, fent per l'oest la zona més pelada d'arbres ara que és al matí, sinó la cleca de sol a la tornada per aquí seria de campionat. Arribem al llac de les Bulloses i esmorzem vora l'aigua, mentre veiem algunes agoserades que es banyen amb aquest fred...de sobte la Nora diu una Serp a l'aigua! Mirem i no veiem res, però al final sí que la trobem, una serp llisa d'uns 40 cm que vé cap a nosaltres, vol sortir de l'aigua. La Nora ens explica, he vist un tronc que es doble i obre la boca... i he pensat, això és una serp perquè no n'havia vist mai cap a l'aire lliure, fora dels parcs d'animals!
Amb la panxa plena però escassejant d'aigua com sempre, comencem la tornada circular, passant per un parell d'estanys més tipus aiguamoll fins que arribem a l'estany llarg, bonic i profund. El vorejem i seguim cap el següent, l'estany Negre, força gran i bonic. Aquests tres estanys d'avui no els havia vist mai i mira que no serà per caminades que hem fet!. Seguim caminant pensant que ficarem els peus a l'aigua quan arribem altra cop a l'Estany de Pradella...però just quan hi arribem veig un company que feia anys que no veia, l'Abel! Ens quedem allà amb ells, família i amics a refrescar-nos els peus, però no ens hi podem quedar tot el que voldríem, doncs volem dinar al cotxe i a la tarda anar a l'Aquaparc d'Err, una altra joia de descoberta recent. Cal dir que amb aquest nivell de tubogan ja arribo al límit d'adrenalina, als 40 no al gaire més!

Al final la ruta han estat poc més de 12 km i +400 de desnivell, suficient per les nenes!
Sira, Nora, Gemma i Samuel

diumenge, 10 de juliol de 2022

ESTANY DE TICOU I SALT DEL MOLÍ

Sortida familiar amb els avis i els cosins, primer amb una volta a l'Estany de Ticou a Font Romeu, planera que la meva mare la pugui fer, i després al Salt del Molí a la Cerdanya per fer una refrescada. En Joan al final ha pujat des de casa amb bici...150 km ha fet, més 50 km més el diumenge...la bici de carretera posa en forma, o és al revés, els que estan en forma fan bici de carretera?

Dissabte aprofitem per trobar-nos amb la Fina, la Roser i la seva mare prenent la fresca a Llívia, de tant en tant va bé descansar també i gaudir així.

Sira, Nora, Gemma i Samuel