Aquest any la sortida d'estiu se'ns ha anat retrassant i al final ens plantem a l'octubre amb la idea d'anar a fer el Lustou. No serà que no porto anys parlant-ne d'anar-hi...Com que de moment, malgrat el dia ja s'ha escurçat molt, no fa molt fred, decidim rematar la temporada de xiruques ja pensant amb les botes d'esquiar. Sortim divendres a les set del vespre i sopem poc abans d'arribar a Ainsa. Hi tenim quatre hores i quart en cotxe fins a Fredançon, on dormirem amb la furgo.
L'endemà al matí no ens llevem pas molt d'hora. En Joel diu que parlen de 4 hores, 4 hores i mitja fins el cim, doncs són uns +1700 bastant directes i poc menys de 14 km anar i tornar. Com que només porta frontal en Xevi esperem que claregi una mica. Hi ha gent que ja ha sortit molt d'hora. Nosaltres un cop menjats i havent dormit molt bé, enfilem la pista fins a trobar el sender de pujada. A partir d'aquí en Joel que s'està entrenant d'amagat porta un ritme infernal de 600 positius a l'hora. Passat el refugi demano el primer temps mort, una mica d'aigua i seguim. No ens enfilem cap al coll que marca al camí, a l'esquerra, sinó que tirem recte amunt fins a petar sota una canal descomposta. Es pot pujar directe tot i que la roca està molt desfeta. Nosaltres tirem amunt tot i que a l'esquerra encara quedava una altra oportunitat de camí menys dolent. Ens plantem al coll, just sota la carena i ens anem al bivac a menjar que venta una mica. Allà xerrem amb un parell de catalans que ja baixen del cim,
Seguim per la carena, que ens fa posar les mans a terra algun cop, bé en Xevi potser no. Per la vessant nord-oest flanqueja més camí, però també la boira ha deixat la roca més molla, en canvi a l'aresta és seca. Arribem al cim amb alguna clariana, però molts núvols en general. Fa una mica de vent i fred, l'estiu s'acaba. Potser aquest any no hi haurà tardor i anirem directes a l'hivern. Els arbres els costa canviar d'abric i el que hauria de ser una paleta de grocs i marrons encara té molt verd. Però en contrast amb la cota 1400 de l'aparcament, aquí dalt ja ha canviat el temps.
En total hi hem estat pocs minuts menys de tres hores a pujar inclòs parades...m'han fet suar. De baixada les passo magres amb els lligaments externs dels genolls...m'he deixat les plantilles ortopèdiques a casa i he acabat pujant sense cap plantilla a la xiruca i tinc el taló una mica vermell, això em fa trepitjar malament i se m'han carregat els lligaments. Així que paciència i avall. Tot i això arribem el cotxe sis hores després d'haver sortit, amb algun rovelló a la bossa i una banyada sencera al torreny de baix. L'aigua és freda, però no prou.
Bona sortida, aquest és el 3000 que fa 95 del Pirineu crec...en queden pocs pels 100, a veure si els podem celebrar aviat!
Xevi, Joel i Samuel
