PUIG DE COMA DOLÇA (i PUIGMAL DE LLO)

Feia un mes que portava de cap pujar el Puig de Coma Dolça, però per anar bé havíem de dormir "a peu de via", perquè sinó sortint de casa són dues hores de cotxe, complicat si vols evitar la calor del migdia. Així que aquest cap de setmana, aprofitem per provar-ho. Finalment no pugem per l'oest, sinó per l'est, passant primer pel Puigmal de Llo, però aquesta ruta estava pensada per fer el Puig de Coma Dolça, encara que més baix, era el motiu de l'excursió, així que encara que fos més alt el Puigmal de Llo, avui no tenia importància.

Ens llevem a quarts de set, esmorzem i a un quart de vuit ja estem caminant, a la fresca. Tota la pujada ja la vam fer fa 3 anys amb les nenes quan vam fer la circular al Puigmal. Avui trobem restes de neu i com que hem sortit d'hora, no ens toca al sol fins que som al coll. Sorprenem algun isard pasturant aprop del camí que ni s'imuta al veure'ns passar. Hem pujat molt bé a l'ombra i després de tombar cap al nord-oest, amb dues hores ja hem fet el Puigmal de Llo i són les 9 del matí. Quin goig tan d'hora, ja haver fet un cim. Baixem una mica i parem a menjar, tot contemplant l'antiga estació de Puigmal. Una llàstima que tanqués. No m'agrada que s'obrin noves estacions, n'hi ha suficients, però tampoc m'agrada que tanquin les existents, menys Puigmal, que tenia bona orientació, altitud i sí, tenia una mica de vent a les carenes, però la majoria del domini estava protegit. 

Amb la panxa plena baixem a fer el cim del dia. Encara que soni malament, baixem. També ens va passar a l'Argüelles, on el coll d'accés era més alt que el cim. Avui baixem per aquests prats, on també pasturen ramats d'isards i just abans d'arribar al Coma Dolça em miro les baixades directes al cotxe, per on m'agradaria fer una baixada amb esquís, esperem la temporada vinent. Quan arribem al Coma Dolça, ens creuem amb un francès que puja de Llo. També ens hem creuat amb una parella i poc més, entre l'hora i el lloc, no és gaire freqüentat.

Baixem pel torrent primer, net i quan es complica marxem a l'esquerra a buscar els prats que ens porten fins el refugi de Mata, una bona cabanya de fusta per passar l'hivern. Amb esquís hi hauria trams de força bosc per baixar, però es podria fer. La llàstima seria el flanqueig de tornada, per això penso que es molt millor baixar les pales franques d'abans del Coma Dolça, que donen directe al refugi del fons de vall. Nosaltres ara per camí ja anem marxant cap al cotxe i així acabem una bonica circular, inèdita per tots, amb cim inèdit per tots, amb poc menys de 5 hores inclòs parades i menjar i +1000 positius. Baixem a menjar cap a Llo i cap a la piscina falta gent!

 Sira, Nora, Gemma i Samuel

PIC DEL SEGRE, PUIGMAL PETIT DEL SEGRE I PUGIMAL

L'any passat sense saber-ho, en fer l'últim Puigmal, vaig tancar temporada. Aquest any, potser també hauré tancat temporada fent un Puigmal, tot i que mai se sap, perquè amb el canvi climàtic et trobes de tot, a vegades has de treure els esquís quan tothom ja els ha endreçat!!!

Aquesta setmana s'ha presentat una bossa freda, deixant neu i fred com a ple hivern. No ha caigut una gran nevada, però suficient per deixar molt bé les zones on encara en quedava. Sense masses complicacions, parlem amb en Joan i fem una sortida a darrera al Puigmal, que sempre té neu. Però per fer-ho diferent, m'he mirat quins cims no he esquiat mai de la zona, i resulta que el Pic del Segre tot hi haver-hi passat caminant fent l'olla alguns cops, mai l'havia esquiat. Avui somiava a més amb una baixada per la pala est, però s'hi veien masses rocs i la neu a baix ja havia desaparegut, massa tard, un altre any serà!

