Feia temps que trobava a faltar moure'm per l'Ariège i cada cop em costava més de frenar el desig d'anar-hi. La setmana passada ja vam estar apunt d'anar-hi, però al final no va poder ser. En canvi divendres vaig anar a dormir amb el pensament posat en aquesta vall que feia temps que tenia ganes d'esquiar. Entre els cims de la Cerdanya francesa i els cims més al nord de l'Ariege hi ha un seguit de cims que queden en territori de ningú, força de mal accés des de l'est per Mijanes o Querigut ja que hi ha llargues pistes de bosc planes que queden tapades de neu. En canvi pel nord, abans de l'estació d'esquí d'Ascou hi ha aquesta vall planera que t'obre la porta a tots aquests cims. Un d'ells és el Pic de Balbonne! No em llevo especialment d'hora, però amb 2 hores i mitja de furgo ja sóc a l'aparcament. Són les 9 i poc, calço esquís sota l'aparcament mateix i començo a foquejar per la pista nevada. No hi ha ningú i fa un sol de mil dimonis, amb un cel blau fort rabiós que no fa justicia a la bellesa, perquè segurament és ben pacient.
Vaig guanyant metres per dins el bosc de faigs i pins, amb una lleugera nevada del dia abans. Hi ha trams que s'han de creuar rierols, però ho faig tot amb esquís als peus excepte els més profunds que no vull mullar les pells. Aquest tram de baix dirien que és poc esquiable, però a mi m'encanten tant de pujada com de baixada, esquivant arbres i buscant el millor pas amb el mínim dany, com a la vida.
Surto del bosc i ja veig les pales de neu pols que em faran gaudir avui. Les traço ben per la dreta, per deixar-me espai per la baixada. Vaig sol i tinc ganes de fer un bon dibuix. Escaire i cartabó vaig fent fins al coll de l'Euga, on veig el Pic de Llausès davant meu (amb certa intenció de fer-lo) i que dir de la Dent d'Orlú, que a l'est es veu un cim majestuós i inexpugnable a l'hivern. Baixo 20 metres i m'assento sobre el neret a menjar un plàtan. Trec pells i baixada amb neu primavera fins a sobre el llac. Aquí rai que hi toca el sol i ja m'ha desfet la capa superior, però ja intueixo que hi haurà orientacions ben glaçades avui!
Torno a posar pells i ja les trobo ara, les cares nord-est estan ben dures. Vaig pujant buscant la neu pols i sense ganivetes vaig fent. Arribo sota el Pic de Balbonne i traço diagonal cap al sol, a buscar les rampes més dretes. Vaig pujant fins que em trobo la neu força dura. Toca posar grampons i fer els últims 50 metres fins al coll. Allà molt bones vistes cap al sud, amb el Roc Blanc davant meu. Em giro i també veig la bona pala del Pic de Llausès. A la dreta ja veig el Pic de Balbonne. Té una petita aresta amb neu, així que amb grampons mateix continuo fins dalt. Grans vistes i ben cansat. Al nord tinc el Tarbesou i els llacs on vam dormir amb tenda amb les nenes ara fa un parell d'anys a l'estiu. Em vaig mirant la tornada, tampoc vull anar tard perquè avui hem quedat que recullo les nenes a l'estació de tren de la Molina que demà farem pistes.
Recupero els esquís i pells fora. Dubto si baixar amb gram
pons el primer tram, però hi ha tocat el sol. La neu està millor del que em pensava i puc fer bons girs, fins que arribo a l'ombra, allà tiro amb diagonal direcció el Pic de Llausès i ja m'adono que s'ha acabat el disfrutar. Perquè 5 cm de neu pols sobre gel viu és el pitjor que hi ha, petita llepada i grampons altre cop. Tinc el Pic de Llausès davant, però la petita pala veig que té el mateix glaç que on sóc ara. Res, ja el deixaré per d'aquí uns anys, tiro avall un tros més per sortir de l'ombra i em torno a calçar esquís. Això ja és una altra cosa. A la llunyania veig un parell d'esquiadors solitaris direcció el coll de l'Euga. Primer pensament tindré companyia. Segon pensament em petaran les pales de pujada que tan verges he guardat! Poso pells i segueixo la seva traça, vaig cansadot. Arribo al coll i m'adono que han tirat cap al sud, cap a la vall d'Orlú i estan dinant sota el coll. Jo tiro per on he vingut i em miro les pales que tinc davant. A la pujada m'havia guardat un bon espai per baixar, ara en gaudeixo amb 500 metres de desnivell de bona neu pols, fins entrar al bosc cap a 1600. Trobo les primeres ànimes amb cos humà que pugen amb raquetes, jo ja de baixada em fico al bosc i disfurto esquivant arbres, arrels i perdent cota. Ara els rius no em preocupen, ja no porto les pells posades. Algun grup més de raquetes va pujant i jo directe per la pista nevada em planto al cotxe a dos de quatre. Perfecte, vaig bé de temps. Al final han estat 6 horetes, per uns 15 km i uns +1300. No em farà res repetir aquestes pales el dia que torni al Pic de Llausès.
Endreço trastos i cap a esperar el tren, que arriba extranyament puntual, cinc minuts després que hi arribi jo. Pugem a dormir a l'aparcament de la Molina i l'endemà gaudim d'un bon dia de pistes amb les nenes. Fan un parell de cops la cinta i després ja no les podem arrencar del telecadira de Pista llarga. Jo tinc dues pujades pagades, però la resta les faig amb pells, per rematar el cap de setmana.
Llarga vida als Pirineus,
a la catifa blanca a l'hivern,
als prats verds a la primavera,
als llacs frescos a l'estiu
Sira, Nora, Gemma i Samuel
