ROCA DEL CASTELL i SANTA MARIA DE FINESTRES

  

Per Santa Pau, fins a Santa Maria de Finestres i d'aquí a la Roca del Castell

Mentre escric aquestes línies, penso que havíem d'haver pujat també al Puigsallança. Ho havíem mirat al mapa, però un cop allà entre que no anàvem molt dora i que ens ha fet mandra no hi hem pujat. La vista deu ser molt semblant a la que hem tingut des de la Roca del Castell, però direcció oest s'amplia i s'enllaça segurament la serra de Cabrera. amb el Puigsacalm i arriba fins sobre la vall de Bianya... Bé excusa per tornar-hi!!!

Sortim de l'aparcament de Santa Pau que hi ha dins el poble, deixant el cotxe estratègicament a costat de les taules de picnic gràcies a en Jordi, coneixedor de la zona. El camí està indicat amb marques grogues i l'anem seguint tot xerrant. L'entorn és feréstec, fred i cara nord. Trobem algunes masies aterrades i ja fem tractes per arreglar-les...que si això, que si allò... Més amunt entrem al torrent i entre un bosc de faigs ens anem enfilant fins el coll. Hi abunda el boix grèvol, però per la riera no baixa gens d'aigua i tampoc trobem cap exemplar exageradament gran...si algun roure i algun faig. En arribar al coll, on hi ha un oratori molt semblant al de Beget pujant cap al nord direcció al Coll de Malrem o direcció el Comanegre. Tirem amunt direcció a Santa Maria de Finestres. Arribem a dalt i tornem al món!!! Fins ara havíem pujat sols i només ens havíem creuat amb una parella. En canvi a dalt hi ha mercat!!! Una munió de gent. Esmorzem amb vistes al sud i contemplem el Far, el Pla d'Ayats i Cabrera. Ens imaginem que quan siguem dalt de la Roca del Castell també tindrem una bona vista del Pirineu.

Amb la panxa plena fem els últims metres fins dalt. Aquí comença a ser tot una mica aeri, sense ser perillós. Arribem a dalt i ens trobem sols amb un senyor de Girona de 78 anys que encara esquia...que em diguin on he de firmar, vull ser com ell!!! Dalt grans vistes, només tapades a l'oest pel Puigsallança... També hi ha les restes d'una torre del castell. Desfem el camí, ens enfilem a la creu, tornem a l'oratori i cap avall que tenim gana!!! Ruta d'uns 13 km i uns 500 de desnivell per tant molt apte per un matí assolellat!

Mariona. Cesc, Jes, Roger, Jordi, Gemma i Samuel

MONTGARRI I TUC DE BACIVÈR

Escrit per Gemma

6 al 9 de Gener de 2011

7 de Gener. Pujada fins sobre l'estany de Bacivèr. Baixada i excursió fins a Montgarri amb esquís.

Aprofitem el pont per fer una escapadeta a la Vall d’Aran. Ben d’hora al mati, ens dirigim cap al Pla de Beret a veure si podem fer alguna cosa. De moment no sembla fàcil: estem a 11 ºC i el cel està una mica amenaçador. Trenquem a l’Orri i ens decidim per fer el Tuc de Bacivèr. Trobem algun grup més que també té ganes d’aprofitar la poca neu que hi ha. Comencem a pujar i veiem que les vistes i el lloc són preciosos. A darrere ens queda l’Aneto que vam fer fa dos anys encara que no en tinguem constància fotogràfica...

El terreny està bastant trepitjat, raquetes, esquís i xiruques,... Arribem a l’estany de Bacivèr però veiem que cada vegada hi ha menys visibilitat, s’acosten núvols i comença a ploure. Després d’estudiar-ho una mica decidim girar cua.

Un cop a baix, com que encara tenim ganes de seguir amb els esquis posats, decidim anar a Montgarri des de les pistes de Baqueira. El que semblava una passejada d’una horeta acaba sent una excursioneta amb esquis a l’esquena o bé esquiant sobre el fang directament. El temps però ha aguantat força i l’església de Montgarri ens ha agradat. Tornem tant ràpid com podem perquè a 2/4 de 5 la gana ja apreta!

8 de Gener. Tuca Bacivèr

L’endemà encara anem amb l’idea de fer el Bacivèr. Comencem a pujar i el dia pinta millor que ahir. Veiem que ahir vam fer bé de girar cua perquè anàvem per un camí equivocat i a més, la boira estava enganxada. Anem fent xino xano però jo tinc un problema tècnic: tinc conjuntivitis i les ulleres normals a sota les de tempesta se’m claven. Ho solucionem treient els vidres de les de sol i col•locant-los amb esparadrap sobre les ulleres normals. Sense més problemes i, després de corregir el camí inicial, arribem al Tuc de Bacivèr. La visibilitat és molt bona i ens encantem una mica assaborint la visió de les mumtanyes, els blaus i el blanc... Després de les fotos anem tirant avall. La primera baixada és genial! Més avall la neu és bastant dura i aprofitem per practicar els giros amb saltirons.

A la tarda en dirigim cap al refugi de Tavascan a veure en Popi. Ens serveix un sopar per llepar-nos-hi els dits i llavors ens n’anem a dormir.


Quan ens llevem estem disposats a fer alguna excursioneta, però a última hora el temps ens fa desdir. Ja tenim ganes de tornar-hi amb tota la colla!!!

Gemma i Samuel

PEDRA DELS TRES BISBATS, PLA DE LES PASTERES I PUIG ESTELA

Aprofitant que el Pirineu no és que estigui massa nevat, canviem els esquís per les xiruques i ens acostem a fer uns cims propers de casa que amaguen racons molt bonics. Aquesta ruta, que ja he fet amb esquís, és una petita joia!!!. Deixem al cotxe a la pista que puja al Refugi Montserrat, poc després que deixi d'estar pavimentada. D'aquí pugem per la pista per ficar-nos ràpidament al torrent que ja no deixem fins a la portella. Podem contemplar els vistes de tot el Pirineu, des del Pedraforca, passant pel Cadí, el Puillançada i la Tossa d'Alp, Puig Dòrria i Puigmal, Torreneules, Balandrau, Pastuira, Roc Colom i Costabona i fins al Canigó. Pugem cap a la Pedra dels Tres Bisbats, que per confusió pensava que era el Coma d'Olla que està just a l'altre costat del Puig Estela. Arribem dalt i just quan baixem direcció al Senyal dels Àngels o Puig del Pla de les Pasteres, un grup de cinc o sis isards s'escapen davant nostre. Ens afanyem però ja no els veiem més.

Però en Francesc ha vist un refugi de la guerra-post guerra i decidim esmorzar. En acabat continuem fins al cim, on hi arribem i contemplem el mar de núvols que hi ha avui. Per últim ja només ens queda anar al Puig Estela on hem pensat dinar. En arribar a dalt comencen a aixecar-se les boires i els núvols i dinem amb més fred que calor.

Per no tornar pel mateix camí, baixem cap a la carena que va paral.lela al Torrent i a l'alçada dels cotxes intentem baixar pel dret. Però primer els boixos i després arbres més espessos fa que ens haugem de decantar altra cop cap al nord i cap al torrent. Un quart de cinc i al cotxe, bona sortida!!!

Jaume, Tina, Arnau, Albert, Anna, Francesc, Mariona, Gemma i Samuel