Seguint la nostra vena escaladora descafeïnada, avui anem a pujar l'agullola de Rupit. Menys jo, tots han fet nit al ras a Rupit mateix. M'afegeixo al matí havent dormit ben tou al llit de casa. Sortim carregats de cordes i amb moltes ganes. Tot i que sabem que no és pas molt difícil si que és aeri i la roca no és res de l'altre món. Bé com tots nosaltres és d'aquest món.
Comencem muntant reunió a un arbre i d'aquí en Guti s'enfila amunt. Els altres anem de segon per tan tampoc masses complicacions. Com que som molts per variar i només hi ha un corda, els trams que no tenen dificultat els fem directes agafant-nos una mica aquí i una mica allà. Ara, amb el nostre criteri i amb les nostres qualitats, sense una corda aquí no pugem. Arribem al cim, boniques vistes, molta sol.litud, quatre fotos, un escrit i avall.
Quan ja tots som a baix tenim problemes amb la corda que se'ns ha encallat un nus. Estem ben bé una hora per desmuntar-ho i nosaltres "xulos" amb samarreta sense mànigues i amb un sol que cau...Resultat tots ben cremat l'endemà!!!
Edu, Iris, Francesc, Marc i Samuel
