GRA DE FAJOL

Dissabte a la tarda pugem a la zona de Camprodon per escapar-nos de la calor i banyar-nos una estona amb en Jow i família, mentre fem petar la xerrada. S'hi està ben fresc i ens hi toquen gairbé les 7 de la tarda. Com que ja som per aquí dalt, pugem a dormir a Vallter on fa una bona fresca, ja que demà volem pujar el Gra de Fajol amb les nenes, que no l'han fet mai, una excursió curta, amb prou feines 10 km i 800 de desnivell, que allarguem una mica per arrodonir-ho i acabar de passar el matí. De fet a quarts de deu ja som al cim, no és qüestió de pujar amb la calor.

De baixada anem a veure la bassa que es forma a mig vessant oest de Coma de Vaca i després ja tirem cap al cotxe, així dinarem d'hora. Avui al matí hem conegut una parella de Ribes i Campdevànol, que curiosament ens trobem també a la tarda a la mateixa zona on anem a banyar-nos. Acabem travessant amb les furgo's i dinem a l'ombra, passant una estona de tarda. Com que no volem arribar tard marxem, malgrat un cop dins la furgo ens haurien vingut ganes de quedar-nos fins al vespre refrescant els peus al riu veient la calor que encara fa arreu...38 graus. Records a l'Enric i la Sònia!

Sira, Nora, Gemma i Samuel

VOLTA ILLES MEDES

Arriba l'estiu i la calor i com cada any intentem treure el kayak al mar, per donar una volta tot remant una estona. La zona que ens és més pràctica és la clàssica volta a les illes Medes, que la fem al complet. Aprofitem per dinar-hi i banyar-nos i fer una mica de snorkel, tot i que trobem a faltar les nacres que anys enrera hi havia entre prats de posidònia! Veiem forces peixos, i també forces embarcacions fondejant a les boies, bon plan.

Avui les nenes han remat gairebé tota la tornada, afavorides per un vent de cua que més o menys ja ens portava cap a la sorra, però el mèrit hi és!

Sira, Nora, Gemma i Samuel

PUIG DE COMA DOLÇA (i PUIGMAL DE LLO)

Feia un mes que portava de cap pujar el Puig de Coma Dolça, però per anar bé havíem de dormir "a peu de via", perquè sinó sortint de casa són dues hores de cotxe, complicat si vols evitar la calor del migdia. Així que aquest cap de setmana, aprofitem per provar-ho. Finalment no pugem per l'oest, sinó per l'est, passant primer pel Puigmal de Llo, però aquesta ruta estava pensada per fer el Puig de Coma Dolça, encara que més baix, era el motiu de l'excursió, així que encara que fos més alt el Puigmal de Llo, avui no tenia importància.

Ens llevem a quarts de set, esmorzem i a un quart de vuit ja estem caminant, a la fresca. Tota la pujada ja la vam fer fa 3 anys amb les nenes quan vam fer la circular al Puigmal. Avui trobem restes de neu i com que hem sortit d'hora, no ens toca al sol fins que som al coll. Sorprenem algun isard pasturant aprop del camí que ni s'imuta al veure'ns passar. Hem pujat molt bé a l'ombra i després de tombar cap al nord-oest, amb dues hores ja hem fet el Puigmal de Llo i són les 9 del matí. Quin goig tan d'hora, ja haver fet un cim. Baixem una mica i parem a menjar, tot contemplant l'antiga estació de Puigmal. Una llàstima que tanqués. No m'agrada que s'obrin noves estacions, n'hi ha suficients, però tampoc m'agrada que tanquin les existents, menys Puigmal, que tenia bona orientació, altitud i sí, tenia una mica de vent a les carenes, però la majoria del domini estava protegit. 

Amb la panxa plena baixem a fer el cim del dia. Encara que soni malament, baixem. També ens va passar a l'Argüelles, on el coll d'accés era més alt que el cim. Avui baixem per aquests prats, on també pasturen ramats d'isards i just abans d'arribar al Coma Dolça em miro les baixades directes al cotxe, per on m'agradaria fer una baixada amb esquís, esperem la temporada vinent. Quan arribem al Coma Dolça, ens creuem amb un francès que puja de Llo. També ens hem creuat amb una parella i poc més, entre l'hora i el lloc, no és gaire freqüentat.

Baixem pel torrent primer, net i quan es complica marxem a l'esquerra a buscar els prats que ens porten fins el refugi de Mata, una bona cabanya de fusta per passar l'hivern. Amb esquís hi hauria trams de força bosc per baixar, però es podria fer. La llàstima seria el flanqueig de tornada, per això penso que es molt millor baixar les pales franques d'abans del Coma Dolça, que donen directe al refugi del fons de vall. Nosaltres ara per camí ja anem marxant cap al cotxe i així acabem una bonica circular, inèdita per tots, amb cim inèdit per tots, amb poc menys de 5 hores inclòs parades i menjar i +1000 positius. Baixem a menjar cap a Llo i cap a la piscina falta gent!

 Sira, Nora, Gemma i Samuel