Les oportunitats s'han d'aprofitar i aquest cap de setmana hi havia bona previsió de temps. Abans no arribi el fred i la neu, tenia ganes de fer algun altre pic de 3000 m, ja que més endavant tinc pensades sortides més properes pel Pirineu Oriental...així que quan la Fina diu d'anar a la zona del Vignemale jo ja aixeco les orelles. Llàstima que és força lluny, en canvi a la zona dels Besiberris des de la presa de Cavallers encara la podríem fer marxant dissabte tarda. S'apunta també en Roger, així que ja tenim sortida muntada! Aquesta zona tot i que lluny, ens permet sopar a bona hora més amunt de Benabarre i arribar a les deu-quarts d'onze a l'aparcament per tal de fer-hi nit, sense que sigui una hora exagerada...Busquem bon lloc per dormir...i res millor que entre els contraforts de la presa de Cavallers. No cada dia pots dormir entre unes parets tan altes...sembla que siguem dins una piràmide!!!
L'endemà al matí ens posem a caminar poc després de les 7 del matí, pujant a la presa de Cavallers i vorejant per la dreta fins el fons de la vall, on trenquem per anar a buscar la vall del barranc de riu malo. Aquí el camí puja fort i en poca estona guanyes desnivell. Quan som sobre el primer llac aprofitem per fer un mos i fer passar l'entrepà avall. Fa molt bon dia, més aviat fresca però gens de vent. La canal d'accés al Comaloformo la tenim just al davant, només falta acabar de pujar la tartera.
Un cop a la canal, sort de la humitat que amb el fred s'ha glaçat la sorra i no patina gaire, enfilem amunt. Ens decantem massa cap a l'esquerra i acabem en un dièdre mig nevat que en Roger soluciona ràpidament. Ja és dalt la carena i veu el cim. La Fina s'ho mira però al final el "walkie" es precipita pendent avall, excusa perfecte per baixar a recuperar-lo i tornar a mirar per on pujar i així és com baixem uns metres per agafar el camí bo ben fitat, que més fàcilment també et porta dalt la carena. D'allà amb un parell de grimpades ens plantem al cim. Grans vistes i feina feta. Allà trobem en Carles que vé del Besiberri Sud per la cresta, també hi ha de tornar. Nosaltres també hi volem anar, així que després de quatre fotos, marxem tots quatre cap al Besiberri sud. Es pot fer gairebé tot per la cresta, de fet en Roger i en Carles així ho fan, tot i que algun tram es pot esquivar per sota.
Finalment arribem al Besiberri Sud. Molt content, doncs aquest és el cim que tenia entre cella i cella, des que fa anys vam venir per la vall de Conangles i un temps incert ens va fer tirar avall minant la moral. També tenia al cap els Besiberris del Mig, però ja vindrem un altre dia a fer-los doncs s'ha fet tard per tornar a grimpar. En canvi veien els estanys de Gèmena al vessant sud-oest...una circular em passa pel cap acabant a Caldes de Boí. El cotxe el tenim a Cavallers, però això ja ho solucionarem!!!
Baixant per aquesta vall, aconseguim fer una bona circular, més tenint en compte que quan vam fer la Cresta del Passet ja vam tenir temptacions de baixar-la tota...Afegim una mica de desnivell de baixada i potser quilòmetres, però val la pena doncs els llacs són molt bonics!!! No hi ha temps per banyar-se avui, però hi tornaré! Després d'alguna confusió amb el camí, poc marcat, arribem a baix, on ens toca fer dit a veure que passa per recuperar el cotxe. En Roger però està encara valent i al final mentre la Fina ens espera i ens guarda les motxilles, sortim ell i jo corrent pel camí directe cap a Cavallers a buscar el cotxe, 3 km més amunt.
Ara sí que tanquem la jornada excursionista, queda però tornar amb el cotxe, tot fent petar la xerrada i anant saltant de tema...fins arribar al mite, Shackleton...!
Fina, Roger i Samuel
