Primera sortida d'esquí de muntanya de la temporada, que més o menys forçat cada any és a finals de novembre. Intento amb més o menys fortuna que cada any al voltant del 18 de novembre poder lliscar amb els esquís, però si és una setmana abans o després tampoc passa res. Enguany han arribat bones nevades encara que seguides de bones ventades a la cara sud i com més a l'est. Neu no en sobra, però si trobem on ha anat a parar la que ha caigut encara farem un inici digne. En Jow es recupera de la cadera i no vol forçar, però en Xevi s'apunta sense expectatives gaire altes, més enllà de fer metres a pistes. A mi el cap sempre em barrina i penso que totes aquestes vessants est al nord de la frontera Andorrana hauran rebut les sobres d'aques temporal.
Cada cop està més complicat aparcar a la zona de Pas de la Casa gratuïtament, així que no ens hi amoïnem i deixem el cotxe a l'edifici d'aparcaments que hi ha a mitja pujada direcció el Port d'Envalira. Sortim pocs metres més amunt de la gasolinera amb esquís als peus, tot un luxe equipar-se dins el garatge relativament calents, especialment avui que al matí fa un fred de mil dimonis. Sortim amb una bona base de neu, direcció el Pic de Maià, amb algunes idees al cap que aniran cristal.litzant en funció de la neu i el temps. Pugem per neu pols a les obagues i dura a les solanes fins sota el Pic de Maià, que enarem per una pala canal a l'est posant grampons. Amb esquís fins a dalt les antenes fent passar el fred de mans. Aquí dalt ja ens toca el sol i la cosa canvia. També la neu, aquí la van escombrar bé. Tot i això com que són prats d'herba amb 5 cm encara es llisca i seguim amb pells fins pràcticament dalt el Pic d'Ortafà. Aquí mirem possibilitats, descartant gairebé la baixada per on hem pujat que la neu encara estava dura. En canvi penso que si baixem la vall del Sant Josep fins sota la frontera francesa trobarem neu i la tornada seguint el torrent fins al cotxe serà inèdita, ja que acabarem els últims metres del dia amb pujada en comptes de baixada.
Al final una vegada més petroli al costat de casa. Des de dalt de l'avantcim de Pic d'Ortafà (els últims metres fins al pic els hem fet caminant perquè no hi ha neu) baixem directes per neu acceptable inclús algun tram bona fins arribar al riu. El millor tram la pista nevada que ens permet traçar per dos metres d'ample però a gust. Torrent fins al fons de la vall i ja som dins. Seguim pel marge dret del riu, a l'obaga amb bona quantitat de neu pols, amb alguns trams ràpids que disfrutem de valent. Després flanqueig i finalment travessem el riu per pont precari de glaç per anar a la banda soleia i menjar una mica. Seguim avall i abans de travessar de nou ens desabriguem una mica, doncs aquí, a 1800 i poc posem pells per tornar fins al cotxe. Havia avisat amb en Xevi que a partir d'aquí podria ser una guarrada, però de fet no cal ni avisar-lo perquè ja li agraden les encigalades. Tot i això per la nostra sorpresa la tornada al costat del riu és molt bona, per sobre un cami existent, amagats de la carretera i de la frontera amb un bon tou de neu pols obrint traça, remuntant fins a la paella de la carretera. Allà seguim altre cop per sobre la carretera per un camí ben nevat 12 km després que ens porta fins al mateix punt on hem sortit 5 hores abans, +1000 m més cansats que al matí.
Bon inici de temporada a tothom!
Xevi i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada