dilluns, 20 de maig del 2024

DELTE DEL EBRE

Aprofitant la segona Pasqua i el bo que farà al sud, en comptes de quedar-nos a les terres altes del nord fem una excepció i carreguem les bicicletes per pedalar una mica pel delta de l'Ebre, després de molts anys de no anar-hi. Previsió de bona temperatura i bastant sol ens han fet decidir. La idea és pedalar una mica cada dia i després descansar o fer turisme.

Dissabte arribem just alhora de dinar, per tant primer toca omplir la panxa. Sense pressa i havent fet una mica la digestió, ens agafem berenar i preparem els trastos per fer un ruta per la zona de la desembocadura i tornar amb circular. Són uns 15 o 16 km que pedalant suau es fan amb dues hores. Aprofitem per tocar l'aigua del mar, avui no ens banyem però segurament ho acabarem fent si no fa vent algun dia d'aquests. Al vespre anem a dormir a Sant Jaume d'Enveja junt amb 30 o 40 furgos i autocaravanes.
Diumenge es lleva més rúfol però no sembla que hagi de ploure, així que mirem de fer una ruta sortint de l'aparcament mateix. Seran gairebé 24 km però podrem arribar fins davant de la punta del Fangar, per pistes, trams de carretera i vies verdes. La part més aborrida o complicada amb les nenes es travessar Sant Jaume d'Enveja, el pont i Deltebre, després la resta tot i ser pistes en diferents estats es fan bé. En aquesta època els camps d'arròs ja estan inundats i és bonic pedalar entremig d'aquests paisatges. Al final surt una ruta prou llarga i arribem just alhora de dinar.

A la tarda anem fins a la platja del Trabucador, un petit paradís i tot i que no era la intenció al final les nenes s'acaben banyant a la platja, doncs trobem per casualitat uns amigues del cole. Al vespre dormim al costat de Poble Nou del Delte, bonic i pintoresc poble, després de sessió de cine a la furgo, amb la pantalla i el projector!
Aprofitant que ja podem sortir amb bicicleta des de l'aparcament mateix, l'endemà fem una ruta d'uns 24 km que potser és la que més interessant trobem junt amb la de dissabte. Primer passem per zones d'arrossars i ens acostem a l'encanyissada, per després girar i anar fins al mar, tot seguint un tram de costa passant per la Torre de Sant Joan. Continuem després un bon tram per carretera que ens porta a l'inici de la platja del Trabucador, per després resseguir-la direcció nord i tornar per la llacuna de la Tancada, la més bonica per observar flamencs i altres ocells. Al final surt una bona ruta, que com no acaba amb un gelat a Poble Nou del Delta, dinem i cap a casa falta gent.

En total poc més de 70 km en 3 dies amb res de desnivell, ideal per les nenes que s'ho han passat molt bé. I nosaltres també, ara bé ens hem donat compte que ens han crescut aquestes petarretes i toca comprar bici perquè semblaven en Mic amb el tricicle...

 Sira, Nora, Gemma i Samuel

diumenge, 12 de maig del 2024

MONT CAPELL

Comença per nosaltres el bon temps per anar amb bicicleta sense que faci fred ni que la calor et deixi pastat a l'asfalt. De rutes verdes i planes n'hi ha moltes per fer, de llargues i de curtes. Avui dissabte tarda en fem una de curta després de posar les bicis a punt. És la que va de Palafrugell a la platja del Castell, gairebé 14 km anar i tornar però sense desnivell. Es nota que és el primer dia, sort de les genolleres perquè la Nora ja les estrena i la Sira s'ha salvat de pelar-se el genolls de miracle, perquè també ha aterrissat. Em recorda quan jo era petit, que cada dos per tres aterrissava i portava uns pelats de cal ample als genolls que la mare em curava amb pasta "lasar" que s'engaxava a la vena i les feinades que teníem després quan feia crosta...llavors farigola per desenganxar. Només de pensar-hi em sembla que ja baixo de la bici!


L'endemà diumenge tenim ganes de caminar una mica així que anem a Darnius a dormir, tot esperant veure les aurores voreals que s'han vist a Catalunya la nit passada. Tot i fer una passejada nocturna per les zones més il.luminades només aconseguim veure tontalitats liles i rogenques al cel, però res comparat amb les fotos que ens han arribat del dia abans. La intenció es pujar al Mont Capell, un cim modest de 1100 metres però que gaudeix d'una doble vista interessant, cap a l'est del mar Mediterrani i cap al nord del Pirineu Oriental, especialment el Canigó. Sortim de Costoja, on d'altres vegades hem dormit. Els seus carrers i els noms dels seus carrers són ben curiosos. El camí no és dels més transitats si tenim en compte que per ser diumenge no hem trobat ningú durant els 14 km i +650 de la ruta circular. Fa bona temperatura i a bon ritme arribem ràpid al Mont Capell, on ens abriguem que la brisa és fresca. Molt bona vista del Pirineu, encara amb neu a les cares sud. Molts cims ja coneguts i pujats des del Mediterrani fins aquí, des del Puig Neulós, al Roca de Frausa, les Torres de Cabrenç, Puig Nalt, Puig d'Ou, i el Puig de l'Estela, que tot i modest amb altitud espero un dia poder esquiar, així com el Comanegre!

Baixem cap a Saint Laurent de Cerdans per bon camí, sempre a l'ombra dels castanyers, també alguns avets. Un cop al poble ens queda el dubte de si tornar a pujar a Costoja per carretera o fer-ho per camins, però al final ens decantem per camins i l'encertem, ja que tot el desnivell es puja de cop i després és un corriol planer de bon caminar, perfecte per fer gana i arribar a la furgo per fer una bona endrepada. Queden molts racons a la Catalunya Nord, però avui en comptes de tornar per Prats de Molló ho fem per autopista i l'eix transversal que és més ràpid, fent parada a casa dels cunyats.

 Sira, Nora, Gemma i Samuel

diumenge, 5 de maig del 2024

PUIG NALT

Aprofitant el bon temps del cap de setmana marxem dissabte tarda a fer una mica el turista per Cotlliure, bonica població mediterrània que té un encant especial. Feia anys que no hi anàvem i la veritat, són una joia aquests poblets així com el tram de costa, res a envejar a d'altres indrets del món. Dormir aprop de Cotlliure però l'endemà ens movem fins a Sureda per fer una petita circular de poca més d'11 km i +650 de desnivell, que ens porta primer per un bosc d'alzines i més tard per una bonica fageda, fins a rribar sota el Roc de les Medes, el qual no pugem fins dalt perquè és una grimpada. Nosaltres seguim caminant per la carena, avui amb poques vistes sinó hauríem vist el mar, fins arribar al Puig Nalt, cim sense massa interès, només per donar la volta, passar per les restes de l'antic forn solar del Pare Himalaya, així com les restes del Castell, aquestes sí interressants (quedaran per un altre dia fins dalt), així com una zona d'escalada i una ermita prou bonica.

Baixem en circular que la gana ens apreta i volem aprofitar la tarda per visitar la Vall de les Tortugues, un petit espai d'animals amb molts tipus de tortuges i uns quants animals més.

Amb això engresquem les nenes, que els hi encanten veure tots aquests animals, en especial la tortuga terrestre gegantina de les Seychelles, que amb més de 50 anys és bastant més grossa que elles, amb un pes descomunal!
Sira, Nora, Gemma i Samuel