TAGA per Ribes

Després de dies amb poca activitat, tenia ganes d'estirar les cames abans de l'enèsim dinar d'aquestes festes de Nadal. Així que al matí, després d'obrir els regals dels Reis, i amb la panxa plena de tortell d'esmorzar, agafo els trapaus i marxo cap a Ribes, que amb 40 minuts hi sóc. La idea és pujar el Taga, que fa anys que no el faig amb esquís. Ja m'imagino que la neu estarà una mica amunt, però no em desagrada la idea. Es podria pujar amb 4x4 unes quantres corbes amunt per la pista, però té la seva gràcia sortir del poble, amb els esquís a l'esquena i anar-te guanyant la neu, passant pels camins i boscos de les muntanyes baixes sense neu i finalment acabar als prats nevats.

Com que haig de ser a dinar a casa surto amb les calderes enceses i tota la casa a l'esquena. Anant sol em sembla que bufo molt i que no vaig massa ràpid...potser si hi hagués en Dani o en Xevi davant, aniríem més ràpid i ja no dic en Joel, que sortia com un cavall desbocat. Vaig enllaçant paelles i no és fins a la cota 1420 que em calço esquís. Sobre aquests prats d'herba i pilots de terra dels talps, es pot esquiar amb només 5 cm de neu. Vaig pujant al meu ritme, tot pensant les baixades que faré per aquí, per allà i per més enllà, sense fer cabal de les meves forces reals. Sort que més enllà de les trinxeres dels que hi pugen caminant hi ha uns bons plans nevats, ben llisos, especialment pels 5 cm de neu nova que van caure ahir, perquè a sota està força compactat.

Arribo finalment a la carena poc abans d'atrapar una parella i la recorro fins la creu, 2040, amb unes vistes immillorables, fred viu però sense vent, amb la plana encara tapada per núvols alts que s'escampen pel Bages i l'Anoia. Faig petar la xerrada amb una altra parella de Montagut i Oix, mentre vaig rumiant per on baixaré. Finalment decideixo recordar vells temps, com quan amb en Marc vam baixar la cara nord del Taga per entre els pins carregats de neu pols. Avui només hi ha 5 cm de neu pols, però els arbres estan literalment colgats de neu. Aquí els animals viuen ben bé en l'estrat sub-nival. De fet pujant he trobat un llamp de forat, de 1 metre de fondària, que semblava d'una marmota que havia volgut sortir del cau.

Bona baixada gràcies als 5-10 cm de neu pols, que millora als trams soleis, vaig baixant fins a 1700 fins que quedo embarrancat. Hora de posar pells i remuntar fins a la carena a 1800 i poc, per treure pells i enllaçar una altra bona baixada per prats assolellats, ben llisos de neu. A partir d'aquí em fico per on puc i com puc i acabo baixant, descalçant només 2 minuts per travessar un tram de boixos i rocs, fins altre cop la cota 1420.

Trastos a l'esquena i avall que falta gent, que m'esperen per dinar. Al final ha sortit un bona jornada, de 14 km, +1200 m i 3 hores i 41 minuts ben aprofitats. Fa anys quan vaig fer la cursa del Taga amb en Gordillo, que tenia més de 20 km i uns +2200 m positius també vaig fer 3 hores i 41 minuts. 

Samuel

2026 - ALLEVARD

Del 27 de desembre al 3 de Gener

Aquest any repetim zona per cap d'any, i malgrat tenim molta neu al Pirineu  molta més que als Alps, ja tenim agafat un petit apartament a Allevard, així que rumb cap allà que falta gent! De fet farem bàsicament esquí de pista, per estacions petites i familiars, on no hi ha massa gent i el forfait és més econòmic. No han tingut nevades destacades des de fa tres setmanes, però tot i això, el fred viu d'aquesta zona ha mantingut les pistes en condicions decents, tot i que moltes de les petites no tenen canons de neu o en tenen pocs. Pel que fa a l'esquí de muntanya, m'he limitat a fer el mateix cim que l'any passat però pel sud en comptes del nord. No tenia clar si el mapa marcava el "Cul de Pet" a la cota 1837 o a la cota 1849. L'any passat vaig fer la 1837 pel nord, aquest any la 1849 pel sud!

