Si fa sol, si està serè, si puc, perquè no caminar més aprop del cel? Amb aquesta intenció agafem amb la Gemma i ens anem a Sant Joan de les Abadesses. Volem pujar el Puigestela des de la pista del refugide Montserrat. Com que anem amb l'ibiza, quan s'acaba l'asfat, s'aparca. No perquè sigui purità de l'asfalt, sinó perquè patina per tot arreu!
Sortim seguint la pista, que puja amunt, passa per damunt del refugi de Montserrat i segueix fins als abeuradors. D'allà arribem al coll i amunt fins dalt el Puigestela. Molt menys visitat que el Taga, no té res a envejar-li. És un cim amb una cara nord abrupte i rocosa i una cara sud verda però una mica més suau. També s'hi pot pujar per aquesta cara sud, tot i que en alguns trams has d'anar de "morrus" a terra. Mengem l'entrepà dalt, tot contemplant les vistes. Ens hi estem una estoneta fins que decidim baixar pel mateix camí.
Gemma i Samuel
