Del 13 al 25 d'agost de 2017
Dia 13 - Arribada Baqueira - Beret
Dia 14 - Montgarri
Dia 15 - Estany de Vielha
Dia 16 - Bassa d'Oles i Uelhs deth Joeu
Dia 17 - Estany d'Escunhau i Vall de Ruda
Dia 18 - Banhèras de Luishon i Hospici de France
Dia 19 - Vall de Ruda i Refugi Saboredo
Dia 20 - Montgarri travessa Esterri d'Àneu
Dia 21 - Salt del Pish-travessa Bagergue i Estanys de Gerber
Dia 22 - Bassa d'Arres i Mina Victòria
Dia 23 - Salt d'aigua camí de l'Estanya de Besiberri
Dia 24 - Aran Park i Banys de Tredos
Dia 25 - Tornada
Hi ha qui deia que "dos son más que dos, uno apenas es uno", dins el context de les cordades de muntanya, però crec també aplicable als fills, doncs el canvi de una a dos és considerable. Amb la Sira, sempre hi havia la possibilitat d'un moment de relax per un o altre (mentre l'altre calmava la fera), en canvi amb la Sira i la Nora hi ha "pastel" per cada un a tothora. En tot cas pots canviar de "pastel" per anar variant...així i tot vam pensar de fer una escapada a la Vall d'Aran per passejar una mica tots. Al final hem quedat bastant contents, la solució de no moure massa el camp base ens va molt bé, ja que elles tenen temps d'adaptar-se al nou lloc, i després cada dia excursionetes a mitja hora o tres quarts de cotxe, que aprofitem perquè dormin.
Tot i haver-hi anat de petit a la Vall d'Aran, hem mirat de visitar nous llocs, tot i repetir-ne alguns. Després d'arribar diumenge al vespre a l'apartament, el dilluns anem a passar el dia a Montgarri, fa bon dia i és "tiro segur", pocs quilòmetres i lloc molt bonic, però que s'ha massificat bastant...res a veure de com era fa 25 anys... Ens hi quedem a dinar i fins i tot la Sira i jo ens banyem al riu una mica, ja que aquests dies ha fet molta calor.
L'endemà dilluns, ens enfilem fins sobre un petit estany que hi ha al vessant sud de Vielha, no hi havíem estat mai. S'hi arriba per una llarga pista forestal que ha anat de conya per adormir les nenes. És entrar i trepitjar quatre rocs i totes dues dormin. Avui no fa tan bon dia, ja que amenaça pluja tot i que no acaba plovent. L'estany és més aviat una bassa, però hi ha un petit refugi i unes molt bones vistes, amb el Montardo davant. També ens hi quedem a dinar. Aprofitem les tardes per comprar i passejar una mica per Vielha. L'endemà ens n'anem fins la bassa d'Oles. Sembla mentida però no hi havíem anat mai amb els de casa meva tots junts. Ells sí que hi havíen anat, però de petits no ens hi havien portat. És força més bonic que l'estany de Vielha d'ahir, però per contra molt més massificat, amb una pista asfaltada que et deixa al davant. Hi ha cavalls i fem la volta al llac caminant. La Sira no està gaire fina avui...veu el "papa" amb la Nora a coll i no li fa gaire gràcia...haurem de tenir mà esquerra!!!
Tot l'entorn és molt bonic i en comptes de tornar pel mateix lloc anem direcció als Uelhs deth Joeu per una pista asfaltada també, que passa per una bonica zona de picnic. Nosaltres hem dinat abans aprofitant una corba de la carretera. Un cop a l'aparcament de baix (ara per pujar només a partir de les 5 de la tarda o abans de les 9 del mati), veient que no ens van bé els horaris del trenet, decidim pujar amb les nenes a coll i així començar a practicar. Al final poca conya és prou llarg i fa pujada. Arribem ben suats dalt dels Uelhs deth Joeu. Ens tirem unes fotos i veient que es fa tard canvi de plans. M'enduc la Sira a la motxilla i baixem ràpid a buscar el cotxe, mentre la Gemma li dóna el pit a la Nora que ja té gana. Com que la carretera ja serà oberta les pujaré a buscar. La baixada tot i el pes és molt diferent, ràpida i un cop a baix la Sira berena, es menja un plàtan i un llogurt, fa un pipí, i cap a buscar la "mama" i la "nona"...Per rematar el dia acabem pujant amb cotxe fins els plans d'Artiga de Lin, on la boira se'ns tira a sobra.