Sortim dissabte 27 a misses dites, quarts d'una, doncs avui tenim 6 hores de cotxe i no massa més per fer, ja que dormirem sota l'estació d'esquí de Chamrousse, on volem esquiar diumenge. Tot i que no hi ha neu al poble, fa un fred ben viu i l'endemà quan pugem a l'estació, tot i el dia assolellat, l'ambient és fred. Fem una bona esquiada, tot i que aquest any no baixem la pista vermella del llac Robert, pensant que potser estaria massa dura, aixi que esquiem blaves i verdes orientades al sud-oest, que tot i la orientació tenen força neu. Últimament amb 4 hores fem uns 30 km i uns 4000 de desnivell negatiu, una bona tongada per la Nora i la Sira, que només tenen 8 i 10 anys. A la tarda ens arribem a Allevard, on ens acomodem per passar la setmana.

Amb previsió de poca neu, fa vam pensar fer una mica de Turisme, així que dediquem el dilluns a visitar Chamonix a l'hivern, ple hivern, que no hi havia estat mai, només primavera i estiu. Ens venen ganes de fer algun dia esquí de fons mentre caminem des dels afores fins al centre, per visitar una mica aquesta emblemàtica vila, on tant et pots creuar amb un paio que s'ha tirat amb parapent del Montblanc com amb un grup de pijos que no ha vist mai neu...A la tarda tornem per Annecy, on parem al mercat de Nadal, mengem xurros i fem una mica el turista.

Dimarts ens llevem amb ganes d'esquiar al Collet d'Allevard, on en Joel i família ens havien dit que no hi havia massa neu. Tot i això quedem sorpresos de la que queda, tot el desnivell esquiable que ens permet fer una bona jornada d'esquí, les tradicionals 4 hores amb l'últim telecadira in extremis 5 minuts abans que caduqui el forfait i uns bons 4000 m de baixada. Dinem i a la tarda aprofitem per mirar una pel.lícula amb el cine portàtil.

Dimecres fi d'any aprofito el matí per fer una escapada a le Pleynet, fent una sortida d'esquí de muntanya fins els turons que hi ha més al nord. De passada veuré com està l'estació de neu per anar-hi dijous. Surto de l'aparcament amb els esquís als peus i de seguida que puc abandono les pistes i marxo per prats i turons tipus Taga, fins al cim del Cul de Pet. De fet l'any passat vaig fer aquest mateix cim venint de més el nord, però no em va quedar clar al plànol quin era el cim. Ara es pot dir que he fet tota la carena de sud a nord, amb tots els turons i turonets que hi ha. També he vist que l'estació està prou bé, així que dijous hi vindrem a esquiar! En canvia a la tarda aprofitem per fer una volta caminant des del poble de Villaroux, pujant a les carenes amb uns prats de pastura molt bonics. Gràcies a que sóc una mica xerraire, gentilesa de la Jaqueline de Villaroux, fem la volta en sentit horari, doncs ens diu que pujarem més bé amb el sol a l'esquena pel bosc i baixar per la carena amb la posta de sol serà millor. Té tota la raó, veiem l'última posta de sol de l'any per un camí molt bonic, a expenses que no ens va explicar que el seu home estava caçant el senglar a dalt (tot i que després ens la tornem a trobar i ens diu que no havíem pas de patir, que dispara al senglar!).

