ROC DE MADRES I LLAC D'AUDA

Després d'uns quants caps de setmana passats per aigua, sense cap queixa perquè ja tocava, aprofitem per fer una escapada pensant que només hi haurà tempestes de tarda i per tant ens deixarà força la nostra. Fa temps que tenia al cap pujar amb les nenes al Roc de Madres i aquest cop després que fa 14 anys hi pugéssim amb la Gemma, en Roger i la Jes per l'oest, em feia gràcia anar-hi pel nord, però les nevades de finals de maig m'ho treuen del cap, millor anar per cara soleia i encara trobarem neu!

Marxem divendres vespre i ens quedem a dormir a costat del llac de Matamale. L'endemà ens enfilem fins al coll de la creu per carretera asfaltada i d'allà per pista fins al coll de Sansa. També s'hi pot pujar de Réal, però m'ha semblat que hi havia més desnivell sense asfaltar. Quan arribem a dalt coincidim amb una noia de Berga que ha pujat per aquí i que també té pensat fer el Madres, tot i que ella acaba fent una volta circular passant pel Puig de la Pelada molt bonica. Nosaltres tampoc sabem si arribarem dalt, doncs ahir ja vaig veure que la cara sud estava prou carregada de neu i els nenes són petites per trepitjar-la massa estona.

De moment el dia s'ha llevat amb cel serè, només enterbolit per la pols del sahara, però no es veuen núvols. Ens posem les xiruques i sortim seguint la pista fins el refugi dels Estanyols, que també  hi vam passar fa una bona colla d'anys fent esquí de muntanya cap al Pic de la Pelada, bons records. Avui d'anada no parem al refugi, ja hi haurà temps a la tornada tot baixant fins als dos llacs que hi ha. Si les tempestes de la tarda s'avancen que almenys siguem ben avall! Hem sortit a dos de deu, ni d'hora ni tard. Poc després trenquem i marxem a l'esquerra per un camí marcat i a voltes esborrat, ben fresat però també a estones confús, tot i que no és perdedor perquè s'ha de seguir el torrent, que amb les últimes pluges i el desglaç baixa caudalós.

Les nenes tot xerrant pugen a bon ritme, elles no suen, jo ja començo a suar. Més amunt del segon refugi-cabanya, que tampoc parem, ja pararem de baixada ens toca creuar el riu per un tram ample que ens toca omplir de rocs per no mullar-nos. Els núvols comencen a aparèixer i arribem fins al llac o turbera superior, on parem a esmorzar. Aquí podem fer tres coses, tirar avall, pujar fins al coll i arribar al cim fent carena, o bé "atacar pel dret" com ho faria el meu pare i menjar-nos unes pales de neu. La tercera opció anant amb les nenes sembla la més agoserada, però mirat fredament la carena també té feina i recordo que tenia algun pas aeri per elles. Tirar avall també ho contemplem, però només són +200 positius. La Sira i la Nora estan ben motivades d'arribar dalt. La Nora li fa una mica de respecte la neu i la pendent, però la Sira arrenca fort i decidim tirar i en tot cas ja girarem. La Gemma bufa de valent a darrera i la Nora cada cop ho veu més clar. Quan arribem el tram més nevat, la neu es tova i els hi clavo unes bones escales, fins que just trobem sota la carena final un pas per la dreta sense neu que ens permet arribar dalt la carena!

Finalment arribem al cim tres hores després, amb un dia ja més tapat. Dalt del cim coincidim amb uns joves francesos i amb un parell de noies que han pujat pel nord i que estan buscant el gos. Ens abriguem, mengem i no tardem molt a baixar. Abans però busco al refugi de pedra que hi havia però no és per enlloc, així que queda clar que ara només en resta aquest bivac que es veu a les fotos. Tant que em va agradar dormir dalt aquesta cabanaya de pastors fa 14 anys. Tirem quatre fotos i marxem avall. El tram amb neu de seguida veuen les nenes que és fàcil de baixar amb la neu tova i en passem via però arribem a baix al llac amb els peus ben molls. Traiem xiruques, escorrem mitjons, mengem i esperem que s'eixuguin una mica.

