VALL FOSCA, ESTANY DE FILIÀ I ESTANY GENTO

Fa 15 anys vaig estar per feina a la Vall Fosca i ara que caldrà actualitzar-la hem aprofitat un cap de setmana per veure que hi hauré de fer i de passada caminar amb les nenes per aquesta zona plena de llacs. Sortides de 400 o 500 metres de desnivell i de 5-15 km són les que ens van millor, així de dissabte a la tarda amb la feina feta, pugem amb la furgo per la pista cap a la Vall de Filià. Costa tenir una opinió concreta de la fallida estació d'esquí de Vall Fosca. Per un costat no crec que fes falta projectar una nova estació d'esquí a Catalunya quan les que hi havia ja feien aigües, i menys en una zona de poca neu i força ventat, perquè no ens enganyem, quan hi ha neu a la Vall Fosca n'hi ha a tot arreu...i sinó tens l'exemple de Llesuí a l'altre vessant, ja tancada. L'estació a més tenia una orientació sud-est seguint lavall, amb algunes pistes nord...tampoc era el millor racó. Per tant tinc clar que no feia falta. Ara bé, un cop "desgraciada" la vall no penso que sigui manera de deixar-la com es va deixar. Les instal.lacions de les pistes d'esquí devien estar al 70% executades, a falta dels cables, les cadires i acabar els edificis d'arribada i arrencada del telefèric. Amb això, entre estiu i hivern, la Vall Fosca encara n'hauria tret algun rendiment com a Vall, no com empresa. Però els bancs van deixar de finançar el desastre que finançaven i ara ha quedat desastre i mig. Algun dia caldrà o acabar-ho o desmuntar-ho tot. Per això dic que costa tenir opinió de què cal fer amb tot allò.

Bé, nosaltres a lo nostre, aparquem a la tarda i sortim caminant fins l'estany de Filià, una joia d'estany amb unes truites de 2 pams. Llàstima que no hem agafat les canyes, perquè aquesta tarda ens l'hauríem passat pescant! Caminada ara mateix solitària però ben bonica. Tornem a la furgo i baixem a dormir a la presa de Sallente, ja que demà volem pujar a l'Estany Gento per la canal de Pigolo que ja hem fet estiu i hivern, i seguir l'antic carrilet que farà les delícies de les nenes.

Ens llevem d'hora i a les 9 ja estem caminant. Avui la Nora flaqueja una mica, però quan arribem al carrilet i els túnels revifa i seguim caminant fins l'estany. Parada per esmorzar al costat de l'estany fins que la Gemma diu "coi aquesta aigua puja, m'estic mullant el cul". Doncs sí, en qüestió de minuts veiem com l'aigua puja cenímetre a centímetre, doncs com que és cap de setmana deuen estar bombant aigua del llac de baix cap aquest. Costa de creure que pugi tan ràpid el nivell d'aigua, tenint l'extensió que té l'estany!!!

Amb la panxa plena, baixada ràpida fins la furgo i cap a dinar falta gent!

Sira, Nora, Gemma i Samuel

TOSSALET DE LA COMA I PORT DE FILIÀ

Dissabte 28 de Febrer, Tossalet de la Coma +1.000 i pocs quilòmetres
Diumenge 1 de Març, Port de Filià +1.000 i molts quilòmetres (20 km)

Sortim dissabte al matí a dos de set per intentar arribar abans no donin la sortida de l'Open Vall Fosca. Hi tenim la nostra millor "representació" competint i nosaltres anem a fer de "claca". Arribem mitja hora abans, temps suficient per fer la motxilla, abrigar-nos i posar pells per plantar-nos a la sortida al costat de la sortida sense dorsal.  Esperem que donin la sortida i tirem quatre fotos, mentre retallem la primera paella per veure'ls passar. Un cop ja han passat tots, anem al darrera per pujar, en comptes de per la canal que pugen ells, per la del costat, la Pigolo i tornar-los a veure passar. Aquí però ens esperem una hora ben bé, doncs pel que es veu hi ha hagut molt tap a la canal i passat els primers que se l'han fulminat, la resta han quedat atrapats fent cua.

Finalment passen els companys i nosaltres seguim amunt fins al Tossalet de la Coma (2514) sota el Montorroio. No volem arribar massa tard i renunciem pujar al coll que porta al cim...Baixem pel tub que ha baixat la cursa i tot i que de lluny semblava que la neu estava prou bé ja veiem que no serà cap de setmana powder...fora de la traça apareix una neu humida un xic encrostada...bé el nostre pa de cada dia a Vallter. Tot i això per dins la zona "trillada" fem encara una bona baixada fins al cotxe. El dia que era una mica ventós s'ha anat arreglant i encar ens hem salvat. Al final ens quedem a dinar a l a carpa i tarda de passatemps pels pobles de la zona.

 

L'endemà hem quedat tots 10 per fer alguna cosa junts. La primera intenció era la vall de Filià, però quan aparquem per primer cop no ens fa massa el pes...sembla que esquís a l'esquena una bona estona. Després traiem el cap a Espui i aquí millor sortir amb bambes...després de fer una consulta popular, decidim tornar a Sallente on hi ha neu assegurada tot i que en el nostre interior tots pensem que és una llàstima repetir itinerari...així que quan enfilem paelles cap a la presa torno a veure pel retrovisor que la pista de Filià té neu al cap de pocs metres. Parada tècnica, consulta popular i declaració unilateral d'independència...cap a Filià, doncs tots hi estem d'acord. Allà ja s'ha avançat un altre grup que ja té les botes posades.

