MONTGARRI I TUC DE BACIVÈR

Escrit per Gemma

6 al 9 de Gener de 2011

7 de Gener. Pujada fins sobre l'estany de Bacivèr. Baixada i excursió fins a Montgarri amb esquís.

Aprofitem el pont per fer una escapadeta a la Vall d’Aran. Ben d’hora al mati, ens dirigim cap al Pla de Beret a veure si podem fer alguna cosa. De moment no sembla fàcil: estem a 11 ºC i el cel està una mica amenaçador. Trenquem a l’Orri i ens decidim per fer el Tuc de Bacivèr. Trobem algun grup més que també té ganes d’aprofitar la poca neu que hi ha. Comencem a pujar i veiem que les vistes i el lloc són preciosos. A darrere ens queda l’Aneto que vam fer fa dos anys encara que no en tinguem constància fotogràfica...

El terreny està bastant trepitjat, raquetes, esquís i xiruques,... Arribem a l’estany de Bacivèr però veiem que cada vegada hi ha menys visibilitat, s’acosten núvols i comença a ploure. Després d’estudiar-ho una mica decidim girar cua.

Un cop a baix, com que encara tenim ganes de seguir amb els esquis posats, decidim anar a Montgarri des de les pistes de Baqueira. El que semblava una passejada d’una horeta acaba sent una excursioneta amb esquis a l’esquena o bé esquiant sobre el fang directament. El temps però ha aguantat força i l’església de Montgarri ens ha agradat. Tornem tant ràpid com podem perquè a 2/4 de 5 la gana ja apreta!

8 de Gener. Tuca Bacivèr

L’endemà encara anem amb l’idea de fer el Bacivèr. Comencem a pujar i el dia pinta millor que ahir. Veiem que ahir vam fer bé de girar cua perquè anàvem per un camí equivocat i a més, la boira estava enganxada. Anem fent xino xano però jo tinc un problema tècnic: tinc conjuntivitis i les ulleres normals a sota les de tempesta se’m claven. Ho solucionem treient els vidres de les de sol i col•locant-los amb esparadrap sobre les ulleres normals. Sense més problemes i, després de corregir el camí inicial, arribem al Tuc de Bacivèr. La visibilitat és molt bona i ens encantem una mica assaborint la visió de les mumtanyes, els blaus i el blanc... Després de les fotos anem tirant avall. La primera baixada és genial! Més avall la neu és bastant dura i aprofitem per practicar els giros amb saltirons.

A la tarda en dirigim cap al refugi de Tavascan a veure en Popi. Ens serveix un sopar per llepar-nos-hi els dits i llavors ens n’anem a dormir.


Quan ens llevem estem disposats a fer alguna excursioneta, però a última hora el temps ens fa desdir. Ja tenim ganes de tornar-hi amb tota la colla!!!

Gemma i Samuel