COVA GRIOTERAS

Feia molts anys que no tornava a visitar aquestes coves i podria afegir que mai m'havia arrossegat tant endins, doncs això d'anar gaire encongit no m'apassiona. Però amb les nenes, la cosa ha estat diferent, perquè com que són petites, el tamany de la cova era a la seva escala! Així que ens ha tocat arrossegar-nos dins darrera seu, seguint les diferents galerires que fa, així com el plànol de la cova, que hem trobat a https://espeleoworld.com, una magnífica web pels amants de les coves!

Encara que no cal corda, per les nenes hem muntat una petita escalada, perquè puguin i baixin segures fins la boca, que es troba uns set o vuit metres sobre el bosc, cosa que encara ha fet més divertida la sortida!

Sira, Nora, Gemma i Samuel

MATAGALLS per Bodriol

Seguim aprofitant les estones lliures i les ullades de sol, i ens escapem dissabte una mica tarda a fer el Matagalls, la clàssica, pujada per Bodriol, per aquesta preciosa fageda sempre fresca i amb ombra fins al cim, tot baixant per l'"autopista", és a dir per la pista forestal que és de bon caminar. Així com la feien els pares molts anys enrera. De fet la mare deu fer 10 anys que ja no la pot fer, però el pare encara fa quatre anys hi va pujar, a bon ritme.

Sira, Nora, Gemma i Samuel

PUIGSACALM

Aquest dissabte, amb més temps, hauríem anat a dormir a Fontromeu i esquiar a pistes. No va nevar gaire però almenys van caure 5 o 10 cm que van deixar el Pirineu més bonic que de costum. Però també va nevar al costat de casa, tenim neu km 0 al Montseny, a les Guilleries i al Bisaura, així que ens acostem al Puigsacalm. Com que no ens hem llevat d'hora i a més hem esmorzat xocolata desfeta a casa, arribem al coll de Bracons gairebé a les 11 del matí. Hi ha forces cotxes, però vora la carretera i entre la neu encara trobem un forat per la furgoneta. Ens calcem les xiruques i agafem els pals, jaquetes i guants, a tocar neu!

Sortim per la cara soleia i després per la fageda de ponent, on al principi res de neu, doncs el sol ja ho ha fos tot. Però a mesura que ens endinsem per la fageda i com més girem a nord-oest, més neu trobem fins que al trencant que deixa Sant Bartomeu de Covildasses a l'esquerra ja tenim un paisatge més propi del Pirineuu. Tots els arbres ben blancs i un bon gruix. Algun dia m'agradaria fer aquesta sortida amb esquí de muntanya. Recordo fa molts anys, gairebé 30, que hi vam pujar un diumenge a la tarda amb en Gordillo. Jo anava amb les sabates dels "diumenges", unes botes de pell negre, i vaig quedar ben moll del fart de trepitajar neu que ens vam fer. D'aquella sortida en guardo bons records i un parell de diapositives que em va donar en Francesc. Avui la neu és fresca i el camí fresat de tanta gent que hi ha passat, però no treu que el paisatge sigui molt bonic, especialment quan girem i pugem per la cara nord, una fageda preciosa que a ple estiu és un refugi per la calor. La Nora no hi ha qui la freni, i la Sira darrera empenyent em fan bufar de valent. Passem font tornedissa i ens parem als prats asolellats a esmorzar, mentre les nenes ja s'imaginen fent la croqueta de baixada. Arribem a dalt, amb un bon dia, cel radiant i bones vistes. Tota la pujada l'han fet pel camí, però els he promès que a la baixada podrien baixar per on volguessin. S'ho agafen al peu de la lletra i es revolquen a la neu tant com poden. La Gemma pateix que quedaran ben molles, però jo no puc estar de recordar la nevada que va fer quan era petit, que va deixar els carrers amb 50 cm de neu...i jo revolcant-me de la mateixa manera, amb la meva mare cridant darrera i la veïna que deia "aquest nen la neu el torna ben boig, ben boig". Ara ja no sóc aquell nen, però alguna cosa queda i encara podrien dir el mateix, boig de la neu.