Dijous anem fins a les 7 Laux, des de Le Pleynet, a fer una bona esquiada. Aquesta estació és força gran, amb dues vessants. La volta sencera a l'estació és llarga. La fem un cop a mig matí, després d'haver aprofitat les pistes blaves que els tocava més el sol...i a mi em sembla que encara tenim temps de fer una altra volta. Sense córrer, vaig veient que l'últim telecadira de tornada a la vall no l'agafarem per poc. No ens afanyem més del compte, que si caiem, anirem més tard, però quan ja som assentats al TS Chamois veiem que només ens queden 10 minuts per fer arribar dalt, fer una curta pista blava i arribar al següent...ai ai ai que no tornarem al cotxe! Ara sí ens afanyem una mica però quan arribem al telecadira hi ha una mica de cua (de fet en tots els dies no hem fet mai cua als telecadires, però aquest ens hi trobem 5 minuts de cua, suficients perquè caduqui el forfait). Ja em tens anant a parlar amb el del telecadira i li explico que "je calculé mal" i que "pour catre minuts notre forfait est caduqué". Ho faig tan malament que el senyor només vol ajudar-nos, així que ens fa passar els 4 directe per davant de tothom, perquè poguem agafar el telecadira i tornar al cotxe! Merci, quina amabilitat! Avui ha sortit una bona jonada, amb 4500 de baixada, a la tarda tocarà pel.lícula i descansar!

Amb la jornada d'ahir, el divendres pensàvem descansar, però les nenes tenen ganes de tornar a le Collet d'Allevard a esquiar, així que rematem el quart dia de pistes, avui amb molt sol, però també fred. Fem altra cop una bona jornada de 4 hores, 30 km i -4300 per posar punt i final a les nostres jornades d'esquí. L'endemà dissabte només queda endreçar i el viatge de tornada, que porta-porta són 6h i 15 minuts, perfecte per ser a casa per berenar i per diumenge 4, felicitar la mare, que n'ha pogut fer 71 després d'un any complicat.

Bon any 2026 a tothom!

 Sira, Nora, Gemma i Samuel

BALANDRAU pel Serrat

Tenim una bona nevada a costat de casa, així que busquem forat i ens liem amb en Dani i en Xevi a una excursió peculiar, poc freqüentada, el Balandrau pel Serrat. Ja sabem que ens tocarà caminar una estona, però el poble gairebé està a 1400 i la neu no pas més amunt de 1700, així que avui és bon dia per provar-ho.

Sortim a quarts de vuit de la plana i enfilem cap al Serrat, on a dos de nou ja estem a punt de marxa. Al poble hi ha 5 cm de neu, només per deixar una estampa de Nadal. Sortim amb els esquís a l'esquena pel camí que puja la carena, i entre rocs, dreceres i bosc ens plantem a la pista a 1600 i poc, on ja podem calçar esquís. Per baixar ja en parlarem, però per pujar, ja podem foquejar. Anem avançant entre pistes, bosc i senders perduts, fins que a 2000 es comença a aclarir el bosc. Fins ara no ha estat gaire clara la pujada ni tampoc ho serà la baixada. A partir d'aquí trobem molta neu, sort d'en Xevi que obra traça, perquè jo encara arrossego l'encostipat i l'engripada i en Dani ja s'ha cansat el tram a peu, que ens ha fet pujar 300 metres en mitja hora! Parem a menjar una mica a la fita 2200 i seguim amunt, amb un dia que primer semblava que s'obria, després que s'espatllava i ara ja es torna a obrir.

Arribem dalt poc després que dos esquiadors baixin, que venen de la pista de Tregurà. Quin tou de neu que hi ha arreu. Traiem pells, mengem una mica i tirem avall. Ens pensem si tornar per la mateixa caren que hem vingut, però sembla poc esquiable, així que ens decantem cap al sud per baixar les pales que porten directe al rec. Amb perill d'allaus no seria una bona idea, però aquesta neu va caure directe al terra. Tram final una mica encigalat, per dintre el torrent, fins que agafem al pista a cota 1900. Toca una bona foquejada d'esquí de fons fins a retrobar les nostres traces i d'aquí anem baixant encara més del que ens pensàvem, fins pràcticament on hem calçat al matí.

Finalment esquís a l'esquena i un parell d'hores més tard del que pensàvem ja tornem a ser al Serrat. Bonica excursió, parcialment esquiable, que guanyaria molt fent unes quantes rompudes al bosc per aclarir-lo, que també aniria bé per deixar-lo més net. Bona sortida igualment, poc més de 14 km i gairebé +1300. Ens hem guanyat els torrons de Nadal!

Dani, Xevi i Samuel