A partir d'aquí, baixem a bon ritme, fent les parades que ens hem saltat pujant. Primer al refugi de Pla del Grill, petit però molt acollidor, no li falta de res i si hagués plogut ens hauria ben salvat. Més avall parem finalmenet al refugi dels Estanyols, que està tancat i s'ha de demanar la clau. Baixem fins al llac per veure'l però els trons ens fan marxar. Encara ens queden un parell de quilòmetres de pista fins al cotxe i les nenes no es volen mullar. Arribem però abans que la pluja, cinc minuts abans que ho faci la noia de Berga, que ha fet una circular una mica més llarga. Al final han estat gairebé 14 km, i +710 de desnivell, que per sis i set anys està prou bé.

Marxem cap al coll de Sansa a dinar i a la tarda passeig per l'estany de l'Oliva a Formigueres, cullo un ram de nardos per la meva mare i cap a sopar i peli falta gent, ara sí "Germà ós".

L'endemà ens llevem més tard sabent que el dia pinta pitjor, però ens acostem a la zona de les Bulloses per fer una passejada fins al llac d'Auda, que no hi havíem pujat pas mai amb la Gemma. S'hi pot anar des de Pla de Mir a les Angles o bé des d'aquí la carretera asfaltada de les Bulloses, que és més curt, 4km anar i tornar i +300, per descobrir un bonic racó, tranquil i solitari, tot abans que engegui l'aixeta, malgrat ens deixa collir tres rams més de nardos mentre faig el dinar prop de Montlluís. 

Sira, Nora, Gemma i Samuel

PIC DES TROIS CONSEILLERS I PIC MAUBIC

S'acosta l'1 de maig i ja fa dies que pensem on anirem a tancar la temporada, aquesta temporada curta i escassa de neu, però que igualment ha permès fer bones esquiades. Fa anys que no vaig als Alps i em faria prou il.lusió, però el temps precisament no és el millor i sembla que no val la pena arriscar els quatre dies amb la festa local del 2 de maig per anar-hi. Aquí al Pirineu el temps tampoc pinta gaire bé per dissabte i diumenge, així que acabem marxant només dilluns i dimarts a la zona del Neouvielle per tancar així la temporada.

Sortim dilluns a les 6 del matí sabent que ens esperen 4 hores de cotxe, que passen ràpid anar xerrant i amb les carreteres sense trànsit. Arribem al Lac d'Oredon a les 10 tocades, punt de sortida doncs la carretera al Lac d'Aubert encara està tancada. Mentre preparem motxilles al costat nostre tenim un parell de jubiliats francesos de Tolouse que també preparen esquís, però ells sortiran amb la bici elèctrica per remuntar la carretera! Quins cracks! Nosaltres ens tocarà pujar a peu pel GR d'estiu ben carregats. També apareix una holandesa sola que ens demana info per esquiar...diu que té l'split a la furgo, però no sabem pas si acabarà esquiant. En Jow que està valent i amb ganes de neu surt fort i ens plantem al llac superior amb poc més d'una hora, amb un dia radiant i amb un paisatge encisador. Travessem la presa i calcem esquís allà mateix, veient que els nostres amfitrions francesos estan poc per davant nostre, ells però van al Ramougn.

Remuntem les pendents que després d'un flanqueig porten a la bretxa de Barris que dóna accés a la cara nord de l'antic glaciar del Neouvielle. Nosaltres però no anirem al Neouvielle, sinó que pugem direcció a la bretxa de Chausenque perquè volem saltar a l'altra vall i anar al Pic dels Trois Conseillers, que cap dels dos hem fet mai. Per lo escaduçera que ha estat la temporada en quan a nevades aquí encara en queda molta. Baixem els primers 20 metres de la bretxa amb els esquís a la mà i després ens calcem per baixar per neu poc transformada fins a 2600. Tornem a posar pells i remuntem fins al bretxa del Neouvielle, que dóna una visió feréstega de Cap de Long, ben avall. Aquí deixem els esquís, som a 2900 i poc i els últims metres fins dalt el pic es fan per una carena nevada amb algun passet de cresta en roca, fins a arribar dalt el triangle d'arestes encara molt nevat. Per assegurar que és el cim tirem més a l'oest fins que de refiló veiem que sí som al nus d'arestes. Ara sí remuntem els últims 3 metres de neu que abans no havíem fet ja que semblava cornisa. El dia s'aguanta  bé i la neu per l'hora que és està encara en condicions.

