ROC DE LA CALMA I LES BULLOSES

Cap de setmana de bon temps que aprofitem per anar a Font-Romeu i així les nenes poden esquiar una mica i anar aprenent poc a poc, que la setmana passada a la zona de Banyeres de Luchón les pistes estaven tancades i/o poc adequades per elles. Després que en Xevi em fes entrenar dissabte al matí pujant el Puigsacalm passant per Sant Bartomeu de Covildasses i per la carena de pla Traver, on el dia va ser emboirat i humit, vaig amb la idea de provar si ha estat profitós l'entrenament. Marxem dissabte tarda amb la calma i ens quedem a dormir a l'aparcament mateix de Font-Romeu.

L'endemà al matí fa un dia radiant i després d'esmorzar anem amb les nenes a practicar pista fàcil, pujant pel tele-arrastre. Al final s'hi estan abonades tot el matí, ben bé tres hores seguides, que tot i que la pista és curta és una bona col.lecció de baixades. Mentre la Gemma posa pells i puja +300 m fins dalt de l'estació, amb bones vistes. Canvi de torn, me'n vaig a fer un bon plat d'espaguetis amb ous ferrats i salsa tomàquet que les nenes arribaran amb gana i així jo també agafo energia per fer una escapada a la tarda.

Surto una mica abans de les dues amb la panxa plena, cosa que no és el millor, però pujo per pistes prou ràpid doncs el fred viu em fa córrer tot i que fa un bon sol. Vaig direcció al nord-oest per acabar pujant també per pistes fins dalt el Roc de la Calma. Trec pells i baixo fins la cara nord per bona neu de pista i allà em miro de reüll el Tossal Colomer. És lluny de nassos i la tarda se'm tiraria al damunt per la baixa forma que arrossego. Tot i això hi poso rumb pensant de veure com de lluny és, essent dos de quatre l'hora topall per girar.

M'enfilo per entre els arbustos i guanyo cota fins a sobre 2100 i d'allà vaig seguint per plans, sots i més plans fins que veig que el cim d'acostar-se res de res...encara queda una bona tirada, així que començo a canviar de rumb i m'en vaig direccó a l'estany Negre, així faré una mica de circular tornant per les Bulloses. Bona neu i quantitat, més de la que em pensava. I molta gebre. Sobre el llac almenys hi han 10 cm de gebre pura...bona per esquiar i dolenta per allau si queda colgada amb noves nevades. Trec pells i baixo fins al refugi-hotel de les Bulloses. El gran llac represat no està encara gelat. Se'm va fent tard i encara em queda remuntar l'estació. Fa sol però fa fred.

Arribo al peu del remuntador i torno a calçar pells per arrossegar-me aquesta última pujada. Se'm fan uns bons pans de glaç pur a les pells, res de pa de neu, pa de gel! Arribo dalt del cim del Roc de la Calma, que de Calma i de cim en té poc. De fet davant la indecisió de quin punt és el cim opto per enfilar-me al turonet central on hi ha la papelera. Indiscutiblement seria més alt si m'enfilava al mecanisme del telecadira però potser me'n traurien a cops de pal.

Pells fora i últims metres de baixada. En total han estat poc més de 3 hores, 16 km i +850 de pujada. He suat i disfrutat de valent a parts iguals. A la furgoneta a les nenes els hi ha anat bé descansar, dibuixar, escriure i cap a casa falta gent!

Sira, Nora, Gemma i Samuel

MONTSÉGU I SOTA EL PIC DE CESIRÉ (Banyeres de Luchon)

Banyeres de Luchon, del 6 al 11 de desembre de 2022

Aquest any per variar sembla que la neu arriba al pirineu pel costat atlàntic francès, així que aprofitem per fer camp base a Banyeres de Luchon i combinar caminades amb família amb un parell d'esquiades per conèixer les valls. Quan era petit havíem visitat amb els pares forces vegades Banyeres de Luchón i ara devia fer un parell d'anys que no hi anàvem. Fa un mes tenia pensat passar-hi quatre dies i visitar amb els colors de la tardor alguns racons on no havia estat mai, però al final es va torçar i vam canviar de plans. Aquest cop hi hem pogut anar i disfrutar força.

El dimarts fem camí cap a la Vall d'Aran i parem a Bausen, poblet pintoresc on tenia ganes de visitar la tomba de "mi amada Teresa", bonica història de principis del S.XX de com un poble es pot unir davant d'una injustícia. Com que ja som molt al nord no anem a Banyeres de Luchón pel Portilló, sinó fent la volta per dalt, que també es bona carretera.