Sortim a quarts de nou tocats, bastant ambient a l'aparcament per ser Maig, de fer algú podria dir que és la nova "Besurta" amb aquest canvi climàtic. En comptes de pujar per on va tothom, nosaltres marxem direcció al coll del Puigmal de Lló, on no hi va cap esquiador. Pugem xino-xano amb un dia variable tirant a tapat, amb un ambient fred d'hivern. Arribem sota el coll i qui ho diria, piolet i grampons per sortir l'últim tram de 4 metres...i mira que ho anava a deixar a casa. Per darrera nostra només puja una parella amb grampons, cap més esquí. No anem al Puigmal de Lló que si que ja l'he fet altres vegades, marxem cap al Puigmal petit del Segre, que el passes per sobre sense donar-te'n compte i després d'una baixadeta encarem la pujada al Pic del Segre, segons mapes també Puigmal del Segre. Aquí està ple de Puigmal's, però aquest sempre ha estat el Pic del Segre per nosaltres. Mirem de baixar per l'est o pel sud, però la neu a baix ja ha marxat, això és molt solei i durant l'abril ha fos fort.

Reculem, baixem fins al coll i tornem a posar pells per pujar el Puigmal, amb vent i fred. Arribem, traiem pells, fotos les justes i baixem en circular directe al cotxe. Bona baixada amb bona neu pols, que es remena bé i que et deixa a 10 minuts del cotxe. Quin luxe, si és que és el cas, tancar temporada a menys de dues hores en cotxe de casa.

En total arrodonint, 13 km i +1300, i 13+13=26, temporada finiquitada?

Joan i Samuel

PUIG DE LA SOCARRADA

Encara queda molta neu al Pirineu, sobretot a cares nord, però toca treure la pols a les xiruques, així que després d'un cap de setmana de bicicleta, ara toca caminar. Busquem un cim no gaire alt, a la Cerdanya francesa, doncs aquest maig ha refrescat fort i encara fa fresca. Fa un parell d'anys vam fer el cim de Bastard, des del llac de Caudiès, però no vam pujar al Socarrada, així que aprofitem aquesta excusa per fer una petita circula de poc més de 10 km i +500 de desnivell per voltar per aquesta zona de prats verds on es fàcil veure cabirols i cèrvols. Ja quan anem per sopar, en veiem dos des de la furgoneta.

L'endemà baixem a aparcar al poble mateix d'on sortim, direcció nord, per fer una petita circular. El camí al principi està marcat, però després es confús per arribar el Socarrada. Hi ha molts arbres morts, caiguts pel vent i per llamps que ja ens va sobtar l'última vegada. El camí doncs és poc marcat, tampoc hi puja gaire gent per aquí. Després d'algunes anades i vingudes, arribem al cim on fa un vent fred, cel cerè (res a veure amb la pluja del dia abans). Mengem una mica i mirem com seguir la circular, cap el refugi del Torn. El camí altra cop és poc fresat, més enllà del que els tres cèrvols que veiem deuen trepitar. Finalment enganxem la pista que porta al refugi on trobem un parella de francesos jubiliats que estan fent la "intendència", cuinant pels seus amics que fan la ruta circular caminat. Nosaltres seguim cap a Caudiès, doncs ja tenim gana. Vistes molt maques cap al Canigó i nord del Pirineu Oriental, també cap al Madres que encara té neu a la vessant sud. Potser encara farem una esquiada per tancar la temporada...

Sira, Nora, Gemma i Samuel

PIC DE LA MINA I TOSSAL MERCADER

Encara que la primera idea era una altra, els encostipats i grips no han marxat de casa nostra, com tampoc ho fan de la majoria de cases...quina cosa més extranya, així que finalment marxo diumenge al matí a dos de set amb a la intenció de fer algun cim a l'est del coll de Puymorens. M'agradaria pujar o bé el Tossal Mercader o bé un cim sense nom, cota 2610, però quan hi arribo veig desil.lusionat que no els sobra neu, especialment el segon. En canvi el Tossal Mercader es podria fer, però és d'hora i la neu encara està dura. Així que per escalfar-me i deixar que el sol escalfi la neu, marxo en direcció contrària cap al Pic de la Mina, on s'hi veu força neu. El cel es força blau, però pel sud van arribant bandes de núvols.

