22-24 de Maig de 2010
Darrera jornada d'esquí del pont. Ahir vam quedar tots força cansats. Finalment vam dormir a un Bungalow, cosa que també ens ha deixat recuperar forces. La idea inicial era pujar el Mulleres per la vall de l'escaleta des de la Besurta, però veient les condicions de la neu, excessivament pesada, aquesta vall tant plana hauria estat un suplici...Així doncs canvi de plans. Baixant amb cotxe des de Benasque confirmo el que ja vaig veure des de dalt el Tussé de Remuñé i del Pic Cordier: l'estació d'esqui de Cerler està prou bé de neu!!! Així que, cap allà. Recordo que hi ha el cim del Gallinero, que culmina el domini esquiable (no es la cota més alta però si la més pròxima al domini).
Sortim del pàrquing i amb la vista resseguim el traçat. Tocarà portar esquís a l'esquena uns 20 minuts, però baixant potser estem de sort i arribem esquiant fins el cotxe... La Gemma s'ha guanyat que li porti els esquís a la motxilla. Les dues sortides anteriors ha aguantat com una campiona, prou que ho sap ella!!!. Algunes marmotes criden al nostre pas, tot i que no les veiem. Al cap d'una estona calcem esquís i amunt. Un "zaragozano" ens has adelantat i ens marca la traça. No és que faci falta, perquè no té pèrdua, però no ens fa pas nosa. El sol brilla fort. Hem sortit només amb tèrmica i podríem haver sortit amb banyador. Sospito però que aquí la neu estarà millor que els dies anteriors. La base trepitjada de les màquines fon més a poc a poc i el mantell està menys humitejat.
Després d'un parell d'hores i mitja arribem al cim. Quines vistes i quin dia!!! Muntanyes nevades ens envolten. Al sud veiem el cim del Turbón, amb la seva vall característica. A l'oest el Posets mig cobert de núvols, més amunt el Perdiguero i ja canviant de massís podem resseguir des del Pic d'Alba fins l'Aneto tota la cresta. Traiem pells i avall.
Baixada molt divertida. Tots hem disfrutat "al límite". Arribem fins a cota de pàrquing amb els esquís posats, no sense abans saltar-nos un rierol amb els esquís!!! Tots quatre ho hem fet i mira que jo, el primer, he gaudit d'aquest avantatge. La Gemma, l'última, ha hagut de saltar més!!!
Albert, Tina, Gemma i Samuel
