PUIG CERVERÍS X 2 I BALANDRAU

Aquest any sembla que m'hagi abonat al Balandrau, avui ha estat el tercer cop que el pujo aquesta temporada. Primer per l'oest, després per l'est i ara pel sud. Avui ha estat especial, perquè hi hem pogut anar la Gemma i jo, que és difícil. De fet portem 4 anys que intentem fer un dia d'esquí de muntanya junts, aprofitant alguan avinentesa, o que s'alinein els astres, etc... Aquest matí tot ha quadrat, i pugem cap a Ribes per agafar la pista de Tregurà. Tenia por de si la neu ens barraria el pas molt avall, el que no hi comptava és que fossin els arbres caiguts durant les ventades de fa gairebé un mes els que ens ho posarien difícil. Ja n'han tallat molts, però en molts punts es passa just d'amplada i en alguns directament just d'altura, especialment si vas amb furgoneta. Nosaltres avui anàvem baixos i no hem tingut problema, però ens ha anat just. De fet trobem una furgoneta que ha dormit per allà aparcada força avall. Més amunt veiem un noi que va amb bici, que segurament és el de la furgo. Avui ens anirem trobant vàries vegades!

Aconseguim pujar fins gairebé +1800, on ara sí la neu barra el pas. Poc més amunt, 100 metres, trobem la pickup d'en Pep, que ja va amb sessió matinera, doncs poc més amunt ja ens els trobem de baixada amb els esquís quan tot just ens hi hem posat, i mira que són les 8 del matí.

Enfilem per la pista nevada fins que just abans de travessar un torrent veiem el bosc esclarissat i ja anem directes al Puig Cerverís sense arribar al coll per la pista, que fas molta volta. Fa bon dia, gens de fred, sol i cel blau. Anem pujant xino-xano amb la panxa buida fins que arribem al Puig Cerverís, on parem a posar gasolina. Aquest cim ja el vaig fer amb esquís amb l'Edu fa més de 20 anys, un dia rúfol, ben diferent del d'avui. Aquell dia vam aconseguir pujar amb l'Ibiza fins al coll, sembla mentida. Mengem cara est, mentre veiem a baix la pista un noi que camina solitari. Sembla impossible que pugui ser el de la bicicleta, però ho serà. Segurament sap fer el canvi de lloc instantani, perquè ens dona un parell de sorpreses. Evidentment està molt fort.

Ell remunta fins la carena i fem un tram junts i tot parlant arribem al Balandrau, bones vistes, foto i altre cop omplim la panxa. D'entrada volíem fer la baixada pel mateix camí, però estarà millor la coma de Granollers, malgrat ens deixi a la pista i a pendre pel cu... Traiem pells i avall falta gent. Molt bona baixada, diria gairebé apoteòsica amb neu crema al punt, fins per sota la cota 2000. La Gemma s'ho ha passat pipa, almenys que un cop l'any sigui dels que fan afició. Aquí posem pells per no fer tota la pista i remuntem per segon cop el Puig Cerverís, on ens espera una segona baixada de -500. A la carena tornem a coincidir amb el noi solitari, amb qui xerrem una estona més, quin paio tant ben parit! Nosaltres traiem pells i baixem per bona neu fins al nivell del bosc. El creuem i un cop a la pista, per neu ja més tova arribem al cotxe, després de poc més de 5 h i mitja, gairebé 17 km i +1100 positius. Bona matinal! Ara toca tornar a dinar a casa. Pensem amb el noi, que té la bici amagada aprop d'on hem aparcat el cotxe...Seguim baixant i per art de màgia ens el trobem fent-se el dinar ja dins la seva furgo...com ha baixat? Caminant a tumba abierta i després amb la bici ens diu que "s'ha deixat caure", perquè nosaltres amb el cotxe hem baixat ràpid però ell ho ha petat! Ha d'estar molt fort! Molts records i una abraçada de la parelleta, segur que tornem a coincidir algun dia!

 Gemma i Samuel

PUIG DE FONTLLETERA I BALANDRAU

Hivern de neu km zero. Segur que n'hi ha hagut abans, però he tardat 20 anys a repetir el Fontlletera amb esquís! Si tardo 20 anys més, ja estaré jubilat.

Toca aprofitar les muntanyes que tot i que hem pujat moltes vegades i de moltes maneres al llarg dels anys, no deixen de sorprendre'm, perquè sempre tenen racons màgics. Avui hem anat al Balandrau amb la reaparicio d'en Xevi, que ha estat un parell de mesos absent. Curiosament l'últim pic que vam fer també va ser el Balandrau, però per la vall de Ribes. Avui anem a Tregurà i pugem per la pista fins a 1800 més o menys. De moment encara poca gent, però s'omplirà, és un destí conegut.

Com que tenim la neu des del cotxe, no sortim seguint la pista principal, sinó que ens enfilem directe per les pales est que mai havia pujat amb neu. El dia sembla que es vol agunatar i serà una transició de núvols i sol fins que entrin els núvols alts a la tarda. De fet a la plana hi ha un bon mar de núvols.

Pugem a bon ritme, gairebé no em puc creure que en Xevi porti dos mesos d'inactivitat, perquè poc es nota el meu "entrenament". Almenys no sóc el llimac de principi de temporada, quan m'arrossegava al seu costat. Passem per un parell de pilots de rocs i quan ja som a la carena, veiem el llarg flanqueig fins al coll. Fa una mica de mandra, així que veient el Fontlletera davant nostre, li dic amb en Xevi que li sembla de pujar-lo, baixar per darrera i anar a parar el coll, sabent que dirà que si.

