PUIG DE FONTLLETERA I BALANDRAU

Hivern de neu km zero. Segur que n'hi ha hagut abans, però he tardat 20 anys a repetir el Fontlletera amb esquís! Si tardo 20 anys més, ja estaré jubilat.

Toca aprofitar les muntanyes que tot i que hem pujat moltes vegades i de moltes maneres al llarg dels anys, no deixen de sorprendre'm, perquè sempre tenen racons màgics. Avui hem anat al Balandrau amb la reaparicio d'en Xevi, que ha estat un parell de mesos absent. Curiosament l'últim pic que vam fer també va ser el Balandrau, però per la vall de Ribes. Avui anem a Tregurà i pugem per la pista fins a 1800 més o menys. De moment encara poca gent, però s'omplirà, és un destí conegut.

Com que tenim la neu des del cotxe, no sortim seguint la pista principal, sinó que ens enfilem directe per les pales est que mai havia pujat amb neu. El dia sembla que es vol agunatar i serà una transició de núvols i sol fins que entrin els núvols alts a la tarda. De fet a la plana hi ha un bon mar de núvols.

Pugem a bon ritme, gairebé no em puc creure que en Xevi porti dos mesos d'inactivitat, perquè poc es nota el meu "entrenament". Almenys no sóc el llimac de principi de temporada, quan m'arrossegava al seu costat. Passem per un parell de pilots de rocs i quan ja som a la carena, veiem el llarg flanqueig fins al coll. Fa una mica de mandra, així que veient el Fontlletera davant nostre, li dic amb en Xevi que li sembla de pujar-lo, baixar per darrera i anar a parar el coll, sabent que dirà que si.

Anem enfilant i guanyant metres, amb els esquís als peus, fins que arribem dalt del cim, amb bones vistes i bona neu. Quin tou que se'n veu a l'altre costat, la vall de Coma de Vaca està ben nevada! Itineraris ja fets i per fer, tot és possible, tot està per fer o no.

Ens hi assentem a menajar i avui que he agafat un pot d'olives, hi fem el bermut. S'està bé al sol, per més que a l'altre cara encara fa fresca. Pells fora i baixem fins al coll, més bona neu del que semblava. Aquí amb el sol de tarda hi ha una baixada de 600 metres fins al refugi de coma de vaca que ha de ser top! Tornem a posar pells al coll i ja amb un ritme més lent ens enfilem fins dalt al Balandrau, on coincidim de nou amb la parella de Moià, que ja hem trobat a l'aparcament al matí. Fem petar una mica la xerrada, però veient que el dia s'espatallarà no ens encantem. Pells fora i molt bona baixada fins al torrent, ja a la pista. Neu crema ràpida que sembla que sàpigues fins i tot esquiar! Passem per un allau de fons ben impressionant, semblen petits seracs i tot. Un cop a la pista, en comptes de remuntar-la, posem pells i tornem a pujar al pilot de rocs del matí, on des d'allà tindrem una bona baixada fins al cotxe.

Els núvols ja són ben presents i la boira també, però una petit clariana ens permet fer una últimia baixada molt decent de 300 m amb esquís als peus fins al cotxe.

Bona matinal, de gairebé 14 km i +1200, amb 4 hores ben aprofitades i a bon ritme. En Xevi ja està power pel powder!

Xevi i Samuel

TOSSA PAS DELS LLADRES I PUIGMAL

Cap de setmana amb anticicló, aquest anys gairebé sembla impossible. Des del desembre fins al febrer hem tingut un tren de borrasques que ens ha deixat el Pirineu amb neu com feia anys no vèiem. Qualsevol cosa, amb seny, és possible. També esquiar aprop de casa, entre que no sempre tinc temps i que la carretera que porta a Ax està tancada, esquiar a una hora de casa és un privilegi. Avui amb en Dani tenim pensat de fer qualsevol cara sud que transformarà i s'esquiarà bé, així que fugint de Vallter, anem al coll de Barraques per pujar al Puigmal, pel cami del Pic Dòrria.

Ahir ja vam parlar amb en Russi, ell i en Toni també sortiran, però no sabien si a Vallter o al Puigmal. Finalment també cauen per aquestes contrades i ens trobem a les 9 del matí a l'aparcament. Tot i que sortim junts, tenim idees diferents, així que en Dani es posa davant marcant un bon ritme, hi ha feina a fer. Fa un bon dia, tot i que a mesura que pugem es gira aire i ens hem d'abrigar. Passem pel cim del Tossal del Pas dels Lladres, on l'arrastre de l'antiga estació de Puigmal ja té el cable descarrilat. Sap greu veure morir aquesta estació, ja que aquest hivern sense cap canó tindria neu pels descosits. Nosaltres seguim per carena fent sube-baja i arribem sota el Puigmal, on el vent fort i encabronat dels últims dies ha fet feina. Surten rocs, però encara es pot pujar i baixar amb els esquís als peus fins dalt mateix del Puigmal. Quan som dalt no ens encantem gaire, ja que encara bufa i fa fred. Pells fora i en Dani ara obra la baixada, amb una neu dura al punt, que es deixa baixar molt millor del que semblava pujant.

Arribem fins al bressol del Puigmal, on calcem pells per remuntar els quatre bonys que hi ha entre aquí i el Tossal del Pas dels Lladres, doncs la intenció és baixar les pales sud fins que s'acabi la neu, pressumiblement a la font de l'home mort. Ja quan me les miro veig dues traces inconfusibles, són els d'en Russi i en Toni que també han baixat per aquí. Pells fora i avall que fa baixada!

