Primera sortida de la temporada 2017-2018 i poc ens pensàvem poder fer una bona volta. La setmana passada va caure una bona nevada, però la ventada posterior ho va deixar tot fet caldo...així que tampoc teníem moltes esperances, però en canvi voliem evitar anar a fer el hàmster a pistes. Per força doncs havíem de tirar cap a la zona nord de les Bulloses o cap Andorra-Ariège. Al final ens decantem per la segona, que sempre hi ha menys quilòmetres de cotxe i des de la collada ens ha semblat força blanc. Arribem a l'aparcament superior del coll de Puymorens i ja veiem que esquiar, esquiarem. Una altra cosa és si farem més o menys, però hi ha neu suficient com per fer una primera esquiada digne.
Jo fa pràcticament 7 mesos (bé de fet els 7 que té la Nora) que el màxim esport que faig és aixecar les nenes a coll...estic doncs una mica tovet. L'Edu en canvi no para, que si marató de muntanya per aquí, que si marató per allà...total acabem fent una sortida a tot gas. A mi ja em sembla que aquest ritme no podrà durar, però com que seguim pel camí de la carena i va planejant tot i fer pujada, es dissimula una mica la falta de brillo que porto. Un cop som sota de la carena que porta al Pic de la Mina tirem cap al nord-oest i vorejem com si anéssim a les mines i al Pic de Pedrons, per així pujar per la part del darrera, cara nord, que no hi havia pujat mai. Hi ha força neu per pujar bé i de mentre mirem el Pedrons que també té molt bona pinta, però el sot de vall que tenim a davant ens tira enrera...massa feina a tornar.
Seguim enfilant fins que ens plantem a la carena. Ja veiem la pala última del Pic de la Mina i li falta neu per tots costats, doncs surten les pedres. Mengem una mica i dubtem de si pujar, però mirat bé sembla factible i algú més hi ha pujat. Així que seguim i ens plantem fins al coll oest just sota el cim amb els esquís als peus, es puja bé. Fem cim amb una gambada, quatre fotos i avall, doncs tenim més plans. Jo que vaig amb esquís bastant vells i cascats no em fa res baixar esquiant des de dalt. No rasco enlloc però he hagut de vigilar força i saltar molt...vaia una trinxada de cames més. Arribo on l'Edu es calça i d'allà ja baixem directe per una pala que està bé fins a enllaçar a pistes, on podem relaxar cames.
Un cop a baix dubtem de si anar al mirador de l'estació, aquell que surt en voladís, doncs són +500 més de desnivell i encara ens quedarà tornar al coll de Puymorens on tenim el cotxe...fins ara portem només 3 hores...sembla poc. Al final ens decidim anar cap amunt i aquí el ritme ja no és el mateix...jo ja m'arrossego. Parem al llac de l'Estanyol i ens passa l'Albert que coneixerem a dalt. Ell hi arriba abans, i nosaltres al cap d'una estona, poc abans de les dues. Fem petar la xerrada, (merci per l'aigua) i baixem junts per una neu que ja ha fet el tombant, on no toca el sol ja s'ha endurit, però de seguida enllacem a pistes i el gran problema de fet no és la neu, són les cames...ell baixa com si res...i jo amb dues potes de ferro...Un cop a baix, pujada final fins al cotxe. En total +1300 i una bona volta, a veure si ho podem repetir molts cops!!!
Edu i Samuel
