diumenge, 4 de febrer del 2024

AGUDES, TORRES DE CABRENÇ

A tocar de casa tenim el sud de França, amb molts racons poc habitats, tranquils i oblidats, però on s'hi està molt bé. Entre ells hi ha tota la zona de Prats de Molló, amb molts poblets, cims i racons per caminar. Un d'ells és el poble de Lamanère (La Manera). El tenia prou vist dels cops que hem pujat el Comanegre i tenia ganes de visitar-lo, tot aprofitant per fer alguna ruta per allà. Just a sobre hi ha els cims de les Torres de Cabrenç, bon mirador de la contrada que val la pena fer fer-hi ruta, allargant-la una mica fent circular i anar a veure el naixement del riu Muga. Naixement que és un dir, perquè aquest any de tanta secada no hi ha ni gota en aquella direcció! Sí que la mateixa riera que neix i marxa cap a Lamenère té més aigua, més obac, però xerrant amb una senyora del poble ens deia que ella va néixer un febrer amb el poble nevat, i mira avui, diumenge 4 de febrer, a jugar a la petanca amb un sol que esquerda el cap!
Sortim dissabte a la tarda, poc abans de berenar i marxem per dormir al mateix poble, on he vist bones ressenyes. Arribem ja de fosc però trobem la ubicació per camper's i ens afanyem a fer el sopar, doncs avui hi ha sessió de cine a la furgo amb el projector i la pantalla de 50 pulgades!!! Anem a dormir a les 10 tocades prou contents amb l'invent. De fet aquest cap de setmana estrenem altres invents, com la suspensió neumàtica que ens permet dormir plans arreu i aixecar la furgo per camins de carro on sempre tocàvem de darrera.

L'endemà al matí ens llevem a les 8 tocades, esmorzem tot veient com el sol ja toca al poble. Enclavat en aquest forat al nord de Comanegre, està ben assolellat pel sol de matí que li baixa per l'escletxa on neix la Muga. Sortim carregats i baixem al poble travessant ponts i passeres i ens enfilem pel camí que porta a les Torres de Cabrenç. Havia llegit que es podia demanar la clau per visitar-la, però confio que algú ja ho haurà fet, doncs és diumenge i és una bona zona per caminar. 

El bosc és sec, ben sec. Aquí també hi ha secada. Anem enfilant a mesura que ens anem traient roba, fins que finalment sortim a la carena i girem al nord on s'està més fresc. Per darrera m'ha semblat que pugen un parell de francesos, segur que porten la clau per visitar la torre principal.
Arribem al cim de la primera torre amb bones vistes del Canigó, també del mar mediterrani, però és que cap a l'oest veiem des del Costabona fins al Taga. Aprofitem per esmorzar mentre fem temps que arribin els francesos. També mirem la roca "sentinela", un perfil amb llavis, nas i front tal qual com si algú vigilés el poble des d'aquí dalt. Poc després arriba una família de francesos amb un nen de 10 anys, que per sort nostre porten la clau. Ens deixen visitar amb ells la torre i molt agraïts i fem conversa, són de Reiners, un poble no molt lluny d'aquí. Des de dalt la torre encara són millors les vistes com també la pròpia estructura de la torre amb el seus nivells i escales. Els donem les gràcies i seguim la nostre ruta cap a les dues torres i castells restants.

La segona torre és de bon accedir, tancada i amb algunes restes de murs enderrocades. Cap al castell de la tercera hi vaig primer a inspeccionar el terreny. Per la carena s'enfila fort, no es pas lloc per pujar amb les nenes, segueixo fins dalt i per l'altre costat trobo el camí bo de pujar, que també té alguns cables però és més segur i senzill. Les torno a buscar per sota i ara sí hi anem tots quatre amb compte fins a dalt. Bones vistes amb molts murs i voltes enderrocades. Aquest enclavament devia ser important durant una bona època, perquè la vista allarga molt. Nosaltres seguim ruta i baixem cap a l'est, per anar a veur el naixement de la Muga. D'aigua no en surt ni una gota, però són curioses les formacions sorrenques i rocoses d'aquest vermell tant fort i volcànic. Reculem aquest tram no sense abans fer una mica l'ós panda, i tornem cap al poble de Lamenère fent circular, arribant tard a l'hora de dinar.

