Comença per nosaltres el bon temps per anar amb bicicleta sense que faci fred ni que la calor et deixi pastat a l'asfalt. De rutes verdes i planes n'hi ha moltes per fer, de llargues i de curtes. Avui dissabte tarda en fem una de curta després de posar les bicis a punt. És la que va de Palafrugell a la platja del Castell, gairebé 14 km anar i tornar però sense desnivell. Es nota que és el primer dia, sort de les genolleres perquè la Nora ja les estrena i la Sira s'ha salvat de pelar-se el genolls de miracle, perquè també ha aterrissat. Em recorda quan jo era petit, que cada dos per tres aterrissava i portava uns pelats de cal ample als genolls que la mare em curava amb pasta "lasar" que s'engaxava a la vena i les feinades que teníem després quan feia crosta...llavors farigola per desenganxar. Només de pensar-hi em sembla que ja baixo de la bici!
L'endemà diumenge tenim ganes de caminar una mica així que anem a Darnius a dormir, tot esperant veure les aurores voreals que s'han vist a Catalunya la nit passada. Tot i fer una passejada nocturna per les zones més il.luminades només aconseguim veure tontalitats liles i rogenques al cel, però res comparat amb les fotos que ens han arribat del dia abans. La intenció es pujar al Mont Capell, un cim modest de 1100 metres però que gaudeix d'una doble vista interessant, cap a l'est del mar Mediterrani i cap al nord del Pirineu Oriental, especialment el Canigó. Sortim de Costoja, on d'altres vegades hem dormit. Els seus carrers i els noms dels seus carrers són ben curiosos. El camí no és dels més transitats si tenim en compte que per ser diumenge no hem trobat ningú durant els 14 km i +650 de la ruta circular. Fa bona temperatura i a bon ritme arribem ràpid al Mont Capell, on ens abriguem que la brisa és fresca. Molt bona vista del Pirineu, encara amb neu a les cares sud. Molts cims ja coneguts i pujats des del Mediterrani fins aquí, des del Puig Neulós, al Roca de Frausa, les Torres de Cabrenç, Puig Nalt, Puig d'Ou, i el Puig de l'Estela, que tot i modest amb altitud espero un dia poder esquiar, així com el Comanegre!
Baixem cap a Saint Laurent de Cerdans per bon camí, sempre a l'ombra dels castanyers, també alguns avets. Un cop al poble ens queda el dubte de si tornar a pujar a Costoja per carretera o fer-ho per camins, però al final ens decantem per camins i l'encertem, ja que tot el desnivell es puja de cop i després és un corriol planer de bon caminar, perfecte per fer gana i arribar a la furgo per fer una bona endrepada. Queden molts racons a la Catalunya Nord, però avui en comptes de tornar per Prats de Molló ho fem per autopista i l'eix transversal que és més ràpid, fent parada a casa dels cunyats.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada