Acabada la temporada d'esquí, comença la de caminar pel Pirineu. Aquest any però el final ha estat una mica precipitat, doncs m'hauria agradat acabar esquiant algun 3000 del Pirineu Aragonès però quan precisament divendres 16 de maig marxava tot sol direcció al Tapou es van torçar els plans. Hauria preferit no anar-hi per mil altres raons, però no ho podem triar. M'havia marcat un llarg recorregut, d'unes 12 hores ben treballades, amb força desnivell positiu, potser uns +2600 i uns 30 km, però al final a qui li van tocar 12 hores de patir va ser a la meva mare, que la van haver d'operar d'urgència d'un greu aneurisme d'aorta, per segon cop. I anant per bé, els dies que li queden de "travessa", on haurà de tirar de força mental. Ella sempre diu, "l'home proposa, Déu disposa".
Així que toca adaptar-se i entre visites, aprofitar els dies assolellats per fer turons de proximitat, com ara el Taga per coll de Jou, una pujada curta però intensa, que molts anys enrera feien sovint els meus pares. Ara ho fem amb les filles, que ja ens fan suar força. La meva mare amb paciència havia pujat algunes muntanyes, pas a pas, al seu aire, perquè també la feiem suar. Del Matagalls al Taga, passant pel Puigsacalm i el Puigmal, per Aigüestortes i per la Vall de Cardós, fins que un dia la manxa va dir prou i es va conformar caminant els camps verds aprop de casa. Encara que n'hi hagi per temps, a veure si pot tornar a passejar i donar menjar als cavalls.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
