RELATS DE MUNTANYA: d’agost 2008

dissabte, 30 d’agost de 2008

COMA D'OR

Escrit per Jordi Juvanteny

Coma d´Or (2835 metros)

Ja a l'aresta abans de fer el cim Ascensió molt recomanable amb sorpresa final al Pic de Coma d'Or per la Coma d'en Garcia que ens portarà pels límits de la Catalunya Nord amb l'Ariège. Ruta relativament solitària on ens veurem acompanyats en tot moment per vaques a l'inici i fantàstics cavalls més tard.

Coll de Pimorent - 1.920 metres

Presa - 2.142 metres - 30'

Portella de la Coma d'en Garcia - 2.534 metres - 1h 45'

Portella de Cortal Rossó - 2.501 metres - 1h 55'

Puig de la Coma d'Or - 2.835 metres - 3h

Portella de Cortal Rossó - 2.501 metres - 4h

Portella de la Coma d'en Garcia - 2.534 metres - 4h 15'

Presa - 2.142 metres - 5h

Coll de Pimorent - 1.920 metres - 5h 20'

Desnivell: 1.162 metres

Distància: 15,33 km

Sempre és agradable visitar els territoris que havien estat part de Catalunya en algun o altre moment de la història, per això qualsevol excusa es bona per tornar a la Catalunya Nord, concretament a l'Alta Cerdanya. A Puigcerdà ens dirigim cap a la Guingueta d'Ix i d'aquí seguim cap al poble de Porta tot passant per Enveig i La Tor de Querol. Just després de sortir de Porta ens desviem a la dreta per encarar el Coll de Pimorent, i després de quatre revolts mal contats, ens plantem a dalt de tot del coll. Agafem la pista que s'endinsa per la Coma d'en Garcia, però al cap de molts pocs metres deixem el cotxe, ja que anem molt carregats i costa superar alguns trams de la pista.

La ruta comença resseguint una pista que va passant pel mig de vaques, creuem el Rec d'en Garcia, i continuem per la pista tot deixant el rec a la nostra dreta. Aquesta pista te una pendent suau però sostinguda que et permet entrar en calor. Al cap d'una mitja hora arribem a una petita presa, lloc on molta gent hi arriba amb el cotxe. Aquí deixem ja la pista i la pendent s'accentua. Anem guanyant alçada sempre en direcció nord-est cap a l'evident coll, que sembla no arribar mai. Diversos grups de cavalls pasturen en les proximitats del coll, estan acostumats a la gent i es deixen tocar i tot.

Un cop a la Portella, podem observar ja per primera vegada el cim de la Coma d'Or, i del Puig Pedrós de Lanós. Encara ens queden força lluny. En aquest punt també podem veure el Refuge des Bésines 500 metres mes avall direcció nord. Ens trobem en un lloc emblemàtic, ja que en tot moment estem resseguint la frontera històrica entre Catalunya i el Regne de França, en l'actualitat una simple divisió francesa entre les regions del Llenguadoc-Rosselló i el Midi-Pyrénées.

Deixem enrere la portella i també la pendent, ja que a partir d'aquí comencem a perdre una mica d'alçada per arribar tot planejant a la Portella de Cortal Rossó. A la dreta observem per primera vegada l'Estany de Coma d'Or. Continuem tot planejant cap al nostre cim. La veritat és que ens creuem amb molt poca gent, és una ruta força solitària però bonica, ja que en aquesta zona convergeixen les muntanyes de la Cerdanya amb les de l'Ariège i les d'Andorra. El camí és molt evident i no té pèrdua.

Finalment, després de plans i curtes pujades ens plantem al peu del cim per afrontar l'última rampa que ens portarà fins a dalt de tot. Possiblement sigui la rampa més forta de l'ascensió juntament amb l'última pala abans d'arribar a la Portella de la Coma d'en Garcia. És una excursió de molt bon fer. Un cop a dalt l'aresta se'ns obra un nou horitzó i el Carlit i l'Estany de Lanós ens donen la benvinguda.

A partir d'aquí la cosa es complica, veiem el cim molt aprop, a pocs metres al nord, pel que continuem per l'aresta que es va fent estreta per moments. Baixem a una petita bretxa i ens trobem amb una llosa de pedra horitzontal d'uns 2 metres que ens talla el pas. El pas és molt curt, però és bastant aeri, realment és sorprenent trobar aquell pas, ens l'havien comentat però fins que no i ets no el pots jutjar. El pas deu ser I+ però és aeri, mes propi de gimnàstica que no pas d'escalada. Hi han dues opcions, una d'elles es fer el pas amb una bona flexibilitat, i l'altre es desgrimpar una mica per la vessant de Lanós (a la dreta), fer un petit flanqueig just sota la vertical del pas, i una grimpada final per tornar a l'aresta. Aquesta variant potser és de II grau però els moviments són més naturals i no tan gimnàstics com passar per dalt. També és força exposada però com a mínim no és aèria. I és més complicada de tornada, pel que una bona solució podria ser, passar per la variant d'anada al cim, i tornar pel pas de 2 metres. En tot cas sempre és recomanable fer el que es vegi clar.

Ara si, per fi el cim. El dia es esplèndid i la panoràmica és nítida, podem veure des de el Puigmal i les muntanyes de l'olla de Núria fins a la Pica d'Estats. Bones vistes de les muntanyes d'Andorra, de l'estany de Lanós i de la cara oest del Carlit. Just al davant nostre, al nord, ens queda, molt aprop, el Puig Pedrós de Lanós. Fem les fotos de rigor i tornem pel famós tram explicat anteriorment.

Ja només queda desfer el camí de tornada fins a la Coma d'en Garcia, però abans aprofitem per enfilar-nos a una cota que hi ha just al sud del cim, uns quants metres més baixa que el cim del Coma d'Or.

Ruta molt recomanable amb el pas de la cresta final que deixa un regust molt agradable i dona caràcter al cim, i la satisfacció de pensar que molt poca gent que visita aquesta muntanya en té realment el cim.

Jordi, Anna, Francesc, Gemma i Samuel