dimecres, 24 de febrer de 2021

VOLTA PUIG D'OMBRIAGA, PRAT DE BACIVERS I BASTIMENTS

Primer entrenament per parelles de la temporada. De moment tot i la inactivitat per culpa dels confinaments municipals, hem pogut fer una bona volta d'uns quants km i poc més de +1700 positius, en 5 horetes. Teniem algunes idees al cap, algunes fa anys que les teniem al cap, però la cota de neu al final ha estat força alta i la nuvolada va espetegar sobre Vallter, deixant molta neu (i aigua) i en canvi al voltant res d'extraordinari. Així que veient el Bastiments tant bé i que fa tants anys que no pugem, planegem una ruta per donar una mica la volta a tot el pati.


Com sempre sortim amb les expectatives altes, doncs es veu molta neu. La idea és pujar per la font de la perdiu, cap al Puig d'Ombriaga i d'allà anar saltant. El primer bon dia ja el tenim a mitja pala. Neu dura, granulada, avui l'he batejada com a "pixelada". Va caure un bon granissat a Vallter, que després la pluja i la neu o tot barrejat ho van deixar "pixelat". Mirant la neu veiem perfectament una estructura de "pixels" de mig centímetre com a mínim (deu ser tipus calamarsa) tot premsat i granisat. Fenòmen molt interessant, no tant per pujar, que toca posar ganivetes. En Jow se les ha deixat al cotxe, ja que ha vist que últimament surto en bici i ha reduït pes, cosa que l'obliga a pujar fins al primer replà amb grampons. Mentre jo pujo amb ganivetes tot vigilant i fent la "ballarina", no tinc ganes de fer un "strike hole in one" dins el llac. Un cop a dalt torna a calçar esquís però la cosa no és que milllori gaire. La meva ganiveta que és de 80 mm no entra al seu pati que és de 82 mm.

Vaia "equipo" de carreras que estem fets...però com sempre a "grandes males grandes remedios". Sinó entra la meva ganiveta al seu esquí, res millor que fer un canvi d'esquí. Així que en Jow em passa un esquí sense ganiveta i jo n'hi passo un amb ganiveta. Ara anem com un "equipo" de veritat, de conjunt, amb els esquís "pareaos". A partir d'aquí tot és glòria. Enfilem la pala fins dalt del Puig d'Ombriaga a bon ritme (que coi que estem entrenant). Un cop dalt ens mirem com baixar a la vall. Temptats de fer-ho per la primera pala-tub, però sort que no ho hem fet, podria haver estat la segona possibilitat d'"strike". Seguim carena i agafem el torrent que baixa del pic de la Dona. El trobem amb neu llisa compactada però no vidre i es deixa baixar. Altres vegades amb neu pols remenada l'he baixat pitjor.


Un cop a baix segon bany de realitat. Aquí sí que està dura-vidre. Altre cop tècnica d'esquís canviats, una ganiveta si i una ganiveta no, i coixejant com el "tercio de Napoleón", a ritme completament compenetrats anem remuntant la vall fins arribar al sol, on la neu es comença a estovar. Ens mirem el Prat de Bacivers, següent objectiu. Té traça: bingo. A mesura però que ens hi acostem i veient la limitada marca que fan els meus esquís queda clar que abans nostre ha passat el "yeti" o que nosaltres ens hem aprimat molt durant el confinament. Ell/ella trencava la neu amb els esquís com un trencagels i nosaltres passem i deixem marques d'ocellet. Tot i això aquí la moral està alta i ens plantem amb força vent de cara dalt del Prat de Bacivers. Abans ens han atrapat dos altres corredors que entrenaven, res exagerat. Però és el que dic sempre, perquè hi hagi primers a les curses fem falta nosaltres, els que fem la "claca", que coi també paguem les inscripcions!!!

Mengem una mica i ens llencem per la pala sud-est amb neu bona, molt bona, la fem d'una tirada, igual que la corba que m'ha quedat a la boca, d'orella a orella tot seguit. Posem pells per tercer cop i remuntem cap el coll que separa el Bastiments i el Prat de Bacivers, altre cop per la traça del "yeti". Nosaltres no l'hem espatllat gents. Un cop a dalt, carena fins dalt el Bastiments, amb esquís els peus, aprofitant que ara en Jow em deixa les dues ganivetes, doncs ell té ganes de posar grampons.