Engrescats amb la caminada d'ahir, avui en tenim una altra de pensada. Queda a la recàmera la pujada al refugi de Saboredo, que ens fa especial il.lusió després d'haver-hi passat caminant i amb esquís fa un parell d'anys. Avui però anem fins a l'estany d'Escunhau, que tampoc hi havia estat mai. La pista de terra que puja fins l'aparcament és força llarga també, però et deixa dalt d'uns paratges molt bonics, potser els més bonics fins ara, apart de molt tranquil. Allà ens carreguem les nenes a coll i ens disposem a fer els 300 metres de desnivell que hi ha fins el llac. Ens hi hem d'esmerçar fort, no sense recular a buscar ara un peüc, ara una gorra...Finalment arribem al llac amb moltes vaques al voltant que fan les delícies de la Sira. Jo aprofito per fer-me un bon bany, i al final la Gemma també s'hi acaba ficant i la Sira una mica els peus també. Fa calor, tot i ser a més de 2000 metres aquests dies el sol apreta fort, encara que a les nits hem de posar una mica la calefacció.
A la tarda anem a treure el cap fins la Vall de Ruda, a veure fins on podrem arriba amb el cotxe, tot pensant en la pujada a Saboredo. Però demà no serà el dia. Pinta dia dolent, i decidim fer més quilòmetres i anar fins a França, a Banhèras de Luishon. Triem mal dia, doncs està ple de controls pels atemptats que hi ha hagut a Barcelona... Després fins a l'Hospici de France per postres cursa de bicicletes...en fi, com que el dia tampoc mereixia gaire no ens hi amoïnem...ara cada dia tinc més clar que n'estic una mica tip dels esdeveniments esportius massius, sembla que la gent ja no és capaç d'organitzar-se res tota soleta...ja no hi ha afany de descoberta personal, esperit aventurer o romanticisme de la solitud del paisatge trobat. Ara tot és més ràpid, internet, gps i inscripció a la cursa...tot dat i beneït...i de 1000 en 1000...
Casualitat o no, com a protesta no hem fet fotos avui.
Avui, tot i que sembla una previsió regular, el dia s'aixecarà i lluirà el sol després que ahir passés un mini-front. De fet dia perfecte per nosaltres, doncs tenim ganes de pujar a Saboredo i no volem quedar com el pal d'un pirulo tropical, desfets pel sol...així que aquesta boira que trobem a la pujada fa que sigui més agraït portar-les a coll. Tot i que amb el cotxe t'acostes fins l´últim aparcament. d'allà fins a Saboredo encara hi ha uns 500 positius de desnivell i un bon tros. Suem de valent la cansalada, la poca que ens queda ja que aviat serem quatre ossos pintats...Arribem a Saboredo a l'hora de dinar. En portem a l'esquena, però pensàvem quedar-nos a dinar macarrons si n'haguéssim trobat. De totes maneres no sabem si han passat mala nit, però els guardes els trobem ben antipàtics...sense entrar en polèmica res a veure amb els que havíem trobat anys abans... Com en Clint Eastwood, jo també m'estic cansant de ser políticament correcte, i tot i que hem fet la ruta de Carros de Foc a l'hivern i a l'estiu, haig de dir que fa pena en què s'ha convertit: "un p*t* negoci". Res de filosofia de refugi ni de muntanya...ni als alps, que tan explotats estan, el funcionament de reserves del refugi és tan rígid i ortopèdic...ni les normes del parc tan enfocades al negoci (res de tendes, res de bivac). I pels que estiguin pensant en les típiques excuses que "hauries de ser guarda i veuries que quedes tip de la penya i el personal que puja aquí dalt" a mi no em valen i mira que un amic guarda més d'un cop m'ho ha dit. Ni que entrin 100 clients desgraciats abans que tu no tens dret a tractar el 101 amb prejudici. Per això, si ets tan pur, ves a viure sol a una cabanya de pastor i no haver entrat de guarda... perquè si el parc juga a preus d'hotel 5 estrelles, el servei (si EL SERVEI) ha de ser de 5 estrelles, no vull trobar-me quatre pijo-progres que no saben quantes tetes té una vaca.
