Fa dies que amb en Francesc anem cap a sota el Far a buscar la famosa cova del far o del stop i no la trobem. Sabem que es troba sota els cingles baixant pel grau de Santa Anna, però no hi ha manera. Ho hem escorcollat tot. Avui hem decidit anar a parlar amb el capellà, perquè així amenys podrem certificar si existeix o no!!! Esperem doncs que acabi la missa del diumenge i quan ja es troba fent endreça l'anem a trobar. Ens explica que efectivament existeix i que ell hi ha entrat. Ens diu que es troba sota les antenes mateix, que si les agafem de referència segur que la trobarem.
Cop de cotxe i tornem cap a Santa Anna. És tard i pluvisqueja, però hi hem vingut tants cops que ara que tenim aquesta informació privilegiada ho volem tornar a provar. Tornem a baixar el grau a tot córrer, seguim el camí cap al sud-est i arribem més o menys on ens ha dit. Estem ben bé una hora més furgant, fins que al final en Gordillo em diu que ha trobat un cau de conills!!! Ens la mirem i ens decepciona una mica. És una entrada circular, efectivament de cova i no de "derrumbe" com els avencs del far. És una cova originada per l'erosió de l'aigua. No tenim gaire pila al frontal, és tard, però entrem una mica endíns. És molt estreta i no sembla que amb aquestes dimensions pugui tenir un recorregut de més de 100 metres. En Gordillo s'hi estira, s'hi cargola i primer l'haig d'empènyer perquè pugui entrar més i després l'haig d'estibar pels peus.
Res, és tard. Ja tornarem un altre dia amb temps. La primera impressió és que això és un cau de conills...amb una humitat escandalosa i amb seriosos dubtes que continuï gaire més tros...
Gordillo i Samuel
