S'acosta el final de la temporada d'esquí de muntanya aprop de casa, no sé si dir-ne un temporada atípica per poca neu al Pirineu, especialment a l'oriental i el central, però en canvi als Alps ha sigut un any de molta neu. Si miro enrera està clar que aquest 21 d'abril de 2024 no pot competir amb el 16 de maig de 2010, quan amb en Jow vam estar precisament a Ordino amb la intenció de fer el Pic de Cataperdís, havent de renunciar per fort vent i fred i amb molta neu vam fer el Pic d'Arcalís per error, perquè no sabíem ni on érem (http://relatsdemuntanya.blogspot.com/2010/05/intent-pic-de-cataperdis.html). Han passat catorze anys i no recordava haver tornat a esquiar per aquesta zona, més enllà d'un record difós amb l'Edu un dia de mal temps. Avui, amb la neu que tenim, és de les poques zones a poc més de dues hores de casa on podem anar, així que m'apunto amb en Xevi, l'Albert i en David que ja tenien la sortida pensada.
Sortim a dos de set i anem parant com si fós el bus a recollir la resta, fins que ens plantem a l'aparcament d'Ordino a les 9 del matí. Fas sol, però fa fred, avui la neu no transformarà pas. Pugem per pistes i encarem molt a l'est per pujar per un coll on puja tothom. La pendent es va adreçant i la neu està durota, així que acabem posant tots ganivetes per arribar dalt amb certa seguretat. Quan arribo dalt em miro l'altre vessant, on encara queda neu, especialment al Pic de les Fonts i al Pic del Pla de l'estany, on distingeixo un parell d'esquiadors solitaris seguits per un gos (el veuen amb prismàtics els tres que mengen de cara el sol). Pregunto si és el Pic de Cataperdís el que tinc a l'esquerra i em diuen que si, però per dins alguna cosa em diu que no. Arriben els companys i ens plantegem deixar els esquís al coll i pujar sense, però en Xevi i jo ens els emportem per si de cas. Quan no hem pujat ni cinc minuts, veiem que potser baixarem millor per l'altre costat, així que l'Albert i en David reculen a buscar-los. Un cop al "cim", fem foto i confirmo les meves sospites, ja hi he estat aquí i no és pas el Cataperdís. En Xevi mira el mapa per confirmar-ho, no és aquest, és el que està més a l'oest.
Esquís a l'esquena i arribem al següent coll, on ara sí deixem les motxilles i pugem tot xino xano a peu fins dalt. Bones vistes i bon mirador del Pic de Cataperdís, finalment 14 anys després. Hi ha faltat en Joel, que el tenim mig lesionat...cosa que vol dir que hi tornarem per fer-lo junts!. Tornem al coll i fem un mos tot esperant que s'estovi una neu que avui no s'estovarà.
Finalment baixem pel coll, neu dura que mossega, excepte la meva fixació que salta al cap de 4 girs i em toca salvar els mobles per no lliscar avall. El frè de la fixació ha funcionat i mira que la neu era durota. Em torno a calçar l'esquí i ara baixo vigilant més, no vull pas que em torni a saltar. Baixem fins enllaçar amb les pistes i d'aquí avall fins l'aparcament d'estiu. Tornem a calçar pells i bona manxada per recuperar amb poc més de 300 positius el pas cap a les pistes que ens porten al cotxe amb neu.
Dia d'impàs, abans no torni a venir fred i neu. No ha estat una temporada de neus abundants, però continuo sense queixar-me, he pogut esquiar força, més o menys com cada any des que van néixer les nenes. Neu no en sobra, però qui la busca la troba, tampoc cal ser dramàtic. Hem viscut temporades extraordinàries, i d'altres com les últimes més justes, però l'esperit continúa sent el mateix i això és el que preval! Que la força ens acompanyi!!!