Arribem a baix, després de 3 hores pujar i baixar, poc menys de 10 km i uns 600 de desnivell. Com que hi hem anat tard, ja ens quedem a dinar a l'aparcament mateix, fem una mica el mandra i cap a casa falta gent.

Sira, Nora, Gemma i Samuel

MATAGALLS PER BODRIOL

Fa temps que no ha pujat el Matagalls el meu pare, així que marxem a fer aquesta sortida típica, des del coll de Bodriol, a veure com està de forma física als gairebé 70 anys.

Sortim caminant prou ràpid, mentre faci pujada li agrada apretar, el problema són els genolls a la baixada. Vaig pensar que tindrem feinada a baixar si seguim així...al final ens plantem dalt amb 1 hora i 33 minuts. Està prou bé. Tirem quatre fotos, mengem i mirem les vistes. 

Esperem tornar-hi l'any vinent. La baixada al final la salvem, ja que en comptes del torrent dels Mosquits baixem per la pista que sempre és més suau per les cames.

 Pare i Samuel

PUIGSACALM

Com molt bé va dir en Gordillo, ara adaptem al nivell i els cims, les caminades i les passejades són al ritme que mana el nou estat. 

Avui pujada al Puigsacalm, no per haver-lo fet altres cops menys interessant però si que ens ho hem trobat tot molt sec. Els efectes d'aquest inici d'onada de calor ja fa dies que es fan sentir. La fageda és ben seca i la font Tornadissa és un fangar per les vaques, que no tenen altra lloc on anar a abeurar-se...és un paisatge una mica trist, tant que m'agrada l'aigua!!!

Gemma.... i Samuel

PUIG DE LA BASTIDA I PLA D'AYATS

13 i 14 de Juny

Diumenge hem quedat amb la Fina i família per fer una sortida estival. Hem anat pensant llocs i al final com que no han estat mai al Pla d'Ayats, penso que serà una bona caminada. Per no pujar per davant com pugem sempre o des del collet de Cabrera, penso que pujar pel Puig de la Bastida (per darrera) i baixar per davant pot ser una bona circular. Fa anys l'havia fet amb en Gordillo, però no recordo gaire bé per on s'agafava. Així que per no fer un bunyol...agafem dissabte i amb en Jordi i la Gemma anem a fer reconeixement del terreny. Deixem el cotxe després de Can Colomer i seguim la pista. Després d'investigar més d'un trencant, trobem el que puja directa per la carena al Puig de la Bastida.

La pujada és força dreta i en poca estona ja ets a dalt. Ja gairebé no recordava les bones vistes que té aquest cimet!!! Tot el Puigsacalm al davant i al fons a la dreta la plana d'Olot. De fet venint d'Olot en cotxe es veu perfectament aquest cim, el coll i el Pla d'Ayats irreconeixible per nosaltres que som de la plana. Un cop fetes quatre fotos, anem cap al coll i seguim fins arribar dalt el pla d'Ayats per una carena ben maca i amb força ombra. Un cop a dalt baixem pel trecant que porta a la casa d'Ayats directe, fins que trobem el trencant de l'ermita de Sant Gil, seguint punts vermells. No està gaire net ja que no hi passa gaire gent...al mateix passar trenquem una mica els boixos i netegem com podem els trossos més bruts. Ja tenim ruta per l'endemà!!!

Jordi, Gemma i Samuel

L'endemà diumenge repetim ruta. La veritat és que fer caminades pel Cabrerès mai fa mandra...de fet la tornaria a repetir dilluns!!! Sortim de Cantoni després de trobar-nos la Fina, la Roser i la seva mare i també en Placeta i la seva dona. Avui fa una mica més de bo que ahir i no s'ha pas de patir per pluja.

