INTENT AL PIC MADRES

El Pic de Madres és un cim relativament modest, de formes amables, punt culminant de tota una massa muntanyosa separada de l'eix pirinenc principal, poc concorregut. Sempre hi trobaràs algú voltant pels cims, però en general els aparcaments dels punts de partida estan força buits. Hi havia pujat caminant per l'oest, des de Real fa molts anys però també l'havíem repetit amb les nenes el maig de l'any passat per la pista del refugi, per l'oest també. L'hem fet amb esquís, per l'oest. Però i per l'est?

Doncs per l'est ho hem provat dues vegades, i dues vegades no hem fet cim. Fa un parell d'anys amb les nenes i vam anar per Noèdes, pujant als llacs, però el cim quedava massa lluny. Havíem sortit de 1200 i poc i ja portàvem una bona caminada quan vam decidir girar. També hi va fer que el dia era poc assolellat, fred i un xic ventós al sortir del bosc. Avui hem repetit per l'est, però per coll de Jau. Tampoc hem fet cim, també hem girat força amunt, a escassos 200 m de desnivell del cim. També avui ha estat per una barreja de dia fred, un xic ventós a dalt, però especialment també per la neu que ja hi havia a la cara nord, neu dura i freda. 

Resumint, també queda pendent per l'est. Est i també, també i est. 

Però espero i desitjo que sigui amb esquís. Ara tinc ganes de pujar amb esquís des de l'est, sortint de l'antiga estació de col de Jau, a 1400. Segur que aquest hivern, per dolent que sigui, ens donarà aquesta oportunitat si estem al cas. Avui hem dormit al coll, per després baixar a l'antic aparcament de l'estació, petit com pocs. De fet deien que era l'estació d'esquí més petita del món, amb poc més de 100 metres de desnivell i un sol telearrastre. Sortim a les 9 tocades seguint l'antiga pista de baixada, fins que just abans de l'última pilona girema l'est per anara buscar la pista que porta al refugi de Callau. A partir d'aquí seguim pista i entrem i sortim del bosc un parell de vegades fins que al final ja abandonem la pista per seguir sender, que fins ben bé 1850 no s'aclareix per començar la zona de prats. Sorprenem un grup nombrós d'isards i seguim pujant sense ningú a la vista, per més que acabarem trobant sis excursionistes més, a part dels tres que pujaven tard per fer-hi nit. Malgrat el sol el dia és fred, i quan trobem les primeres neus ja ens anem fent la idea que no farem cim. De fet un dels alicients era veure el salt del burro, una imponent agulla que hi ha acabat els prats i que no sabem si fa referència a una orella de burro per la forma piramidal que té. Seguim fins al replà a 2240 on ja veiem la ruta que queda fins al cim, nord total i ja força blanca per fer caminant. Esmorzem al sol i girem cua, arribant a l'hora de dinar al cotxe, després d'explicar històries com sempre, avui m'ha tocat l'argument de la pel.lícula "enigma", que ja les va deixar facinades l'últim dia. Entre això i els pastorets de la Gemma, avui no hem fet el pic de Madres, però si que hem intentat com sempre fer els "padres".

 Sira, Nora, Gemma i Samuel

MONT CAPELL

Comença per nosaltres el bon temps per anar amb bicicleta sense que faci fred ni que la calor et deixi pastat a l'asfalt. De rutes verdes i planes n'hi ha moltes per fer, de llargues i de curtes. Avui dissabte tarda en fem una de curta després de posar les bicis a punt. És la que va de Palafrugell a la platja del Castell, gairebé 14 km anar i tornar però sense desnivell. Es nota que és el primer dia, sort de les genolleres perquè la Nora ja les estrena i la Sira s'ha salvat de pelar-se el genolls de miracle, perquè també ha aterrissat. Em recorda quan jo era petit, que cada dos per tres aterrissava i portava uns pelats de cal ample als genolls que la mare em curava amb pasta "lasar" que s'engaxava a la vena i les feinades que teníem després quan feia crosta...llavors farigola per desenganxar. Només de pensar-hi em sembla que ja baixo de la bici!

L'endemà diumenge tenim ganes de caminar una mica així que anem a Darnius a dormir, tot esperant veure les aurores voreals que s'han vist a Catalunya la nit passada. Tot i fer una passejada nocturna per les zones més il.luminades només aconseguim veure tontalitats liles i rogenques al cel, però res comparat amb les fotos que ens han arribat del dia abans. La intenció es pujar al Mont Capell, un cim modest de 1100 metres però que gaudeix d'una doble vista interessant, cap a l'est del mar Mediterrani i cap al nord del Pirineu Oriental, especialment el Canigó. Sortim de Costoja, on d'altres vegades hem dormit. Els seus carrers i els noms dels seus carrers són ben curiosos. El camí no és dels més transitats si tenim en compte que per ser diumenge no hem trobat ningú durant els 14 km i +650 de la ruta circular. Fa bona temperatura i a bon ritme arribem ràpid al Mont Capell, on ens abriguem que la brisa és fresca. Molt bona vista del Pirineu, encara amb neu a les cares sud. Molts cims ja coneguts i pujats des del Mediterrani fins aquí, des del Puig Neulós, al Roca de Frausa, les Torres de Cabrenç, Puig Nalt, Puig d'Ou, i el Puig de l'Estela, que tot i modest amb altitud espero un dia poder esquiar, així com el Comanegre!

Baixem cap a Saint Laurent de Cerdans per bon camí, sempre a l'ombra dels castanyers, també alguns avets. Un cop al poble ens queda el dubte de si tornar a pujar a Costoja per carretera o fer-ho per camins, però al final ens decantem per camins i l'encertem, ja que tot el desnivell es puja de cop i després és un corriol planer de bon caminar, perfecte per fer gana i arribar a la furgo per fer una bona endrepada. Queden molts racons a la Catalunya Nord, però avui en comptes de tornar per Prats de Molló ho fem per autopista i l'eix transversal que és més ràpid, fent parada a casa dels cunyats.

 Sira, Nora, Gemma i Samuel

PUIG NALT I COTLLIURE

Aprofitant el bon temps del cap de setmana marxem dissabte tarda a fer una mica el turista per Cotlliure, bonica població mediterrània que té un encant especial. Feia anys que no hi anàvem i la veritat, són una joia aquests poblets així com el tram de costa, res a envejar a d'altres indrets del món. Dormir aprop de Cotlliure però l'endemà ens movem fins a Sureda per fer una petita circular de poca més d'11 km i +650 de desnivell, que ens porta primer per un bosc d'alzines i més tard per una bonica fageda, fins a rribar sota el Roc de les Medes, el qual no pugem fins dalt perquè és una grimpada. Nosaltres seguim caminant per la carena, avui amb poques vistes sinó hauríem vist el mar, fins arribar al Puig Nalt, cim sense massa interès, només per donar la volta, passar per les restes de l'antic forn solar del Pare Himalaya, així com les restes del Castell, aquestes sí interressants (quedaran per un altre dia fins dalt), així com una zona d'escalada i una ermita prou bonica.

Baixem en circular que la gana ens apreta i volem aprofitar la tarda per visitar la Vall de les Tortugues, un petit espai d'animals amb molts tipus de tortuges i uns quants animals més.

Amb això engresquem les nenes, que els hi encanten veure tots aquests animals, en especial la tortuga terrestre gegantina de les Seychelles, que amb més de 50 anys és bastant més grossa que elles, amb un pes descomunal!

Sira, Nora, Gemma i Samuel