A vegades una sortida és senzillament això, "una Muntanyeta". Perquè de muntanyes i muntanyetes n'hi ha tantes com vulguis, qualsevol pot ser l'excusa per una sortida, perquè en el fons el motiu pel qual surto segueix sent el mateix que empenyia a sortir els nostres avantpassats, descobrir l'entorn, atrevir-se a trepitar allò que és desconegut. És evident que som descendents dels prehistòrics que van sortir de la cova, perquè els qui es van quedar dins, encara hi són literalment, així que és impossible que ens transmetessin aquest "gen" inquiet, de sortir i descobrir territori. També cal dir que tenir el gen no vol dir transmetre'l, en algun moment o altre cada branca pot quedar estroncada.
Aquest dilluns no és que el cim fos en un entorn remot, ni molt menys. Al bell mig de Camporells, potser la zona més trepitjada per esquiadors de muntanya després de la zona de Vallter si la neu ho permet. Però ha estat curiós traçar una volta per aquest entorn tant esquiat amb el luxe d'obrir traça pel Salt del Porc, que dóna accés a Camporells des de la baga de Lladura. Després d'un pont de 3 dies de bon temps, cap més dels mils d'esquiadors que han voltat per la zona s'ha sentit atret i encuriosit per explorar aquest accés al refugi de Camporells. I ho dic amb la certesa que no ha estat així, perquè la volta l'he fet dilluns, últim dia, i m'ha tocat traçar aquest dretot coll. Sí que m'he trobat una traça solitària, que arribava fins a la basseta però que després optava per pujar al replà superior de Camporells pel barranc de les Carboneres, per una estètica traça, res més.
Però anem a pams. Aprofitem dissabte i diumenge per fer esquí de pistes amb la família, així les nenes van aprenent a esquiar. Dissabte ens quedem a Font-romeu, on hem dormit a l'aparcament mateix. Quedo sempre parat de les pistes que són capaços d'obrir per ser un estació orientada a sud, per més que tinguin canons, hi havia força neu a fora de les pistes. Fem una bona jornada de 4 hores, que per les nenes és més que suficient, amb gairebé -3000 m i gairebé 25 km. Omplim la panxa a l'hora de dinar, i després marxem cap a Formigueres, on esquiarem el diumenge. A la tarda vespre sessió de cine a la furgo i per sopar les tradicionals crepès, aquest cop inclòs algunes amb carn, més aviat un kebab!
L'endemà al matí fem una bona sessió de pistes. Feia molts anys que no havia esquiat per aquí, de fet de diria que mai hi havia fet pistes, només esquí de muntanya. I en canvi m'han agradat molt, perfectes per esquiar amb família, hem disfrutat molt i també hem conegut una família de Vilassar de Mar molt trempada, a part de trobar coneguts de la plana. Ha sortit una bona tirada, amb poc més de -4000 i gairebé 30 km, ja que les pistes tenen més pendent en general que a Font-romeu. A la tarda aprofitem proveir la furgoneta i baixem a banyar-nos a St Thomas, tot i que anem altre cop a dormir a Formigueres, on dilluns tinc pensada una matinal.
Dilluns al matí no em llevo massa d'hora, però m'equipo i a dos de nou surto pensant en si allargaré més o menys la volta. Tampoc vull arribar tard, que sinó ens tocarà fer cua a la collada. Marxo a bon ritme per la pista carrossable cal al sud, que després volta i gira direcció oest, entrant a la vall de Lladura. Fins aquí bastanta traça d'esquí i raquetes. Baixo la diagonal i a mesura que vaig baixant van desapareixent les traces, fins que al fons de vall amb prou feines en puc contar cinc de diferents. Fa un dia radiant, però més fred del que esperava, segurament perquè s'ha girat brisa. Segueixo pel fons de vall ombrívol més sol que un mussol fins l'estany de la Basseta, on una família d'ànecs viu tranquil.lament.
Fins ara tot han estat flors i violes...planer, lleugera pujada, lleugera baixada, però aquí el camí gira pel bosc i em quedo amb un trista traça solitària. Més encara s'hi devia sentir el que hi va venir ahir. Vaig pujant i quan surto del bosc, la traça abandono la traça. Marxa més a l'oest a pujar el torrent de carboneres, que per mi és massa el sud. Tinc pensat pujar pel pas del porc, on fa poc més de 10 anys vaig pujar un estiu amb els pares i la Gemma embarassada de la Sira!. Déu ni do la mare, encara podia força, no havia tingut cap de les dues atropellades del cor. Bufo de valent, tant que aixeca el cap un cèrvol amb una bona banyada. Sembla germà bessó del que vam veure ahir al vespre aprop de la carretera a Fontpedrouse. Queda clar que no sóc rival per ell, ni perquè no tinc banyes, ni perquè no tinc força, però fa aixecar la femella que estava amagada aprop, i mentre mira com marxa, em mira a mi. Fins que no está amagada, no marxa ell. Cap problema, entès el missatge.
Segueixo fins el replà superior i em miro el pas del porc, sort que són les primeres nevades, perquè és una zona propença als allaus, la pendent i els arbres joves ho certifiquen. Traço diagonals enganxat a la roca superior i amb quatre esbufecs ja sóc a 2200. Aquí continuo fins el refugi on paro a menjar, porto dues hores justes. Amb la panxa plena, m'enfilo fins a una muntanyeta, un cim literalment que es diu "Una Muntanyeta". Bones vistes de tot l'entor de Camporells, perquè aquest cim bé que es podria dir el mirador de Camporells.
Em miro la vall de Galba, que era una possibilitat de baixada, però no m'acaba de convèncer perquè se'm farà tard i ja l'he fet alguns cops. Em menjaré tot el desnivell de cop i després tindré una bona remada plana amb un regal final de +200 positius. Així que trec pells, baixo fins als llacs, torno a posar pells i remunto la Serra de Mauri fins dalt, per tornar cap a l'aparcament de Formigueres per pistes, així amb 3 hores i mitja, tinc feta aquesta bonica volta, de poc més de 16 km i poc menys de +1000 positius. Passejar per la nevera del Capcir sempre és agradable per oblidar l'escassetat de nevades de casa nostra.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