Anem fent xino-xano i repetim la ruta sense equivocar-nos...tampoc té gaire mèrit havent-la fet ahir...però quan vas un grup més nombrós empipa una mica tirar enrera i endavant sinó està clar per on s'ha de passar. Tot i que el grup no és pas "de la primera volada" ja m'agradaria a mi, als seus 77 anys, anar tan lleugera com hi va la mare de la Fina i la Roser!!!

Avui un cop dalt el pla d'Ayats esmorzem una mica, quatre fotos i xino-xano avall. Esperem poder repetir sortida, ara però al Lluçanès, gran desconegut per nosaltres i en canvi familiar per elles!

Joan i Maria, Maria, Roser, Fina, Neus i Jaume, Gemma i Samuel

SANT FELIUET DE SAVASSONA...

Una despedida diferent...sopar i vetllada sota les estrelles, bona temperatura per quedar-s'hi a dormir!!!!

Cesc Guti, Edu, Jordi, Arnau O., Arnau R., Cesc i Samuel

SALT DEL MOLÍ

Amenaça de pluja però sembla que al matí es pot aguantar una mica...doncs bé aprofitarem per conèixer aquest racó aprop de Vidrà, fent circular i baixant per un costat i pujant per l'altra. No és una caminada gaire llarga, potser mitja hora baixar i tres quarts d'hora pujar, xino xano, però el racó és bonic de veure i val la pena.

Joan, Montse, Gemma i Samuel

VOLTA AL PUIGSACALM

Que si naps que si cols, alguna cosa haurem de fer, doncs vinga, cap a fer una bona volta pel Puigsacalm. Ens llevem tard i sortim del coll de bracons a dos d'onze tocats. Molts cotxes i molta gent, però avui aprofitarem per pujar al Puigsacalm per la carena, on segurament no trobarem gaire ningú i aprofitarem per donar la raó a en Jordi quan diu "eh que és dret?" i sí, ho és força!!! Però tot té un avantatge, a part de fer tots els turons que hi ha entremig, i és que arribes al cim força ràpid perquè el desnivell és ben directe. Un cop al Puigscalm, ja decidits que avui "matarem" una mica tots els turons que hi ha per aquí (també el Puigsacalm xic, ull la traça del mapa no és un track!!! és a mà alçada!!!), ens mirem el Puig dels Llops i fem camí cap allà. Un cop al Puig dels Llops, per tancar també un petit tram que no havia fet (de Santa Magdalena al Puig dels Llops ens va quedar pendent amb en Gordillo després de pujar pels ganxos), ens hi dirigim.També ens fa gràcia anar a veure els que fan parapent...doncs no sé que ens fa pensar que potser els coneixem...

Un cop allà, sentim "Dani!", ui no conec pas cap Dani que faci parapent...ens acabem d'enfilar fins dalt el turó i sí, que coi hi ha en Dani, però el que es tira és en Subi!!! Collons...renoi, això si que ha de ser llibertat. Porta més de 150 vols, es prepara i marxa corrent pendent avall, s'infla el parapent...ja no toca de peus a terra. Surt pel nord, dona la volta per sobre Santa Magdalena i des d'on som nosaltres passa just a rascar els arbres de sobre la canal dels ganxos i de cop, tèrmica i amunt...Ens quedem bocabadats...però a terra, no al cel!!! En Dani diu que se'n va caminant al Puigsacalm, nosaltres volem tornar per Pla traver. Tan ell com nosaltres hi tindrem un tros, ja que ell té el cotxe a Joanetes. Fem un tros junts i després nosaltres marxem pista avall cap al Salt del Sallent. D'allà pugem pel grau fins a Pla Traver, camins marcats però poc fresats amb molta fulla seca i un cop a Pla Traver dinem una mica. Ens queda un trosset, de Pla Traver cap a sobre la Font Tornadissa i d'allà cap al Coll de Bracons. Al final surt una bona volta al cim del Puigsacalm, uns 18-20 km i uns 1100 de desnivell, ara tampoc són dades de fiar... No sabem a quina hora devia arribar en Dani...

