La previsió de temps per aquesta setmana Santa no era la millor als Pirineus, així que entre això i compromisos familiars aprofito per treballar fins dilluns matí i així poder marxar tranquils amb la feina feta. Acostumats a fugir de l'entorn humanitzat, aquest cop aprofitem l'excusa del temps per visitar ciutats, museus i altres punts pendents que tot i haver-ne parlat molt s'havien quedat per fer. El primer, el museu de l'aviació de Tolouse, al costat de la fàbrica d'Airbus. Així que dilluns fem nit a mitja hora de Tolouse, per l'endemà dimarts passar-nos tot el matí visitant aquest museu, força interessant si t'agraden els avions. Tot i que no hi hem anat amb les nenes, últimament estan molt entusiasmades amb tot el que envolta el món de l'aviació, així que res millor que veure'n en directe. Amb més temps (i potser més per adults, també ha d'estar bé la visita a la pròpia fàbrica d'Airbus). Nosaltres dediquem tot el matí al museu i a la tarda visita a la ciutat de Tolouse, que era gairebé un pecat no haver caminat tot i haver passat pels afores forces cops. Ens queda per visitar el museu de l'Espai, a Tolouse mateix, però ho deixem per un altre cop.
L'endemà, dimecres 27 visitem el poble de Martas Tolosana, amb un petit casc antic perfectament circular i seguim direcció Pau, on visitem la ciutat en general, amb el seu funicular gratuït però també una residència d'estudiants que vaig calcular ara fa 10 anys , que no havia visitat mai però que em va portar força feina i no pocs maldeaps. Em feia il.lusió veure'n el pas del temps, crec que prou digne en aquest cas. Al vespe maxem a dormir a Barèges, amb la intenció d'aprofitar el dia assolellat per demà fer esquí de pista al Torumalet.
Passem una nit ventosa com feia temps que no teníem, sort que ja hem decidit dormir tots a baix perquè a dalt hauria estat impossible...a cada embestida del vent la Sira patia per si bolcava la furgoneta. Jo per tranquilitzar-la li deia que impossible, però per dins ja feia els meus números...2.800 kg x 0,80 de centre de gravetat a eix de rodes, és més o menys el mateix moment que força del vent per mitja altura...a 10 m2 màxim exposats al vent són 280 kg de pressió per igualar moments (que no vol dir que bolqui, vol dir que les rodes de l'altre eix deixen de reaccionar amb el terra...). Bona nit, no volcaràs pas! Així que acabem dormint ben tranquils. L'endemà dijous fa sol però encara una mica de vent. Esquiem la part que està oberta i pugem fins dalt amb el telecadira, tot i que les ratxes de vent fan que es pari a mig camí...aquí penjats no ens grada pas, baixem les pistes i acabem el dia esquiant els altres 2 telecadires on no bufa el vent. Hem salvat el dia, però no es pot dir que haguem conegut l'estació, hi haurem de tornar amb més neu i més bon temps. A la tarda per refer-nos anem a la piscina de Nayeo, on fem algunes braçades, però el que més ens encanta és el tobogan interior, ens hi devem haver tirat 30 vegades! Sort que aquí la gent bé a nadar i ens l'han deixat ben lliure! Anem a dormir al poble del costat, que demà farem intensiu cultural.
Divendres al matí ens apuntem a la visita de les coves de Bethárram, així ens distraïem, comencem la visita amb bus, després caminant, més tard amb barca i finalment amb tren, per quan sortim obrir el paraigues! Tot complet. Dinem i a la tarda pugem al Pic du Jer amb el funicular, que les nenes en tenien ganes. Pugem fins la creu amb boira i sense vistes, tot i que l'excusa era el funicular, però que menys la Gemma els altres tres ens queda clar que no ens agrada pas aquest ferragot penjat d'un cable, estirat sobre una via, que té més de 100 anys...quina por!!! Avui anem a dormir més aprop de la Pierre Saint Martin, que demà pinta bo, després de les nevades i volem rematar la temporada.
Ens llevem d'hora amb un dia assolellat i pugem a l'estació, on arribem poc abans de les 9. Ha nevat i tenim un paisatge de postal, amb un bon pamet de neu nova, a totes les cotes. La part més alta fa una mica de vent, però hi ha oberts els dos telecadires principal que et permeten fer unes bones esquiades. Quan vaig a comprar el forfait em trobo amb una sorpresa a l'ascensor, veig un noi, el miro i li dic "Jordi?", "Marc?", no em surt però en diu "David", ara sí, coi, si ens vam conèixer precisament l'any passat aquí mateix, essent de pobles no gaire lluny! També ha vingut a fer una mica de pistes i una mica d'esquí de muntanya. Ja quedem que a la tarda farem una mini-sortida, i l'endemà si el dia es deixa. Es nota que fa fred i avui sí que la neu es manté en bones condicions tot el dia. El vent ajuda a netejar el cel cap al nord, amb vistes cap a l'atlàntic, mentre que pel sud els núvols van xocant a les carenes. Aprofitem una bona jornada d'esquí i cap a la furgo a omplir la panxa. La Gemma acaba de cremar el forfait i quan arriba ja estem apunt amb en David per fer un tomb amb esquí de muntanya.
Sortim direcció sud-est, com si ens enfiléssim a l'Arlas, però en comptes de pujar-lo com que aquella zona ja la vam fer l'any passat i està més tapat el dia, li dic d'anar al Soum de Lèches, un modest cim a l'oest que l'any passat ja em vaig mirar. Primer incrèdul, però després més convençut, baixem quatre pales fins la carretera, on tornem a posar pells i pugem pel sud, gairebé amb esquís fins dalt. Foto, pells fora i baixada pel nord força bona fins al pla del fons, per tornar a posar pells i remuntada altre cop cap al llom de l'estació, amb bona baixada final. Dues horetes, 600 positius i poc mes de 6 km molt ben aprofitats i retrobats, m'ha fet especial il.lusió tornar a coincidir amb en David! Al final ens quedem a dormir a la Pierre, mengem pizza i l'endemà tenim pensat fer una matinal, però la nit ha estat molt ventosa i jo m'he llevat ben engripat. Miau, quedarà per l'any vinent! Tornada a casa i mona el dilluns, que ha regalat una bona estampa nevada a costat de casa, llàstima de no tenir veu per cridar "no friends on powder days!"
Sira, Nora, Gemma i Samuel