Un cop a dalt, sempre amb bones vistes tot i la pols del "sahara" que ho deixa tot marró, bevem una mica i ens comencem a mirar la baixada cap a coma de vaca...si la neu es bona com sembla no la podem pas deixar de fer. Pells fora i avall, bona altra segona baixada del dia que allarguem fins el pluviòmetre de baix al torrent on aprofitem per agafar aigua.

A partir d'aquí ja s'intueix l'agonia. Segurament ja ens haurien desclassificat si fos cursa, tall de temps a la pujada...però xino xano ens plantem al coll de la Marrana. La idea era pujar també el Gra de Fajol. No anem malament ni de temps ni de forces (coi que estem entrenant), però la baixada nord i nord-oest es veu dura i malxinada. Ja n'hem fet una de durota i dues de "premium", no cal esguerrar el dia. Baixem pel coll de la Marrana i cap a pistes, per arribar abans de les dues al cotxe.

Avui es veia la llum al final del túnel...era blanca sobre un fons blau, hi havia silenci, s'enyorava, es trobava a faltar, la imatge s'havia fet borrosa, calia enfocar de nou. El record amb el pas del temps s'esbaeix fins que torna amb una fiblada i de cop tot es fa present. El soroll dels esquís lliscant pendent avall fan tornar els records. Un dia seràs record i no sé com podré recuperar-lo, ni qui o què desencadenarà la fiblada que me'l retornarà de nou als ulls. Que preciada és la neu!

Ha estat real o ha estat un somni? Sempre es bo recuperar sortides d'anys anteriors!


Joel i Samuel

dilluns, 4 de gener de 2021

2020 - VALL D'ARAN

Del 30 de desembre al 4 de gener de 2021

Les últimes mesures de confinament permenten desplaçar-se per Nadal a les segones residències (menys Cerdanya i Ripollès a última hora). No us penseu que sóc dels afortunats, però com que han inclòs els que tenen reserva turística, ens hem apuntat al carro. Bungalow a Arties. La furgoneta quedarà aparcada al costat i amb el fred que ha acabat fent ha estat bona idea tenir un gran espai ben calentó!!! 

Marxem dimecres tarda, passem pel coll de Perves on ja hi trobem una mica de neu, però no és fins el Pont de Suert que el paisatge ja es veu blanc. Travessem el túnel i arribem a la Vall d'Aran on ha estat nevant tota la nit i tot el dia. Uns 30 cm que ho deixen tot de postal. El bungalow també ha quedat de postal. L'endemà al matí pugem a Beret a disfrutar dels paisatges nevats. Com que les cintes transportadores per nens estan tancades, agafem tots els esquís i sortim per la pista direcció a Montgarri. Als esquís de les nenes els hi poso un retall de pells i anem "foquejant" tots quatre, tot un espectacle. Fem un parell de quilòmetres que està molt bé i parem a veure com passen els cavalls que estiren trineus. Aquí encara tot és negoci...trineus estirats per gossos, per cavalls, etc... Un passeig de mitja hora amb trineu tirat per cavalls per 2 adults i 2 nens 120 €!!! Als tres tombs donem voltes al poble a cavall gratis...

Totes les muntanyes tenen un aspecte envejable. Els esquiadors ho han petat tot, els de muntanya també. En vé dinat la Gemma posa pells i s'enfila fins sota el Tuc deth Miei per fer una baixada amb neu pols. Jo em quedo a la furgo jugant al parxís. Com que sóc de bona fe em deixo matar uns quants cops, total que sóc l'últim d'arribar a casa. La Nora ha donat la volta al tauler a costa meva i a sobre el seu dau només fa que treure "sis". Per la finestra em vaig mirant aquesta pala que tinc davant. Veig la Gemma que ja baixa i no és pas tard, són dos de quatre. Mentalment ja sóc dalt de la muntanya, només em falta calçar botes. Necessito espais grans, sense límits i la muntanya me'ls dóna. Allà el temps i l'espai canvien d'escala, de la nostra quotidiana escala humana on creiem tenir-ho tot sota control. Els problemes i les presses del dia dia, allà dalt, canviats d'escala, fan riure. Es com medir amb un làser milimètric quilòmetres de distància...no té cap interès. Els problemes i el tragí quotidans es fan petits, relatius, s'esfumen com les boires matineres un dia de vent, inexorablement sense deixar rastre. Allà dalt les ànimes es poden retrobar i compartir somnis, més enllà que el destí les hagi fet aparèixer llunyanes. Així que quan la Gemma obra la porta de la furgo surto com un gos caçador! M'enfilo al Tuc deth Miei i allà dalt trobo un parell de Sils, l'Albert i en Marc. Es deixen enredar per seguir fins el Tuc dels Clòsos, que no és massa més lluny. Neu pols a dojo i bona sortida de tarda. Un cop al cim traiem pells i baixada ràpida fins al cotxe abans no es faci fosc. Un pessic de paradís.