Gemma i Samuel

PUIGSACALM

Vaig anar a dormir convençut que després de l'excursió d'ahir avui ja no faria res...però a quarts de vuit em desperto, aixeco la persiana del lavabo i...osti!!! si està cerè!!! Truco en Gerard i diu que em passen a buscar a les vuit. Anirem a l'aplec del Puigsacalm. Els meus pares també hi van, així que ja ens anirem trobant mentre pugem. Comencem a pujar amb trons de fons i el dia que es va tapant...ui ui ui...En Jordi però diu que no plourà. Es passa el dia al bosc amunt i avall amb el camió, està acostumat a mirar les bromes i gairebé obligat a endevinar el temps per no deixar enganxat el camió. Els núvols van girant, ara sembla que s'allunyin, ara que s'acosten, mentre ja som al cim! Hem trobat gent que ja baixava per quatre gotes al cim, gent que diu que no plourà, jo no ho tinc pas massa clar. Esmorzem, mentre preparen l'altar per la missa. Finalment tirem avall abans que comenci, doncs ara tornen a caure gotes.

Al final arribem al coll de Bracons amb un sol que esquerda el cap...i en Jordi que l'ha endevinat!

Gerard, Jordi, Pare, Mare, i Samuel i molta més gent!

PUIGSACALM "la nuit"

Sortida "in extremis" al Puigsacalm. Som per casa sense fer res, fa sol...sap greu no sortir, doncs i perquè no ho fem?. Truquem en Roger i la Jes i els diem de pujar al Puigsacalm. Sortim a dos quarts de sis del coll de Bracons, quan tothom ja marxa...Amb en Roger pugem corrent fins sobre la font Tornedissa, 25 minuts. Allà ens assentem a contemplar els últims raigs de sol i esperem la Jes i la Gemma. Arriben al cap de 20 minuts. Continuem tots junts fins dalt. Ens aturem una estona a perseguir un senglar que s'ha amagat a les bardisses. Al final s'escapa per darrera i ens deixa amb un pam de nas, no sense haver-nos donat algun ensurt!!!

Arribem a dalt just quan es pon el sol!!! La baixada un mica com podem, sense frontals, a les palpentes fins al cotxe on arribem a les vuit del vespre amb un cel especialment estrellat, que ens fa asseure deu minuts sobre el coll, distraient-nos i buscant constel.lacions que no coneixem...

Roger, Jèssica, Gemma i Samuel

CURSA SANT SILVESTRE 2010

Temps: 20:22
Distància: 4.82 km
Ritme: 4:13 min/km

Edu i Samuel

CABRERA PER BORA MASALLERA

Deixem al cotxe a la pista de Cabrera, just abans del trencant a la Tuta. Només sortir es veu la senyera dalt l'agullola de la Tuta, que vam pujar amb en Roger i la Jes l'any passat. Avui volem arribar fins a Cabrera, tot passant per les "coves" de la masallera. Més que coves són avencs de desprendiment, però no deixen de ser curiosos. Ens enfilem amunt fins sota l'agullola i d'allà marxem direcció Cabera per la carena. No tardem a trobar desprendiments i blocs caòtics. Sembla mentida que tot això encara s'aguanti. Les forces empenyen aquest vessant de muntanya fins que un dia caurà tot sencer. Fem una mica el xafarder a la bora gran però no ens hi fiquem pas massa endins. Aquest avenc està entre dues carenes de pedra, una d'elles sembla que faci tan sols un metre de gruix i amb la força d'un gegant es podria empènyer muntanya avall!!!. Passem alguns trams aeris fins arribar al coll de Cabrera. Tenim una mica de set, així que pugem a dalt a buscar una mica d'aigua del pou i del càntir.

La baixada la fem des del coll de cabrera pel camí que marxa directa a la casa de la tuta per sota els cingles de la bora masallera. En total menys de tres horetes de caminar amb un sol radiant!!!

Gemma i Samuel