Segurament aquesta sortida hagi estat el tancament d'aquesta temporada d'esquí. Tot i que no ha estat un any de molta neu, arribats al maig, en sobra per seguir esquiant!!! A mitja setmana ja tenim l'Edu escalfant i proposa una ruta que ja tenia a la llista de l'any passat, així que no costa gaire apuntar-s'hi., el Pic Russell i el Russell sud oriental per la canal nord. En Xevi i en Jow fan el mateix, només falta en Guillem que ja estarà pel Pirineu i aprofitarà el diumenge per estirar les cames. Marxem gairebé a les set sense córrer i parem a sopar al mateix lloc de cada any. Que ningú es faci il.lusions, no és cap restaurant.
L'Edu que porta tota la tarda per Benasque ja ens espera a dos d'onze mig adormit a la furgo i pràcticament arribem junts amb en Guillem que vé de Bujaruelo una mica fos. No n'hi ha per menys, ha dormit una hora i s'ha tirat 18 hores escalant glaç i mixte...i encara ha de sopar. A les 11 tocades i retocades aparequem les dues furgos i mentre sopa fem petar la xerrada i cap a dormir, doncs a les 6 ja volem sortir.
Ens llevem amb un cel radiant, un bon regel i amb esquís a l'esquena fem el primer tram de la Besurta fins al pla d'aigualluts, doncs encara que podem calçar un parell de cops fins aquí no és contínua. Enfilem per la vall de Barrancs passant per l'esquerra, el desaigua del llac. Travessem el llac practicant els dos estils que tenim... que venen a ser "a fondo que la cosa es posa fea" quan es pla i "estil llimac" quan comença la pujada cap al coll. Poc abans d'arribar-hi afegim un tercer estil que és que tanqui la porta l'últim, doncs comença a fer un vent de mil dimonis aquí al coll.
Un cop dalt traiem pells i baixem per neu durota tot flanquejant cap a l'esquerra per pujar cap a sota la canal. Aquí el vent torna a bufar de valent i fins que no ens protegeix la cresta de Salenques rebem de valent, tant que ja ens venien ganes de fer mitja volta. Un cop al pla ens dirigim cap a la canal a resguard del vent. Estem de sort i sembla que hi ha traça d'ahir, així que no caldrà picar amb les botes tan fort com ho fan les forces de l'ordre per dissoldre les muralles humanes. En Jow es posa primer i avui en Xevi, que no ha passat de primera en tot el camí, acompanya en Guillem que està entre al "limbo" entre despert i adormit. Canal molt estètica i divertida, sobretot pels que amb 45º ja fem el fet, sortim a dalt i jo que ja em veia anant directe al Russell sud oriental em diuen que no, que primer anem a fer el gros. Catxim, a mi que em faltava el petit em volia estalviar el gros.
Segona tongada de llimacs, ara sí més abundants, doncs ens arrosseguem una mica tots. Aquest vent és empipador i la ruta fins aquí ha estat llarga. Tampoc estem en una forma esplèndida i el rastre que anem deixant ho certifica. Trons a dojo. Un cop a la carena ja veiem el cim, hi arribem, quatre fotos i ja menjarem més avall que aquí surt tot volant avui. El balanç ja és una bossa de pells al Mulleres i una bossa de ganivetes als Besiberris. No volem seguir escampant material per la muntanya. Baixem i anem a fer el Russell sud oriental, ara sí em sembla que ja els tinc tots!!! Catxim altre cop, l'agulla sud no la tenia!!! La sud-oest sí però la sud no! Sort que me'n he donat compte a casa, perquè allà m'hagués fet bastanta mandra anar-hi.
Desgrimpem la canal com els gripaus d'esquena i aquí sí en Guillem ens arrenca els adhesius, doncs encara estem a mitja canal que ell ja fa becaina a baix. Un cop tots a baix, pells fora i baixada fins a sota el sot fent mini-circular. A partir d'aquí, altre cop amb un vent de mil dimonis, calcem pells i en Jow dóna pas als vehicles lents i pesats, que obrin traça fins al coll. Malgrat no ser el més pesat físicament, sí que ho dec ser en sentit metafòric, així que agafo tiquet i començo a encadenar voltes maria fins al coll, on m'espero que arribin els companys. El vent xiula fort i no vull que em passi com jugant a l'oca a Amitges fa un mes, que cada dos per tres em tocava tornar a començar.
Un cop tots dalt, practiquem una mica els "geo catalans", ajupits i de quatre grapes amb les armes a la mà (esquís) per si de cas i un cop al coll ens llancem com kamikazes esquivant al vent, per retrobar-nos un pèl més avall. Avui la neu no ha transformat massa, però almenys aquí es deixa esquiar bé i guadim d'una bona baixada de amples i ràpids girs.
Falta un número final de circ de soleil, una volada d'aquelles que feia temps que no feia, intentant fer un bot amb els esquís en un lloc pla. Després de tres "espagats" m'ha saltat l'esquí, sort. Bones rialles, merci per recollir-me els esquís, els pals, ajudar-me a aixecar-me, fer-me un bon massatge a les cames, etc... "ejem", "ejem".
Al final una ruta d'uns 20 km i prop de 2000 positius i amb una canal divertida. Parem a menjar un entrepà a Benasque i d'aquí a copilots de la fórmula 1...
Xevi, Guillem, Edu, Joel i Samuel