Bona baixada amb neu crema, més a les parts planes que a les inclinades, on el sol baix de febrer hi pica més perpendicular. Baixem a plaer per la dreta, anant a buscar el torrent i amb bona neu aconseguim baixar fins la mateixa font de l'home mort. Aquí mengem una mica, sembla primavera, ja desglaça i el rierol està juganer. Calcem els esquís a l'esquena per fer el primer tram de GR, tot i que està tot nevat i ens enfonsem força, així que canviem a esquís i pells i ja no els traiem fins al coll de barraques.

Aquí, pells fora i baixada per la pista que està ben nevada i arribem a 2 minuts del cotxe amb els esquís als peus, fent algun que altre esquí-pinassa. Aquí atrapem a un parell d'esquiadors, i més endavant n'apareix un altre que resulta ser l'Albert! Bona trobada, perquè de fet els altres dos eren en Marc i l'Anna, amics d'en Xevi. Carreguem trastos i cap a casa, que avui a la tarda tinc carnaval amb les nenes.

Bona jornada de poc menys de 22 km i +1800, amb set hores cotxe-cotxe ben treballades!

Russi i Toni, Dani i Samuel

PUIG D'EN BULLICI, PÈL DE CA, MONTROIG I PUIGESTELA

 

Una tarda d'octubre, de l'any passat, vam aprofitar per fer una volta amb les nenes caminant que ens va agradar molt, pujant des de la Collada Verda un parell de cims intrascendents, com el Puig d'en Bullici i el Pèl de Ca, i malgrat amenaçava pluja, com que la tarda va aguantar vam arribar fins al Montroig, baixant ja al capvespre amb unes llums que cremaven l'herba seca. De record, també s'ha de dir, ens vam emportar un parell de garrapates, passant per dins el bosc. Espero que aquest any de neu i de fred les mati totes, perquè el Ripollès n'està infestat! Així que el dissabte al vespre, tal com ja em ballava pel cap la setamana passada, li dic en Dani d'anar a treure el cap per aquesta zona, a veure si les soques de la pala d'en Bullici estan tapades de neu i permet una bona esquiada.

Sortim a l'hora dels senyors, tres de vuit i a les nou ja estem amb els esquís als peus, després de pujar per la pista de la Roca, que està una mica xip-xap, entre neu i fang, no massa practicable. Aparquem el cotxe just al costat del primer torrent, ja amb neu des d'aquí mateix, gairebé a 1600. Pugem per un antic camí, amb els esquís als peus i de seguida, després de quatre bones bufades per la pendent, ens plantem als plans superiors, on ja veiem el Puig d'en Bullici al fons. La pala està perfecte, neu compactada i cara sud, disfrutarem. Anem pujant i amb poc més d'una hora ja tenim el primer cim, el Puig d'en Bullici. Sense treure pells baixem flanquejant i encarem la segona pujada, cap al Pèl de Ca. Bones vistes i bon mirador de tota la zona. Tampoc traiem pells, doncs els desnivells són suaus i marxem cap al Montroig, la nostra fita al nord. Feia 19 anys que no pujava amb esquís el Montroig, massa temps, ja tocava.

A dalt mengem una mica mentre veiem dos esquiadors soliaris que pugen per la pista de Tregurà. Més al nord el dia encara està una mica rúfol, mentre que aquí guadim d'ullades de sol entre núvols. Traiem pells i baixem direcció est cap al torrent, amb bona neu, fins que la pendent ja s'ajeu i no val la pena seguir. Posem pells i remuntem pel bosc esclarissat de plantació fins arribar al coll, i repetim cim del Pèl de Ca per segon cop, per tenir una baixada de gairebé 400 metres fins la Collada Verda. Molt bona baixada i amb bona neu, ja quan vaig pujar-hi caminant m'ho vaig imaginar nevat, tenia doncs ganes de baixar-hi!

Des d'aquí, de la Collada Verda, el Puigstela sembla lluny, però no ho és tant. Així que comencem a flanquejar els plans direcció el coll, tirant quatre fotos. Recullo una manopla negre skitrab que algú devia perdre amb la ventada (si algú n'és l'aludit, que m'ho digui i li dono), mentre anem guanyant mentres. Quan som a 1860, poso la mà a la butxaca per treure el mòbil i miau!!! No hi és! Casum dena, m'ha caigut el mòvil, ves a saber on!. Li dic amb en Dani que segueixi direcció el Puigestela, jo baixo amb pells a veure si el trobo, doncs recordo on he tirat més o menys l'última foto. Mentre baixo però començo a pensar que serà difícil de trobar...si m'ha relliscat pendent avall no el trobaré pas!

Baixo fins per sota 1700 i quan arribo als plans, veig un cosa negre, allà terra, bingo! El mòbil. Quina sort que he tingut. De fet, quan he collit la manoplà, he pensat que posava el mòbil dins la butxaca però segur que ja ha anat directament a terra. Miro amunt on és en Dani. Gas!!!!!

Remunto bufant de valent aquests prop de 200 m, sort que en Dani m'ha esperat una mica. L'atrapo i ja més xino xano arribem junts al cim. Mengem una mica, no són la una, són quarts de dues. Molt bones vistes, llàstima d'aquest núvol que ens tapa el sol. La baixada com que és llisa i amb bona neu no hi ha problema, però l'hauríem disfrutat molt més amb sol. No tardem gaire que ja tornem a ser a la Collada Verda, on podem baixar per la pista nevada fins gairebé al refugi, on trobem una família amb trineus i un iglú gegant!

Traiem esquís i ara si, caminant, amb un quartet som al cotxe. Bona sortida, una bona ruta, amb uns +1200 i 19 km, que sinó perds el mòbil es queda amb 1000 i 17 km, amb 5 hores i mitja ben aprofitades! Tenia moltes ganes d'esquiar el Puig d'en Bullici, crec però que el tornaré a esquiar quan pugui, amb la Gemma, que li agradarà!

Dani i Samuel