Aquest any el panorama és ben diferent al desembre del 2024, quan vam provar de pujar el Roc de Madres des d'aquest mateix punt amb les nenes, caminant amb xiruques. Aquell dia ens vam quedar a 200 metres del cim, tot i que els rastres de neu eren més aviat escassos, al girar la cara nord n'hi havia poca i endurida. De fet, semblava la tardor, més que l'hivern.
Avui en canvi hi hem tornat, trobant un hivern com els d'abans. Sortim de peu de carretera, a 1400, cap a l'estació d'esquí de Mosset, amb ja més de mig metre a peu de carretera. No anem gaire d'hora, doncs ens queda a 3 hores de casa, així que ens hi hem posat a les 10 tocades. Passem pel refugi de Callau, amb més d'un metre de neu sobre el pont i seguim per pista amunt, fins que ja comencem a seguir marques travessant un parell de cops la pista. Hi ha un bon tram de bosc, però es força esclarissat i es fa bé. Així que anem remuntant, amb un ambient bastant solitari, tret d'una parella de francessos re-jubilats amb raquestes que no hi ha qui els atrapi. Arribem als plans i el dia va millorant, ara ja amb un cel ben blau. Al fons tenim el pic de Bourro, que ja em vaig pensar l'altre vegada que es referia a una "orella" de burro. Un cop a sota, remuntem la curta pala, que l'altre vegada se'm va fer costeruda i arribem al replà de sobre. Aquí en Russi diu que fa parada i fonda, que va molt cansat i prefereix esperar-nos aquí. Farà un iglú, menjarà i es distraurà, però no li queden forces pels +200 de pujada que queden i en vol guardar per la baixada. Seguim doncs els tres amunt, remuntant amb llaçades còmodes fins sota la carena, on hi ha la gran cornisa-congesta, que aquest any, amb el tamany que té, arribarà a enllaçar amb les pròximes nevades. Té una alçada que sobrepassa tranquil.lament els 10 metres.
Un cop dalt, ens queden els últims metres fins al cim, on coincidim amb un parell de francesos i tres o quatre catalans. Traiem pells, ens fem una foto i mirem el panorama. A mi em feia gracia baixar per la sud fins Clot Rodon, que és per on vam puja al Madres amb les nenes fa un parell d'anys al maig. Després un cop a baix, remuntar els prats de pins pelats fins al Roc Negre i travessar per la cresteta de retorn al Madres, per fer la baixada seguint l'itinerari de pujada. En Dani no ho veu massa clar, però un cop es davant la pala, ja no pot dir res, avall que fa baixada!
Bona i curta baixada, tornem a pujar pells i remuntem la carena pelada, amb els pins colgats de neu fins al cim del Roc Negre. Aquí tenim la incertesa de si passarem bé, doncs cap dels tres porta piolet i en Dani ni grampons. A l'estiu es passa bé, vigilant perquè hi ha trams aeris, però a l'hivern no ho havia fet mai, i de lluny veiem un petit bony de mal passar. Tot i això, un cop al Roc Negre, traiem pells i ens acostem a la cresta, que podem resseguir amb els esquís als peus fins sota mateix del bony, ja que després d'un tram estret hi ha un bon replà. Traiem esquís, posem grampons i pel dret superem el petit resalt d'una quinzena de metres, amb bona neu, de fet amb molta neu i fonda. Un cop dalt, seguim amb els esquís a l'esquena 5 minuts més i ja ens calcem per fer un flanqueig en diagonal que ens porta a l'entrada de la vall d'on hem vingut.
Bona baixada amb neu compactada, dos centímetres de pols damunt i en un tres i no res ja som amb en Russi, que ens espera amb les seves dues catedrals construïdes. Recull trastos i ara si baixem tots 4 aquests plans inmensos, que avui tenen un aspecte de glaciar alpí, ja que són llisos, extensos, oberts i ben nevats. Són senzillament de bon esquiar i d'aquesta manera ens plantem al bosc, on la cosa ja és més treballada. La neu en alguns trams no és fàcil, però estic content dels esquís que he estrenat aquests dies, uns Atomic Backland 80 UL en substitució dels Movement race pro 77. Diria que són molt més dòcils i amb males neus, inclus encrostades, es comporten força bé.
Això em permet baixar el bosc descentment, tot i que en Russi recorda que aquesta neu, si fos primavera, seria de més bon baixar, cert. En un tres i no res ja som a la pista, que aprofitant la traça del matí i dels que hi han vingut, fan que baixem a bona velocitat i arribem ràpid al refugi. D'aquí ja només queda baixar la pista verda de l'antiga estació d'esquí, que avui entre faigs joves aplastats de la neu i les trinxeres de les raquetes sembla més aviat una vermella. Quan arribem a la base de l'estació, hi trobem un bon ambient de festa! Tota la canalla de Mosset, amb els pares i mares hippy's han pujat a fer un carnaval a la neu i entre birres, porrets i barrets, deuen haver passat una bona tarda. Nosaltres arribem amb esquís fins a peu de carretera.
Bona jornada de poc més de 20 km i +1300 de desnivell, en 6 hores i mitja. Llàstima que sigui lluny i que no ens podem quedar per l'endemà, perquè tenia ganes de pujar el cim del Dormidor, un 1850 a l'altra banda de la carretera que té unes pales suaus i nevades que satisfarien els meus desitjos! A més, amb vistes al Mediterrani!
Russi, Dani, Guillem i Samuel
