INTENT PICA D'ESTATS

14 i 15 de Febrer de 2004

Després de parlar amb en Jordi, decideixo anar-lo a veure. Tinc ganes de fer la Pica a l'hivern. Em presento a casa seva i l'intento convèncer. No ho veu clar, diu que és molt lluny, que no ho farem...però a mi tot això em resona dins el cap i no em fa massa efecte. Finalment després també de parlar amb en Marc, decidim que marxarem!!!

Només estarem fora dos dies i això encara ens complica més l'operativa. En principi el primer dia, deixant de banda el trajecte, hem d'arribar fins als llacs, per l'endemà pujar el port de Sotllo i girar per la cara nord, fer el cim i tornar-ho a baixar tot (tornada amb cotxe a part). Ja d'entrada es veu una mica apretat si a més tenim en compte que pujarem menjar i les tendes. Tot i això a vegades l'empenta i l'il.lusió fan anar una mica més enllà del que és possible. Arribem a Àreu i primera sopresa: neu des del poble. Falta de previsió, doncs no comptàvem fer tota la pista a peu. Pensàvem pujar el cotxe força amunt. Es complica la sortida, doncs ara veiem difícil arribar als llacs i sense arribar-hi segur que diumenge no hi haurà cim...

Amb un dia radiant, després de parlar amb un restaurant per encarregar taula per diumenge (que agosarats), comencem a pujar amunt. De seguida recordem les paraules que hem sentit al restaurant, "on aneu?" i nosaltres "a la Pica", resposta: "a la Pica per aquí no hi va ningú a l'hivern... Veient des d'on hem de sortir ho comencem a entendre. Arribem al refugi de Vallferrera més tard de les cinc de la tarda. En Jordi ja proposa quedar-nos a domir allà. És una bona alternativa, però si volem una mínima opció de fer cim hem de dormir més amunt. Així doncs continuem, travessem restes d'allau, i així tot pujant se'ns fa fosc. Plantem les tendes sobre la neu com podem, amb piolets i pals per anclar. No han quedat massa planes i la nit esdevé llarga...A l'Arnau se li ha mullat el sac i fa una rasca!!! L'endemà al matí ens llevem amb algunes sorpreses. Una que les xiruques toves de tota la vida han passat a ser rígides (encara no sabíem que n'existien), dues que els mitjons són pals de golf i això que no veiem els forats on entrar la pilota...i tres que desclavar la tenda és complicadíssim. S'ha glaçat tot, pal, piolet, tenda, ganxo. Amb l'avaluació del panorma, decidim que tornar avall i arribar al cotxe ja serà el nostre cim!!!

Baixem com podem, depressa, doncs tenim taula encarregada!!!

Quin dinar, el més bo que recordo en molt de temps!!!

Arnau, Marc, Jordi i Samuel

PUIGMAL

Puigmal (2911 metres)

Escrit per Jordi Juvanteny

Ascenció hivernal al Puigmal des de el santuari de Núria i descens cap a Queralbs passant per Fontalba. Ruta una mica dura sobretot per la llarguíssima baixada, que et porta de 2.910 metres a 1.200 metres. Ús de crampons i piolet ja que la neu que estava molt dura i gelada en la part final d'ascenció.

Santuari de Núria - 1.960 metres

Pluviómetre - 2.580 metres - 1h 30'

Puigmal - 2.910 metres - 2h 30'

Cim de la Dou - 2.471 metres - 3h 30'

Fontalba - 2.074 metres - 4h

Queralbs - 1.200 metres - 6h

Desnivell: 950 metres i -1.710 metres

Desnivell acumulat: 2.660 metres

Distància: 21 km

Comencem a les 9 del matí a caminar des de el santuari de Núria. Sortim ja amb amb els crampons posats ja que la neu és molt dura. Els primers metres és fan molt depressa enmig d'un paisatge espectacular. Tota l'Olla de Núria està ben nevada. La neu està en molt bones condicions i no t'enfonses gaire. A mesura que ens endinsem a la coma de l'embut anem guanyant alçada amb pendents suaus fins a arribar al pluviòmetre. A partir d'aquí si que les rampes ja són molt dures fins al cim. La neu està completament gelada i sense crampons difícilment es pujaria. Es una pujada intensa però molt maca i només es pot fer que disfrutar. Si es va amb raquetes de neu atenció als trams glaçats ja que les raquestes perden l'efectivitat i es tornen molt perilloses. Al cap de dues hores i mitja arribem al cim del Puigmal. A dalt, com sempre, molta gent que arriba des de totes les vessants de la muntanya.

Fem les fotos de rigor i continuem amb la nostra travessa ja que encara no ens trobem ni a la meitat del recorregut, queda el llarg descens fins a Queralbs. Per la banda de Fontalba la neu és més tova i no n'hi ha tanta com per la banda de Núria i a la cota 2.400 ja no trobem neu. La baixada fins a Fontalba és coneguda per tothom i no té cap secret ni dificultat. Normalment quan s'arriba a Fontalba significa el final de l'excursió, s'agafa el cotxe i cap a casa, però aquesta vegada no és així, ens queden 11 km fins a Queralbs.

Aquesta segona part de l'excursió és fa molt llarga i dura ja que els genolls es van carregant degut a les hores que ja portem de descens. És recomenable sortir de la pista per baixar i anar buscant pel dret el camí per baixar directament cap a Queralbs ja que la pista forestal dona moltes voltes, això si, atenció que és molt perdedor. Finalment s'arriba a Queralbs, final de la nostra travessa.

 Marc, Arnau, Jordi i Samuel