Feia uns quants anys que no pujava aquest cim, de fet tants com fa que han inaugurat l'arribada del telecadira a la nova cota superior. L'estació evidentment ha guanyat, però crec que la muntanya ha perdut. El Pic de la Mina és ara una trista pala a 20 minuts de la nòria. Ha quedat francament desvirtuat. Arribo fins dalt mateix del cim amb els esquís als peus, on em trobo pare i fill que hi acaben d'arribar a peu. Menjo una mica, faig alguna foto i em miro de lluny els dos cims que volia pujar. Des d'aquí dalt s'hi veu més neu. També em miro el Pedrons, que fa anys que no pujo i segueixo amb la vista una fila d'indis que hi està pujant. No m'atrau gaire anar cap allà. En canvi continuo mirant la pala sud-oest del Tossal Mercader. L'any passat el vam pujar caminant amb les nenes, passant pel llac i baixant amb circular per la pista. A l'esquerra de la pista, mirant avall, hi havia una bona pala canal, un xic redreçada, que vaig pensar que devia ser ben esquiable...Miro el rellotge, no fa ni dues hores que he sortit del cotxe. Si m'encanto gaire més aquí dalt, ja tindré el dia fet. Però si baixo, potser puc fer alguna cosa diferent. Trec pells i baixo caminant 30 metres fins al coll oest i d'aquí amb esquís als peus, fins al cotxe. Començo a trobar gent que puja, molts em demanen si es baixa bé, els dic que sí, amb els meus barems, doncs no he pas rascat, ja intento esquivar les pedres, espero que facin ells el mateix.

Arribo a l'aparcament i passo pel costat del cotxe. De fet tinc temptacions d'obrir el maleter i menjar-me quatre croquetes de la mare, però són el dinar, seran per més tard. Travesso la carretera i torno a posar pells direcció el Tossal Mercader. Li donc hora i mitja de marge, si a la una no sóc dalt, giro i fora. Però no porto ni 10 minuts que ja em fa mal el peu esquerra. No tinc 20 anys, casum l'olla, no hi havia caigut. En tinc més del doble i els ossos del peu ja se'm deformen, especialment l'esquerra que acaba a compeed per dia. Paro, trec la bota i el botiquín. Miau, se m'han acabat. Tiro de pasta lasar, tirita i mocador. No sembla que hagi d'arribar gaire lluny així, ja porto 12 km massa plans, que és quan pateixen més. Sort que només girar la pista veig la pala-canal que vull baixar. Aquí començo a fer voltes maria per donar i per vendre, i el peu diu gràcies, especialment quan flanquejo a sud. Quan flanquejo a nord encara es queixa. Però ara ja poden més les ganes. Dues-centes voltes maria després (72 en realitat), atrapo una parella que han parat a la pista a fer un mos. Són francesos, "bon apetit" i segueixo fins al cim, passada l'antena. Aquí dalt fa dues puntes igual d'altes. Quan hi vam pujar amb les nenes vam fer la punta nord i aquesta sud-oest la vaig fer corrents perquè tronava. Avui no tinc ganes de pasturar per aquí dalt com una ànima amb pena i amb quedo a la punta sud-oest. Menjo un plàtan, trec pells i em miro la baixada. També em poso el casc, el casc d'obra, perquè avui m'he deixat el d'esquiar. Entre l'apretada de ventre del matí, la butllofa del peu i que m'he oblidat del casc em pregunto que faré d'aquí 20 anys. Potser no trobaré ni les muntanyes nevades, espero que no sigui per culpa meva que no les sé localitzar.

Baixo pel nord els primers 50 metres, que tenen més neu i després marxo directe al sud-oest per encarar la pala canal. A dalt és dreta, però la neu ha transformat, crema. M'ho miro i penso. Deixo de pensar i avall que fa baixada, seguint el tub principal. Molt bona neu i molt bona baixada que em recorda la del Gra de Fajol petit per la pala-canal sud-est. Segueixo baixant després de travessar la pista, seguint el desaigua principal, fins que ja arribo on s'engorja. Quina baixada! D'una tirada 700 metres sostinguts, de les millors baixades directes que recordo, segurament perquè la trobo amb bona neu. Ara ja només toca posar pells i remuntar pel marge dret fins al coll de Puymoren. En total poc més de 20 km i +1400, amb 5 hores ben aprofitades. A la pròxima nevada ja faré el 2610 que tenia pensat a l'altre costat de la coma d'en Garcia, pujant per aquesta vall i fent circular, baixant les pales sud-oest. No és any de neu, però que no vinguin anys pitjors, que aquest també ens deixa disfrutar ...

Samuel