Anem enfilant i guanyant metres, amb els esquís als peus, fins que arribem dalt del cim, amb bones vistes i bona neu. Quin tou que se'n veu a l'altre costat, la vall de Coma de Vaca està ben nevada! Itineraris ja fets i per fer, tot és possible, tot està per fer o no.

Ens hi assentem a menajar i avui que he agafat un pot d'olives, hi fem el bermut. S'està bé al sol, per més que a l'altre cara encara fa fresca. Pells fora i baixem fins al coll, més bona neu del que semblava. Aquí amb el sol de tarda hi ha una baixada de 600 metres fins al refugi de coma de vaca que ha de ser top! Tornem a posar pells al coll i ja amb un ritme més lent ens enfilem fins dalt al Balandrau, on coincidim de nou amb la parella de Moià, que ja hem trobat a l'aparcament al matí. Fem petar una mica la xerrada, però veient que el dia s'espatallarà no ens encantem. Pells fora i molt bona baixada fins al torrent, ja a la pista. Neu crema ràpida que sembla que sàpigues fins i tot esquiar! Passem per un allau de fons ben impressionant, semblen petits seracs i tot. Un cop a la pista, en comptes de remuntar-la, posem pells i tornem a pujar al pilot de rocs del matí, on des d'allà tindrem una bona baixada fins al cotxe.

Els núvols ja són ben presents i la boira també, però una petit clariana ens permet fer una últimia baixada molt decent de 300 m amb esquís als peus fins al cotxe.

Bona matinal, de gairebé 14 km i +1200, amb 4 hores ben aprofitades i a bon ritme. En Xevi ja està power pel powder!

Xevi i Samuel

TOSSA PAS DELS LLADRES I PUIGMAL

Cap de setmana amb anticicló, aquest anys gairebé sembla impossible. Des del desembre fins al febrer hem tingut un tren de borrasques que ens ha deixat el Pirineu amb neu com feia anys no vèiem. Qualsevol cosa, amb seny, és possible. També esquiar aprop de casa, entre que no sempre tinc temps i que la carretera que porta a Ax està tancada, esquiar a una hora de casa és un privilegi. Avui amb en Dani tenim pensat de fer qualsevol cara sud que transformarà i s'esquiarà bé, així que fugint de Vallter, anem al coll de Barraques per pujar al Puigmal, pel cami del Pic Dòrria.

Ahir ja vam parlar amb en Russi, ell i en Toni també sortiran, però no sabien si a Vallter o al Puigmal. Finalment també cauen per aquestes contrades i ens trobem a les 9 del matí a l'aparcament. Tot i que sortim junts, tenim idees diferents, així que en Dani es posa davant marcant un bon ritme, hi ha feina a fer. Fa un bon dia, tot i que a mesura que pugem es gira aire i ens hem d'abrigar. Passem pel cim del Tossal del Pas dels Lladres, on l'arrastre de l'antiga estació de Puigmal ja té el cable descarrilat. Sap greu veure morir aquesta estació, ja que aquest hivern sense cap canó tindria neu pels descosits. Nosaltres seguim per carena fent sube-baja i arribem sota el Puigmal, on el vent fort i encabronat dels últims dies ha fet feina. Surten rocs, però encara es pot pujar i baixar amb els esquís als peus fins dalt mateix del Puigmal. Quan som dalt no ens encantem gaire, ja que encara bufa i fa fred. Pells fora i en Dani ara obra la baixada, amb una neu dura al punt, que es deixa baixar molt millor del que semblava pujant.

Arribem fins al bressol del Puigmal, on calcem pells per remuntar els quatre bonys que hi ha entre aquí i el Tossal del Pas dels Lladres, doncs la intenció és baixar les pales sud fins que s'acabi la neu, pressumiblement a la font de l'home mort. Ja quan me les miro veig dues traces inconfusibles, són els d'en Russi i en Toni que també han baixat per aquí. Pells fora i avall que fa baixada!

Bona baixada amb neu crema, més a les parts planes que a les inclinades, on el sol baix de febrer hi pica més perpendicular. Baixem a plaer per la dreta, anant a buscar el torrent i amb bona neu aconseguim baixar fins la mateixa font de l'home mort. Aquí mengem una mica, sembla primavera, ja desglaça i el rierol està juganer. Calcem els esquís a l'esquena per fer el primer tram de GR, tot i que està tot nevat i ens enfonsem força, així que canviem a esquís i pells i ja no els traiem fins al coll de barraques.

Aquí, pells fora i baixada per la pista que està ben nevada i arribem a 2 minuts del cotxe amb els esquís als peus, fent algun que altre esquí-pinassa. Aquí atrapem a un parell d'esquiadors, i més endavant n'apareix un altre que resulta ser l'Albert! Bona trobada, perquè de fet els altres dos eren en Marc i l'Anna, amics d'en Xevi. Carreguem trastos i cap a casa, que avui a la tarda tinc carnaval amb les nenes.

Bona jornada de poc menys de 22 km i +1800, amb set hores cotxe-cotxe ben treballades!

Russi i Toni, Dani i Samuel