Pells fora i bona baixada fins a 2600, una mica més avall de la traça de pujada. Calcem pells, bé és un dir perquè les d'en Jow fa hores que no enganxen i remuntem fins la bretxa de Chausenque amb esquís fins on s'acaba la neu, els últims 20 metres a peu. Tot el dia hem portat un grup de 3 davant nostre que han anat al Turon del Neouvielle i que hores d'ara ja estan baixant direcció a la bretxa de Barris. Nosaltres traiem pells i encara fem una molt bona baixada tenint en compte l'hora que és. De fet sembla que ja torna a glaçar i això fa que no trobem la neu pasta de final de temporada. Aquest cop baixem fins una mica per sota la presa, traiem esquís i cap a la motxillla. De baixada caminant parem al costat d'un llac i ens estirem al sol a descansar, no crec que ens banyem ja.

Arribem a l'aparcament ja força tard, però no passa res perquè ens quedem a dormir aquí perquè l'endemà volem pujar a Cap de Long. Fem una mica el xafarder per la zona i al final pujant caminant fins al refugi-xalet descobrim la part lliure, amb lliteres per 8, ben net i endreçat. Bingo! Ens quedarem a dormir aquí que estarem sols i ben còmodes, també hi sopem.

L'endemà ens llevem també a les 6 del matí però costa sortir del sac, doncs s'hi està molt bé. Però si volem esquiar cal matinar! Esmorzem, recollim trastos i ho carreguem tot al cotxe per enfilar-nos a l'aparcament de la presa de Cap de Long. Avui ens toca el flanqueig del llac, que ja el vam fer amb la Gemma fa molts anys i és entre delicat i pesat. Fem la motxilla i quan anem per sortir em dono compte que m'he deixat el buf al refugi! Grrrr, jo que sempre vaig tapat fins dalt...vaig rumiant i al final agafo uns calçotets nets i me'l provo, perfecte! Nou model de buf!

Comencem el flanqueig amb grampons, doncs hi ha una pala de neu tobogan que va a parar dins l'aigua de dret i no tenim ganes de banyar-nos de bon matí. Després d'un tram amb neu, veiem que es pot passar arran d'aigua entre els blocs de pedra i ens estalviem pujar pel camí d'estiu, que va prou penjat i tenia trams també amb neu. Estem de sort i al final al cap d'una hora ja calcem esquís, tot i que avui anem una mica més lents, tenim el cansament d'ahir.

La 

idea era pujar el Pic de Campbiel, que no l'he fet mai ni a peu ni amb esquís, però en Jow ja m'avisa que el veu molt lluny, d'entrada anirem primer al Maubic, que també vam fer amb la Gemma un juny de fa una colla d'anys. Anem pujant i el dia és fred i lleugerament ventós, la neu no acaba de transformar. Feines hi tenim a arribar dalt del Pic Maubic, no per la dificultat, que és una piràmida nevada amb un tram curt d'aresta, sinó perquè anem una mica clavats. Em miro el Campbiel i ja em vaig fent la idea que aquest tercer cop que he estat en aquesta vall no serà la vençuda. Hi hauré de tornar un quart cop per fer el Campbiel, però aquest cop directe! Avui tampoc acaba de transformar la neu de les cares nord, així que per baixar la pala més interessant del Campbiel tampoc és el dia i se'ns allargaria l'excursió un parell d'hores més. Així que traiem pells i fem una baixada bona fins a 2800 on fem temps menjant una mica perquè transformi més la neu.

Amb la panxa plena ens tirem avall per l'esquerra i per un tub i encara traiem una bona baixada fins ben avall, amb bona neu. Ara sí fi de temporada. Només queda repetir el flanqueig del llac amb els esquís a l'esquena, que es fa prou bé i ràpid. Els trams de neu que hi ha a l'inici ja els podem passar bé sense grampons, doncs la neu ha transformat aquí que som a cota baixa. Carreguem trastos i cap a Lac d'Oredon a dinar i a recuperar el coll del refugi!

Dinem a la terrassa del bar tancat, amb vistes al llac, contemplant aquest paisatge encisador, mentre llegeixo "l'alpinista és un home que condueix el seu cos on un dia els seus ulls van mirar", certament així. De tornada parem abans d'Ainsa a fer un bon bany al riu, doncs fa calor i estem suats. Baixem la persiana i fins l'any vinent. Ara toca xiruques, bon estiu!

Joel i Samuel