Em feia il.lusió rematar la temporada d'esquí de muntanya amb algun cim de 3000 metres que no hagués fet abans, així que vaig començar a mirar la zona de la Maladeta on n'hi ha ver donar i per vendre i el primer que em va venir al cap (deixant de banda el Russel Oriental que potser a hores d'ara ja hi ha poca neu) va ser el Pic Sayó.
Fa uns quants anys amb la Gemma vam pujar el Pic Cordier i tot i que el Sayó quedava allà al costat no hi vam anar, doncs estàvem cansats, tot pensant que ja hi aniríem un altre dia. Però aquest dia s'anava allunyant i m'havia quedat al tinter. Com que aquesta temporada no he sortit massa i tampoc estava gaire fi de forces, no es tractava d'allargar la ruta més del compte, així que vaig pensar que pujant directe cap al coll d'Alba, si estàvem molt cansants sempre podríem anar a fer la Dent d'Alba, que també em quedava, i si les forces acompanyaven doncs cap al Sayó i el Bondidier...
Sortim dissabte a la tarda-vespre amb una bona pluja, malgrat la previsió per diumenge és un bon sol. Passem el viatge prou ràpid repassant tota l'actualitat del "lecturas" i de la política. Parem a sopar i dos quarts de dotze ja estem dormint passat Benasque. L'endemà tot i llevar-nos a les 6 anem fent i entre que encara hem d'aparcar el cotxe a la Besurta i fet i pescat, sortim amb els esquís a l'esquena a dos de vuit tocats.
La neu està reculant amunt, som juny. Altres vegades més amunt l'hem trobat i d'altres més avall. Així que res de queixar-se i esquís a l'esquena fins poc després de la Renclusa, bé de fet gairebé sota el llac de Paderna. A partir d'aquí tot i que fa sol i calor, la neu no està tan malament com em pensava i a mesura que anem pujant es va endurint fins que sota el coll d'Alba la trobem dura amb una minúscula capeta de la nevada del dia anterior. Poca gent per no dir ningú a la nostra ruta, totalment sols tot i que els aparcaments de baix estan a "tope". Arribem a dalt del coll d'Alba amb grampons i ens mirem la Dent d'Alba. En Russi i en Xevi l'ataquen per l'aresta cimera que passa per la Muela. A mi em sona que quan vam fer la Muela d'Alba vam quedar tallats de cop...així que vaig senglejant una mica més avall fins que queda confirmat que hem de passar per baix. De fet el més pràctic és flanquejar per la neu fins quedar sota una diagonal nevada que et deixa a un petit coll entre la Muela i la Dent, on pugem també amb grampons. Cim petit si ens volem posar el punt més alt, quatre fotos i avall que tenim molta set.
Un cop al coll ens tornem a mirar el Pic Sayó, em sap una mica de greu deixar-lo per una altra ocasió, doncs tampoc estic tan cansat i sembla que amb esquís podríem arribar just sota el coll que el separa del Mir. En Russi diu que ja ens tirarà fotos i en Xevi que no es cansa mai diu que endavant.
Pugem la pala força depressa, però fem el préssec i no clavem els esquís al coll per 5 metres, doncs la neu aquí dalt és una mica dura i patina una mica. Calcem grampons i sortim per la cresta de roca i neu fins dalt del cim, bones vistes!!! Pujant ens ha semblat que podríem baixar en circular i tornar a buscar els esquís al mateix punt, però un cop hem baixat no trobem bé per on entrar a les pales, així que "au" tornem-hi cap al cim i baixem pel mateix lloc.
Sortim esquiant des del coll del Pic Mir amb bona neu i per damunt de quatre rocs entrem al coll d'Alba, avui esquiable des de dalt mateix, també amb bona neu. Aquesta part la disfrutem força i la neu tot i que s'ha estovat des del matí, amb velocitat es deixa conduir bé. De fet fem tota la baixada amb bons girs i apurem fins on hem calçat, just sobre la Renclusa.
Esquís a l'esquena i cap a dinar una mica, fi de festa major, fins l'any vinent!
Un pelut, un pelat i un pelut canós i aquest conte ja s'ha fós!
Xevi, Russi i Samuel