Per comenpsar el cansament de la pujada a Saboredo amb les nenes a coll, avui farem una mica de travessa amb cotxe, passant per Montgarri i anant cap a Esterri d'Àneu. També volia veure el punt de sortida per anar a fer el MontValier si quedava molt lluny de l'apartament, i home, com que el camí tampoc està molt bé, tres quarts no te'ls treu ningú per aquest costat. Si puges per Esterri és més bona carretera, però en tot cas hauries de sumar-li el port de la Bonaigua, així que em sembla que aquest any res, el guardaré per l'any vinent. Tot i això parem a l'aparcament i caminem una mica pel costat del riu, i la Sira aprofita per desfer-se de la "pipa". Té un any i mig llarg, i com que ella mateixa l'ha tirat al riu (un servidor l'ha recollit d'amagat) ara cada cop que la demana li explico: "Sira, no t'en recordes, l'has tirat al riu!!!" i en dos dies s'ha acabat pipa, que fet i fet no sé que fem la societat anar posant un tros de plàstic a la boca dels nens...o el pit o res, però un tros de plàstic?
A la tarda anem fins a Vielha a veure els meus pares que han arribat. La mare està molt contenta, fa poc més de mig any que l'han operat del cor per un trencament de la vena aorta...i tots estem molt contents i ella també que hagi pogut venir. Fins i tot ha caminat fins al Salt del Pish desde l'aparcament!!! Nosaltres després de passar el matí amb ells hem seguit fent la travessa fins a Bagergue amb cotxe, que ja vam fer amb ells fa tres anys. La pista té un primer tram força dolent, però es passa bé. Totes maneres aquests camins amb tants sotracs són ideals per adormir les nenes, és començar-los i queden planxades...A la tarda com que el dia és llarg i fa bon dia, li dic al meu pare si vol anar fins als estanys de Gerber. Tampoc hi havíem anat mai i el meu pare li agraden molt els llacs. Potser em passo d'optimista perquè li dic que amb un hora serem a dalt, toca pedalar i arribem amb una hora i set minuts!!! De fet hem sortit de l'apartament gairebé a les cinc de la tarda i a les vuit ja hi tornem a ser, però hem estat de sort perquè a la tarda no hi toca el sol al camí de pujada i almenys no hem suat gaire. Dalt el segon llac encara tocava el sol, molt content que hagi volgut pujar-hi!!!
Animats per ahir, avui anem a la bassa d'Arres, on també hi ha les mines Victòria. Sortim caminant pensant que farem la circular, però de seguida ja veiem que el camí baixa masa i la mare no podrà tornar a pujar, així que em quedo una estona a fer companyia a la mare i el pare acaba de baixar fins a baix, però es troba que la visita ja ha començat i per no esperar-se decideix tornar i pujar amb la mare. La Gemma i jo, amb la Sira i la Nora arribem fins les mines però tampoc fem la visita. Se'ns farà massa tard i decidim tirar amunt per la circular...una bona pujada amb les nenes a l'esquena. Al final arribem junts a dalt amb els meus pares i ens quedem tots a dinar al costat de la bassa, que és un paratge ben bonic.
Segon dia de mala previsió (la veritat és que estem tenint molts dies seguits de sol i calor, sense anar més lluny a 2500 metres hem vist 28 graus a les 4 de la tarda), així que també farem més quilòmetres. Anem a la boca sud el túnel, però en arribar-hi sembla que aquí fa més bon dia. Ens animem, carreguem les motilles i marxem direcció els estanys de Besiberri, sabent que no hi arribarem doncs no hem agafat massa menjar i tampoc el dia sembla que s'hagi d'aguantar. Al final arribem fins el mirador de la cascada a dalt de tot i passem una bona estona tirant "pedretes" al riu, una cosa que a la Sira li agrada molt. Baixant no hem de córrer, però en arribar al cotxe, dinem dins doncs passen quatre gotes i sentim tornar.
I s'acaben les vacances amb la visita a l'Aran park, que fem amb la familia de la germana de la Gemma, que també han pujat uns dies a la Vall d'Aran. Semblava petitet aquest parc, però al final fer tot el recorregut amb quatre nens petits fa que s'allargui bastant. Ens hi quedem a dinar dins que ja el portàvem i acabem veient tots els animals, llops i ós inclòs. A la tarda ens toca arreglar una mica trastos i carregar la furgoneta, doncs entre una cosa i una altra portàvem mitja casa a sobre.
L'endemà fem la tornada pel port de la Bonaigua i el del Cantó. Dinem a la Seu d'Urgell al parc de costat del riu Valira i cap a casa falta gent!!!
Sira, Nora, Gemma i Samuel