L'endemà també fa bo. Agafem i tornem a Beret i avui provem altre cop d'arribar a Montgarri, però fent servir el trineu en comptes dels esquís. Agafo una corda i la lligo al trineu i la cintura. Ja tenim el show muntat. Nosaltres dos amb esquís de muntanya i les nenes dins el trineu. Fem un bon tram, baixades i revolcades incloses, però ens quedem a 1 quilòmetre de Montgarri. Les nenes tenen fred i tot i que el dia és assolellat marcava alguns núvols, no es plan de quedar glaçats i la tornada no sembla ràpida. Tinc pujada i em tocarà fer de husky una bona estona. Però no em fa res, m'agrada l'esforç i el resultat quan t'esforces, aquí i a la feina. Arribem al cotxe més ràpid del que pensàvem. Dinem i a la tarda anem a fer una volta per Viella, encara que avui essent cap d'any està tot tancat. Després cap a la caseta de fusta, sopar i a dormir.
Cada dia fa una nevadeta, encara que siguin 5 cm. Avui s'ha llevat tapat i nevant, així que sense agafar el cotxe sortim d'Arties caminant cap als banys d'Arties, tancats. Pugem per darrera fins a tocar l'aigua calenta, que més que calenta és tèbia. Seguim caminant fins a Garós i pugem al bonic poble. Anem fins a veure l'esglèsia, que avui presenta una imatge nostàlgica. El cementiri d'accés és ben nevat, sobresurten les creus i alguna mare de déu. Orientat a sud hi toca el sol, i aquesta llum deixa uns moments màgics, potser algú més en gaudeix. És un lloc fred, solitari, però alhora amb una sensació d'eternitat, tot cobert de neu, com s'hi s'hagués parat al temps. Com si fos l'hivern passat quan van tancar la tomba del 1926 que estic llegint...
Tornem a Arties caminant havent fet una bona volta i dinem al bungalow. Ha parat de nevar i surt una ullada de sol. Dino ja amb una entremaliada a la ment. A les 3 ja sóc a Beret, poso pells i m'enfilo cap a l'oest tot sol. Al cap de poc m'atrapen un parell que van amb la caldera encesa, m'aparto i els deixo passar, s'allunyen. Jo però vaig amb el diesel, no paro i vaig fent, els atrapo. Primer intercanviem quatre paraules però al final no em puc estar de buscar conversa, resulta que són de Manlleu...sinó els fa res m'afegeixo i puguem cap al Tuc de Pedescauç. M'esperen. Arribem dalt, traiem pells i fem una baixada de cine, amb neu pols seca. M'ho passo pipa, 20 anys menys. Tornem a posar pells i ens enfilem pel bosc fins al Tuc de Miei. Pells fora i una altra baixada de cine. Just quan arribo al cotxe la meva cosina em diu que també estan per aquí amb l'autocaravana. Amb en Valls no acabem coincidint per sortir un dia, doncs jo tinc forats petits. Altra cop cap al bungalow.


L'endemà al matí em llevo d'hora, mentre tothom dorm i les 7:40 ja sóc a Beret, posant pells. Surto amb la intenció de fer alguna cosa ràpida. Molta neu pols, haig d'obrir traça sol i no aniré pas tant lluny com em pensava. Al final faig el Tuc de Costajaràs passant altra cop el Tuc de Miei, tot sol fins dalt. Trec pells i bona baixada asolellada amb neu pols. A dos d'onze ja sóc a l'apartament, apunt per recollir la família i anar caminant cap als banys de Tredòs, pel GR que està de cine. Quins paisatges!


A la tarda puguem a Beret i ens trobem la meva cosina. Fem unes baixades amb el trineu amb en Jan que està boig de velocitat. La Lluna de seguida s'emporta la Sira i la Nora a fer ninots de neu i jo al final m'apunto a fer un iglú, el trineu va massa ràpid! A nosaltres ja se'ns acaben les "mini-vacances", demà ja tornem i a la tarda treballo.

Bona traça aquest 2021.

Sira, Nora, Gemma i Samuel