Escrit per Jordi Juvanteny
Ruta poc freqüentada de la zona de Núria - Ull de Ter sense cap dificultat tècnica que ofereix la possibilitat de contemplar grans vistes i acumular desnivell a les cames que sempre va bé. Remuntarem la Coma de l'Orri, habitual en l'esquí de muntanya, fins al cim del Pastuira per continuar per la serra del Catllar fins al Puig de Fontlletera, just sobre el refugi de Coma de Vaca a tocar del Balandrau. La tornada es fa més o menys pel mateix camí.
Revolt de la Coma de l'Orri - 1.580 metres
Coll de la Coma de l'Orri - 2.498 metres - 2h
Puig de Pastuira - 2.675 metres - 3h
Puig de la Canal Mala - 2.558 metres - 3h 20'
Collada del Catllar - 2.538 metres - 3h 25'
Puig de Mantinell - 2.566 metres - 3h 40'
Puig de Fontlletera - 2.575 metres - 3h 45'
Puig de Mantinell - 2.566 metres - 3h 50'
Collada del Catllar - 2.538 metres - 4h 10'
Puig de la Canal Mala - 2.558 netres - 4h 15'
Coll de la Coma de l'Orri - 2.498 metres - 5h
Revolt de la Coma de l'Orri - 1.580 metres - 6h 30'
Desnivell: 1.687 metres
Distància: 17 km
A Setcases agafem la carretera que ens porta cap a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Just en una paella molt tancada, a uns 1.580 metres. Deixem el cotxe molt a prop d'unes torres d'electricitat. Els rètols ens indiquen el sender de la Coma de l'Orri. La Coma de l'Orri és una vall, segurament d'origen glacial, encaixonada entre els Gra de Fajol i el Puig de Pastuira, es una vall paral·lela a la de Ull de Ter. El Gra de Fajol Gran i el Gra de Fajol Petit separen les dues valls.
Al principi creuem una barrera i ens endinsem dins el bosc, creuem la línia elèctrica i un pont sobre el torrent. Seguim per dins del bosc, deixant el torrent a l'esquerra i de seguida sortim al mig de la vall. Continuem pel llit del riu ple de còdols i pedres blanques fins que el creuem, a partir d'ara seguirem deixant el torrent a la dreta. La pujada es sostinguda durant aquests primers compassos de pujada. Just mes o menys al mig de la vall, a uns 2.000 metres, arribem a una cascada, a l'hivern és un lloc on es pot practicar l'escalada en gel. Aquí la pendent s'accentua de veritat i penosament guanyem alçada fins arribar a una zona plana, molt verda. Realment és un lloc molt bonic, es poden contemplar molts isards. Creuem el pla i encarem les últimes rampes cap el coll de la Coma de l'Orri. Finalment, encara que sembli que no si arribi mai, arribem dalt del coll. Des d'aquí podem observar el gran desnivell de la vall, gairebé 1.000 metres des de el cotxe fins al coll. Al davant s'ens obra la vall del Freser, el Bastiments, el Pic de L'infern, el Torreneules, el Puigmal i la resta de pics de Núria.
Des del coll girem cap al sud, sud-est, i comencem a fer la carena del Pastuira, abans d'arribar-hi em d'anar superant petites cotes anomenades Cims de l'Orri. Finalment arribem al Puig de Pastuira, l'últim de la carena. Magnífica vista de la vall de Camprodon, de la Garrotxa, del Costabona i del Canigó per una banda, i de tot el pirineu oriental per l'altra amb els Gra de Fajol en primer terme. Com que anem bé de temps decidim continuar cap al sud i arribar-nos fins al cim del Fontlletera.
Baixem l'ampla carena del Pastuira en direcció sud-oest i de seguida arribem al Puig de la Canal Mala, una de les moltes cotes que trobem, però a diferència de les altres aquesta té nom. La serra és molt bonica, a la dreta tenim la vall del Freser i a l'esquerra la vall de Camprodon. Arribem a la collada del Catllar i continuem caminant per damunt de la serra del Catllar i després de passar per vàries cotes arribem al Puig de Mantinell, molt aprop ja del Puig de Fontlletera. I finalment amb menys de 5 minuts arribem al Fontlletera, punt final de la nostra ruta.
Bones vistes del Balandrau, el Torreneules, del Puigmal, el Taga i el Canigó. Es veu l'aparcament de Fontalba ple de cotxes i pensem amb la gentada que deu estar pujant el Puigmal i nosaltres estem ben sols. Ens volíem arribar fins al Balandrau però com que la majoria ja hi havíem estat decidim girar cua i tornar, les nuvolades comencen a créixer molt ràpidament, típic de la zona. En un tres i no res passem d'un cel completament serè a un de ben ennuvolat, és el perill del Ripollès.
La tornada la fem pel mateix camí, però un cop al peu del Pastuira decidim flanquejar per la banda de la vall del Freser per anar de dret fins al Coll de la Coma de l'Orri. A mig camí ens trobem amb una banda rocosa que ens talla el pas i ens veiem obligats a perdre alçada i després remuntar fins dalt els cims de l'Orri. Potser era aconsellable haver acabat de pujar el Pastuira i anar per on havíem vingut. Un cop al Coll de la Coma de l'Orri aprofitem per dinar i contineum el descnes cap als cotxes.
Francesc, Jordi, Arnau, Gordillo i Samuel
