Feia un mes que portava de cap pujar el Puig de Coma Dolça, però per anar bé havíem de dormir "a peu de via", perquè sinó sortint de casa són dues hores de cotxe, complicat si vols evitar la calor del migdia. Així que aquest cap de setmana, aprofitem per provar-ho. Finalment no pugem per l'oest, sinó per l'est, passant primer pel Puigmal de Llo, però aquesta ruta estava pensada per fer el Puig de Coma Dolça, encara que més baix, era el motiu de l'excursió, així que encara que fos més alt el Puigmal de Llo, avui no tenia importància.
Ens llevem a quarts de set, esmorzem i a un quart de vuit ja estem caminant, a la fresca. Tota la pujada ja la vam fer fa 3 anys amb les nenes quan vam fer la circular al Puigmal. Avui trobem restes de neu i com que hem sortit d'hora, no ens toca al sol fins que som al coll. Sorprenem algun isard pasturant aprop del camí que ni s'imuta al veure'ns passar. Hem pujat molt bé a l'ombra i després de tombar cap al nord-oest, amb dues hores ja hem fet el Puigmal de Llo i són les 9 del matí. Quin goig tan d'hora, ja haver fet un cim. Baixem una mica i parem a menjar, tot contemplant l'antiga estació de Puigmal. Una llàstima que tanqués. No m'agrada que s'obrin noves estacions, n'hi ha suficients, però tampoc m'agrada que tanquin les existents, menys Puigmal, que tenia bona orientació, altitud i sí, tenia una mica de vent a les carenes, però la majoria del domini estava protegit.
Amb la panxa plena baixem a fer el cim del dia. Encara que soni malament, baixem. També ens va passar a l'Argüelles, on el coll d'accés era més alt que el cim. Avui baixem per aquests prats, on també pasturen ramats d'isards i just abans d'arribar al Coma Dolça em miro les baixades directes al cotxe, per on m'agradaria fer una baixada amb esquís, esperem la temporada vinent. Quan arribem al Coma Dolça, ens creuem amb un francès que puja de Llo. També ens hem creuat amb una parella i poc més, entre l'hora i el lloc, no és gaire freqüentat.
Baixem pel torrent primer, net i quan es complica marxem a l'esquerra a buscar els prats que ens porten fins el refugi de Mata, una bona cabanya de fusta per passar l'hivern. Amb esquís hi hauria trams de força bosc per baixar, però es podria fer. La llàstima seria el flanqueig de tornada, per això penso que es molt millor baixar les pales franques d'abans del Coma Dolça, que donen directe al refugi del fons de vall. Nosaltres ara per camí ja anem marxant cap al cotxe i així acabem una bonica circular, inèdita per tots, amb cim inèdit per tots, amb poc menys de 5 hores inclòs parades i menjar i +1000 positius. Baixem a menjar cap a Llo i cap a la piscina falta gent!
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada