Amb l'anticicló que tenim a sobre dormir a la furgo per cap d'any no és cap disbarat. Ja fa un parell d'anys també vam tenir un cap d'any força temperat, al sud de França. Així que cap al Pirineu falta gent. Farem una mica de tot i a tot arreu. Comencem el dijous fent pistes a la Molina amb les nenes. Pugen també en Xevi i en Jow i la Júlia, i fem un matí de cintes amanit amb dues baixades amb el telecadira de 4. Per la Nora és el primer dia, la Sira fa 15 dies vam fer una pujada per provar. S'ho passen pipa pujant i la baixada progressen adequadament que se diu! La part plana de pista llarga ja la baixen soles!
En vé dinat ens despedim dels amics i nosaltres continuem cap a la Seu d'Urgell i el Port del Cantó. Ens quedem a dormir a l'aparcament de Rubió, ja que divendres tenim ganes de caminar una mica. No he estat mai al refugi de les Comes de Rubió i mira que he vist cops els rètols, però sempre que passem per aquí ja és de tornada i és tard per una parada. Divendres ens llevem amb un cel radiant i sortim caminant de l'aparcament de baix. Són uns 11 km anar i tornar i uns +300. El camí d'hivern és força solei fins que arribem al bosc. Allà està tot ben nevat, però com que la neu és dura podem anar pujant sense enfonsar-nos gaire. Arribem a mig matí al refugi, molt bonic, al mig d'un prat. Queda a la cara sud de Portainé com si diguéssim i connecta amb Sant Joan de l'Erm. Esmorzem una mica i cap avall que fa baixada, tot xerrant amb la Sira i la Nora dels animals del bosc i de com els cuidaran el camí se'ls fa ben curt. De fet tal com volen viure avui haurem de veure els "gnomos"!.
A la tarda comprem una mica a Sort i seguim cap a Portainé on farem el cap d'any i ens quedarem a dormir. Passem la nit de cap d'any envoltats d'autocaravanes i furgo's. La nit ha estat plàcida, gens de xivarri, molt agraït perquè quan vas amb nenes petites que es despertin a mitja nit no fa gaire gràcia. L'endemà ens llevem d'hora i anem a fer pistes a Portainé. Avui es noten els progressos de fa dos dies, poden fer la pista de debutants soles i ens van seguint. Aprofitem per pujar 2 cops als telecadires i fem la pista que fa la volta de més de 2 km, tots quatre en fila!!! Molt bon progrés. La Nora que és més petita li falta força, però la Sira ja s'espavila molt! Jo mentre baixo i pujo em vaig mirant les muntanyes, i un cim punxegut sobre uns plans em crida l'atenció...dedueixo que deu ser cap a Tavascan. Al migdia anem cap a dinar i la Gemma es queda a aprofitar una mica el forfait de debutant. Dinem i a la tarda marxem cap a Tavascan, on tinc la intenció de fer una matinal ràpida diumenge.
Em llevo a dos de vuit, preparo la motxilla i a les 8 ja surto cap amunt amb les pells. Tinc ganes de fer el Pic de la Coma del Forn que fa anys vaig fer caminant. He vist que hi ha de 4 a 4 hores i mitja, així que si vull ser a dos d'onze a la furgo haig d'anar per feina. Em poso el mono de treball i cap amunt. La neu està durota, no arriba a ser de la que patines arreu però sí que em fa serrar les dents. La pujada fins al llac és el tram més dret, sense ser-ho massa, però amb neu dura toca clavar cantells. No poso ganivetes perquè després amb tant fregament quedaré mort! Vaig pujant i el sol fa ullades, però el dia està entaranyinat. Arribo dalt del cim a tres de deu. Menjo mentre contemplo aquestes muntanyes. Ara estic segur que el cim punxegut que veia des de Portainé era el Pic del Ventolau, pendent de fer.
Pells fora i baixada ràpida. La neu no ha transformat del tot, però em deixa baixar dignament. Fa uns quants anys quan en Popi estava al refugi tot això era més solitari. Llavors era el bressol dels freerider's i l'ambient molt familiar. Ara ha canviat una mica per dir-ho suaument...ara està tot trillat i no precisament de traces d'esquí...Mentre vaig rumiant sense donar-me'n compte ja sóc a la furgo, dos d'onze puntual!. Les nenes ja s'han llevat i esmorzat. Recollim trastos i cap al Port de la Bonaigua a dinar. Allà la Gemma posa pells i s'enfila direcció sud cap al pic de sobre les pistes. Jo em quedo amb les nense a fer l'indio amb el trineu. Trobo unes pendents perfectes perquè puguin tirar-se soles i finalment també em fan tirar a mi.
Ara que ja estem tots cansats, baixem cap a Arties a posar gasolina i a recollir el pot que ens vam deixar fa un mes al càmping. Pugem a dormir a Beret on demà tenim intenció de fer una bona sortida. Sopem de gust i a dormir, prèvia sessió de cine "disney" com cada dia...sort que les repetirem uns quants cops perquè se m'escapa algun cop de cap...La nit és tranquil.la i al matí el cel es blau. Carreguem tots els trastos doncs avui la logística és important. Carreguem les nenes al trineu, jo la motxilla i els seus esquís a l'esquena. Nosaltres dos amb pells, jo amb corda de 5t de resistència groga per estirar el trineu i la Gemma corda per retenir-lo a les baixades. La idea és fer així els trams plans i quan comenci la baixada, els posarem esquís. Fem el primer tram pla i a la que comença baixada els posem els esquís de pista. Genial i així fins a Montgarri! La Sira hi baixa sola incloent alguns trams de pista estrets. La Nora la retinc amb el pal en algun lloc, però arribem a Montgarri a l'hora d'esmorzar. La tornada ja veurem com serà...
Visitem l'església i quan sortim ja tinc tot els estris apunt. Les nenes dins el trineu i jo a fer de "husky". Són uns 5 km i uns 300 de desnivell...farem una bona suada. M'ho agafo amb calma però constant, sense parades. Els trams que fa pendent semblo els cavalls dels tres toms de Moià quan agafaven la baixada del Mestre i tombàven cap a l'església...bufa que bufaràs i no paris que no arrencaràs! La Gemma va a darrera i també suant. Pugem a bon ritme, al final poc més d'una hora estirant el trineu. Bon entrenament "follet tortuga". Ara quan vagi sol aniré lleuger com una ploma!!!
Dinem i a la tarda baixem a Vielha a posar gasolina i a comprar i seguim ja de tornada per parar prop d'Areny de Noguera, on volem fer la ruta fins el jaciment dels dinosaures d'en Blasi. És una caminada llarga per un camí poc fresat. No està gaire cuidat i el conjunt ha envellit malament...El jaciment és poc clar, tot i això hem pogut veure les reproduccions dels ossos que es van extreure i un parell d'ossos petits reals que no van extreure, que de fet és el que més m'agrada, haver vist autèntic òs de dinosaure!
La ruta se'ns fa una mica llarga i després anem a sota el poble a veure les petjades, que es veuen força bé. Amb tot no arribarem pas a dinar a casa, serà més aviat a berener, però a les nenes els hi ha agradat molt la reproducció del dinosaure!!!
Bon any 2022!
