PUIG DÒRRIA i TOSSAL DEL PAS DES LLADRES

PUIG DÒRRIA i TOSSAL DEL PAS DES LLADRES PEL COLL DE BARRAQUES

Ahir, dia 26, vam provar de pujar el Puig Dòrria però la boira i els núvols ens van espantar...Vam pujar una mica fins al primer replà i allà veient el temps ens vam decantar cap a l'est per sortir e la carena, vamb baixar cap a la barraca de la Vaquerisa i vam tornar per la pista. Semblava que havia de ploure, però poca cosa va acabar fent. Però tossuts com una mula, especialment jo, diumenge sortim altre cop direccio el coll de barraques per tornar-ho a provar...Ens hi posem també més dora, així quan es desenvolupin els núvols al migdia nosaltres ja serem de cara avall.

Des d'aquest punt la pujada és còmode i bonica, una carena tipus prat alpí, que puja suaument. Al tram final, més pedregós, deixa que s'escoli l'aigua i en surti una font. Deu minuts més i ja som dalt. Ens tirem quatre fotos i ens dirigim al Tossal del pas dels lladres uns metres més amunt. Des d'aquí veiem la pista que t'acosta al Puigmal. Un altre dia pujarem per aquí!!! Avui però baixem pel mateix camí.

Gemma i Samuel

BACHIMALA

19 i 20 de Juliol de 2008

Refugi Tabernés-Barranco del Ibón
- Pico de la Pez
- Pico del Puerto de la Pez
- Pico l'Abeillé
- Pico Marcos Feliu
- Pico Bachimala Chicot
- Punta del Ibón
- Punta Ledormeur
- Gran Bachimala o Schrader
- Punta Sabre
Señal de Viadós- Cabana del Sarrau- Refugi Tabernés.

Avui ens trobem en la Vane, en Maso, en Visca, l'Edu i jo mateix. Tenim la intenció de fer el Gran Bachimala per la cresta i tancar així un itinerari circular. Sortim del Refugi de Tabernés amb el dinar a la panxa i remuntem la vall que porta al puerto de la pez. És una vall solitària i útil per travessar cap a França. Un cop superats els primers replans trenquem a la dreta per una dreta pala herbada que condueix als llacs de Bachimala, lloc on tenim pensat dormir. Fa un dia radiant però tot i això hem pujat les tendes perquè no es descarten tormentes a mitjanit...Arribem al llac i busquem un bon lloc per dormir. Muntem tendes, sopem i a dormir. Però no fa ni un hora que som dins el sac quan ja sentim que s'acosta una tormenta. Trons i llamps, aigua a galledes i un vent que se'ns emporta la tenda. La veritat és que cap dels cinc ens havia enganxat mai una tormenta en tant mal lloc. Els llamps i llampecs sentim com xiulen en travessar l'aire. Ja ens veiem pollastres rostits!!! El vent també és molt fort, cau calamarsa barrejada amb l'aigua. A la meva tenda hi dormim en Visca, l'Edu i jo. Entre els tres ens costa mantenir-la muntada. En Maso i la Vane no és que ho passin millor. Al cap d'una hora tenim una treva...La cosa es torna a animar, quina nit!!!

Hem dormit entre poc i gens, però el dia s'ha llevat ben assolellat. Hi ha algunes restes de núvols que presagien algun ruixat, però creiem que no serà res. Recollim trastos i comencem l'itinerari. En Maso i la Vane es dirigeixen directe al Gran Bachimala pel sud-est, pujant per un coll no gaire evident. Nosaltres ens dirigim al nord a buscar el corredor esquerra que baixa dels pics de la Pez i del Puerto de la Pez. Queden restes de neu molt dura, que ens complica una mica l'accés a la cresta...no portem grampons. Un cop dalt la cresta ens adonem que el núvol amenaçador ja ha entrat en guerra. Comença a calamersejar amb força. Tot i això amb la vista d'ocell que tenim podem pronosticar la durada, un quart màxim doncs és un cap de boires. No ens parem i prosseguim direcció l'Abeillé. La cresta en general és amb bona roca i tret d'un parell de passos aeris que ens alenteixen la fem a bon ritme.

Arribem a la Punta Ledormeur on trobem una marcada bretxa. Potser sigui aquest juntament amb l'accés final al Gran Bachimala els punts més complicats. Per superar l'últim tram ens dirigim força a la dreta, no encarant l'últim tram frontalment sinó després d'un petit flanqueig. La roca està més podrida i la corda fa un bon servei psicològic. Arribem a dalt i com ja ens pensàvem en Maso i la Vane no hi són. Han arribat més d'una hora abans i pels crits que hem escoltat des de la cresta ens devien estar dient que ens trobàvem més avall. Dalt del cim la gent que ha dormit al refugi comenta que la tormenta feia retrunyir el refugi i no havien pogut dormir...nosaltres pensem per dins que pitjor s'ha dormit a la tenda...i dalt els llacs.

Nosaltres seguim l'últim tram de cresta direcció al Punta Sabre. Aquí ja ens desencordem. La cresta perd rigor i ja no és tan aèria. Arribem a l'últim tres mil del dia i ja en són nou. D'aquí ja divisem els nostres companys, així que ens tirem tartera avall per retrobar-nos amb ells. Un cop allà descansem una estona i tornem a carregar motxilles.

Baixem direcció Viadós, per desviar-nos just damunt seu direcció al refugi de Tabernés per la pista forestal. Com apreta el sol!.

Vane, Maso, Visca, Edu i Samuel