PIC DEL SEGRE, PUIGMAL PETIT DEL SEGRE I PUGIMAL

L'any passat sense saber-ho, en fer l'últim Puigmal, vaig tancar temporada. Aquest any, potser també hauré tancat temporada fent un Puigmal, tot i que mai se sap, perquè amb el canvi climàtic et trobes de tot, a vegades has de treure els esquís quan tothom ja els ha endreçat!!!

Aquesta setmana s'ha presentat una bossa freda, deixant neu i fred com a ple hivern. No ha caigut una gran nevada, però suficient per deixar molt bé les zones on encara en quedava. Sense masses complicacions, parlem amb en Joan i fem una sortida a darrera al Puigmal, que sempre té neu. Però per fer-ho diferent, m'he mirat quins cims no he esquiat mai de la zona, i resulta que el Pic del Segre tot hi haver-hi passat caminant fent l'olla alguns cops, mai l'havia esquiat. Avui somiava a més amb una baixada per la pala est, però s'hi veien masses rocs i la neu a baix ja havia desaparegut, massa tard, un altre any serà!

Sortim a quarts de nou tocats, bastant ambient a l'aparcament per ser Maig, de fer algú podria dir que és la nova "Besurta" amb aquest canvi climàtic. En comptes de pujar per on va tothom, nosaltres marxem direcció al coll del Puigmal de Lló, on no hi va cap esquiador. Pugem xino-xano amb un dia variable tirant a tapat, amb un ambient fred d'hivern. Arribem sota el coll i qui ho diria, piolet i grampons per sortir l'últim tram de 4 metres...i mira que ho anava a deixar a casa. Per darrera nostra només puja una parella amb grampons, cap més esquí. No anem al Puigmal de Lló que si que ja l'he fet altres vegades, marxem cap al Puigmal petit del Segre, que el passes per sobre sense donar-te'n compte i després d'una baixadeta encarem la pujada al Pic del Segre, segons mapes també Puigmal del Segre. Aquí està ple de Puigmal's, però aquest sempre ha estat el Pic del Segre per nosaltres. Mirem de baixar per l'est o pel sud, però la neu a baix ja ha marxat, això és molt solei i durant l'abril ha fos fort.

Reculem, baixem fins al coll i tornem a posar pells per pujar el Puigmal, amb vent i fred. Arribem, traiem pells, fotos les justes i baixem en circular directe al cotxe. Bona baixada amb bona neu pols, que es remena bé i que et deixa a 10 minuts del cotxe. Quin luxe, si és que és el cas, tancar temporada a menys de dues hores en cotxe de casa.

En total arrodonint, 13 km i +1300, i 13+13=26, temporada finiquitada?

Joan i Samuel

PUIG DE LA SOCARRADA

Encara queda molta neu al Pirineu, sobretot a cares nord, però toca treure la pols a les xiruques, així que després d'un cap de setmana de bicicleta, ara toca caminar. Busquem un cim no gaire alt, a la Cerdanya francesa, doncs aquest maig ha refrescat fort i encara fa fresca. Fa un parell d'anys vam fer el cim de Bastard, des del llac de Caudiès, però no vam pujar al Socarrada, així que aprofitem aquesta excusa per fer una petita circula de poc més de 10 km i +500 de desnivell per voltar per aquesta zona de prats verds on es fàcil veure cabirols i cèrvols. Ja quan anem per sopar, en veiem dos des de la furgoneta.