 

Sortim xino xano, a peu, un parell de paelles, fins que quan ens calcem esquís comença l'Open Vall Fosca 2...per no fer un paper discret, amb la Gemma ens posem darrera fent veure que tirem fotos...així queda dissimulat que anem amb el fetge a la boca...Fa dos mesos que no vaig a córrer i coi, sembla que es nota...Arribem tots al refugi-cabanya de Filià on la meitat del grup tira avall per no arribar molt tard a casa...tot i que els sap molt greu marxar, doncs amb el powder de neu pols freda que hi ha qualsevol marxa...

La resta seguim amunt, ara ja amb versió Open Vall Fosca 3. L'Adri i l'Edu es jugen a un "mano a mano" la pujada fins al port amb en Marc de testimoni privilegiat (pocs metres). Més avall la Martha és primera fèmina i una mica força més endarrera la Gemma i jo tanquem el grup, ara ja sí descaradament tirant fotos i fent el "ronso" perquè quedi clar que no és per força que quedem últims!!! Bé, de fet, en un exercici de sincerament personal jo sóc l'últim i prou bé em va xerrar amb la Gemma per despistar perquè fa estona que estic llepant de valent...La solució ja la tinc, dimarts i dijous comença de nou la temporada de córrer!!!

Per cert, la dificultat de les sortides ja queda impícita amb els quilòmetres de les sortides...

Adri, Martha, Joel, Núria, Brígida, Ivan, Marc, Edu, Gemma i Samuel

MONTORROIO I MONTSENT DE PALLARS

Moltes vegades havíem parlat amb la Gemma d'anar per la zona de la Vall Fosca, però sempre passàvem de llarg, ja que si teníem més d'un dia, segurament acabàvem rumb Aragó i en canvi ens queda lluny per anar i tornar en un sol dia. Però d'aquest cap de setmana no passa!!!

Aprofitant un llibre de la Vall d'Àssua, modifiquem una mica la ruta i en comptes de sortir per Llesuí, sortim desde la presa de Sallente. Enfilem per la canal de Pigolo i allà enllacem amb la ruta. Seguim direcció a la presa d'Estany Gento seguint el carrilet. Allà girem a l'est i ens enfilem amunt fins un petit llac artificial amb un rierol fet a pic i pala que hi desvia l'aigua dels torrents que baixen del Montorroio. A mitja pujada parem a esmorzar una mica, per clamor popular, al costat d'un rierol que ja té glaç al voltant. Amb la panxa plena seguim a munt fins al coll de la Coma d'Espós. Girem al sud i ens enfilem al Montorroio, cim molt característic pel seus colors vermellosos que destaquen entre blancs i grisos del voltant. Després d'un fals cim i voltant per l'esquerra arribem a dalt del vèrtex geodèsic. Bones vistes al cim de Peguera, que es mostra piramidal com pocs. Al fons també veiem la Pica d'Estats i el Sotllo. El dia és molt clar, ben cerè. Veiem fins a la Tossa d'Alp, resseguim el Cadí...girem el cap i veiem l'Aneto, la glacera no, però en canvi veiem el Mont Perdut i el Cilindro, també els propers Besiberris i fins i tot es distingeix el Comaloformo... La vista, com ja avisava el llibre, molt àmplia.

Seguim avall i anem carenajant. L'errem per la dreta, quan per l'esquerra era millor. Això ens dóna com a regal una baixada empinada per una tartera, just quan passen quatre isards ben alimentats per sota nostra. Seguim fins el coll d'Entremons, i debatim si dinar o arribar dalt del Montsent. Els vots a dues mans compten el doble, però al final tots convençuts tirem amunt. Mitja horeta i ja ens entaulem. Val a dir que el nom del coll li fa justícia. A la dreta un món verd i de formes arrodonides, valls iluminades i poc profundes. A l'esquerra un món pedregós i escarpat, esculpit de llacs (en comptem més de 10 des del cim del Montsent de Pallars).

Amb la panxa plena, iniciem el decens. En princpi voliem tornar al coll, però al final baixem per la sud directe, doncs s'intueix un camí, que si bé vertical, baixa per una canal protegida fins els prats. Un cop als prats ens dirigim al refugi d'Espuí i a la Cambra d'Aigües, però ni rastre de cap font...Aquí agafem el carrilet i tornem cap a Estany Gento. Una horeta pel camí de l'oest, amb un peu a cada via, ni llarg ni curt. Anem parlant i imaginat la gent que aquí hi treballava...déu ni do...i quan ferro que hi ha abandonat...quin mal al cor...

Arribem a la canal de pigolo i avall, que serem al cotxe a tres de set. Hem sortit a tres de deu, sense córrer, gaudint del paisatge, però sense parar. La tardor, al matí i al vespre, les millors llums amb l'herba ja cremada d'un llarg estiu que no ens vol acabar de deixar.

Albert. Mercè, Xevi, Gemma i Samuel