Les últimes mesures de confinament permenten desplaçar-se per Nadal a les segones residències (menys Cerdanya i Ripollès a última hora). No us penseu que sóc dels afortunats, però com que han inclòs els que tenen reserva turística, ens hem apuntat al carro. Bungalow a Arties. La furgoneta quedarà aparcada al costat i amb el fred que ha acabat fent ha estat bona idea tenir un gran espai ben calentó!!!
Marxem dimecres tarda, passem pel coll de Perves on ja hi trobem una mica de neu, però no és fins el Pont de Suert que el paisatge ja es veu blanc. Travessem el túnel i arribem a la Vall d'Aran on ha estat nevant tota la nit i tot el dia. Uns 30 cm que ho deixen tot de postal. El bungalow també ha quedat de postal. L'endemà al matí pugem a Beret a disfrutar dels paisatges nevats. Com que les cintes transportadores per nens estan tancades, agafem tots els esquís i sortim per la pista direcció a Montgarri. Als esquís de les nenes els hi poso un retall de pells i anem "foquejant" tots quatre, tot un espectacle. Fem un parell de quilòmetres que està molt bé i parem a veure com passen els cavalls que estiren trineus. Aquí encara tot és negoci...trineus estirats per gossos, per cavalls, etc... Un passeig de mitja hora amb trineu tirat per cavalls per 2 adults i 2 nens 120 €!!! Als tres tombs donem voltes al poble a cavall gratis...
Totes les muntanyes tenen un aspecte envejable. Els esquiadors ho han petat tot, els de muntanya també. En vé dinat la Gemma posa pells i s'enfila fins sota el Tuc deth Miei per fer una baixada amb neu pols. Jo em quedo a la furgo jugant al parxís. Com que sóc de bona fe em deixo matar uns quants cops, total que sóc l'últim d'arribar a casa. La Nora ha donat la volta al tauler a costa meva i a sobre el seu dau només fa que treure "sis". Per la finestra em vaig mirant aquesta pala que tinc davant. Veig la Gemma que ja baixa i no és pas tard, són dos de quatre. Mentalment ja sóc dalt de la muntanya, només em falta calçar botes. Necessito espais grans, sense límits i la muntanya me'ls dóna. Allà el temps i l'espai canvien d'escala, de la nostra quotidiana escala humana on creiem tenir-ho tot sota control. Els problemes i les presses del dia dia, allà dalt, canviats d'escala, fan riure. Es com medir amb un làser milimètric quilòmetres de distància...no té cap interès. Els problemes i el tragí quotidans es fan petits, relatius, s'esfumen com les boires matineres un dia de vent, inexorablement sense deixar rastre. Allà dalt les ànimes es poden retrobar i compartir somnis, més enllà que el destí les hagi fet aparèixer llunyanes. Així que quan la Gemma obra la porta de la furgo surto com un gos caçador! M'enfilo al Tuc deth Miei i allà dalt trobo un parell de Sils, l'Albert i en Marc. Es deixen enredar per seguir fins el Tuc dels Clòsos, que no és massa més lluny. Neu pols a dojo i bona sortida de tarda. Un cop al cim traiem pells i baixada ràpida fins al cotxe abans no es faci fosc. Un pessic de paradís.
Cada dia fa una nevadeta, encara que siguin 5 cm. Avui s'ha llevat tapat i nevant, així que sense agafar el cotxe sortim d'Arties caminant cap als banys d'Arties, tancats. Pugem per darrera fins a tocar l'aigua calenta, que més que calenta és tèbia. Seguim caminant fins a Garós i pugem al bonic poble. Anem fins a veure l'esglèsia, que avui presenta una imatge nostàlgica. El cementiri d'accés és ben nevat, sobresurten les creus i alguna mare de déu. Orientat a sud hi toca el sol, i aquesta llum deixa uns moments màgics, potser algú més en gaudeix. És un lloc fred, solitari, però alhora amb una sensació d'eternitat, tot cobert de neu, com s'hi s'hagués parat al temps. Com si fos l'hivern passat quan van tancar la tomba del 1926 que estic llegint...
Bona traça aquest 2021.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