L'endemà baixem a aparcar al poble mateix d'on sortim, direcció nord, per fer una petita circular. El camí al principi està marcat, però després es confús per arribar el Socarrada. Hi ha molts arbres morts, caiguts pel vent i per llamps que ja ens va sobtar l'última vegada. El camí doncs és poc marcat, tampoc hi puja gaire gent per aquí. Després d'algunes anades i vingudes, arribem al cim on fa un vent fred, cel cerè (res a veure amb la pluja del dia abans). Mengem una mica i mirem com seguir la circular, cap el refugi del Torn. El camí altra cop és poc fresat, més enllà del que els tres cèrvols que veiem deuen trepitar. Finalment enganxem la pista que porta al refugi on trobem un parella de francesos jubiliats que estan fent la "intendència", cuinant pels seus amics que fan la ruta circular caminat. Nosaltres seguim cap a Caudiès, doncs ja tenim gana. Vistes molt maques cap al Canigó i nord del Pirineu Oriental, també cap al Madres que encara té neu a la vessant sud. Potser encara farem una esquiada per tancar la temporada...

Sira, Nora, Gemma i Samuel

CIM DEL RACÓ (Inferior de la Vaca i Tirapits)

La temporada es va acabant, però cada dia quan torno de treballar cap a casa, veig tanta neu al Pirineu que penso que tenim corda per estona. Avui tinc a més l'alicient de provar unes ulleres AI que tiren fotos i graven, entre altres coses. Una versió Xina més barata que unes ulleres normals de sol i tinc els meus dubtes de com respondran. Li dic amb en Joan si vol pujar a Vallter a fer una matinal, ja que més d'un cop hem comentat de fer una esquiada junts però no hi havia hagut, així que no dubta i cap a Vallter falta gent!

Haig de reconèixer que cada dia em fa més mandra anar a Vallter i en general a molts altres llocs que han mort de regulacions. Tinc al.lergia a les regulacions, a les prohibicions, a l'acumulació de gent i unes quantes coses més...m'ho van trobar fent-me una prova al braç, van sortit totes les taques vermelles, la resta ja no les explico. Així que aquest hivern tot i les nevades no hi havia pujat cap dia. Ara amb l'estació tancada, per provar les ulleres, em ve de gust fer-hi una volta. Sortim poc després de les 8 del matí, amb una idea general però improvisant segons la neu. Pugem el coll de la marrana, neu compactada i dura al matí. D'aquí traiem pells i baixem cap Aigols Podrits, on els rètols que fan 2 metres d'alçada encara estan colgats de neu. En comptes d'anar pel coll de Tirapits, on la neu escasseja més, flanquejem cap a les Trumferes, que és més solitari i s'hi està molt bé. D'aquí remuntem la carena i em miro el Cim del Racó, que no l'he fet mai, potser li van posar aquest nom perquè tots el deixem en un Racó, sense anar-hi. Així que li dic amb en Joan d'anar-hi, tot i que fa mandra perquè després haurem de tornara remuntar per anar al cim de Tirapits, però no dubta i cap allà anem, arribant pràcticament dalt amb els esquís als peus. Cim ben bonic, bon mirador de la zona i solitari. Girem cua i anem pujant direcció al cim de Tirapits, que el passem flanquejant per l'est i d'aquí fins el Pic Inferior de la Vaca, que amb el seus 2824 metres ens regalarà una baixada de 700 metres fins a la vall del Freser, pel Torrent de la Coma de les Eugues, una petita vall secundària que vaig descobrir esquiant fa uns anys i que en guardo bon record.

Neu més bona a dalt, primavera, al mig més boturuda i avall tot i que més fina, ja més transformada que s'enganxa una mica, però en un plis plas, posa-li 10 minuts, 700 metres de baixada i ja omplim aigua al torrent del Freser, que aquest any semblen les grades de Soaso! Posem pells i ara toca feixuga i llarga remuntada, que sempre se'm fa llarga. Primer havíem dit d'anar al coll de Coma de l'Orri i baixar la sud, que té força neu, per després fer dit cap a Vallter, però entre que ja és més tard i la neu comença a estar pasta i que la baixada de coma de l'Orri li toca el sol tot el dia, canviem d'opinió i directes a la Marrana.

Última baixada amb bona neu per les pistes fins al cotxe, menys pasta del que hauria imaginat i així acabem una bona ruta de poc més de 18 km i +1400 m, en 6 hores rodones!

 Joan i Samuel