Fa un mes ja vam inspeccionar la zona, amb la idea de fer el cim, però ens vam trobar amb un paquet de neu pols de 50 cm que ens va fer suar de valent la pujada des de sota a Carançà. Quan vam arribar sota el cim estàvem literalment fosos, després d'obrir traça a tres llaçades per barba, tres braus i mig. El fet que escollíssim antihorari també hi va fer, doncs el cim quedava molt al final de la sortida. Així que el mateix dia al vespre ja em vaig rumiar com tornar-hi amb possibilitats d'èxit. La intenció seria en sentit horari, però pujant per la vall de Noufonts una mica més curta, flanqueig i pujada cap al coll d'accés a la fossa i d'allà directe al cim. La tornada, a la carta segons les forces, o bé pel mateix lloc o bé en circular per sota els llacs de Carançà.
Després d'una petita nevada entre setmana tornem a agafar el cremallera de les 7:20 a Ribes, pensant que avui serà més difícil dinar a casa. A les 8 i poc ja estem amb els esquís als peus enfilant pel torrent del Noucreus. Estem de sort i per la cursa de la tarda la retrac ha fet una bona trepitjada pel camí d'estiu. Anem a ritme alt, jo amb la llengua fora i enfilem de seguida cap al torrent de Noufonts, amb fred però sense vent i un cel serè! Molta neu altre cop, excepte carenes ventades. Ens plantem dalt el coll del Noufonts després de quatre girs obligats, sobre congesta ben carregada. Sense treure pells baixem fins a veure l'accés al torrent de la Valleta. Aquest circ és bastant escarpat per baixar amb esquís, hi ha un bon graó només amb bon accés per l'est, pel mig d'una pala canal força cantelluda. De passar per aquí directe al Pas de Porc "ni hablar"...ara és ben porc el pas. Així que pells i amunt fins al collet que dóna accés a la fossa. Pells fora i baixada mixta, pols, ventada, dura fins que ens plantem sota la carena que dóna accés al cim.
Traiem esquís i posem grampons, pal i piolet i amunt. En Jow hi veia una bona traça de lluny, com si l'hagués pujat l'exèrcit de terra...però bé un cop som davant és l'excèrcit d'isards, que com a mínim ens han marcat per on passar si no volem acabar a baix. És una aresta molt estètica, ben blanca i carregada, amb caiguda directe per l'oest, excepte una pala superior que algun rider hauria de baixar (té un pas estret al mig que no sé com es negocia) i amb una pala penjada a l'est, que només té baixada possible molt al nord. Per això, al no tenir-ho clar, no hem pujat esquís. Feinada a obrir traça, tot i que amb la neu d'avui ha estat fàcil la cresta. Fotos al cim, gran mirador de la Catalunya Nord. Desfem la cresta i altre cop a calçar esquís. Cara amunt o cara avall? Avall tindrem feines a sortir del sot, però intueixo que la pala que fa un mes ens va donar tanta feina de pujada avui ens hauria de regalar una bona baixada...vinga va som-hi!!!
Baixada TRE-PI-DANT, amb molt bona neu pols fins a 2350, només 300 metres de pala però per gaudir-ne, d'aquesta neu pols que sempre diem que no n'hi ha a l'oriental, cert si només ens quedem a les vessants sud, mentida si ens fiquem a les nord que sempre guarden bons regals!. A partir d'aquí altre cop pells fins dalt el pic de la Fossa del Gegant, pujada llarga i feixuga però que fem a bon ritme, amb un tic i taca entre en Jow i jo, cosa que ens permet no aflacar massa en cap moment. Tot i això arribem dalt a les dues menys 5...amb un quart de marge pel cremallera. Si la neu del torrent del Noucreus fós excel.lent i les cames, cames, hi arribaríem, no seria el primer cop que baixo tant just de temps...però avui en comptes de quadríceps ja anem amb els petríceps. KEEP CALM.
Traiem pells i baixem xino xano, per neu acceptable, a trams bona fins i tot, però sense tenir res a veure amb la neu de la cara nord. Molta gent i molt trillat tot, encara que la vall és prou ample i hi ha espai per tots. Arribem al cremallera 15 minuts tard, no passa res, menjarem una mica i agafarem el següent cremallera. Bona jornada d'esquí, tenint en compte la ruta de l'altre dia avui deuen sortir uns +1600 i uns 15 quilòmetres ben bons, sis horetes inclòs parades.
Bona ruta! A la cara nord de l'oriental encara queden molts cims per trepitjar!
Joel i Samuel