Bona ruta d'uns 15 km i +800 positius, que ens han permès conèixer aquest petit poble de 40 habitants (20 al poble i 20 a les masies). De fet crec que els 20 del poble els hem conegut a tots! Dinem al mateix lloc i a la tarda marxem per la pista que porta al Coll d'Ares. No parem a l'ermita que hi ha a mig camí, això ho guardem com a excusa per tornar-hi un altre dia.

Cap de setmana ben aprofitat, on també dissabte al matí vam anar a estirar les cames fins les Agudes amb en Joel i família, cim que no havíem pujat mai amb les nenes, amb molt bones vistes i amb un dia tant o més calorós que el diumenge, res a veure amb altres anys que l'havíem pogut esquiar per aquestes dates! Tot torna, només cal ser pacient.


Sira, Nora, Gemma i Samuel

diumenge, 21 de gener del 2024

ROC DE LA CALMA

Dues fotos que ilustren com tenim el Pirineu oriental aquest any. Diumenge, després d'una bona jornada a pistes a Font-Romeu amb família, amb un parell de baixades per vermelles redreçades, aprofito en ve dinat per pujar fins al Roc de la Calma, que té molt de roc i poc de calma, punt culminant de l'estació. Avui inaguro la temporada de l'esquí de "pistanya", terme que vaig apendre fa una setmana i em sembla molt adequat, no el trobo pas despectiu, resumeix el que és pujar per pistes fent esquí de muntanya.

Tiro un parell de fotos mirant on vull anar...encara hi falta neu, però aquest any hi anirem, tot és paciència. Un pic inèdit amb esquís, que ja he fet a peu. De moment no es pas marró del tot, a veure a finals de febrer com el tenim. 

Sira, Nora, Gemma i Samuel

diumenge, 14 de gener del 2024

SERRA DEL RAS I PIC D'ÀTICS

Dilluns, a principis de setmana, se'm filtra publicitat subliminal al mòbil...diu literalment "interessats a obrir traça contacteu". Jo fidel al lema cap fred i cor calent espero ben bé 2 minuts a passar un whats amb en Jaume, a veure quina en tramen. La resposta és clara i traduïda a l'idioma de la plana vé a ser "gas a l'eina". No sempre es pot fer tot el que passa per davant, però aquest cap de setmana ho tinc especialment bé, així que el primer que faig és intentar vestir-me de gala i vaig a comprar roba al decartrón. Un abric de pell 70% mohair i 30% sintètic, doncs no és plan d'anar tan esparrecat com vaig sempre, així que ara ja tinc excusa per pesentar-m'hi, més enllà que vaig amb una motxilla on només hi cap la carmanyola. També hi ha la presentació del llibre d'en Pito a Alins, que també em faria gràcia, sempre s'aprèn parant l'orella, però per feina no m'ho puc muntar.


El camp base és el refugi de Fornet, on després de trobar-nos a Esterri pugem ja de fosc. Per mi han estat tres hores de cotxe, passant pel coll de comiols amb una boira enganxada a terra de mala manera, com si em perseguís des de la plana de Vic. Sort que a Tremp amb tantes giragonses pel poble la puc despistar. Em presenten tota la colla, ja que més enllà d'en Jaume, en Pep i en Ricard els altres poc que els conec. La sortida pinta bé, hi ha neu i el refugi arribant amb cotxe és tot un luxe. Divendres però poca cosa més i cap al sobre.

Dissabte ens llevem i el primer que toca és omplir la panxa. Quan hi ha tants indis no saps mai com serà el dia, i el primer que faig és endrapar fort per si de cas. Em recorda molt les sortides que fèiem amb en Jow quan en teníem 20 i pocs anys i jo poca cosa com sóc em trobava al refugi "tios" com deu mana, fornits i amb bona planta... només pensava, menja fort Samuel que almenys no facis mal paper per sopar...l'endemà a muntanya ja es veurà, però per sopar, si cal, tres cabrits a la panxa.