L'endemà al matí encara es lleva amb bon temps i aprofitem per pujar amb família fins al llac de Oô, una caminada d'uns +300 de desnivell i unes 3 hores, que ens permeten arribar en aquest bonic llac represat on la neu ja ha enfarinat. Pensava que potser no la podríem fer amb les nenes per massa neu, però la final quatre clapes i res més. En Joel li toca una bona matxacada d'en Martí a l'esquena, però ja està valent i s'entrena pels pròxims dies. Esmorzem i al final ens quedem a dinar a la furgo, per la tarda fer un vol fins l'estació de Les Agudes i després traiem el cap a Bourg d'Oueil, una petita estació encara tancada que hauria estat ideal per la canalla.

 

Dijous ens llevem amb ganes de matinal i mentre la família dorm anem fins a l'estació de les Agudes per pujar fins al cim del Montségu, de 2368 m, punt culminant de la zona. En total són uns +950 m que van bé per entrenar una mica. Pugem per pistes i un cop sota el Pène Nere, que ja farem tornant, baixem fins a l'arrastre i pugem fins dalt per aquesta carena ben exposada pels dos costats, per ser pista d'esquí. La baixada bona neu fins a 1800, on els últims 100 metres tot i ser trepitjada està força dura. 

Matinal feta i ja podem anar a fer una passejada amb la família, aquest cop fins la cascada d'Enfer i la cascada de Coeur, una petita caminada abans no comencin a caure gotes. Aprofitem per dinar d'hora que a la tarda ens acostarem fins a Balnea, a Loundeville, unes aigues termals amb cinc espais on tots ens ho passem de conya. Tenen flotadors per les nenes així que podem relaxar-nos tots amb tranquilitat i per fer gana per una bona raclete al mateix poble.

Divendres ens llevem més tard i fem una caminada circular des del poble de Sode, recorrent un camí marcat que s'endinsa a la vall cap a l'est i retorna a l'altre costat per les granges, amb bones vistes i un bon sol, tot i que fa fred i cabem parant a la cascada de baix al poble. Amb en Joel i a mi ens toquen uns +250 de desnivells addicionals per anar a recollir els cotxes, doncs també s'acosta l'hora de dinar. La Sira ja arrossega una mica de febre i tos així que a la tarda toca fer una mica de bondat. La Núria i en Joel ens diuen que també venen la Marta i l'Adri de Santander amb el petit Marc, així que si tot va bé encara podrem fer una última sortida d'esquí tots tres i una caminada a la tarda.

Avui dissabte després de ploure tota la nit (jo no he sentit res), quedem a les 7:40 a casa en Joel per pujar amb l'Adri fins a dalt a Superbanyeres i fer un tomb per la zona...deu fer 7 anys que no feiem una sortida d'esquí de muntanya els tres! Sortim amb un dia tapat i nevant, però amb uns 15-20 cm de neu nova segons zona. Primer toca baixada fins al llac i després remuntem per pistes fins al remuntador a 2160. D'aquí entrem amb flanqueig fins a les crestes dels Clots i les resseguim un tros després que el cel s'ha obert i el cel blau ens anima. El Pic de Cesiré no sembla lluny, però les crestes estan ben carregades i un xic exposades. No hem agafat material així que és més assenyat parar quan ja no es pot fer bé amb esquís. Quedarà pendent aquest cim, bon mirador de la zona que té algunes canals bones per esquiar, però que no es pot sub-estimar, doncs està tot ben redreçat.

Pells fora i bona baixada per neu pols fins al llac altre cop. Aquí toca posar pells i suar fort la cansalada (jo) per tornar a l'aparcament i fer uns altres +1000 i pico. Sort de l'Adri que ens ha obert traça, ja que hauríem suat de valent! A veure si en podem fer alguna més abans no passin 7 anys més!

A la tarda fem una passejada totes les famílies pel port de Portillón a trepitjar neu, tot aprofitant que la Marta ha pujat corrent el port des de Luchón amb poc més d'una hora (em sembla que n'hi tardaria dues jo). Un cop a dalt paisatge hivernal i despedida, demà tots tornem cap a casa, fins la pròxima!

Marc, Marta i Adri

Martí, Júlia, Núria i Joel

Sira, Nora, Gemma i Samuel