Sortim a les 8.30 després que en Carles ens repassi el mapa cap a l'obaga de Bonabé, amb un fred que mossega de valent. El ritme de sortida segueix el lema arrencada de cavall, parada de burro, però aviat quan comença a fer pujada ens anem reagrupant. Primera pujada pel bosc, carregat de neu fins a un coll a 2000 i pico i d'allà primera baixada de neu pols, on ja queda clar que avui es va a esparrecar-ho tot. Reunió a baix al torrent, per canviar a la vessant soleia i recuperar força i calor. Pujada amb una mica de vent al pic més al nord de la serra del Ras i baixada pel mateix costat amb bona neu pols fins altre cop al torrent. Remuntada curta fins a un collet on ens dividim i mentre uns tornen ja cap al refugi uns altres fem la última pujada guiats per en Carles fins al tub que baixa directe cap a la pista. Bona joranda de gairebé +1800 positius, poc més de 18 km i jornada laboral sencera més mitja hora extra.


Arribem al refugi a l'hora de berenar amb el luxe d'una dutxa d'aigua calenta i passem la tarda de tertúlia calmada, cosa que enyoro de les meves sortides sprint. Es parla de tot i de res, com sempre i com totes les reunions de bar, s'arregla el món i es desarregla tres vegades. No hi ha pas tingut a veure el whisky escocès que hem pres a la barra del bar improvisat al coll de 2000 i pico del matí. Ara al refugi, provem whisky japonès, amenitzat amb la guitarra d'en Ricard i en Pito. Molt bon sopar amb un Rioja de litro i mig, amb costelles de porc que es desfan a la boca. Ara ja no menjo per previsió, ara menjo per diversió! Postres incloses. Finalment anem a dormir no sense abans la tertúlia de colònies de llum tancat, de la que tants bons records tinc, amb 10 anys o amb 40, tant és!

L'endemà el dia és lleva més rúfol, però el Pic d'Àtics que ens ha proposat en Carles té molt bona pinta. Ja només pel nom sembla que haguem canviat de país. La vall d'entrada, la de Pilàs o de Comamala té una entrada una mica punky per esquiar, el típic bosc de cota baixa ple d'avellaners esparreca jerseis. Estem de sort que té neu, i malgrat alguna giragonsa afegida ens deixar travessar-lo dignament, abans no agafem la traça que està deixant el grup capdaventer. Avui ens hem dividit en dos grups que seran tres, i mentre els primers treuen l'infanteria per evitar els pans, els darrers llisquem una mica més bé. A a partir de 1900 la cosa canvia i el dia millora, i les ganes de cim ens fan seguir en silenci i penitència personal muntanya amunt. La neu no promet ser la d'ahir, però no és problema. Arribem dalt el Pic poc després que baixi el segon grup i mentre veiem el primer flanquejar per la vall de baix. Quatre fotos i bones panoràmiques a l'Aneto, que ja comença a tapar-se. Pells fora i avall, per neu podridota de la sud, que millora a l'est i la nord. És baixa prou bé malgrat algun tauró, i ens plantem prou ràpid a baix al pla, on retrobem en Pito i companyia. Seguim baixant i entrant al bosc la "cosa se pone fea". Una solució es treure esquís i baixar a peu. Una altra solució és baixar amb els esquís als peus. Qui em coneix ja sap que no sóc molt hàbil carregant els esquís a la motxilla...amb aquests motxilles competi ballen per tot arreu, així que tiro ple dret i baixo fins a baix la pista amb els esquís als peus, prou dignament. A baix retrobo els palleresos i poso pells per remuntar fins a Fornet, on arribo poc després que m'avanci el mitsubishi del pallerès, que puja a recuperar cotxes. Una altra bona sortida de gairebé +1400, gairebé 18 km, gairebé 8 hores, Pic d'Àtics, bastant bé.


Jaume, Pep, Ricard, Pito, Carles, Roger, Jordi, Vicenç, Andreu, Cesc, la Palleresa i els Pallaresos i  Samuel